Professional Documents
Culture Documents
Resum Historia Per La Selectivitat
Resum Historia Per La Selectivitat
INDEX
1. La restauració ................................................................................................................... 3
a. Funcionament dels sistema de torns dinàstics ................................................... 3
b. Partits de la oposició ........................................................................................... 3
c. Catalanisme polític durant la restauració ........................................................... 4
i. La consolidació del catalanisme.. .......................................................... .4
d. Economia durant la restauració.. ....................................................................... .5
i. Demografia............................................................................................. 5
ii. Economia agrària a Espanya sXIX... ....................................................... .5
iii. La primera industrialització.................................................................. ..6
iv. El ferrocarril..... ..................................................................................... .6
v. Altres industries.. .................................................................................. .6
vi. Obrerisme i proletariat sXIX.. ................................................................. 7
2. Segona part de la restauració... ....................................................................................... 7
a. Catalanisme... ...................................................................................................... 8
b. Partits a la oposició.. .......................................................................................... .8
c. La setmana tràgica.. ........................................................................................... .9
d. La Mancomunitat de Catalunya... ....................................................................... 9
e. La crisis del 1917... .............................................................................................. 9
f. La guerra del Marroc.. ...................................................................................... .10
g. El cop d’estat ..... ............................................................................................... 10
h. La dictadura de Primo de Rivera..... .................................................................. 11
3. La 2a República.. ............................................................................................................ 12
a. Els partits de la segona república ...................................................................... 13
b. La 2n República (el bienni reformista)... ........................................................... 13
i. L’estatut de Catalunya ......................................................................... 13
ii. Partits a Catalunya .............................................................................. .14
c. La crisis del reformisme .................................................................................... 15
i. Evolució política a Catalunya ............................................................... 15
ii. Els fets de l’octubre del 1934 a Catalunya ........................................... 16
d. Les eleccions de 1936 i el govern del front popular ......................................... 16
4. La guerra civil ................................................................................................................. 17
a. L’esclat del conflicte .......................................................................................... 17
b. Zona republicana............................................................................................... 19
c. Zona Nacional.................................................................................................... 19
d. L’evolució del conflicte...................................................................................... 19
5. El Franquisme ................................................................................................................. 20
a. El primer franquisme 1939-1959 ...................................................................... 20
i. Política.................................................................................................. 20
ii. Política exterior durant el 1r Franquisme ............................................ 21
iii. L’oposició a l’Estat franquista .............................................................. 22
1
1. L’exili ....................................................................................... 22
2. Oposició política a Espanya ..................................................... 22
3. La mobilització social .............................................................. 22
b. El Franquisme a Catalunya ................................................................................ 22
i. La repressió política ............................................................................. 22
ii. L’intent de genocidi cultural ................................................................ 22
iii. L’oposició política i la resistència cultural a Catalunya ........................ 23
iv. Partits Catalans a l’exili ........................................................................ 23
c. Població i condicions de vida. ......................................................................... ..23
i. L’autarquia.. ....................................................................................... ..23
ii. La economia de acabada la guerra 1939. .......................................... ..23
iii. Economia 1961-53. ............................................................................ ..23
iv. Agricultura........................................................................................... .23
v. Plans de estabilització.... ...................................................................... 24
d. El desarrollisme i la fi del franquisme 1959-1969... .......................................... 24
i. La evolució política............................................................................... 24
ii. Famílies del Franquisme.... .................................................................. 24
iii. La nova oposició. ................................................................................. .24
1. Partits a l’oposició... ................................................................ 24
2. Sindicats... ............................................................................... 25
3. Grups terroristes.... ................................................................. 25
e. Els darrers anys i la fi del Franquisme... ............................................................ 25
i. Canvis socials....................................................................................... .26
6. La transició i la democràcia... ........................................................................................ .26
a. El desmantellament del franquisme.... ............................................................. 26
i. Partits polítics....................................................................................... 27
ii. La constitució de 1978... ...................................................................... 27
iii. El procés constituent.. ........................................................................ .27
iv. La nova constitució... ........................................................................... 27
b. Els governs de la UCD... ..................................................................................... 28
c. Transició a Catalunya.... .................................................................................... 28
i. El procés estatutari.. ........................................................................... .29
ii. L’estatut de 1979... .............................................................................. 29
2
Història Selectivitat
Precedents
1876- nova constitució: feta per Cánovas: amb aquet sistema de torn dinàstic feta per evita
que els militar tinguessin un paper important en la política d’Espanya
- Alfons XII acaba amb la guerra Carlina que son convertits en un partit polític i els
militars integrats al exercit regular.
