Materials del curs: Economia Valenciana

TEMA 2. EL MERCAT DE TREBALL

© Rafael Boix Domènech

Departament d’Estructura Econòmica

Facultat d’Economia, Universitat de València
Avda dels Tarongers, s/n, 46022 – Valencia, Spain

Email: rafael.boix@uv.es
Tel: +34 961625033
Web: http://www.uv.es/raboixdo/

El present material és per al seu ús exclusiu dintre dels cursos d’Economia i Territori al
País Valencià. El material és provisional i està en procés de revisió.

Economia Valenciana © 2023 by Rafael Boix Domenech is licensed under Attribution-

NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International. To view a copy of this license, visit
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
 Tema 2. Mercat de treball

1. El mercat de treball: conceptes bàsics

1.1. Oferta i Al mercat de treball s’intercanvia la força de treball. Distingim entre

demanda de oferta i demanda de treball.
treball
L’oferta de treball la realitzen els treballadors, que ofereixen la seua
força de treball. L’oferta de treball coincideix amb les persones que
tenen feina o l’estan buscant, és a dir, amb la població activa. El
principal determinant de l’oferta de treball és l’evolució demogràfica, la
qual a la seua vegada depèn de dos components: el creixement
vegetatiu (natalitat menys mortalitat) i el saldo migratori (immigrants
menys emigrants).

La demanda de treball la fan les empreses i altre ens, que demanden

aquesta força de treball1. La demanda del mercat de treball coincideix
amb el total de llocs de treball existent. Distingim entre un mercat
extern de treball, format per les vacants a cobrir mitjançant
contractació; i un mercat de treball intern, que refereix a canvis de
posició dintre de l’empresa.
1.2. L’evolució del mercat de treball, i per tant de l’oferta i demanda de
Determinants treball, depèn en general de la taxa de creixement econòmic (PIB) i de la
de l’evolució productivitat.
del mercat de
treball Podem diferenciar els factors que influeixen a curt i a llarg termini:

1. A curt termini depèn del cicle econòmic i de la capacitat productiva

instal·lada.

2. A llarg termini depèn del progrés tècnic, els costos laborals unitaris,
i la taxa de benefici empresarial. Hi ha altres factors, com ara els socials i
institucionals, que també influeixen en l’oferta i demanda de treball a
curt i llarg termini.

1.3. El preu El preu del mercat de treball és el salari. El salari ve determinat per la
del mercat de escassesa o abundància d’oferta i demanda, la capacitat de pagament de
treball les empreses, i el marc institucional. El salari influeix en altres magnituds
econòmiques, com ara els ingressos familiars, dels quals dependrà
també la despesa de les famílies (consum privat) que és un dels
components de
la demanda i per tant afecta al creixement de la producció. A més a més,
és també un indicador (parcial) de qualitat de vida dels treballadors.

1
Cal anar amb compte amb la nomenclatura, ja que als mitjans de comunicació es sol invertir, i sovint
2
 Economia Valenciana

diuen que els treballadors són demandants de feina i els empresaris oferents.

3
 Tema 2. Mercat de treball

2. Evolució del mercat de treball al País Valencià

P. Activa = P.Ocupada +P.Aturada
PAturada= ↑ P.Activa↓P.Ocupada

2.1. Etapa 1: Des de 1960, l’economia valenciana (i també l’espanyola) han

1960-1975 experimentat canvis molt importants al mercat de treball, que han
tingut efectes molt diferents sobre l’oferta i la demanda de treball.
Podem diferenciar des de 1960 almenys 8 períodes, que han coincidit
amb els moments de creixement i recessió de l’economia valenciana i
espanyola (Taula 1).

