LA IMPROVISACIÓ TEATRAL

1. Improvisar sobre una determinada situació serveix per assajar possibilitats

dramàtiques relacionades amb l’argument de l’escena, el llenguatge o el
caràcter dels personatges; i provar recursos interpretatius (veus, accions,
moviments, actituds) que ens permetin crear de la manera més autèntica i
creïble un personatge teatral, fent que sigui nostre de debò, sense imitar
altres intèrprets.

2. Per improvisar amb èxit una escena es requereix, abans de res, arribar a
una sèrie d'acords amb els altres participants. Ens hem de posar d’acord en:

1. El lloc i la situació en què es trobaran.

2. Els personatges que hi apareixeran (dos és suficient normalment).
3. La relació que uneix els personatges
4. El conflicte que hi ha entre ells. Si no hi ha conflicte, no hi haurà diàleg,
o almenys aquest no serà dramàtic, és a dir, interessant i ple de tensió.

3. Regles a tenir en compte:

 No cal parlar per parlar. Un silencia expressiu és molt millor.

 Es poden utilitzar objectes i realitzar accions "realistes" (beure aigua,
dibuixar, llegir el diari...) mentre actuem, ajuden a concentrar-se.
 Cal escoltar sempre i molt bé el company i reaccionar al que ell faci.
 S'ha de respectar sempre l'espai imaginari acordat.
 No convé dialogar gaire en bucle, cal intentar avançar en la conversa.
 En un temps limitat (5 minuts per exemple) cal cercar un desenllaç i
acabar.

4. Per centrar-nos, convé fer-se una sèrie de preguntes individuals, com ara:

 On estic?
 Què em passa?
 Quan, com i per què he vingut aquí/ estic aquí?
 Quina relació concreta tinc amb el meu interlocutor? Quan i com el vaig
conèixer? Què sento cap a ell?
 Què vull en aquest moment?
 Quina estratègia seguiré per aconseguir-ho?