1878- acaba amb el conflicte amb cubà (pau de Zangón)
o Esquerres:
Republicanisme molt divers
Partit republicà progressista
Partit republicà centralista (Salmeron)
Partit republicà federal (Pi Margall)
PESOE marxista (Pablo Iglesias)
3
o Dreta:
Partit conservador (Cànoves) ++
Partit liberal (Segasta) +
Partit possibilista (Castelar)
o Extrema dreta (radical):
Partit dels carlins
o Nacionalistes
PNB (Sabino Arana)
Catalanisme polític durant la restauració
Catalanisme polític: vol un identitat política per Catalunya i dotar-la de institucions de govern.
Aquet catalanisme és degut a realitats econòmiques i socials diferenciades entre Espanya i
Catalunya. Mentre que Catalunya s’estava urbanitzant i industrialitzen i necessitàvem una
política proteccionista d’aranzels per poder competir amb el tèxtil angles Espanya encara era
una societat molt rural i agrícola que necessitava el lliurecanvisme.
La major part de sectors catalanistes es ven reunir, sota la iniciativa de Valentí Almirall
de el primer i els segon congres català (1880-1883).
o D’aquets congressos en sorgeix el Centre Català que es la primera associació de
caràcter polític del catalanisme. Va dur a terme una gran campanya a favor del
catalanisme.
1885: es presenta al rei Alfons XII el Memorial de Greuges redactat per Valentí Almirall
on s’expressava el descontentament de la societat catalana pel menysteniment de la
llengua catalana, defensava el manteniment del dret civil Català i es posicionava a favor
del proteccionisme econòmic. Va ser considerat el primer acte oficial del catalanisme.
El centre es fa gran i alhora es posen de manifest les diferencies entre el grup de Valentí
Almirall i el grup de la renaixença que s’acaba separant i forma la Lliga de Catalunya.
o La Lliga de Catalunya era de caràcter més conservador i nacionalment més
radical. Va dur a terme una forta campanya a favor del dret civil Català que es
va acaba mantenint.
4
Es crea la Unió Catalanista (1891) (inspirada en la Lliga) era una federació d’entitats
catalanistes de arreu de Catalunya.
o Van fer un congues a Manresa d’on van sorgir les Bases de Manresa que eren:
Era una mena de constitució catalana
Proclamava la sobirania de Catalunya
Defensava el dret a disposar de corts pròpies amb plena capacitat
legislativa
Català llengua oficial
Dotava a Catalunya de plenes competències en ensenyament i justícia
Ordre públic sota el control de una policia autonòmica.
Eren molt conservadores i catòliques
Va ser el programa de autogovern del catalanisme
Demografia:
Problemes: la terra continua sent de la noblesa, església, militars i això vol dir que son terres
vinculades a un títol. Els liberals les desamortitzen
Aquets tipus de propietats son un fre a les noves tècniques de conreu i es segueix treballant el
camp amb mètodes poc evolucionats.
Catalunya:
A Catalunya les propietats estaven diferent la majoria eren mitjanes o petites.
Pagesos propietaris
Pagesos arrendataris
Pagesos rabassaires: tenen la terra per plenari vinya fins que la vinya mori.
