S.

XVIII → IL·LUSTRACIÓ La Il·lustració (article Sapiens)

Els pensadors il·lustrats del XVIII creien en el poder de la raó, la cultura i la

tolerància per impulsar el progrés de la humanitat. Partien de vuit principis
que posaven en qüestió la societat de l’Antic Règim:
●
Era possible realitzar una anàlisi de la societat a través de l’ús de la Raó.
Els sistemes de govern s’havien de regir pel que era més raonable i
adequat, i no pel simple manteniment de les tradicions.
●
Les persones gaudien d’uns drets naturals que el poder no podia
suprimir, com per exemple la llibertat individual, la igualtat i la propietat.
●
La crítica esdevenia l’instrument de censura dels trets de la societat, la
cultura, la tradició o la religió que s’oposaven a la Raó.
●
Es defensava l’autonomia del poder civil, que fins i tot havia de
controlar el poder eclesiàstic.
●
La tolerància havia de ser la base de la convivència humana i el progrés
com a expressió de la pluralitat de creences i d’idees.
●
L’economia i el progrés material de la humanitat eren un focus d’interès
perquè eren un mitjà per a aconseguir la felicitat terrenal.
●
L’educació era l’instrument per a difondre l’ús de la Raó, i no per
l’adoctrinament, fet pel qual calia que aquesta fos dirigida per l’Estat.
●
Interès extraordinari per les ciències experimentals o “útils” i el sentit
pràctic dels avenços que es produïen en aquest camp.

1751 → Publicació de l’Enciclopèdia. Difusió de les idees il·lustrades per Europa. Intentava recollir a les seves pàgines
tot el saber del seu temps, però sota la “Llum” de la Raó i de l’estudi de la natura. Edició de l'enciclopèdia (francès)
 Jean Jaques Rosseau: ●
En estat de natura l’ésser humà té un instint de conservació que l’impulsa a
sobreviure i és moderat per la pietat.
Posa en qüestió la fe en
●
El desenvolupament de la raó i de la societat ha corromput la pietat i ha substituït
la l’instint de supervivència per l’amor propi, afany de prevaler per damunt dels altres.
raó i la confiança en el
progrés, característics
de
●
A més el sorgiment de la propietat privada ha convertit els ésser humans en éssers
la Il·lustració egoistes i cobdiciosos.

Emili: Obra en la que Rosseau exposa el seu model educatiu,

alternatiu al model tradicional. L’ensenyament no ha de voler que
Proposa una l’alumne acumuli dades i lectures sinó que ha d’impulsar el
reforma de desenvolupament de la lliure espontaneïtat de l’infant.
l’educació i de Objectiu→ Preservar l’amor de si mateix, la pietat i
la societat per l’espontaneïtat naturals.
tal de recuperar
la bondat natural
perduda Contracte social: Ha de ser la base d’una reforma de la
societat que garanteixi el predomini de la voluntat general, que
és sobirana, indivisible i inalienable.
Objectiu → Aconseguir els avantatges de la vida en
comú però al mateix temps conservar la llibertat original
característica de l’estat de natura.
que
No es pot delegar (tot i
El poder recau en la totalitat dels el poble pot escollir
No es pot fragmentar (contra
individus que formen la societat legisladors i revocar-los)
(contra l’absolutisme de Hobbes) la divisió de poders de Locke i
Montesquieu)
Immanuel Kant: Es va proposar un anàlisi exhaustiva sobre les possibilitats i límits de la raó humana en el
(1724 - 1804) seus usos teòric o especulatiu i pràctic.

Com utilitze la
m
raó per con la Com utilitzem
r
(
èixer raó per actua
epistemo a)
log
metafísic ia, (ètica, polític
a)

Deia que la seva obra es podia interpretar com l’intent de respondre aquests 3 preguntes:
●
Què puc conèixer? Ho tracta a la Crítica de la raó pura.
●
Què he de fer? Ho tracta a la Crítica de la raó pràctica.
●
Què puc esperar? Qüestions de metafísica i religió

Tres preguntes que es poden resumir en una única qüestió: Què és l’home?

Crítica de la raó pura: Per què la filosofia no ha assolit avenços equiparables als de la ciència en el s.XVIII?
Kant es planteja entendre-ho a partir de l’anàlisi del coneixement científic, els eu
fonament o condicions de possibilitat.
 CRP I
Tipus de judicis: A la Crítica de la raó pura Kant proposa una classificació dels judicis
●
Judici analític: El predicat està contingut en el concepte del subjecte
●
Segons la relació del Un triangle té tres costats
subjecte amb el predicat
●
Judici sintètic: El predicat aporta informació nova, que no estava expressada en
el concepte
La cicuta és una planta verinosa

●
Judici a priori: Independent de l’experiència. Una afirmació necessària, que
●
Segons la relació del sempre resulta veritable.
El tot és més gran que la part
judici amb l’experiència
●
Judici a posteriori: Hem de recórrer a l’experiència per saber si és veritable o
fals.
Els pingüins ponen ous

Segons la tradició els judicis analítics són a priori ( les relacions d’idees de Hume) i els judicis sintètics són a
posteriori (les qüestions de fet). Però Kant defensava que també hi ha judicis sintètics a priori → aporten
informació nova però no depenen de l’experiència. Un cas seria Tot el que passa té una causa.