El període 1960 - 1976 es va caracteritzar per un elevat creixement

de l’economia i un aparent equilibri al mercat de treball.
Durant aquesta etapa el PIB va créixer a taxes molt elevades: al voltant
del 7% al País Valencià i Espanya. Però, degut a que l’economia
valenciana estava incorporant capital de forma massiva al procés de
producció (procés d’intensificació de capital), l’ocupació va créixer poc,
tot i que a un ritme semblant al de la població activa. S’ha de dir que la
població activa també va créixer poc degut a que l’excés d’oferta al
mercat de treball s’alleugeria gràcies a l’emigració cap als països
europeus (fins a 1,5 milions de persones a tota Espanya). En 1976 la taxa
d’activitat al País Valencià era del 52,5%, a Espanya del 52,3%, mentre
que a Europa era del 66.7%. En conseqüència, la reduïda bretxa inicial
entre la població activa i la població ocupada es va mantenir
aproximadament constant, i la taxa d’atur es va mantenir en
percentatges baixos: al 1976 era del 3.3% al País Valencià, i del 4.6% a
Espanya, molt semblant a la d’altres països europeus. Hem de tenir en
compte però, que aquest era un fals equilibri, doncs combinava una
baixa taxa d’atur amb una escassa creació d’ocupació, en una situació de
creixement potencial de la població activa. Aquest equilibri el va trencar
quan els efectes dels shocks del petroli es van traslladar finalment a
l’economia valenciana i espanyola, provocant una crisi que va canviar les
condicions macroeconòmiques.

2.2. Etapa 2: El període 1976-1985 es va caracteritzar per una crisi econòmica i

1975-1985 política, i la generació massiva d’atur. En relació al període
anterior, les taxes de creixement del PIB són moderades: 2,5% al País
Valencià i 1,8% a Espanya. La crisi provocarà una enorme destrucció
d’ocupació: 135.000 ocupats al País Valencià i 1,7 milions a Espanya,
amb taxes anuals acumulatives de destrucció de l’ocupació del 1,2% i
1,4% respectivament. Al mateix temps, la població activa va continuar
creixent al 0,7% al País Valencià i al 0,5% a Espanya, tot i que la taxa
d’activitat va caure lleugerament, situant-se per baix de la de 1976. La
conseqüència més immediata va ser el creixement de la taxa d’atur,
que en 1985 va
arribar quasi al 20% al País Valencià, doblant la taxa d’atur de la UE.

4
 Economia Valenciana

Com que les taxes d’inflació continuaven creixent, es va produir un

5
 Tema 2. Mercat de treball

fenomen d’estagflació (baix creixement de la producció, elevat atur i

creixement de la inflació).

PP ( Pujada de Preus ) es deu també:

- Preus emrgits
- Tipus d’interés
- Salaris
PP ( Pujada de Preus ) es deu també:
- ↓P.Ocupada
- ↑ P.Activa : Que es dona per: Retorn d’immigrants, BabyBoomers ( natalitat) i la
incorporació de la dona al mercat de treball-

Què va explicar, per tant l’increment de la taxa d’atur en

aquesta etapa? Doncs coincideixen dos processos que realimenten la
taxa d’atur:

a) La massiva destrucció de llocs de treball degut a la crisi

econòmica i política (transició democràtica), la tardana resposta dels
empresaris, l’increment dels costos de les empreses, el lent creixement
de la demanda agregada, els processos de reconversió industrial, i
l’adaptació del teixit empresarial al nou marc institucional.

b) El lleuger creixement de la població activa , explicat per: el

retorn dels emigrants a Espanya degut a que a Europa també es va notar
la crisi, creixement de la població en edat de treballar degut al
increment de la natalitat durant els anys 1960s( BabyBoom ), i la
incorporació de la dona al mercat de treball.
2.3. Etapa 3: Mirar apunts Tema 2*
1985-1991 El període 1985-1991 es va caracteritzar per la reactivació de
l’economia però amb persistència de l’atur . El PIB va créixer
anualment al 4% al País Valencià i al 4,1% en Espanya. Es va començar a
generar de nou llocs de treball: 227.000 al País Valencià, i quasi 2 milions
a Espanya, amb taxes de creixement anual acumulatiu del 3,1% al País
Valencià i del 2,7% a Espanya. La creació d’ocupació s’explica pel canvi
en la conjuntura econòmica i les noves modalitats de contractació
introduïdes a la reforma de l’Estatut dels Treballadors que es va dur a
terme en 1984.