Això es va acabar amb la fil·loxera
5
La primera industrialització:
Les primeres fabriques eren tèxtils i van apareix a Catalunya. Es va iniciar a la dècada de 1830
gracies a l’ús del coto com a matèria prima i es va basar en capitals familiars de antics artesans,
empresaris o indianos. Els principals problemes per la industria eren:
tipus de fabriaca
funcione amb energia
hidraulica
El ferrocarril:
1844- legislació del ferrocarril
1848- primera línia de ferrocarril entre BCN i Mataró
1855- llei del ferrocarril
Promou tot allò relacionat amb el ferrocarril
L’estat subvenciona a tothom qui inverteixi en ferrocarril i això va atreure
molt capital estranger sobretot Francès
Es crea un model radial
1866- es van adonar que això era un model subvencionat i que no sortien els números van
entrar en crisis i es va deixar de construir.
Altres industries:
La demanda de ferro per la industria va fer que al:
1832- primeres industries de siderúrgia => Alts forns de Màlaga
1860- extracció de carbó d’Astúries i el nord de Lleó
finals de sXIX mines de ferro de Biscaia => alts forns de Bilbao d’on en sortia ferro pels
ferrocarrils i vaixells.
Les mines al final del 1868 eren de l’estat però amb l’entrada dels liberals les van posar a la
venta però com que a espanya no hi havia diners les van comprar capital estranger sobretot
Francès .
Dificultats:
6
Manca de comunicacions
Falta de diners
Manca de demanda
Falta de lleis
Manca de un marcat integrat
Comensen els corrents que es preucupen per millorar la vida del trebelledor
M. Bakunin: es el teoric de
volen una societat alternativa l'anarquisem 1850: Karl Marx fa el
al capitelisme manifest comunista
Fanelli: el porta a Catalunya
1893- a BCN hi ha molts atemptats anarquistes això provoca el proses de Monjuic que era
que empresonaven els anarquistes i els condemnaven a mort. Com a revenja els anarquistes
maten a Cànoves (1897).
7
1888- hi ha la exposició universal a BCN i aprofita naixo es funda el PSOE (Pablo Iglesias) i la
UGT
els anarquistes estan dividits en anarcocol·lectivistes més a favor de l’acció sindical i els
anarcocoministes més a favor de l’acció terrorista.
1898- Pèrdua de Cuba. La pèrdua de Cuba posa de manifest l’endarreriment de Espanya i la
necessitat de introduir reformes profundes. S’inicia el corrent regeneracionista que intenta
que Espanya s’europeïtzi Volen profunds canvis polítics i la millora de la educació publica
(Joaquin Costa). El regeneracionisme no va tenir massa èxit.
1902- regència de Maria Cristina (Alfons XIII): nomena cap de govern al conservador Silvela
que es troba amb que l’estat no te un duro i l’exèrcit esta destruït per la guerra de Cuba per
intentar-ho arreglar apuja els impostos sobretot als industrials, als comerciants i a les
professions liberals. Això genera una reacció en conra dels secors que havien de pagar més
en contra i es neguen a pagar (tancament de caixes) (1899) al final acaben pagant més però
això posa de manifest la necessitat de crear partits polítics catalans que defensin els
interessos de Catalunya i fa perdrà la poca confiança que encara tenien amb el govern.
El regim polític de la restauració a Espanya continua però cada cop es més decadent i quan
Alfons XIII va ser major de edat va ser nomenat rei el nou rei a diferència de la seva mara es va
practicar una intromissió creixent en el joc polític proposant presidents pern exemple que
nomes va fer que augmentar la inestabilitat.
Catalanisme
Angel Guimerà, la renaixença: diuen que no s’ha de crear un partit polític català
8
Enric Prat de la Riba: intel·lectuals polítics, empresaris i comerciants volen crea partits
catalans que defensi els interessos catalans a Madrid.
