BLOC V: PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX

CONTEXT HISTÒRIC
Període de tensió militar entre les potències europees que acabarà desembocant en la primera
Guerra Mundial (1914-1918). Al 1917 es va produir la Revolució Russa. Aquests fets
històrics van transformar Europa, entre altres:
- El relaxament de la moral i del costum
- La presència de la dona, comencen a treballar a les fàbriques, s’implanta el sufragi
femení.
- La caiguda de grans imperis i noves fronteres: El gran imperi rus, l’imperi
austrohongarès, l’imperi alemany i es convertirà en una democràcia.
- Gran mortalitat i menyspreu per la vida humana, moren molts civils.
- Arribada de les idees marxistes en un Estat, el primer Estat marxista, la URS.
- Els EU serà la primera potència econòmica, política i militar del mon.
Els anys 20, als EU, seran els “feliços anys 20”, fins a l’octubre del 1929, amb el Crack del
29, un enfonsament econòmic dels EUA que arrossegarà a altres continents. Va provocar
l’ascens dels feixismes, com a Mussolini a Italia i Hitler a Alemanya, que acabarà amb el
començament de la Segona Guerra Mundial, que comportarà aspectes tràgics com camps de
concentració i extermini.
A Espanya, després de la crisi del 98, entrem en la fase d’alternança de poders, inestabilitat,
no va aprofitar la seva neutralitat a la primera guerra mundial, després la dictadura de Primo
de Rivera, la República II, fins l’arribada del front popular i la Guerra Civil, i l’arribada d’un
Estat Feixista per Franco.
CULTURA ARTÍSTICA
Les primeres avantguardes “ismes”:
- Fauvisme
- Expressionisme (1905)
- Cubisme (1907)
- Futurisme (1909)
- Abstracció (1910)
- Dadaisme (1916)
- Surrealisme (1924)
Capitals: Alemanya, Suïssa, Holanda, Paris.
L’arribada del feixisme va provocar una fugida d’artistes cap als Estats Units, sobretot per
Hitler. A partir dels anys 30, Nova York pasa a ser la capital cultural.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS (1905-1945)

a) Qüestionar i negar l’art del passat, proposa alternatives amb una experimentació
constant.
b) Rebuig de l’art com a imitació de la realitat
c) Cerca una nova interacció de l’espectador, no serà contemplatiu, busquen la
provocació i la confrontació de l’espectador.
d) Recerca de l’originalitat, molt polèmics
e) Llibertat compositiva i d’interpretació, creativa i temàtica i independència artística.
f) Representació i crítica de la realitat
ARQUITECTURA
MOVIMENT MODERN: Funcionalisme/racionalisme
a) Funcionalisme: La forma segueix la funció, buscaven la necessitat i la comoditat
abans d’aparença. Reacció al modernisme
b) Lligat al progrés industrial: utilització dels materials més moderns, i construccions
com a resposta de les teories higienistes (llum i ventilació)
 c) Principals artistes: Adolf Loos, Walter Gropius que funda l’escola Bauhaus, i el seu
director Mies Van Der Rohe i Le Corbusier, que al 1926 escriu “Els cinc punts de la
nova arquitectura”, que diu: construcció a partir d’estaques o pilons, planta lliure,
façana lliure, finestra cinta (finestra ha d’ocupar tota la façana), la terrassa del jardí
plana, material més utilitzat el ciment
d) A Espanya, dos grups: Gatepac i GATCPAC, on destaca Lluís Sert
Organicisme: Frank Lloyd Wright
Surt com a resposta del Funcionalisme, que el veia tan escèptic i sense ànima i molt fred, el
que volen ser una arquitectura més sensible, i vincular les teories funcionalistes en un entorn
natural.
Arquitectura d’avantguarda: vinculada al neoplasticisme o al expressionisme
De L'expressionisme podem parlar de Mendelsohn, extreure la pintura a l’arquitectura.