La població activa va créixer també amb intensitat: 205.000 persones al

País Valencià (creixement del 2,3% anual acumulatiu) i 1,6 milions a
Espanya (creixement del 1,8% anual acumulatiu). La taxa d’activitat
augmenta fins al 53% al País Valencià, i al 60% a Espanya, encara molt
per baix del 66% de la Unió Europea. L’atur disminueix en 22.000
persones al País Valencià i 371.000 a Espanya, i la taxa d’atur es va
reduir al 15,7% al País Valencià i al 16,9% a Espanya, mentre a la
6
 Economia Valenciana

Unió Europea es situa al voltant del 8%.

Què explica la persistència d’elevades taxes d’atur durant

aquest període? Bàsicament dos factors:

a) El creixement de la població activa, degut a la millora de les

expectatives laborals, l’increment de la població en edat de treballar, i la
incorporació de la dona al mercat de treball.

7
 Tema 2. Mercat de treball

b) La rigidesa a la baixa dels salaris, degut a: el poder de negociació

dels treballadors amb ocupació estable i l’àmbit sectorial de la
negociació; els elevats costos d’acomiadament dels treballadors; les
generoses prestacions per desocupació, tant en cobertura salarial com
en durada; la baixa intensitat de cerca d’ocupació per part dels aturats
degut a la poca adequació dels aturats a la demanda de treball tant des
del punt de vista espacial, com formatiu com funcional.

2.4. Etapa 4:
1991-1993 El període 1991-1993 es caracteritza per una nova recessió que
acaba en crisi. El creixement mitjà del PIB va ser negatiu: -1,2% al País
Valencià i -0,1% a Espanya. La breu però dura recessió va provocar una
important destrucció d’ocupació, seguida per un increment de
l’atur. Al País Valencià es van destruir 106.000 llocs de treball, mentre
la població activa va incrementar en quasi 35.000 persones (una gran
part dones) fent créixer la taxa d’activitat al 53,2%, i tots dos processos
plegats van provocar un increment de l’atur de 140.000 persones. La
taxa d’atur valenciana va sobrepassar el 24% , superant la
mitjana espanyola (23,8%). El govern espanyol va intentar flexibilitzar el
mercat de treball per encaixar l’abrupte ajustament de les plantilles de
les empreses, amb reformes laborals de major o menor calat durant els
anys 1991 i 1993.

2.5. Etapa 5: El període 1993-2007 es va caracteritzar per un intens creixement

1993-2007 econòmic, la creació d’ocupació i la reducció de l’atur . Va ser
un període d’estabilitat macroeconòmica, provocada en gran mesura pel
creixement de la resta d’Europa i l’adequació dels fonamentals
macroeconòmics (creixement, inflació, tipus d’interès, dèficit públic,
deute públic) per complir el les condicions per formar part de la moneda
única. Es van produir també successives modificacions i reformes a la
legislació del mercat de treball (1994, 1997, 2001, 2002, 2006) que
afectaren, d’entre altres aspectes, als costos d’acomiadament, les
prestacions per desocupació, i la negociació col·lectiva.

El PIB valencià va créixer a una mitjana anual acumulativa del 3,7%,

liderant pel creixement de la demanda. La població activa continuà
creixent, acumulant al final del període 856.000 nous actius al País
Valencià, i 6,6 milions a Espanya, i provocant un elevat creixement de la
taxa d’activitat. Part dels actius procedien de l’aflorament de borses
d’ocupació submergida i del creixement de la taxa d’activitat femenina,
tot i que el gruix dels nous actius van ser immigrants procedents d’altres
països. Va ser un període de molt intensa creació d’ocupació.

