EUROPA FEUDAL

1. PERQUÈ ES VA IMPLANTAR EL FEUDALISME A EUROPA?

El feudalisme va sorgir...
A partir del segle X(10) a Europa es va escampar el feudalisme, una nova manera
d'organitzar i governar la societat. El feudalisme es va basar en l'establiment d'unes
relacions de dependència mútua entre els diferents estaments socials, que també tenien
drets i obligacions.
Les principals relacions de dependència van ser: el vassallatge i la servitud.
... durant una època d'inseguretat…
Entre els segles IX (9) i X(10) la divisió de l'imperi Carolingi en diferents regnes va debilitar
als romans.
Aquesta situació de gran inestabilitat política es va empitjorar a conseqüència de noves
invasions, que van conquerir i acabar de fragmentar Europa.
Aquests pobles invasors van espantar a la població, que se sentia molt desprotegida
davant els atacs violents, els saquejos continus i robatoris, la destrucció de llogarets, el tall
de ponts i camins…
... que va portar a la pèrdua d'autoritat reial...
Els monarques no van poder fer front a aquesta greu situació d'inseguretat. No disposaven
de mitjans per poder recaptar els diners necessaris i mantenir un exèrcit per protegir a la
gent.
Llavors per poder governar i defensar el territori van donar part del seu poder als nobles,
que van organitzar exercits privats (cavalleria) i es van convertir en vassalls del rei.
A canvi de fidelitat i d'ajuda militar, els nobles van rebre un territori (feu) i van passar a
convertir-se en senyors feudals amb un gran poder..
QUI EREN ELS POBLES INVASORS?
· Pel nord arribaren els normands (vikings) d'Escandinàvia, que feien expedicions de saqueig
i s'acaben quedant les actuals Irlanda, Anglaterra, França i Itàlia.
· Pel sud, els musulmans havien conquerit la major part de la península Ibèrica i
amenaçaven els ports del sud d'Europa amb els seus robatoris.
· Els magiars van entrar per l'est i es van acabar quedant a Hongria.
Rei

Duc- Comte- Marquès

Baró Senyor Senyor

Cavallers cavallers cavallers ➨els superiors amb els inferiors es juren fidelitat

Pagesos pagesos pagesos

... cosa que va afavorir el vassallatge...
El vassallatge era un pacte de fidelitat establert entre el rei i els nobles o entre
nobles de rang social diferent. El de rang superior (senyor), rebia sota la seva
protecció el de rang inferior, que es convertia en vassall seu; i així successivament,
de manera que el vassall d'un senyor podia tenir els seus propis vassalls.
Així, molts nobles es van convertir en senyors feudals, fins al punt que van anar
transmetent el càrrec per herència als fills.
El pacte de vassallatge se celebrava en una cerimònia que comprenia dues parts:
l'homenatge i la investidura.
... I la servitud
Davant aquestes invasions tan bestials, molts pagesos, atemorits per la inseguretat
i la falta de protecció del rei, anaven als nobles per demanar-los protecció. Moltes
famílies pageses es van posar sota la defensa de la noblesa, que tenia castells
fortificats i els seus propis exèrcits.
El noble els donava protecció i els donava una porció de terra per tal que la
conreessin i els donés aliment. Aleshores els pagesos perdien la seva llibertat i es
convertien en serfs d'un senyor feudal, a qui havien de lliurar part de la collita i
sotmetre's a la seva justícia.

