INFORME FORENSE-LLUNÀTIC: GUILLEM POMAR LLAMBIAS HA MORT AMB LES BOTES DEL VICI POSADES

En començar el 2024 jo llegia el llibre --interessantíssim per a un voyeur i un mitòman morbós—del doctor Thomas T. Noguchi,
‘Coroner’(en versió espanyola, no n’hi ha de catalana, ‘Cadáveres exquisitos’). Una descripció memorística de les autòpsies
fetes durant la seva vida a gent de Hollywood famosa. Marilyn Monroe, Janis Joplin, Sharon Tate, Nathalie Wood, William
Holden, John Belushi, Robert Kennedy... (trad, Ezequiel Martínez, Global Rhythm Press / Ediciones Península, Barcelona,
2011).També tenia un ull posat a l’obra de Kenneth Anger, un autèntic monstre de la meca del cinema, mort el 2023 als 96
anys, que m’havia causat una impressió intensa i que consult adesiara: ‘Hollywood Babilonia’, edició espanyola de Tusquets,
Barcelona. Trad, Jorge Fiestas, 4ª edició, 1986. Hi ha una inspiració (no versió) cinematogràfica amb el títol de ‘Babylon’
(2022) de Damien Chazelle, gens menyspreable. Dins aquest microclima i dins el climateri de les guerres d’Ucraïna i Palestina,
dins la desfeta independentista de Catalunya, els responsables de la qual són els espanyols propietaris d’una estructura
cerebral intonsa i armada, i els polítics catalans beats i desarmats del Principat; aquí, doncs, es va morir un creador verbal
(jo coneixia alguns poemes escrits seus; però no en tenc còpia) anomenat Guillem Pomar Llambias. (Els seus germans, Jaume
i Elvira, sí que publicaren llibres). Ben poc sabia jo que la meva immersió dins el món de Toguchi, en canvi, no tendria cap
possibilitat d’obtenir la necròpsia que voldria, la de Guillem Pomar.

El seu escenari: totes les tavernes de Palma. Sense pretensions, sense ambicions de fama, de prestigi, de poder.

He fet un escrit amb algunes fotografies, meves i d’altri, per a tornar enregistrar que tan interessants poden ser els creadors
amb obra física o sense.

Hi trobareu una història intramolecular, intraduïble i intransitable.

Pel que fa a les citacions dels textos de Georges Bataille i de Michel Leiris, cal anotar que les edicions que he emprat són les
següents: la de Bataille és la de la col·lecció ‘La Piga’ de l’editorial Pòrtic, apareguda el 1991 a Barcelona, a càrrec de Valerià
Pujol. I la de Leiris, la de Ramon Lladó a ‘Les millors obres de la literatura universal segle XX’ d’Edicions 62, Barcelona,
1992. Pel que fa a la traducció de Pujol, tot i la meva adhesió a l’autor d’un títol tan sublim com ‘Els conys saborosos’, trop
que Ramón Lladó té raó al seu assaig ‘L’ull de la història. Una espiral d’excessos sense cap causa’, al diari Avui de 8 febrer
1992, quan es refereix a ‘Però hom és encara més decebut per la traducció’. Efectivament, la versió de Pujol és ben deficient.
Jo mateix, al fragment que cit he decidit escriure ‘balustrada’ en comptes de ‘balaustrada’, per una errada prou clara del
traductor. El text de Leiris és de la pàgina 13 de l’edició esmentada. I el de Bataille de les pàgines 63 i 64.

JOSEP ALBERTÍ. TALLER LLUNÀTIC. CATALUNYA. ABRIL 2024. Ortopantomografia: barram de Josep Albertí. Dr. Bartomeu Garcias. 31 gener 2024.