8
 Economia Valenciana

Al País Valencià es van crear 1.033.000 llocs de treball, i a Espanya 8,5

milions. Com que l’increment del número d’ocupats va ser
major que el d’actius, l’atur es va reduir en 167.000 persones
al País Valencià i en 1.9 milions a Espanya. Les taxes d’atur ho
van reflectir, baixant fins arribar a prop del 8% tant al País
Valencià com a Espanya.

Tot i això, la creació d’ocupació es va centrar en professions i sectors de

baixa qualificació com ara la construcció, el turisme, i altres serveis
no intensius en coneixement, el que va incidir en un baix (quasi nul)
increment de la productivitat i dels salaris. El creixement va ser
especialment intens al sector de la construcció, provocant una bombolla
on el pes del sector sobre el PIB valencià va arribar al 14% (el doble que
al període anterior, i més del doble del pes del sector a la Unió Europea),
el que tindrà conseqüències nefastes quan esclate la crisi a l’any 2007.

2.6. Etapa 6: El període 2008-2013 es va caracteritzat per una dura recessió de

2007-2013 l’economia i un extraordinari increment de la desocupació .
L’any 2007 el sistema financer dels Estats Units va patir un fort daltabaix
provocat per la fallida de les anomenades hipoteques subprime
(hipoteques escombraria requalificades i venudes com productes
financers solvents) que es va traslladar en cadena a la resta del sistema
financer mundial, acabant en una recessió econòmica. A Europa la
situació es va veure agreujada per les mesures d’austeritat i la falta
d’estímuls monetaris del Banc Central Europeu, provocant una forta
recessió. L’economia valenciana i espanyola es van veure afectades per
aquesta recessió, agreujada a més per l’esclat de la bombolla
immobiliària, i el PIB va créixer a una taxa anual acumulativa negativa
del 2,5%.

La conseqüència immediata va ser una caiguda de la demanda agregada,

que va arrossegar cap a baix la producció de les empreses i va provocar
la destrucció de 322.000 llocs de treball al País Valencià , i de
2,4 milions a Espanya. Com ja venia sent habitual, la població activa
va continuar creixent: en 159.500 actius al País Valencià i en 1.7
milions a Espanya. Com a resultat, el número d’aturats, que en els 12
any de creixement anterior s’havia reduït al País Valencià en 140.700
persones, ara s’incrementarà en 481.200 persones en tan sols 6 anys. A
Espanya el número d’aturats va incrementar en 4.07 milions. L’any 2013,
la taxa d’atur valenciana va ser del 27,1% (arribarà al 28% el
primer trimestre de 2014), mentre l’espanyola era del 25,7% (arribarà al
25,9% al primer trimestre de 2014). La taxa d’atur serà per primera
vegada molt semblant per sexes, la juvenil duplicarà la taxa mitjana, i
serà també més
intensa entre la població amb menor nivell d’estudis i entre la població
estrangera.
9
 Tema 2. Mercat de treball

2.7. Etapa 7:
2013-2019 A l’any 2014 comencen a notar-se símptomes de recuperació a
l’economia valenciana i a l’espanyola. La producció començarà a créixer
de nou, a una mitjana del 3,5% anual. El creixement de la producció es
traslladarà a l’ocupació, i entre 2013 i 2020 es crearan 313.000 llocs de
treball al País Valencià i 2,8 milions a Espanya.

A més a més, el retorn d’immigrants estrangers als seus països d’origen i

l’emigració de valencians i espanyols a altres països, sobre tot europeus,
provocarà una disminució de la població activa de quasi 9.000 persones
al País Valencià. A Espanya, després de també disminuir inicialment la
població activa, tornarà a créixer, acumulant un guany de 88.000
persones entre 2013 i 2019. La creació d’ocupació i el creixement
negatiu o moderat de la població activa propiciaran una ràpida
disminució de l’atur, reduint-se en 322.000 persones al País Valencià
i en 2,74 milions a Espanya. La taxa d’atur es reduirà fins el 14,1%
al País Valencià i també fins el 13,8% a Espanya.