LES AVANTGUARDES

1. EL FAUVISME
a) El nom surt pel crític Louis Leroy, dient que aquests pintors semblaven feres, per la
utilització exagerada i violenta dels colors.
b) Trenca l’associació de l’objecte i el color, no importa copiar la realitat, sinó és una
visió subjectiva de l’artista
c) Principals artistes: Matisse amb La Dansa, Vlaminck, Derain i Dufy

2. L’EXPRESSIONISME
 a) Neix de la filosofia del nihilisme, per Nietzsche.
b) Vol expressar les angoixes vitals
c) Crítica dura i cruel de la primera Guerra Mundial
d) Destaca “El crit” de Munch
e) 2 grups: Dier Brücke “el pont”, destaca Kirchner, i Der Blaue Reiter “ el jenet blau “
que destaquen Kandinsky i Franz Marc.
f) Altres artistes: Oskar Kokoschka i Egon Schiele, Otto Dix

3. CUBISME
Impulsat per Cezanne i inspirat en l’art africà. El primer autor important és Picasso al 1907
a) Utilitzen les visions simultànies d’un mateix objecte trencant amb la perspectiva
clàssica
b) Principals artistes: Picasso, Juan Gris, Braque i Gargallo
2 corrents
- Fase analítica: colors càlids, i el verd i el blau.
- Fase sintètica: Introdueix el collage, trossos de diari, roba, fustes… a l’oli
4. FUTURISME
Marinetti és el que fa el manifest futurista al 1909.
a) Volen trencar totalment amb el passat
b) Tecnologia, la màquina, el progrés, el moviment. Tècnica del simultaneisme
c) Vinculats a la guerra i a la destrucció “És més bonic un cotxe de carreres que la
victòria de San Motracia”
d) Principals artistes: Boccioni, Balla, Carrà.
5. DADAISME
El va introduir Tristan Tzara a Zuric amb el manifest dadaista.
a) Importància de l’atzar, la provocació
b) Volen desprestigiar l’obra d’art tradicional amb una proposta nihilista i lògica i
absurda com a crítica a la bogeria destructora de la primera Guerra Mundial.
c) Ready-made i descontextualització
d) Principals autors: Duchamp, Picabia, Arp
6. ABSTRACCIÓ
Al 1910, Kandinsky fa la primera aquarel·la abstracta.
 a) Eliminar la representació figurativa
b) Lliure expressió espontània de formes i colors
c) Relació diferent amb l’espectador, sense títol
d) Variants: Suprematisme i Neoplasticisme
e) Autors: Mondrian i Malevich
7. SURREALISME
a) Basat en les teories de Freud: Psicoanàlisis (conscient, subconscient i inconscient).
Treballen amb el subconscient i l’inconscient.
Corrents:
Automatista: Mason, Miró
Onírica: Dalí, Magritte
b) Aquesta part inconscient que es fa de forma automàtica. L’inconscient social (Miró)
c) Somnis, records, memòria

Mèxic: Art mural

- Diego Rivera
- Orozco
- Siqueiros
Estats Units: Hopper

CASA MILÀ “ LA PEDRERA”

- Antoni Gaudí
- 1906-1910
- Arq.civil - vivendes
 - Pedra, ferro, ceràmica
- Modernisme
- Barcelona
Context històric
- Ampliació de Barcelona amb el pla de Cerdà aplicat a finals del s.XIX i a principis
del segle XX.
- Alternança de poders i del govern
- Setmana Tràgica
- Catalanisme i Renaixença
Descripció
Edifici que fa cantonada entre el carrer Provença i el Passeig de Gràcia, a la cantonada del
xamfrà de l’eixample. Dues entrades que porten a uns patis que serveixen de ventilació i
il·luminació. Construïda amb pilars de ferro i formigó que permeten una planta lliure. Gaudí
va enginyar uns tensors de ferro que permet aquesta forma de construir. Habitacions
poligonals.

La planta baixa, el principal (primer pis), que acostuma més alt i és el pis més noble, on
vivien els propietaris. Cinc alçades i unes golfes, i les terrasses. Té una planta subterrània per
ficar els carruatges. Predominen les línies horitzontals ondulades, sinositat a la façana. Grans
finestrals. Façana feta de pedra fetes al moment, decorada amb unes reixes de ferro que
semblen les vinyes, dissenyades per Jujol. A dalt de la façana, trobem una inscripció
religiosa. Golfes cobertes amb trencadís, l’àtic està construit amb maons i arcs parabòlics. A
dalt, una terrassa amb diversos esglaons i plataformes, té unes estructures molt curvilínies
amb forma de creu per cobrir els espais de les escales. Les xemeneies simulen soldats.