1901
La lliga regionalista
Partits a la oposició
Republicans
o Partit republicà radical (Alejandor Lerroux)
Republicà
Anticlerical
Demagog
Anticatalanista
o UFNR: fa coalició amb el partit radical
o Partit republicà reformista
o Partit republicà català (Lluís Companys)
Carlins
o Funden el partit tradicionalista
Regionalismes (nacionalistes)
o PNB: al país basc
o La lliga regionalista a Catalunya
1905- Manaven els liberals i es va publicar al diari cu-cut! Una vinyeta que ridiculitzava els
militars per les seves derrotes això va enfadar molt els militars que van assaltar la seu de la
revista el govern liberal en lloc que castigar els militars va crear la llei de jurisdiccions per la qual
es podia jutjar a civils per la llei militar en casos de ofensa a la unitat d’Espanya al exercit o a la
vendre. En resposta els partits Catalans es van unir per fer front en contra la llei de jurisdiccions
i van formar el partit Solidaritat catalana que va tenir un gran èxit a les eleccions i va convertir
el catalanisme en un moviment de masses arrelat a tot Catalunya.
La setmana tràgica:
1909- espanya s’havia repartit el Marroc amb França i espanya es va quedar amb el Rif. Però la
ocupació militar no va ser gens fàcil i es van necessitar mes militars. Es van cridar als reservistes
que molts ja eren caps de família això va desencadenar un motí popular antimilitar i anticlerical
que va provocar greus incidents a Barcelona que van ser durament reprimits.
9
La Mancomunitat de Catalunya
1910/12- mana Canalejas (liberal)
Triple Alianza
Triple entesa
Espanya es neutral però ven als aliats sobretot a França. Això fa que els preus a Espanya pugin i
Espanya entri en crisis. Quan acaba la guerra la crisis encara empitjora: les fabriques que
treballaven per vendre a la guerra han de tancar i tot això provoca una crisis econòmica, política
i social que fa que Dato tanqui les corts al 1917. Això no s’acapta des de BCN i formen
l’assemblea de Parlamentaris. Des de Espanya es crea el govern de concentració de Garcia
Prieto.
10
El cop d’estat
Cop d’estat militar del general Miguel Primo de Rivera (1923) que canvia la forma
política d’Espanya:
o President del govern: Miguel Primo de Rivera
o De rei continua Alfons XIII
o Causes son:
Revoltes obreres i vagues
Pistolerisme
Desordre i inseguretat
La revolució Russa
La constant guerra al Marroc
Por al comunisme
o Recolzen el cop:
Rei, Alta burgesia, Partits conservadors, Església
S’acaba la Restauració (1923)
Tenca el congres
Dictadura militar
Els càrrecs son nomenats de forma dictatorial (vocals associats)
Tots els partits i sindicats son il·legalitats.
Es promou el sindicat lliure (sindicat únic)
1924- es crea una força política per manar Espanya: Union Patriòtica
o Es crea el Directori civil que fa les funcions del govern militar.
1925: es guanya la guerra del Marroc ( victòria militar d’Alhucemes)
Economia del regim:
o A partir del 1923 la economia prospera a tot el mon i a Espanya també.
o Economia de la dictadura, característiques:
Fort proteccionisme (aranzels)
Fort intervencionisme de l’estat que controla i imposa preus
Implantació de grans monopolis
Telèfons (Telefonica de Espanya)
Petroli (CAMPSA)
Grans obres publiques
El regim imposa a tot Espanya la cultura espanyola
o Tancament d’organitzacions catalanes
o Prohibició de parlar català en públic
o S’anul·la la mancomunitat.