2. A QUI BENEFICIAVA LA SOCIETAT ESTAMENTAL?

Una societat profundament desigual
La societat feudal es dividia en estaments o ordres(grups). Cada estament tenia un grup
tancat gairebé sense mobilitat social, al qual es formava part per naixement i per tota la
vida.
Formar part d’un grup o a un altre grup es considerava voluntat de Déu i cada persona
s'havia de conformar amb el grup al què estava destinat.
En la societat, la llei i la justícia no eren iguals per a tothom. Es dividia en dos grups: els
privilegiats (noblesa i clero) i els no privilegiats (pagesos i artesans), que es diferenciaven
perquè els privilegiats tenien tots els privilegis i cap obligació, i la resta tenia totes les
obligacions i pocs drets.
A dalt de tot de la societat feudal s'hi situava el monarca, que era reconegut com el primus
inter pares, és a dir, el primer entre iguals (nobles).
ELS PRIVILEGIATS
Els privilegiats eren la minoria de la població. Lluïen el poder social i econòmic i gaudien de
tots els drets:
·Tenien bona part de les terres (feus).
·No havien de treballar i vivien de les rendes(lloguers) que els proporcionaven les seves
terres.
·No havien de pagar impostos.
·Tenien reservats els alts càrrecs del regne.
Es separaven en dues classes: la noblesa, que es dedicava a la defensa militar i a la guerra,
i el clero, dedicat a l'oració i a l'Església.
LA MONARQUIA
El rei tenia un caràcter sagrat i se'l considerava escollit per Déu per ordenar la societat a la
Terra i defensar la cristiandat.
Els territoris que el monarca tenia sota la seva autoritat eren el seu regne i eren considerats
com el seu patrimoni personal, que podia dividir o unir.
El rei compartia el govern amb la gran noblesa (comtes, ducs i marquesos) i les autoritats
religioses (bisbes i abats).Tenia l'ajuda de la Cúria o Consell Reial, formada per un grup de
notables que l’aconsellaven a l'hora de prendre decisions.
Molts reis no tenien una residència fixa i es traslladaven a alguna ciutat o als castells del
seu regne.
ATRIBUCIONS DEL REI
·Dirigir campanyes militars, a les quals havien d'acudir els vassalls amb els seus exèrcits
(seguici).
·Recaptar impostos.
·Exercir de jutge suprem en plets, però sense intervenir en els feus dels seus nobles o de
l'Església.
Ceptre: l’origen diví del poder reial Corona: l’autoritat suprema i el poder.
Mantell: el servei a l'Església L'anell d’or: la unió de Déu i el seu poble per mitjà del
monarca. Mà de la justicia: l’autoritat per jutjar. Espasa: força militar.
Privilegiats: Rei, Reina, Noblesa, Clero. No privilegiats: Pagesos, Artesans.
ELS NO PRIVILEGIATS
El tercer grup estava integrat pels no privilegiats. Tenien la funció de treballar i mantenir els
altres dos grups.
No tenien cap dret i havien de pagar impostos molt alts.
Segons l'activitat que fessin, es diferenciaven en pagesos, que eren la gran majoria, i
artesans, que eren un sector més reduït.

3. COM S’ORGANITZAVA UN FEU?

El feu…
El feu estava format per terres lliurades pel rei o per un noble a un vassall. El beneficiari es
convertia en senyor feudal, vivia de les rendes que li proporcionava el feu i exercia
l'autoritat sobre els pagesos que l'habitaven.
No era una propietat privada, sinó vinculada. Això vol dir que aquestes terres no es podien
vendre, però el senyor tenia el dret de treure'n benefici i les podia transmetre en herència
als seus descendents.
Aquest sistema senyorial suposava obligacions mútues entre el senyor i els seus serfs. A
canvi de protegir els pagesos, el senyor adquiria uns drets:
·Econòmics (senyoriu territorial), pels quals els pagesos havien de pagar una renda a canvi
d'una parcel·la de terra per conrear.
· Jurídics (senyoriu jurisdiccional), que els concedia autoritat plena en el seu senyoriu.
... els pagesos
Els pagesos vivien en petits llogarets o en granges aïllades i es podien diferenciar en dues
categories:
·Els pagesos lliures eren propietaris de les seves terres (alou) i no estaven lligats a un
senyor. Podien disposar lliurement d'ells mateixos: casar-se, abandonar el feu, dedicar-se a
un ofici, etc.
·Els serfs treballaven les terres d'un senyor i no tenien llibertat personal. No podien
abandonar les terres, casar-se o deixar herència sense permís del senyor.
↷ TERRITORI LLIURE
Alou: Pagesos lliures
Feu: Pagesos servents
⤹ PROPIETATS DEL REI GESTIONAT PER UN SENYOR FEUDAL
SENYOR FEUDAL
-Obligacions
·Protegir la població.
·Garantir l'aliment en una època de gran fam.
·Subministrar llavors i eines de conreu.
-Drets
·Autoritat per imposar normes i lleis.
· Jutjar els pagesos. Dictar sentències i imposar multes.
· Crear impostos i peatges.
SERF (PAGÈS)
-Obligacions
· Treballar uns dies a l'any al castell i a la reserva del senyor (prestacions personals).
· Lliurar-li una part de la collita (cens).
· Oferir al senyor els primers fruits de les collites (primícies).
· Pagar-li per fer servir el forn, el molí, la ferreria, la premsa i altres serveis (drets de
monopoli).
-Drets
· Conrear la terra per viure'n dels fruits.
· Tenir un habitatge al llogaret per a la família.
El feu s'organitzava en dues parts:
·La reserva senyorial estava formada per les terres més bones, que el senyor es reservava
per explotar-les directament. Hi solia haver el castell.
·Els masos eren parcel·les de terra que el senyor donava a serfs a pagesos lliures perquè
les conreessin i hi construïssin casa seva a canvi de pagar unes rendes.
·Al feu hi podia haver parcel·les petites que eren propietat dels pagesos lliures (alous) així
com boscos i prats comunals que estaven destinats a l'ús dels pagesos.
4. COM VIVIEN ELS NOBLES?
La noblesa era un grup privilegiat amb la missió de protegir militarment la societat. Les
rendes dels seus feus els permetien habitar castells, tenir cavalls i pagar-se armament.
Estava formada per ducs, marquesos, comtes i barons i el seu poder depenia de les terres
que posseïa i dels vassalls que li havien jurat fidelitat.
Nobles, cavallers…
L'activitat més important dels nobles era entrenar-se per al combat. Per això celebraven
justes i tornejos en què s'enfrontaven a altres cavallers. Quan el rei els convocava per a
una guerra, hi havien d'acudir amb el seu seguici, homes armats en el seu auxili.
La rutina diària de la noblesa implicava inspeccionar a cavall les terres del seu feu, rebre
els seus vassalls, impartir justícia, recaptar els tributs i aliments que li lliuraven els seus
serfs i revisar els llocs de guàrdia i l'estat de les armes
Celebraven banquets o festes en què trobadors explicaven històries, feien malabarismes,
cantaven romanços o interpretaven peces musicals. Menjaven carn i bevien vi i cervesa.
Una altra de les seves distraccions era la caça. A cavall i acompanyats de serfs i gossos,
perseguien senglars, cérvols i guineus que abatien amb les llances. També practicaven la
falconeria, que consisteix a entrenar per a la caça una au rapinyaire diürna (falcó).
... i dames
Les dames eren les responsables de tenir hereders i cuidar l'educació dels fills. Moltes
d'elles tenien beneficis(diners o béns) que els donava poder i influència. Quan el senyor
moria, l'esposa tenia totes les responsabilitats del castell.