2.8. Etapa 8: A mitjans de març de 2020 el govern espanyol decreta les primeres
2019-2023 mesures de confinament conseqüència de la pandèmia causada per la
covid-19 i covid-19.
recuperació
La pandèmia i les mesures adoptades tenen un impacte immediat sobre
el mercat de treball, que es veurà clarament en les estadístiques del
segon trimestre de 2020. Inicialment, la població activa i la
població ocupada es contreuen ràpidament. La població activa
es redueix en
116.000 persones al País Valencià i en quasi 1,2 milions a Espanya. La
població activa baixa perquè els treballadors redueixen l’oferta de
treball davant el risc sanitari. La població ocupada es redueix en 160.000
persones al País Valencià i en 1,35 milions a Espanya. El motiu són els
Expedients de Regulació d’Ocupació (ERTO) que fan les empreses davant
la caiguda de la demanda, i les reduccions de plantilla i sortida
d’autònoms. La desocupació incrementa en 44.000 persones al País
Valencià i en 176.000 a Espanya, i les taxes d’atur incrementen al voltant
dos punts, fins el 16,7% al País Valencià i el 15,3% a Espanya.

Progressivament s’anirà recuperant la normalitat, de manera que del

quart trimestre de 2019 al segon trimestre de 2023 es dona una
reducció de l’atur de 35.400 persones al País Valencià i de 429.400 a
Espanya. El motiu principal serà, la creació d’ocupació (134.200
persones al País Valencià), mentre que, la població activa - que
inicialment s’havia reduït - tornarà a créixer acumulant quasi 100.000
nous actius al període (Taula 1).
1
0
 Economia Valenciana Tema 2. Mercat de treball

Al llarg d’aqueste etapes hi ha un canvi institucional molt important, i un canvi en les regles del joc, va ser fa un any i es reduir molt la figura del treballador temporal i
convertirlos pràcticament en fixos.

Taula 1. Variació de la població activa, ocupada i aturada al País Valencià i a Espanya per períodes. Sèrie 1976-2023 (2on trimestre).

a) País Valencià
Variació total 1976-1985 1985-1991 1991-1993 1993-2007 2007-2013 2013-2019 2019-2023*
Actius 94.100 204.700 34.700 865.600 159.500 -8.800 98.800
Ocupats -135.300 226.900 -106.000 1.033.000 -321.700 312.900 134.200
Aturats 229.500 -22.200 140.700 -167.400 481.200 -321.700 -35.400

b) Espanya
Variació total 1976-1985 1985-1991 1991-1993 1993-2007 2007-2013 2013-2019 2019-2023*
Actius 714.500 1.587.300 352.200 6.639.600 1.701.400 87.900 660.400
Ocupats -1.721.000 1.958.800 -811.800 8.514.600 -2.374.000 2.831.700 1,089.800
Aturats 2.435.400 -371.400 1.164.000 -1.875.000 4.075.400 -2.743.800 -429.400
*
2on trimestre. Font: Elaboració a partir d’EPA (INE).
 Font: Elaboració a partir d’EPA (INE).

b) Espanya

a) País Valencià

Sèrie 1976 (4rt trimestre) -2021 (2on trimestre).

Figura 1. Evolució de la població activa, ocupada i parada al País Valencià i a Espanya.
Milers de persones / Miles de personas Milers de persones / Miles de personas

10000

15000

20000

25000

30000

1000

1500

2000

2500

3000
5000

500
0
0
1976TIII
1976TIII

1241
41.3
1977TII

1282
12669

13366
1977TII

589
1978TI
1978TI 1978TIV
1978TIV 1979TIII
1979TIII 1980TII
1980TII 1981TI
1981TI 1981TIV
1981TIV
1982TIII
1982TIII
1983TII
1983TII
1984TI
1984TI
1984TIV
1984TIV
1985TIII
1985TIII
1986TII
1986TII
1987TI
1987TI
actius/activos

1987TIV

actius/activos
1987TIV
1988TIII
1988TIII
1989TII
1989TII
1990TI
1990TI
1990TIV
1990TIV
1991TIII
1991TIII
1992TII
1992TII
1993TI
1993TI