11
1929- crisis econòmica (crac del 29) i fa que la dictadura entri en decadència
o Primo de Rivera dimiteix perquè no té el suport dels industrials ni del rei
(Alfons XII).
o Hi ha un govern provisional anomenat la dictablanda
o Els partits que s’oposen a la monarquia fan el Pacta de Santiago
o Desembre de 1930 intent fallit de cop d’estat a Jaca
El rei els afusellar i provoca un gran desprestigi del rei
o Febre del 1931 nou canvi de govern
El nou govern de Aznar convoca eleccions municipals
o 12 Abril del 1931 elacions municipals que guanya la república
Es proclama la república a molts ajuntaments
El rei s’exilia
Tema 3: La 2a República
12 abril hi ha les eleccions municipals que guanya la república
o 14 abril es proclama la república a tot Espanya
o Es crea un govern provisional que té com objectius:
El cap de la república és Niceto Alcala Zamora
Convocar eleccions a corts constituents
Reformes importants de: agricultura, exercit, educació.
28 juny de 1931- eleccions a corts constituents per crear la nova constitució.
A Catalunya:
12
Els partits de la segona república
Nacionalistes:
• PSOE (Largo Caballero) • Partido Repubicano Radical • C.E.D.A (Jose Mª Gil Robles)
format per rebolucionais i el (Lerroux) • Ideologia: catlolics,
centre esquerra • Derecha Liberal Repubicana consevadors, propers a
• PCE (Dolores Ibárruri) (Niceto Alcala Zamora) l'ejercit.
• Acción Republicana (Manuel • Partits monarquics,
Azaña) eren més de centre autoritaris i antidemocratics
esquerra • Renovación espanyola
• Comunin tradicionalista
• Bloque nacional
• Partido agràrio
• Feixisme: molt minoritari
autoritari i similar al que
pasa a Europa.
• Jose Antonio Primo de
Rivera funad La Falange
Espanyola i las JONS
Catalans
o ERC (Francesc Macià, Lluís Companys)
o Lliga Catalana (Francesc Cambó)
País Bas
o PNB (José A. De Aguirre)
13
2. Reforma de les relacions estat església: l’estat es va tornar laic, es va deixar
de pagar dines a l’església, es va autoritzar el matrimoni civil, es va regular
el dret a divorci i es va discorde la Companya de Jesús.
3. Reforma militar: hi havia masses alts comandaments militars Azaña va reduir
les dimensions del exercit i va facilitar la sortida de militars cobrant el sou
integra per fer fora els militars descontents amb la república.
4. Reforma laboral: es van millora les condicions de treball i es van ampliar
assegurances socials en mataria de jubilació, maternitat i accident labora.
5. Reforma educativa: es van forma mots nous mestres, es van obrir moltes
escoles i es va obliga a portar els nens a l’escola.
6. Descentralització de l’estat: els territoris històrics poden elaborar estatuts
d’autonomia.
L’estatut de Catalunya
Partits a Catalunya
14
Partits estatals
o Partido Radical a cat esta molt desprestigiat
o PSOE vot català casi inexistent
o USC socialisme català que fa coalició amb ERC
Comunistes
o PCE: son stalinistes a cat no triomfen però a Espanya si
o POUM: triomfa més a Catalunya (Andreu Nin)
Sindicats
o CNT(molta presencia a Catalunya)
Anarcosindicalistes
FAI (Buena Ventura Durruti)
o UGT (amb més presencia a Espanya que no a Catalunya)
Les principals raons per les quals no va triomfar el període de reformes son els obstacles
amb que es va trobar:
Guanyen les dretes que tot i guanyar no entren al govern però tenen majoria
parlamentària
o Se li encarrega forma govern el Partido radical de Lerruxe amb el suport
de la dreta que frena totes les reformes
4 octubre del 1934 la CEDA entra al govern
o Això provoca una reacció en contra en forma de vaga general amb un
seguiment irregular. Però va ser molt important a Astúries on va haver
de ser reprimida per el ejecti.
15
Evolució política a Catalunya
6 d’octubre del 1934 Companys proclama l’estat català dins la república federal
espanyola.
L’estat central declara l’estat de guerra
7 d’octubre de 1934 l’exèrcit amb el General Batet al capdavant acaben amb el
conflicte.