5. ERA EL CASTELL UN ESPAI PER A LA DEFENSA?

El castell, residència del senyor
El castell era el centre del feu, la fortalesa del senyor feudal i on es refugiaven el seus
habitants en cas d’invasions.
La ubicació solia ser en un lloc elevat per
facilitar la defensa. Estava envoltat de
muralles altes. En cas de setge el castell per
servir de refugi havia de ser autosuficient, és
a dir havia de tenir pous d’aigua, tallers
artesans i magatzems per tenir provisions
L’interior era fosc i fred, i els luxes i
comoditats eren molt escassos.
En una mateixa cambra hi dormien diverses
persones de la família, a llits amb dossers i
cortines. El servei dormia sobre màrfegues a
terra.
LES PARTS D'UN CASTELL
1-La part exterior tenia un forat anterior a la muralla, que es reforçava amb torres, merlets
i adarbs. Una barbacana protegia la porta d'accés, que contenia una reixa feixuga o un
rastell mòbil.
2-Al centre estava la torre de l'homenatge, la més alta, forta i de més fàcil defensa del
castell, on habitaven el senyor i la seva família.
3-Entre la muralla del castell i la torre de l'homenatge hi havien patis, el més important
dels quals era el pati d'armes, que solia albergar els tornejos i les festes principals.
Al voltant, s'hi aixecaven un conjunt d’edificis (com ara estables, ferreria, forn, tallers
artesans, pou...) que subministraven gran part del que necessitaven els habitants del
castell.