Entorn i integració
Fa cantonada amb el Passeig de Gràcia, és un edifici molt gran que va causar quasi la
destrucció. Tots els carrers són iguals, per això van fer obres molt decoratives per destacar.
Funció i significat
Roser Segimon Mila, va encarregar a Antoni Gaudí la construcció d’un edifici amb un
aparcament de carruatges, botigues a baix de l’edifici. La família Milà vivien a la planta
noble. La resta de pisos eren per lloguer. Vessant religiosa de Gaudí, amb la frase i les creus a
la terrassa. S’anomena Pedrera perquè quan la estaven construint tenien totes les pedres i les
havien de tallar al moment, es va anomenar la Pedrera popular.Actualment la primera planta
és una sala d’exposicions.
Models i influències
Influències: Arquitectura moderna, grans finestrals, estructura de ferro, l’importància de
l’ascensor…Gaudí s’inspira en el mon àrab amb el trencadís, de l'Edat Mitjana en la Sagrada
Família, però especialment s’inspira en la natura: la línia corba, parts d’animals. També té
influències religioses i referències de Catalunya; en la Capadocia a Turquia amb les formes
arrodonides o a Montserrat.
Altres obres de Gaudí: Sagrada Família, La Casa Batlló, Parc Güell, el Palau Güell, els
pavellons Güell o la Colònia Güell, construccions per la família Güell
Altres obres coetànies: Puig i Cadafalch, i Domènech i Montaner amb l’hospital de Sant Pau
o el Palau de la Música, i Jujol com a col·laborador i arquitecte modernista.
Posterior: El Modernisme va caure en desús perquè va sorgir el funcionalisme. La torre
Einstein de Mendelsohn.

PAVELLÓ ALEMANY

- Mies Van der Rohe

- 1929
- Arq. civil - pavelló d’exposicions
- Acer, marbre travertí, vidre, marbres de colors, ònix.
- Funcionalista
- Barcelona.

Context històric
Al 1929 es fa una EXPO a Barcelona en plena dictadura de Primo de Rivera i a punt de
començar la República. Aquesta exposició es va aprofitar per edificar Montjuïc com la Font
de Montjuïc o el Palau, i 4 columnes que representen la bandera catalana.

Descripció formal
Planta
Trobem vuit esglaons que estan construïts sobre un podi. Trobem dos estanys de forma
rectangular. Vuit pilars cruciformes, un volum rectangular tancat i uns murs que ajuden a
obtenir moltes obertures.

Alçat
Podi de marbre travertí, tant el terra com els fons laterals. El volum petit tancat de l’esquerra
eren els lavabos i el magatzem, està cobert amb un sostre pla. L’altre volum esta cobert de
vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable, molt prims i coberts d’un recobriment platejats
cromat, que aguanten aquesta coberta plana amb molt voladís (quan sobresurt del volum).

Murs de marbre amb diversos colors, al costat de l’estany és d’un color més verdós, i altres
murs més foscos i resalta especialment al interior aquest mur d’ònix daurat, més groguenc,
una superfície de murs de vidre, és un espai centrífug, la relació entre interior i exterior és
total, una superfície que no està tancada. No hi ha cap element decoratiu, el resum del
funcionalisme “El menys és el més”, disseny molt senzill. L’únic element decoratiu és la
pròpia bellesa del material. Altres elements molt simples i decoratius: El mur groc d’ònix,
una catifa negra i la cortina vermella, unes butaques i reposapeus dissenyats per Mies Van der
Rohe, anomenada cadira de Barcelona, de cuir blanc amb elements cromats, i una escultura
figurativa feta per Kolbe anomenada “El demà” o “El matí”. Escala humana, d’un tamany
molt horitzontal.

Localització
Montjuïc, en un lloc apartat, per dues teories:
1. Perquè no destaqués tant de les propostes historicistes
2. Alemanya es va sumar més tard a l’exposició i era l’espai restant.
Situat al costat del Caixaforum, on abans estava la Casaramona, una fàbrica feta per Puig i
Cadafalch del s. XX.
Funció i significat
Principalment, és un pavelló d’exposicions on mostraven els avenços de la ciutat, aquí es
mostra les novetats en l’art arquitectònic de l’escola Bauhaus, el seu fundador va ser Gropius.
Aqui s’havia de fer la recepció dels reis espanyols, Alfons XIII i Victòria Eugènia. Alguns
diuen que té aquesta forma perquè havia de ser el camí dels restaurants per l’exposició, al
Poble Espanyol. Quan va acabar l’exposició es va desmuntar, i l’actual és una reconstrucció
feta entre 1983-86 el més fidel possible, liderada per diversos arquitectes. Alemanya volia
mostrar la seva modernitat arquitectònica
Models i influències
El principal element previ és l’escola de Chicago i Sullivan “La forma segueix la funció”,
d’aquí el nom de funcionalisme. Bauhaus liderada per Gropius i l’arquitecte Le Corbusier,
qui va escriure “Els 5 punts de l’arquitectura moderna”, i destaca la Villa Savoye, fa servir La
unitat habitacional de Marsella.
Altres obres de l’autor: La villa Tugendhat, la Casa Farnsworth a EEUU, la Nova Galeria
Nacional, L’edifici Seagram. Ha tingut una repercussió en el segle XX-XXI, com a vivendes
o oficines.

