UdL 3.

LA FATIGA EN ELS ELEMENTS DE MÀQUINES 1 / 12

EPS Càlcul i Disseny de Màquines Curs 2015-16

3. LA FATIGA EN ELS ELEMENTS DE MÀQUINES

3.1 Introducció. El fenomen de la fatiga dels materials

Caracterització estructural d’un material sota càrregues estàtiques

S’assaja una proveta del material sota una càrrega de tracció, o de compressió, que es va
augmentant progressivament i lentament fins que aquesta es trenca.

Es representen els resultats en un diagrama tensió-deformació, en el que es poden identificar

diversos paràmetres que caracteritzen estructuralment el material:

- La tensió límit de trencament del material [límite de rotura, tensile strength]: r

- La tensió de límit elàstic del material [yield strength]: e
- El mòdul d’elasticitat: E
- El % d’allargament al trencar-se

Fig: Assaig de tracció d’una proveta i corba tensió-deformació resultant

Comportament estructural d’un material sota càrregues variables

Es constata experimentalment que si la proveta es sotmet a càrregues variables seguint un cicle que
es repeteix un elevat número de vegades, llavors la proveta arriba a trencar-se sota una tensió
màxima del cicle que pot ser bastant inferior al límit de trencament sota càrregues estàtiques del
material.

La tensió màxima del cicle a la que el material es trenca disminueix conforme augmenta el número
de cicles de la càrrega.

En enginyeria dels materials es denomina fatiga a la disminució de la resistència mecànica dels

materials en sotmetre'ls a esforços repetits.

La fatiga és el procés de canvi estructural permanent, progressiu i localitzat que passa en un material
subjecte a tensions i deformacions VARIABLES en algun punt o punts i que produeix esquerdes o la
fractura completa després d'un nombre suficient de fluctuacions (ASTM)
 UdL 3. LA FATIGA EN ELS ELEMENTS DE MÀQUINES 2 / 12
EPS Càlcul i Disseny de Màquines Curs 2015-16

Tipologia de cicles de tensió variables

Exemple: Biga en voladís sotmesa a flexió alternativa.

Mecanisme del fenomen de fatiga dels materials

La fallada per fatiga comença sempre amb una petita o molt petita esquerda. Aquesta apareix
normalment en un punt de discontinuïtat del material, com un canvi sobtat de secció, un forat, una
irregularitat del material o de la peça, etc.

Les raons per les quals apareix l’esquerda són que s’arriba a un cert nivell de tensió, de tracció o de
cisallament, en la zona de discontinuïtat del material i la concentració de tensions que la
discontinuïtat provoca.
 UdL 3. LA FATIGA EN ELS ELEMENTS DE MÀQUINES 3 / 12
EPS Càlcul i Disseny de Màquines Curs 2015-16

Llavors la pròpia esquerda augmenta l’efecte de la concentració de tensions i l’esquerda avança més
ràpidament, conforme es repeteixen els cicles de tensió, a cada situació de tensió elevada de tracció
o de cisallament.

Així va disminuint l’àrea resistent residual de la peça, amb el que la tensió sobre aquesta augmenta
fins que es trenca de sobte.

Fig: Típica propagació d’una esquerda per fatiga

En les peces que fallen per fatiga es diferencien clarament dues zones:

- L’àrea afectada pel creixement progressiu de l’esquerda inicial

- L’àrea de la fractura sobtada, que ha trencat de manera similar a un material fràgil sotmès a
tracció.

Fig. Barra d’alumini que ha trencat per fatiga

 UdL 3. LA FATIGA EN ELS ELEMENTS DE MÀQUINES 4 / 12
EPS Càlcul i Disseny de Màquines Curs 2015-16

Per tant la fallada per fatiga és doblement perillosa pels següents motius:

- Es dóna encara que la tensió màxima aparent en la peça sigui bastant inferior al límit de
trencament i fins i tot al límit elàstic del material
- El trencament es produeix de manera sobtada, sense avisar, i sense una deformació
important de la peça prèvia al trencament com es tindria en un cas de material dúctil sotmès a
una càrrega estàtica.

3.2 Comportament a fatiga de provetes sotmeses a cicles repetitius de càrrega

Sistemes d’assaig de provetes a fatiga

S’han desenvolupat diversos sistemes d’assaig de provetes sota càrregues variables.

Una de les primeres metodologies que es va utilitzar és l’anomenat assaig de fatiga de Wöhler, en el
que les provetes muntades en voladís es sotmeten a una càrrega radial que provoca esforços de
flexió i tallant. Es fan girar les provetes mantenint la direcció de la càrrega radial i així a cada volta de
gir de les provetes es té un cicle de càrrega alternant (flexió rotativa).

Fig. Màquina d’assaig a fatiga de Wöhler i cicle de tensions alternants

Una evolució de l’assaig anterior és l’assaig amb la màquina de Moore (veure la figura adjunta), en el
que s’aconsegueix que la proveta estigui sotmesa únicament a esforços de flexió rotativa, sense la
component d’esforços tallants.

Fig. Màquina d’assaig a fatiga de Moore

 UdL 3. LA FATIGA EN ELS ELEMENTS DE MÀQUINES 5 / 12
EPS Càlcul i Disseny de Màquines Curs 2015-16

Un altre sistema d’assaig és sotmetre la proveta a un esforç axial alternant, amb el que es té un
esforç de tracció o compressió igual en totes les seccions de la peça.

