Aquest text és dels notaris de vall d’Aro que està conservat en el Arxiu d’Història de

Girona. En aquest text hi apareix la filla d’una tal Guillema Reig que ha mort i li dona
com a heretat la borda anomenada Reig de la parròquia de Santa Agnès i el castell de la
Roca de Solius que presta al senyor Bernat Brugueroles que es el canonge i sagristà
major de Girona de l’època aproximadament al 1350.

En aquest text es un capbreu, es a dir un contracte emfitèutic. Ens explica que com ha
mort Guillema Reig i en el seu testament li ha donat a la seva filla Martina el Reig de la
parròquia de Santa Agnès i el castell de la Roca de Solius. Martina amb el consens del
seu marit Pere Bompar fan un dels tipis contractes emfitèutics cap al senyor. Aquí
reconeix al sagristà que li dona els seus tinents i béns amb la servitud i remença de les
persones perquè hi facin una fidelitat a través de la gràcia de Déu. En segon lloc,
Martina dona unes condicions del que s’ha de fer i les condicions que complirà envers
al senyor.

En el text veiem uns dels casos que hem estudiat a classe que son els contractes de la
capbrevació que es el dret del senyor que exigeix que els tinents del domini útil es
declarin les terres pel seu senyor. Això ho veiem clarament perquè al final del primer
paràgraf Marina diu que renúncia al domini útil de la Borda a canvi de que el senyor li
doni uns diners que en aquest cas son 10 florins. Quan Martina li exposa que ha dona
les seves tinences exposa que segons consta en un document públic per un notari de
Girona anomenat Pere pont el senyor té un delme de la parròquia que exposa que li
doni a canvi que ella li dona les anomenades tinences. També li exigeix al senyor que la
borda ha d’estar en unes bones condicions amb una habitabilitat amb els tinents del
senyor. Amb aquest contracte que hem estudiat a canvi dels dominis les dos persones
han de donar rendes o monedes. En aquest cas Martina ha de donar dos sous de les
monedes de Barcelona a canvi de que el sagristà tingui homes treballant en bones
condicions i ja que Martina no pot fer-hi residencia en aquells moments. Aquí veiem
que Martina esta vivint en el seu propi monestir a Sant Feliu de Guíxols amb el seu
marit i per aquest motiu no hi pot anar a viure. A partir d’aquí també podem arribar a
veure un pacte feudovasellatic que hem estudiat perquè Martina amb el tinent que hi
vagi haurà de defensar la borda participant-hi en obres del castell o a contribuir en les
despeses. Seguidament explica que la borda té diferents possessions de masos amb
quatre jornals de terra. A la parròquia té un quadre de terra amb un camp que té un
jornal. Al voltant del territori de la parròquia hi té quatre masos diferents. A Sant Feliu
li dona uns diferents masos amb els seus corresponents jornals de terra i saions de
terra.

En aquests contractes té unes diferents clausures, en aquest contracte hi ha el lluïsme

que es que permet vendre aquesta terra en una tercera persona, quan un pagès vol
vendre una terra hi troba un comprador i pacte el preu a d’anar al senyor i explicar a
qui vol vendre la terra i els diners, el senyor té 30 dies per acceptar-ho o rebutjar-ho. Si
autoritza la venda cobra un percentatge de la venda de la terra.
Martina li ha de donar un quart de tots els seus treballs que hi faci. Dels animals que es
sacrifiquin el senyor rebrà la llengua i en el cas d’una vaca una cuixa. Finalment,
Martina reconeix que haurà de pagar unes rendes al senyor amb un cens anual al Nadal
amb un parell de capons, dos ous de pasqua i al batlle un cens anual de la mateixa
festa de Nadal.
Finalment, com a tots els contractes es jura per Déu i els quatre Evangelis on prometen
que han dit la veritat i res del que s’ha signat pugui esser canviat.

En conclusió, veiem un dels contractes emfitèutics de l’època medieval en que el

senyor exigeix els dominis útils de les herències d’una persona a canvi de que els
tinents del senyor hi visquin a les possessions on hi treballin les seves terres a canvi
d’un sou en monedes cap a l’heretge si no hi pot anar-hi a viure a través d’unes
condicions i clausures diferents en cada cas.