Conseqüències:
o Empresonament del govern de la generalitat i de l’ajuntament de
Barcelona
o Anul·lació de l’estatut i de la Generalitat i ajuntaments i substituïts per
militars
o Les reformes queden anul·lades.
16
Les eleccions de 1936 i el govern del front popular
A Catalunya es presenta:
Esquerres el Front d’esquerres
o ERC, socialistes, POUM, CNT, UGT...
Dretes Front Català d’Ordre
o La lliga i altres
El front popular guanya les elacions de forma clara en les ciutats i àrees industrials es
forma el següent govern:
Això es així fins que al maig Azaña passa a ser president de la república i S. Casares
Quiroga passa a ser president de govern.
Les elacions les guanya el font popular que inicia una sèrie de reformes semblants a les
del primer bienni.
17
Mentrestant a Catalunya:
Les elacions del 1936 ja es van fer amb un clima de tensió important. Els dies previs al
cop d’estat hi havia molta tensió entre les forces socials i polítiques. El clima polític
encara es va crispar més amb els assignats d’un tinent de la guàrdia d’assalt i del polític
Carrero Blanco.
A Catalunya:
18
Zona republicana
Zona Nacional
19
o Les accions militars es concentren en la franja cantàbrica.
o Hi ha una gran ofensiva sobre el País Basc duran el qual es produeix el
bombardeig de Gernika
o Cau Bilbao, Santander i Astúries
o Ofensiva republicana obra el front de Aragó (batalla de Belchite)
Tercera etapa: desembre 1937 al novembre 1938
o Intent republicà de recuperar Terol
o 4 abril 1938 cau Lleida en mans de Franco
o Els rebels arriben a Castelló
o 25 juliol 1938 fins el novembre del 1938 batalla del Ebre
Quarta etapa: novembre 1938 al 1 de abril 1939
o Es perd la batalla del Ebre
o Els franquistes tenen via lliura per ocupar Catalunya
o 26 de gener 1939 entren les tropes a Barcelona
o 1 abril 1939 s’acaba la guerra
Tema 5: El Franquisme
El primer franquisme 1939-1959
Política:
Franco guanya la guerra i es converteix en caudillo. Concentra tots els poders és: cap
de govern, cap de l’estat, cap del únic partit polític i cap de tots els exercits.
El poder executiu esta per sobre dels dos altres i Franco els controla a tots.
o Es creen unes corts espanyoles que nomes tenen un caràcter consultiu i amb
els diputats nomenats a dit per Franco (procuradores)
Nomes hi ha un únic partit: FET i de las JONS
Un sol sindicat vertical: Sindicato Nacional Espanyol
Per els joves hi havia: El frente de juventudes
La organització i la simbologia del regim es basaven en el nazisme Alemany i el
feixisme Italià
El regim tenia el suports de: els sectors conservadors, la pagesia de Castella i Navarra,
la burgesia industrial financera, els grans terratinents i l’exercit.
Es creen lleis per legalitzar la repressió:
o 1940: Ley de represion de la masoneria i el comunismo
o Ley de Seguridad del estado
o Milers de persones van ser reprimides, depurades, empresonades o
executades.
Acabada la segona guerra mundial el feixisme ha estat guanyat i s’ha de maquillar el regim:
1945: s’elabora una “constitució” feixista però adaptada (maquillada) per acabar amb
la imatge feixista d’espanya.
o Maquillatge: el Fuero de los Españoles
20
1947: s’elabora la llei de successió a la Jefatura del Estado
o La llei donava poder vitalici a Franco i deixava a les seves mans la seva pròpia
successió que ho feria a títol de rei.
1958: llei de principios del movimiento
Context exterior:
Espanya en l’inici de la guerra es situa com a neutral però la entrada de Italià en el conflicte fa
canviar la posició del regim que es declara no bel·ligerant que vol dir que si ve espanya no
entrava a la guerra donava suport a les potencies del eix. Espanya va enviar material militar a
Alemanya així com deixava llibertat als espies i facilitava l’avituallament en ports espanyols. El
govern espanyol esta disposat a entrar en conflicte però alemanya no accepta les condicions
que marcava espanya.
