El Sexenni Democràtic

i la
Restauració Borbònica
(1868-1902)
 La Revolució de 1868: “La Gloriosa”
• En 1868, la corrupció de la monarquia isabelina va
portar a una insurrecció, protagonitzada per
progressistes i demòcrates i dirigida per els
generals Prim i Serrano i per l’almirall Topete.
• Degut al gran suport popular a la revolució, la reina
Isabel II i el seu fill Alfons van partir a l’exili.
• Per a evitar el caos, es va formar un govern
provisional, que va redactar una Constitució amb
un caràcter molt progressista i democràtic per a la
època.
• No obstant això, la principal missió del govern
provisional va ser buscar un nou rei per al país.
General Prim General Serrano Almirall Topete
 El regnat d’Amadeu I (1870-1873)
• Després de molts debats i pressions internacionals, es
va elegir a Amadeu de Savoia, membre de la casa reial
italiana.
• Encara que contava amb el suport de progressistes i
demòcrates, el seu principal valedor, el general Prim,
va morir assassinat en un atemptat abans de que
arribara a Espanya.
• Els seus intents de democratització i recuperació
econòmica van fracassar per els nombrosos problemes
que van sorgir: l'oposició total dels borbònics, el
començament d’una nova guerra carlista, una
insurrecció independentista en Cuba, el total caos
parlamentari…
• Davant tants problemes, Amadeu va renunciar al tron
i va abandonar el país.
Amadeo I de Saboya
La proclamació de la 1ª República (1873)
• Davant el buit de poder, les Corts van
votar per la proclamació de la República,
encara que sense massa suports entre els
diputats i el món rural.
• Per el contrari, a les grans ciutats va ser
rebuda amb gran entusiasme, doncs el
govern va dur a terme reformes
econòmiques i socials progressistes.
• No obstant això, es va posar de manifest
les diferencies entre els federalistes, que
desitjaven un país amb més autonomia per
a les regions, i els unitaris, que desitjaven
una Espanya més centralitzada.
 La crisi de la República (1873-1874)
• L’estabilitat interna de la Primera República
va decaure ràpidament: en menys d’un any,
es van succeir quatre presidents (Estanislau
Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolás
Salmerón i Emilio Castelar), que no van
poder solucionar els nombrosos problemes
de la nació.
• En gener de 1874, el general Pavía va
dissoldre les Corts i va entregar el govern al
general Serrano, que es va posar al
comandament d’una dictadura que va
tractar de estabilitzar la situació fins una Entrada de Pavía y la Guardia Civil
república més conservadora. en las Cortes
Presidents de la 1ª República (1873)

Estanislau Figueras Francesc Pi i Margall Nicolás Salmerón Emilio Castelar

(febrero-junio) (junio-julio) (julio-septiembre) (septiembre-diciembre)
La Restauració borbònica (1874)
• Aprofitant la situació, els borbònics, liderats
per Cánovas del Castillo, havien creat un
clima propici per a que el príncep Alfons, fill
d’Isabel II, fora ben rebut per la societat
espanyola.
• Encara que Cánovas desitjava que tot
succeïra de manera pacífica i natural, el
general Martínez Campos es va anticipar i,
al desembre de 1874, a Sagunt, va dur a
terme un pronunciament militar que
proclamava rei a Alfons XII.
General Martínez Campos
 La monarquia alfonsina (1874-1885)
• El primer objectiu de la monarquia borbònica va
ser pacificar el país, una cosa que es va aconseguir
en poc de temps, derrotant a carlistes i conseguint
la pau amb els cubans insurrectes.
• Cánovas aspirava a crear una monarquia
constitucional que garantira l’ordre social i
acabara d’una vegada per totes amb les revoltes
populars i els pronunciaments militars.
• Amb eixe objectiu en ment, es va redactar la
Constitució de 1876, un text que, si bé era prou
conservador, era lo suficientment flexible i
consensuat per a que l’acceptaren els progressistes.
Alfonso XII
 El sistema canovista
• Per a garantir l’estabilitat interna, es va dur
a terme el torn polític pacífic, un sistema en
el qual els dos principals partits dinàstics,
conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta)
es tornaven al poder.
• A pesar de les diferències ideològiques,
ambdós partits coincidien en la defensa de
la monarquia borbònica, la Constitució i en
un Estado centralitzat.
• Aquest sistema, per tant, va excloure a
aquells que no acceptaven lo anterior,
quedant marginats els carlistes,
republicans, demòcrates i socialistes.
Antonio Cánovas del Castillo Práxedes Mateo Sagasta
 El caciquisme
• Per a garantir l'alternança al poder, es
va posar en pràctica el caciquisme.
Aquest era un sistema de coerció
social a les zones rurals, en el qual, les
persones poderoses a la regió influïen
als resultats electorals.
• Els cacics feien ús de tota classe de
trampes, com la tupinada (falsejament
electoral), la compra de vots,
amenaces, etc., per a que eixirà el
resultat desitjat des de Madrid.
La regència de María Cristina (1885-1902)
• Al 1885, Alfons XII va morir inesperadament,
deixant a la seua dona María Cristina encinta i amb
el futur de la monarquia incert,
• Per a evitar que tornara de nou la inestabilitat,
Cánovas i Sagasta havien firmat prèviament el
Pacte de El Pardo (1885), que va consolidar la
alternança pacífica al poder durant les següents
dècades.
• Una vegada va nàixer Alfons XIII al 1886, es va
iniciar la regència de la reina María Cristina,
caracteritzat per el torn polític de partits i l’adopció
del sufragi universal masculí (1890).
María Cristina de Habsburgo
 El sorgiment dels nacionalismes
• La consolidació de l’Estat centralitzat i
uniformista borbònic va provocar l’aparició de
moviments nacionalistes, que reivindicaven el
reconeixement de la seua pròpia identitat:
• A Catalunya es van crear partits nacionalistes que
demandaven major autonomia.
• Al País Basc, la derrota definitiva dels carlistes (i
per tant, l’abolició dels furs) va portar a moviments
de protesta que convergiren en el Partit
Nacionalista Basc
• A Galícia i València van sorgir també moviments
identitaris, però de caràcter més cultural que
polític.
Sabino Arana, fundador del PNV
 La Guerra hispano-estatunidenca ( 1898)
• Al 1895 va esclatar una nova
insurrecció a Cuba, encara que
aquesta vegada van comptar amb el
suport d’Estats Units, que tenia forts
interessos econòmics a l’illa.
• Al 1898, Estats Units va declarar la
guerra a Espanya després d’afonar-se
el vaixell de guerra Maine a La
Habana. Espanya va sofrir una ràpida
i humiliant derrota, que li va fer perdre
Cuba, Puerto Rico i Filipines, les seues
últimes possessions colonials.
 El “Desastre del 98”
• El conegut com a “Desastre del 98” va provocar
en la mentalitat espanyola una gran frustració i
pessimisme, doncs demostrava que Espanya
havia quedat degradada a país de segona classe.
• Per això, molts pensadors van advocar per
modernitzar i democratitzar Espanya, doncs
veien en el retràs econòmic, polític e intel·lectual
del país com a les causes de tots els seus mals.
• Aquests moviments regeneracionistes
demanaven la fi del caciquisme i la corrupció
política, així com un fort impuls a les ciències i
l’educació. Joaquín Costa, mayor representante
del “Regeneracionismo”