Economia Valenciana
1993TIV
1993TIV
1994TIII
1994TIII
1995TII
1995TII
ocupats/ocupados

ocupats/ocupados
1996TI
1996TI
1996TIV
1996TIV
1997TIII
9

1997TIII
1998TII 1998TII
1999TI 1999TI
1999TIV 1999TIV
2000TIII 2000TIII
2001TII 2001TII
2002TI 2002TI
2002TIV 2002TIV
2003TIII 2003TIII
2004TII 2004TII
2005TI 2005TI
aturats/parados

aturats/parados
2005TIV 2005TIV
2006TIII 2006TIII
2007TII

2522
2007TII
2008TI 2008TI
2008TIV 2008TIV

2266
2009TIII 2009TIII
2010TII 2010TII
2011TI 2011TI
2011TIV 2011TIV
23492

2012TIII
6278

2012TIII

710
16951

1753
2013TII 2013TII
2014TI 2014TI
2014TIV 2014TIV
2015TIII 2015TIII
2016TII 2016TII
2017TI 2017TI
2017TIV 2017TIV
2018TIII 2018TIII
2019TII 2019TII
2020TI 2020TI
2020TIV 2020TIV

2558.8
2021T3 2021T3
21057

23819

2241
2763

2022T2 2022T2
311

2023T1 2023T1

8
 Font: Elaboració a partir d’EPA (INE).

Figura 3. Taxes d’atur. Sèrie 1976 (4rt trimestre) -2021 (2on trimestre).

Font: Elaboració a partir d’EPA (INE)

Figura 2. Taxes d’activitat. Sèrie 1976 (4rt trimestre) -2021 (2on trimestre).
10.0

15.0

20.0

25.0

30.0

45.0

47.0

49.0

51.0

53.0

55.0

57.0

59.0

61.0

63.0
0.0

5.0
1976TIII 1976TIII

3.2

4.4

52.5
1977TII 1977TII
1978TI 1978TI
1978TIV 1978TIV
1979TIII 1979TIII
1980TII 1980TII
1981TI 1981TI
1981TIV 1981TIV
1982TIII 1982TIII
1983TII 1983TII
1984TI 1984TI

48.9
1984TIV 1984TIV

50.4
21.6

21.6
1985TIII 1985TIII
1986TII 1986TII
1987TI 1987TI
1987TIV 1987TIV
1988TIII 1988TIII
1989TII 1989TII
1990TI 1990TI

14.0
1990TIV 1990TIV

16.1
1991TIII 1991TIII
1992TII 1992TII
1993TI 1993TI
Espanya/España

País Valencià
1993TIV

25.0
1993TIV

24.2

Tema 2. Mercat de treball

50.9
1994TIII 1994TIII

53.2
1995TII 1995TII
1996TI 1996TI
1996TIV 1996TIV
1997TIII 1997TIII
1998TII 1998TII
10

1999TI 1999TI
1999TIV 1999TIV
2000TIII 2000TIII

Espanya/España
2001TII 2001TII
2002TI 2002TI
País Valencià

2002TIV 2002TIV
2003TIII 2003TIII
2004TII 2004TII
2005TI 2005TI
2005TIV 2005TIV
7.8

8.5

2006TIII 2006TIII
2007TII 2007TII

59.5
2008TI 2008TI

60.2
2008TIV 2008TIV
2009TIII 2009TIII
2010TII 2010TII
2011TI 2011TI
2011TIV 2011TIV
2012TIII 2012TIII
28.6
26.9

2013TII 2013TII
2014TI

59.9
2014TI
2014TIV 2014TIV
2015TIII 2015TIII
2016TII 2016TII
2017TI 2017TI
2017TIV 2017TIV
2018TIII 2018TIII
2019TII 2019TII
2020TI 2020TI
2020TIV 2020TIV
2021TIII 2021TIII
2022TII 2022TII
12.2
11.6

58.4

59.0
2023T1 2023T1