Fig. Assaig d’una proveta a tracció-compressió

Diagrames S-N (tensió – número de cicles)

Els resultats de diferents assaigs de provetes idèntiques a diferents nivell de càrrega es poden
representar en un diagrama tensió-número de cicles. A major càrrega sobre la proveta menor és el
número de cicles que aguanta aquesta abans de trencar-se.

La fatiga és un fenomen estadístic, en el sentit de que, donades unes característiques repetides de

diverses provetes o peces, no sempre fallen exactament en el mateix número de cicles. Hi ha per tant
una certa variabilitat en el comportament de les peces, segurament degut a variables no controlades
com les microesquerdes inicials d’una peça o les diferencies en l’estructura cristal·lina d’un material.

El conjunt de dades resultat dels assaig s’ajusten en el diagrama S-N a una corba anomenada
“Corba de Wöhler”.

Fig. Corba típica de Wöhler d’un acer

 UdL 3. LA FATIGA EN ELS ELEMENTS DE MÀQUINES 6 / 12
EPS Càlcul i Disseny de Màquines Curs 2015-16

Fig: comparació entre els comportament a fatiga d’un acer i d’un alumini

Fig. Corba de Wöhler d’un alumini

A partir de les corbes de Wöhler de diferents materials es poden fer les següents observacions:

- Per tal de poder-les interpretar millor convé representar les corbes de Wöhler en uns eixos
amb escala logarítmica o semilogarítmica (logarítmica en el número de cicles).

- En general els acers tenen un límit de resistència a la fatiga bastant definit. Si la tensió
alternant a la que es sotmet la proveta és inferior a aquest límit, la proveta no es trencarà mai.
Es considera que la proveta o peça tindrà una vida infinita quan ha suportat més de 106 o 107
cicles de càrrega.

- Els aluminis generalment no tenen un límit de resistència a la fatiga. La càrrega alternant que
pot suportar una proveta disminueix al augmentar el número de cicles, fins i tot per sobre de
107 cicles de càrrega.
 UdL 3. LA FATIGA EN ELS ELEMENTS DE MÀQUINES 7 / 12
EPS Càlcul i Disseny de Màquines Curs 2015-16

3.3 Fallada per fatiga sota una càrrega fluctuant

Els resultats presentats en l’apartat anterior corresponen a cicles de càrrega alternant, amb tensió
mitja nul·la.

En cas que la proveta estigui sotmesa a càrregues alternants, amb uns determinats valors de la
tensió mitja (m) i de l’amplitud de tensió (a), llavors el límit de fatiga estarà entre el límit elàstic (e
o Re) o el límit de trencament del material (R o Rm), que correspondria a amplitud de tensió nul·la, i
el límit de fatiga a càrrega alternant (f o Sf), que correspondria a una tensió mitja nul·la.

En el següent diagrama es representen les diferents teories per avaluar el límit de fatiga en funció
dels paràmetres que defineixen una càrrega fluctuant. La recta de Goodman és la més utilitzada i a la
vegada relativament senzilla d’aplicar.

Fig: Diagrama de Goodman on es representa la capacitat de resistència a fatiga d’un material sotmès
a una tensió fluctuant
 UdL 3. LA FATIGA EN ELS ELEMENTS DE MÀQUINES 8 / 12
EPS Càlcul i Disseny de Màquines Curs 2015-16

3.4 Influència de diferents condicionants en el comportament a fatiga de les peces

El límit de fatiga d’una peça concreta (F) pot ser bastant diferent, normalment inferior, que el límit de
fatiga d’una proveta estàndard del mateix material resultat d’un assaig estàndard de flexió rotativa o
de tracció-compressió alternant (’F).

Un procediment possible per avaluar aquesta diferència és el que s’exposen Bigorda, J. i Fenollosa J
en el llibre “La fatiga dels elements mecànics” que teniu a la bibliografia. Segons aquests, la relació
entre ambdós límits de fatiga ve donada per l’equació:

1
 F  kl  k d  k s    'F
Kf

Els coeficients que apareixen a l’equació anterior representen la influència dels principals
condicionants que fan canviar el límit de fatiga d’una peça concreta en una màquina, i que són els 4
següents:

Efecte del tipus de càrrega (kl)

Efecte de la grandària de la peça (kd)

 UdL 3. LA FATIGA EN ELS ELEMENTS DE MÀQUINES 9 / 12
EPS Càlcul i Disseny de Màquines Curs 2015-16

Efecte de l’acabat superficial (ks)

Efecte de les concentracions de tensions (Kf)

El coeficient de concentració de tensions geomètric (Kt) descriu la relació entre la tensió màxima real
en una secció deguda a la concentració de tensions i la tensió màxima teòrica.

Quan la peça està sotmesa a càrregues variables, llavors el coeficient que cal tenir en compte és el
coeficient de concentració de tensions a fatiga (Kf), que es relaciona amb el geomètric segons
l’equació:

K f  1  q  ( K t  1) on q: sensibilitat a l’entalla del material

Obs: Si q = 1, llavors K f  K t )
 UdL 3. LA FATIGA EN ELS ELEMENTS DE MÀQUINES 10 / 12
EPS Càlcul i Disseny de Màquines Curs 2015-16

Seguidament es mostren alguns gràfics per a la determinació de Kt en funció del tipus de càrrega i de
la forma de la peça.
UdL 3. LA FATIGA EN ELS ELEMENTS DE MÀQUINES 11 / 12
EPS Càlcul i Disseny de Màquines Curs 2015-16
UdL 3. LA FATIGA EN ELS ELEMENTS DE MÀQUINES 12 / 12
EPS Càlcul i Disseny de Màquines Curs 2015-16