CASA KAUFMANN / CASA DE LA CASCADA

- Frank Lloyd Wright

- 1938
- arq. civil - unifamiliar
- formigó armat, vidre, pedra, alumini
- organicisme
- Bear Bun (Pennsilvània EUA)
Context històric
- Feliços anys 20
- Crack del 29: New Deal, Keynes i Roosevelt
- Anys previs al començament de la Segona Guerra Mundial

Descripció formal
La planta està composta per diversos rectangles, i construïda per sobre d’un riu. La casa
consta de tres plantes i podem veure aquesta composició geomètrica on trobem aquesta part
de pedra que és la distribució de les escales en forma vertical, i aquests plans horitzontals que
són les terrasses de formigó. No hi ha coincidència una planta amb l’altra i sobresulten més,
donant la sensació de que floten, cada planta té una distribució diferent. Aquesta
indeterminació de l’edifici està pensada per la integració de l’entorn, la natura no és
ordenada, com la composició arquitectònica. Edificada per sobre d’unes roques, aprofita la
pedra per forrar la part de la façana on es troba l’escala, el seu volum vertical.

A l’interior de la casa també podem trobar la mateixa pedra. Està construïda amb l’estructura
del funcionalisme, la planta lliure i aquests grans finestrals d’alumini vermell que permeten la
interrelació entre l’interior i l’exterior. El propi Wright va dissenyar el mobiliari de la casa.
Pertany a l’estil organicista, que surt com a resposta de la fredor del funcionalisme, ha d’estar
totalment integrat a l’entorn. És d’escala humana.

Integració urbanística
Passa per sota una cascada, s’utilitza la mateixa pedra per a què la casa passi desapercebuda.
Aprofitament del desnivell, molt integrada la seva alçada.

Funció i significat
Va ser la casa familiar de la familia Kaufmann, uns empresaris amb diversos negocis. La idea
és viure en un entorn natural però sense renunciar a les comunitats de l’arquitectura moderna,
la conjunció entre ecologia i progrés, interacció arquitectura - natura. Actualment, aquesta
casa és un museu. La familia va tenir un descontentament a causa de la decoració fixa de la
casa.

Models i influències
Wright está vinculat a l’escola de Chicago i el funcionalisme: la planta lliure, les finestres, la
terrassa plana…Aquesta unió entre el home, l’arquitectura i la natura. Aquest edifici va
incorporar moltes comunitats novedoses per l’època. Obres coetànies: Van der Rohe.
Altres obres de l’autor: El museu Guggenheim a Nova York, amb formes naturals i
arrodonides. Altres artistes coetanis: Alvar Aalto, que busca la vinculació amb la natura i la
calidesa. Obres posteriors: Les obres arquitectòniques relacionades amb l’ecologia.
FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT EN L’ESPAI

- Boccioni
- 1913
- Exempta
- Futurista
- Bronze daurat
- Figura humana amb moviment
- MOMA Nova York

Descripció formal
Un retrat d’un home amb forma morfològica que camina cap el davant, trobem aquest
moviment en la tensió de la musculatura corporal. Està colocada a sobre de dos cubs
perfectes que contrasten amb la figura del personatge. Superposició de volums, simultaneïtat
temporal. Té angles per incrementar aquesta sensació de moviment o dinàmica. El material és
bronze polit i amb la tècnica de la fossa. Ens pot donar la sensació de que té formes cubistes,
amb punts de vista diferents. Composició oberta, que ocupa un espai, imatge deformada per
la velocitat. Estil: futurisme, que busca la captació del moviment i del progrés, importància
de captar la velocitat. Relació espai-temps que es pot veure fins i tot en el títol. Mostra
aquesta energia pròpia d’anar cap endavant dels éssers humans.