Kant considera que els judicis sintètics a priori constitueixen el fonament de la ciència (i permeten evitar
l’escepticisme de Hume).
IORI?
QUÈ ÉS UN JUDICI SINTÈTIC A PR
 CRP II
Els filòsofs anteriors a Kant Kant pretén mostrar com la
havien intentat mostrar com el Gir copernicà realitat ha d’adaptar-se a les
subjecte mirava d’adaptar-se a kantià estructures cognitives que
la realitat per tal de conèixer-la la ment del subjecte imposa
a allò que percep.

Sensibilitat, enteniment i raó. Aquestes són les tres

facultats que els ésser humans utilitzem per conèixer. A la
CRP les estudia en 3 parts diferenciades.

Les intuïcions de la sensibilitat: La sensibilitat és la facultat gràcies a la que percebem el món.

D’una banda hi ha les dades que recollim a través dels sentits (colors, olors, sabors, ...). Aquestes
dades provenen de l’experiència, però tenen sentit gràcies a l’espai i el temps. Espai i temps són el
marc en el que percebem la realitat con a subjectes, un marc que no prové de l’experiència sinó que
ve imposat per la nostra pròpia ment.
●
Intuïcions empíriques: Ens són donades per l’experiència
●
Intuïcions pures: l’espai i el temps, formes pures de la sensibilitat que aplicades a la realitat fan
possible la percepció

La possibilitat de les matemàtiques com a ciència: Les afirmacions bàsiques sobre l’espai i
el temps han de ser necessàriament veritables i poden servir-nos per establir judicis sintètics a priori.
Aquests judicis fan possible l’aritmètica com a ciència, associada a la possibilitat d’elaborar
successions numèriques en el temps.
 CRP III

La sensibilitat és
passiva, percep
les dades
sensorials.

L’enteniment és
actiu, elabora
aquestes dades
per donar-los
significat

●
Llei de conservació
de la matèria
●
Llei d’acció reacció

https://es.slideshare.net/jcalzamora/kant-8302658
 CRP IV
La síntesi de la raó (Dialèctica transcedental):
La raó és la tercera facultat que intervé en el procés del coneixement. Elabora generalitzacions a partir dels
conceptes i judicis de l’enteniment.
3 idees reguladores
●
Món:Un sol concepte en el que intentem englobar tot allò que coneixem sobre els fenòmens físics i
naturals.
●
Ànima: Amb aquesta idea reguladora aspirem a unificar tots els fenòmens psíquics que experimentem
en el nostre interior
●
Déu: Amb aquesta idea intentem agrupar la totalitat de la realitat, remetent allò que existeix a un
creador suprem.

Tenim les idees reguladores, però no tenim cap intuïció empírica del món, l’ànima o de
Déu. Aquestes idees no es corresponen amb cap dada de l’experiència. Això fa que la
metafísica no pugui ser una ciència La raó teòrica no pot garantir-nos un
coneixement rigorós sobre l’existència de
Fenòmen: La realitat tal com apareix davant Déu o la immortalitat de l’ànima.
nostra, gràcies a la combinació d’un contingut La dialéctica trascendental: la imposibilidad de la metafísica como ciencia
captat pels sentits i d’una estructura Les antinòmies de la raó
món existeixen
espaciotemporal i categorial imposada pel (Les idees de Déu, l’ànima i el
fenòmens. Ens
subjecte. com a noümens peró no com a
tot i que
resulta impossible conèixer-les
Noümen: La realitat en si mateixa. S’escapa
podem pensar-les).
del coneixement
Qüestió de la llibertat: Els éssers humans en tant que fenòmens estan subjectes al
determinisme de les lleis naturals. Però coma noümens tenen llibertat autèntica.
 Què he de fer? (ètica)
Crítica de Kant a les ètiques materials
(No poden ser universals a causa de les
seves limitacions intrínseques)
L’aspiració de Kant és elaborar una ètica
racional universal, necessària i vàlida per
a totes les persones.
Això el porta a proposar una ètica formal
(L’ètica formal ens diu quina ha de ser la
forma a
la qual s’han d’ajustar les regles elabora
des per
nosaltres mateixos)
Ús teòric de la raó (què puc saber?) → judicis
Ús pràctic de la raó (què he de fer?)→ imperatius
L’imperatiu categòric no ens diu quines han de ser les nostres màximes, sinó que estableix com hem d’elaborar-les.
●
Ofereixen una guia de conducta encaminada a aconseguir
allò que es considera l’objectiu suprem de la vida humana
(eudaimonia, ataraxia, etc).
●
Només resulten vàlides per a qui reconegui la importància de
l’objectiu. Són normes hipotètiques.
●
Les seves normes de conducta estan orientades a l’objectiu,
són heterònomes.
●
Són a posteriori perquè per saber com comportar-nos hem
de recórrer a l’experiència, per comprovar si les accions son
adequades per aconseguir l’objectiu.
●
Ha de ser necessària, universal i vàlida per tots els ésser
humans.
●
Ha de ser autònoma, l’individu ha de ser qui elabori les
normes.
●
Ha de ser a priori, amb unes regles tan clares que no
calgués acudir a l’experiència per saber com ens hem de
comportar.
Crítica de la raó pura: Cada persona ha d’elegir per si
mateixa les normes de comportament, màximes de conducta,
regles que han de respectar l’imperatiu categòric.
 L’imperatiu categòric (3 formulacions)
s
(Seria desitjable un món on tot
●
Actua només segons una màxima que puguis voler que esdevingui llei universal. els éssers humans elegissin
jo
aquesta mateixa màxima que
he decidit d’aplicar?)