6. COM VIVIEN ELS PAGESOS?

Els pagesos conreaven la terra…
Els pagesos treballaven tot el dia i la majoria eren molt pobres. La seva vida era sempre
igual i cada any sembraven la terra al ritme que marquen les quatre estacions.
Tota la família participava en les tasques agrícoles. Els homes feien els treballs de més
esforç físic (llaurar, segar, podar, tallar arbres...). Les dones col·laboraven en la sega i la
verema, conreaven l'hort i tenien cura de les aus del corral.
Per no gastar la terra es practicava la rotació, primer biennal i més endavant triennal. En
ambdós casos, una part de la terra es deixava en repòs (guaret).
Conreaven principalment cereals per fer el pa. També sembraven llegums (mongetes,
cigrons...), vinya i oliveres. Als horts, hi abundaven les hortalisses i els arbres fruiters.
... i n'obtenien rendiments escassos
Els pagesos practicaven una agricultura de continuïtat, destinada a l'autoconsum. Una
sequera o una gelada podien destrossar la collita i portar-los en la fam.
El comerç era escàs i les famílies elaboraven els seus propis productes (instruments, vestits,
sabates...).
La seva alimentació era dolenta i poc variada.
EL CALENDARI AGRÍCOLA
1.La tècnica del guaret
Primer any: com que no hi han d'adobs,
es deixa la parcel·la sense conrear per que
la terra es recuperi.
Segon any: es conrea la parcel·la en
guaret del primer any i es deixa reposar
l'altra.
2.El calendari agrícola del pagès
7. QUIN LLOC OCUPAVA L’ESGLÉSIA EN LA SOCIETAT FEUDAL?
L'Església regulava la vida social…
L'església era l'edifici més important de la ciutat. El toc de les campanes marcava el ritme
de la vida diària i anunciava les oracions, advertia dels perills i convocava les assemblees
dels veïns.
L'Església organitzava les festes dels grans esdeveniments de la vida (bateig, matrimoni i
funeral) i regulava les festes del calendari (Nadal, Pasqua, festes de la Mare de Déu,
Setmana Santa...).
Els cristians havien de complir amb les seves obligacions religioses, practicar la caritat i
portar una vida honrada.
L'Església volia protegir la societat de la violència: mitjançant la "pau de Déu" castigava
els cavallers que atacaven i proposava una "treva de Déu" en les guerres de dijous a
diumenge.
L'ORGANITZACIÓ DE L'ESGLÉSIA
Tots els que dedicaven la seva vida a l'Església formaven el clero.Segons el seu destí i
dedicació, el clero es dividia en:
·Clero secular: eren sacerdots, rectors, bisbes i cardenals, que atenien els creients.
·Clero regular: eren monjos i monges dedicats al treball i l'oració. Al camp vivien en
monestirs i a les ciutats vivien en convents.
No tots els clergues gaudien del mateix nivell de vida:
·L'alt clergat:(cardenals, bisbes, abats...) tenien els mateixos privilegis que els nobles.
·El baix clergat: (sacerdots de les parròquies rurals, monjos...) portava una vida semblant a
la dels pagesos.
... i era tenidora de grans senyorius
El poder de l'Església no era només espiritual, també era propietària de moltes terres i
edificis que li donaven molts beneficis.
Dels seus senyorius, obtenia les rendes feudals,
cobrava el delme (la desena part de la collita) als
pagesos i rebia donacions dels seus feligresos,
alguns deixaven els seus béns a l'Església abans
de morir.
L'Església desenvolupava una important feina en
els àmbits socials i culturals: tenia a càrrec seu
l'assistència als pobres, la cura dels malalts als
hospitals i l'ensenyança a les escoles dels
monestirs i bisbats.
QUÈ VAN SER LES CROADES?
Croade van ser grans expedicions militars que es van organitzar a l’Edat mitjana.
Cridats pel Papa, milers de guerrers (croats) anaven cap a l'Orient Mitjà per conquerir
llocs sagrats on havia viscut Crist, que estaven sota poder musulmà. A canvi, se'ls prometia
la salvació eterna.
Els croats van aconseguir controlar alguns territoris (com Antioquia), però en van ser
expulsats pels musulmans al segle XIII(13).
8. QUINES OBLIGACIONS COMPORTAVA LA VIDA MONACAL?
El monestir medieval
Els monestirs estaven habitats per grups monàstics. Els liderava un abat o abadessa, que
tenia autoritat per sobre d'ells, però estava obligat a consultar a la resta de la comunitat les
coses més importants
Els grups estaven sotmesos a una regla, unes normes que deien com calia organitzar el
monestir i com havien de viure els que l'habitaven.
Per ser admès en un monestir era necessari un període d'aprenentatge (noviciat), i més
endavant, calia realitzar els vots d'obediència, pobresa i castedat. A partir d'aleshores havia
de seguir estrictament la regla monàstica.
El grup més important va ser la dels benedictins, que Benet de Núrsia va fundar al segle
VI(6) a Itàlia i que es va expandir per tot Europa.Al segle XII(12) va incloure la branca
femenina (benetes).
LA VIDA MONACAL
La regla monàstica marcava l'hàbit i les menjades que podien fer els monjos i deia les
tasques a fer durant les hores del dia, que se centraven en l'oració i la feina (ora et labora).
No tots feien les mateixes tasques.
Era obligatori estar en silenci la major part del dia, rebien molt poques visites i menjaven en
comunitat mentre un d'ells llegia la Bíblia.
El claustre era el lloc on podien passejar, llegir, meditar i comunicar-se entre ells.
UN MONESTIR
9. L'ARQUITECTURA ROMÀNICA, UN ESTIL PRÒPIAMENT EUROPEU?
Un nou estil artístic…
A l'Europa feudal, entre els segles XI(11)i XIII(13), es va crear un nou estil artístic conegut
com a romànic.
A partir del segle X(10), el final de les grans invasions va facilitar el creixement de la
població i van sorgir llogarets en què es van construir parròquies. Llavors, des del segle
XI(11), l'Europa cristiana es va omplir d'esglésies construïdes en el nou estil romànic.
El romànic, a causa de l'enorme pes social de la religió, va originar unes manifestacions
artístiques essencialment religioses, que buscaven ascendir la glòria divina i promoure la fe
cristiana.
L'expansió del grup monàstic benedictí, que va tenir origen al monestir de Cluny (França)
va ser fonamental en l’expansió de l'estil romànic.
... la construcció principal del qual va ser l'església
Esglésies i monestirs van ser les edificacions centrals del nou estil. Les esglésies tenien
unes característiques semblants a tot Europa:
·Planta en forma de creu llatina,simbolitza el lloc on va morir Jesús.
·La capçalera de l'església, l'absis, solia ser semicircular i, de vegades, les naus laterals
s’allargaven i l'envoltaven i formaven la girola.
·La coberta es realitzava amb sòlides voltes de canó, que se sostenien sobre murs gruixuts i
pilars i columnes enormes, units per arcs de mig punt o de mitja circumferència.
·Per reforçar el murs s’adossaven contraforts a les parets exteriors.
· Es col·locava una torre campanar, unida o no a l'església, que servia per cridar a l'oració i
com a torre de guaita.
·A les portes, finestres i obertures s'hi usava l'arc de mig punt, sustentat en columnes amb
capitells sovint decorats.
L'ESGLÉSIA ROMÀNICA
Les esglésies se solien construir amb
carreu de pedra i, per això, moltes d'elles
s'han conservat fins als nostres dies.