Funció i significat
Defensa la idea de l’ésser humà modern, que viu a la ciutat, protagonitzat per la màquina,
respon a les teories del superhome per Nietzsche, un home biònic. Aquesta figura sembla un
guerrer pel seu casc, es pot relacionar amb el militarisme que tenien els artistes i el concepte
de la neteja i el culte per la guerra.

Models i influències
Tot i que Boccioni i els futuristes estan en contra de l’art del passat, podem observar certes
influències com La Victòria de Samotràcia. Boccioni també era pintor, altres obres d’altre
pintor, Giacomo Balla. Altres obres de Boccioni: Visions simultànies, La ciutat s’aixeca, El
carrer davant de la casa. Molts d’aquests moviments van ser molt curts, però és un moviment
molt important aplicat a les arts visuals, artistes com Calder, Duchamp, Niki de Saint-Phalle

EL PROFETA (GRAN PROFETA)

- Pablo Gargallo
- 1933 (Guix) 1936 (bronze)
- Exempta
- 2.35 x 65
 - Cubista / expressionista
- Religiós i al·legòric
- Museu Reina Sofia

Descripció formal
Aquesta escultura representa un home dempeus amb el braç dret aixecat i la mà oberta amb
una posició amenaçant, amb un rostre molt expressiu i a la mà esquerra porta un bastó (bàcul)
i porta una pell a sobre. Habitualment l’escultura és un volum dins d’un espai, en aquest cas
es comença a utilitzar el buit, podem observar com tenim un volum virtual que el nostre ull
veu que està emplenat, aquesta combinació de jugar amb espais buits i plens. Com podem
observar, aquesta utilització de formes concavoconvexes i per donar més expressivitat,
s’utilitzen les formes dentades a la pell de sobre o al cap. Trobem diversos punts de vista
aplicant aquest cubisme. És expressionista pel rostre expressiu i la força i la seva gesticulació.
En algunes parts la tècnica fa servir com planxes soldades. Composició oberta, per la seva
actitud de moviment.

Temàtica
Un profeta és la figura que té poders sobrenaturals i ens comunica missatges de bon mal
auguri. Pot representar la imatge de la paraula i de la saviesa. Alguns l’interpreten a nivell
polític, és com un crit cap a les lluites de dretes, cap el progrés. Gargallo va fer l’original en
guix per manca de diners, es va fer en bronze després de la seva mort.

Models i influències.
Gargallo va estudiar a Bcn i freqüentava als 4 gats, es va unir i va començar a fer escultures
avantguardistes, fa una escultura clàssica. Més endavant coneix a Picasso a Paris, i es va
reunir amb artistes de diverses tendències. A Paris rep les influències del cubisme, dels
impressionistes i de l’art africà, sobretot de les màscares africanes. A les seves obres, com a
La Gran Ballarina, va utilitzar cartons retallats a partir dels quals i les peces en metall, o la
Mascara de Greta Garbo. Artistes contemporanis: Brancusi, el pintor Amadeu Modigliani.
Especialment en el futur, Gargallo és molt important per l’aportació del buit, a autors
posteriors com Henry Moore, o Eduardo Chillida amb “Elogi de l’aigua”
COMPOSICIÓ IV

- Kandinsky
- 1911
- Oli sobre tela
- 2.50 x 1.59
- Abstracte
- “lluita entre cavallers”
- Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen (Alemanya)

Kandinsky va anar a Munich i va ser professor de la Bauhaus, en un primer moment va ser

fauvista, després va ser expressionista, un dels fundadors del Der Blaue Reiter, va fer coses
abstractes i surrealistes.
Context històric
- Importància de la pau armada, prèvies a la I Guerra Mundial