(No tractem les altres

●
Actua sempre de manera que utilitzis la humanitat, tant en la teva persona com a instruments al
persones
com en la de qualsevol altre, sempre com a fi i mai només com a mitjà. servei dels
nostres gustos o inter
essos)

●
Actua com si per mitjà de les teves màximes fossis sempre un membre (El regne dels fins se
ria la societat
legislador en un regne universal dels fins. ideal, en la qual tote
s les persones
es respectessin mút
uam
qual tothom tractés el ent i en la
s altres com a
fins en si mateixos i
no solament
com a mitjans)

L’acció moralment meritòria és la que que es fa per deure, simplement

Ètica del deure perquè nostra obligació moral.
Ètica Una acció pot ser ajustada a deure quan el comportament s’ajusta a la
deontològica nostra obligació però la motivació de fons és egoista.
Què puc esperar? D’acord amb l’ètica kantiana, perquè la moralitat tingui sentit cal postular la llibertat
de l’ésser humà, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu.

●
Si volem creure que el seguiment del deure pot ser recompensat hem d’acceptar unes
suposicions fonamentals o postulats de la raó pràctica:
●
Lliure voluntat: ens permet elegir com actuar i fa possible l’acció moral.
●
Immortalitat de l’ànima: que permetria la culminació del perfeccionament moral.
●
Déu: Garantia de la felicitat eterna.
https://www.youtube.com/watch?v=ZogIiAZHkg0
( postulat: proposició fonamentada en una ver
No es tracta de realitats fenomèniques, sinó de s'admet sense proves i que és necessària per
itat que
noümens. S’escapen de l’àmbit de la raó teòrica. a servir
com a base per a deduccions ulteriors.)

p.ex. l’esperança humana es pot complir

" Dos cosas me llenan la mente con un siempre renovado y acrecentado asombro y
admiración por mucho que continuamente reflexione sobre ellas: el firmamento
estrellado sobre mí y la ley moral dentro de mí"

Immanuel Kant
 Federació mundial de nacions per evitar guerres i
La pau perpètua promoure la pau mundial

L’ésser humà viu dividit entre el deure moral (raó) i les inclinacions
Insociable sociabilitat naturals, un impuls egoista irrefrenable que ens impulsa a
perseguir l’interès propi. Per això som, al mateix temps:
●
Insociables→ Tendim a un comportament insolidari i interessat
impulsats per les inclinacions naturals.
●
Sociables → No podem viure al marge de la societat, tenim la
necessitat de conviure amb els altres.

Aquest conflicte històricament ha comportat tensió i guerres, però al mateix temps ha

portat a la humanitat a desenvolupar sistemes de regulació per limitar la violència a través
de la cultura i l’enteniment.

Fe en el progrés: Amb l’ajuda de la raó, fomentant el seu ús en els plans del coneixement i de la moral, és
possible avançar cap al regne dels fins, en el qual els éssers humans es tractessin a si mateixos i els altres
com a fins en si mateixos i no només com a mitjans.
Un govern republicà, amb divisió de poders i igualtat davant la llei, ho pot fer possible.
El desenvolupament de la civilització ha permès controlar l’enfrontament entre éssers
Problema de la guerra:
humans en el marc nacional.
Però entre els diferents països del món es manté una mena de lluita permanent que
s’hauria de poder controlar mitjançant una federació mundial d’estats que reguli les
relacions de manera pacífica.