L'absis és la part de l'església situada a la

capçalera, que acull la taula d'altar. Sol ser de
planta semicircular o poligonal.
10. LA PINTURA I L'ESCULTURA ROMÀNIQUES, UN ART ESSENCIALMENT RELIGIÓS?
La pintura i l'escultura romàniques van tenir un caràcter religiós i van estar molt
supeditades a l'arquitectura. A més de la funció decorativa, tenien un objectiu didàctic i
moralitzant.
Al món medieval, la majoria de la població era analfabeta i, per tant, incapaç de llegir per si
mateixa la Bíblia. Per aquesta raó, les imatges es van convertir en el mitjà principal de
transmissió dels missatges religiosos.
LA PINTURA
Les pintures cobrien la major part dels murs de les esglésies. Totes tenien una força
expressiva, però eren molt senzilles: es traçaven els dibuixos amb uns contorns gruixuts
obscurs i el color s'escampava uniformement. No hi havia profunditat, volum ni perspectiva.
-La pintura al fresc
Per realitzar pintures es feia servir la tècnica de la pintura al fresc: sobre el mur
s'escampava una capa de guix i, encara humit, es pintava a sobre per tal que, en assecar-se,
és fixessin més bé els colors.
-Les taules o frontals
A més dels frescos, a les esglésies romàniques, hi trobem pintures sobre taules. Les taules
cobrien els frontals dels altars o les capçaleres de les esglésies.
L'ESCULTURA
Les figures s'adaptaven a les proporcions i la forma de la superfície sobre la qual eren
esculpides.
La temàtica era també religiosa i presentava unes figures rígides i sense perspectiva.
S'ubicaven preferentment a les portalades, columnes i capitells.
Als capitells s'esculpien temes bíblics, figures vegetals geomètriques, éssers mitològics i
animals fabulosos que simbolitzaven les virtuts i els vicis (bestiaris) i escenes de la vida
quotidiana.
Les talles religioses esculpides en fusta i policromades amb colors vius se solien col·locar
als altars de les esglésies, monestirs o ermites. Solien representar la crucifixió de Crist, la
Mare de Déu asseguda en un tron amb el nen Jesús i les figures de sant