Descripció formal
Podem observar dues línies negres que divideixen el quadre per la meitat de forma simètrica.
Es creu o es pot interpretat aquestes llances, a l’esquerra tenim l’arc de Sant Martí, a la dreta
formacions muntanyoses i altres personatges. La part esquerra és molt més dinàmica, les
línies són més agressives, més moviment. A la part de la dreta, més sensació de calma.
Composició oberta, molt de moviment. Absència de perspectiva. No es pot observar cap tipus
d’il·luminació. Destaquen els color primaris: el blau, el vermell i el groc; i també taques de
verd i de taronja. Hi ha moltes parts resaltades pel negre, predomina una pinzellada dinàmica,
utilitza les taques de colors. Genera inquietud.
Temàtica
Kandinsky va fer al 1910, la primera obra aquarel·la abstracta, elimina els elements
figuratius, no hi ha significat iconogràfic. L’espectador ha d’observar les línies i els colors i
ha d’interpretar-lo de forma individual amb la seva sensibilitat. Segons ell, no pinta per la
vista sinó per l’ànima. Fa tres tipus d’obres: les impressions, pintar les impressions directes
de la natura, les improvisacions, la impressió inconscient que sorgeix espontàniament del
món interior de l’artista, i les composicions, el resultat d’una elaboració lenta a partir
d’impressions i improvisacions prèvies, vinculat amb la música i les matemàtiques. No posen
títols a les obres per no condicionar a l’espectador. Ho va posar en dos llibres: “De l'espiritual
a l’art” i “Punt i línia damunt del pla”

Models i influències
Anterior: Kandinsky és el 1r en fer obres abstractes, es basa en la música, les matemàtiques…
També rep influencia de la seva Primer aquarel·la abstracta.
Coetànies: qualsevol composició o improvisació de Kandinsky. Altres artistes tenim a
Mondrian (neoplasticisme) i Malevich (suprematisme).

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA

- Autor: Salvador Dalí

- Data: 1931
- Mides: 24x33
- Estil: surrealista
- Tema: oníric (de somnis, fantàstic)
- Localització: MoMa, Nova York
Context històric
Época d’entreguerres, crack del 29, enfonsament eco de EEUU i Europa que provoca l’ascens
dels feixismes.
Després de la fugida dels borbons i la caiguda de Primo de Rivera estem en plena 2a rep a
Espanya.

Descripció formal
Podem veure en el petit format que tenim un paisatge de la costa brava amb una línia
d’horitzó molt alta i a l’esquerra trobem elements angulosos molt durs amb línies molt rectes,
un arbre sense fulles on tenim 3 rellotges tous i 1 dur. Un està ple de formigues.
Predomini de la línia i el dibuix, molt meticulós, amb pinzellada precisa quasi fotogràfica. El
focus lumínic està a la dreta provinent del sol i dona llum molt crepuscular de la fi del dia.
Els colors predominants son els ocres (terrosos i marrons) i els blaus.
Té una composició tot i estar més carregada a l’esquerra s’equilibra amb els penyasegats
il·luminats a la dreta.

Història de Dalí
Neix a Figueres i li van posar el nom del seu germà mort. Va tenir una infantesa peculiar. El
seu pare volia que fos metge però ell va marxar a Madrid a l’acadèmia a estudiar belles arts i
va coincidir amb Lorca i Luis Buñuel.
Després va a Paris on coneix als surrealistes, Buñuel també va anar i va conèixer a Breton. Va
fer una película amb Buñuel, El perro andaluz.
Dalí va simpatitzar amb gent + conservadora com Mussolini i Franco tot i que havia matat a
Lorca.
Va col·laborar també en pel·lícules de Disney a EEUU.
Dali sempre va ser molt controvertit.

Funció i significat
Parla del problema del pas del temps utilitzant una escena irracional de somnis. El que hi ha
al centre és un autoretrat de Dalí. Podem veure també que la mosca i les formigues
simbolitzen el pas del temps (la descomposició i putrefacció).
Especialment els rellotges mostren l’angoixa del control del temps (no el podem controlar).
Els rellotges tous representen el passat i el dur representa el present, tot això relacionat amb
la memòria i els records (que permeten tornar al passat a l’inconscient).
També ho engloba en el paisatge, alguns diuen que podria ser Cadaqués o Portlligat.
El surrealisme es va fer a Paris per Breton i hi ha 2 corrents, l’automatisme on destaca Miró i
l’onírica on destaca l’inconscient i els somnis.

Models i influències
Anterior: Dalí va tenir referents anteriors com del Jardin de las delicias també de l’obra de
Vermeer per la forma de pintar. Vermeer és molt cotitzat gràcies a Dalí. També rep influència
de Velázquez. Rep també de Freud que escriu La interpretació dels somnis i també el pintor
anomenat Giorgio de Chirico (fa pintura metafísica).
Coetànies: inicia una forma de pintar que s’anomena “Paranoicocritic”, forma de pintar on
s’ha de tenir un lleuger control de la raó tot i estar paranoic.
Altres obres de Dalí son L’autoretrat, La cesta de pan, El gran masturbador… Dalí va jugar
amb la bogeria i la provocació.
Altres artistes surrealistes coetanis son Miró, Magritte o Max Ernst.

EL GUERNICA

- Pablo Picasso
- 1937
- Oli sobre tela
- 3.51 x 7.82
- Cubista / expressionista
- Denúncia política
- Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid
Pablo Picasso va néixer a Màlaga, i va mostrar els seus dots des de molt jove, va venir a Bcn
on coneix els 4 gats i el modernisme, a més de a Paris amb les seves avantguardes. Tenia
idees d’esquerres, i vincula el seu quadre a la política.

Descripció formal
Composició triangular amb unes línies verticals als extrems. A la part esquerra, un brau, a
sota una mare agafant a un nen mort. Al costat del brau, un ocell, el cavall a sota de la
bombeta al centre. A la part sota del quadre, tenim una persona desmembrada que agafa una
flor i una espasa trencada, a la dreta del cavall, una persona aguantant un quinqué (llum), una
dona mitja ajupida. A la dreta, trobem un edifici en flames i una persona cridant. Multi
Expressivitat de dolor i sofriment. Estil cubista i multiplicitat de punts de vista. Sensació de
caos i destrucció potenciada per aquestes expressions i composició caòtica dels personatges i
dels animals. Il·luminació artificial, punts de llum com la bombeta, la làmpada d’oli o la
finestra, però no són fonts de llum que il·luminen. Predomina la línia sobre el color, però no
destaca pel seu detallisme. Cromatisme blanc, negre i gris, escala de color reduïda per dues
raons: per potenciar l’impacte visual amb els gestos i la forma, per la influència de les
fotografies a la premsa

Funció i significat
Al 1937, Paris fa una Exposició Universal, conviden a Espanya, i estava en plena guerra civil
(1936-1939), per tant tenia un espai reduït, per tant inviten a artistes espanyols enlloc de
mostrar els avenços tecnològics, per mostrar el patiment de la guerra. Espanya va encarregar
a Picasso una obra per aquest pavelló. El 26 d’abril de 1937, els avions de la legió Còndor
Alemanya cridats per Franco va bombardejar la ciutat vasca, Guernica, considerat el primer
atac contra la població civil en una guerra, publicat a tota la premsa, inspirant a Picasso per
pintar l’obra encarregada. Va fer diversos esborranys. Hi han diverses interpretacions:
- La dona amb els braços aixecats, una al·legoria del dolor físic
- La dona ajupida, una metàfora als perseguits per la guerra
- La dona amb el nen als braços, símbol del dolor psicològic i una mostra de la
impotència i vulnerabilitat dels innocents.
- El soldat desmembrat, al·legoria de les dues espanyes enfrontades.
- El personatge amb la llum, representa els supervivents.
 - La bombeta, com a símbol de la bomba o com la falsa propaganda nacional que va
culpar als republicans d’aquest fet
- El cavall ha estat simbolitzat com la banda espanyola
- El brau significa el bàndol franquista
- L’ocell, l’esperança i la pau perduda.
Té diverses interpretacions al·legòriques, Picasso mai va dir que va significar cada cosa, són
interpretacions a posteriori. Picasso vol mostrar el caos, el dolor, la guerra, és un símbol de la
pau. Alemanya i Itàlia col·laboren amb les tropes franquistes. El pavelló de la República va
ser fet per Sert, on sobretot s’exposen obres d’art, van col·laborar Joan Miró, trobem una font
d’ Alexander Calder feta amb mercuri. Està reconstruït a Barcelona. El Guernica, quan va
acabar l’exposició, Picasso indica que no havia d'arribar a Espanya, va estar al MOMA
durant 40 anys, va tornar-lo a Espanya als anys 80, va tenir molta repercussió.

Models i influències
Influenciat per l’obra de Guido Reni anomenada “La matança dels innocents” de 1612. Altres
quadres que mostren la cruesa, “La matança de Quios” de Delacroix, o “El rai de la Medusa”
de Gericault; diaris i les fotografies. D’obres coetànies: Dalí i Gargallo. Del cubisme: Braque,
Juan Gris o Gargallo. Altres obres de Picasso: “La matança de Corea”, “L’ossari” per mostrar
la barbarie dels camps nazis. Considerat un dels símbols de la pau.