21
L’oposició a l’Estat franquista
L’exili
Molts republicans es va exiliar a França on van ser internats en condicions molt dures en camps
de concentració. Aquesta situació es va agregar encara més quan el juny de 1940 França va ser
ocupada pels nazis. Llavors molts republicans es van passar a la resistència francesa. D’altres van
marxar a Mèxic on van rebre molt bon tracte.
La guerrilla
Alguns soldats republicans decideixen no entregar-se ni entregar les armes i es converteixen en
guerrilles (maquis) amb la esperança de que Franco sigui provisional. 1944 els maquis intenten
ocupar la vall d’Aran.
Oposició política a Espanya
Hi ha una divisió en els partits polítics entre la direcció a l’exili i els nuclis a l’interior
del país que sovint eren desmantellats per la policia franquista.
Es manté un govern republicà a l’exili
Hi van començar a haver divisions en el regim per diferencies entre els franquistes
i els monàrquics que esperaven que la dictadura dones pas a una monarquia amb
Joan de Borbó.
o El març de 1945 Joan de Borbó púbica un manifest (manifest de Lausana)
en el qual deia que la monarquia era la única garantia de la pau i la
conciliació a espanya.
o Finalment al 1948 un acord entre Franco i Joan de Borbó perquè Joan
Carles pugues estudiar a espanya i posicionar-se com a possible successor
de Franco.
La mobilització social
Amb l’acabament de la guerra els sindicats van ser desmantellats i els seus líders perseguits i es
van substituir per un sindicat únic i vertical on hi havia empresaris tècnics i treballadors. En
aquestes condicions el moviment obrer va quedar bastant aturat però en algunes ocasions
esclataven vagues que posaven de manifest el descontentament dels treballadors. Com la vaga
dels tramvies de Barcelona o les del País Basc i Nevarra. Però el 1956 va ser el més conflictiu per
primera vagada els estudiants universitaris es van manifestar provocant grans aldarulls.
El Franquisme a Catalunya
La repressió política
Amb l’entrada a Catalunya de les tropes franquistes començar una severa repressió. Va
començar la persecució de tots els acusats de ser rojos o separatistes. Milers de catalans van ser
depurats, empresonats o assassinats. Una de les víctimes va ser Lluís Companys president de la
generalitat a l’exili que va ser detingut a França per la Gestapo i afusellat després de un judici
sumaríssim.
1940: condemna a mort de Lluís Companys
o La generalitat segueix a l’exili amb Josep Irla fins el 1954 i després amb Josep
Tarradellas.
L’intent de genocidi cultural
A Catalunya a part de la repressió política s’hi suma una duríssima repressió cultural. Franco
tracta Catalunya com un país enemic ocupat i persegueix els símbols i la cultura catalana. La
22
repressió va ser especialment forta a l’hora de reprimir el català que va ser relegat exclusivament
a l’ús privat. Després de la segona guerra mundial aquesta repressió es va anar relaxant molt
poc a poc.
L’oposició política i la resistència cultural a Catalunya
1945: es crea el consell nacional de Catalunya a la Gran Bretanya presidit per Carles Pi
Sunyer
o Presenten una apel·lació a l’ONU sobre la situació de genocidi cultural a
Catalunya (llengua, institucions, historia)
Partits Catalans a l’exili
Front nacional de Catalunya (1939) format per ERC i altres partits nacionalistes
Moviment socialista de Catalunya format per el PSUC, POUM (1945)
Crist Catalunya nacionalistes cristians el líder era Jordi Pujol (1955)
L’autarquia
La economia de acabada la guerra 1939
Autosuficiència de l’estat
Control estricte de la economia (dirigisme econòmic)
El regim fixa els preus i els salaris
Dificultats per importar pel tancament dels marcats i perquè la pesseta no tenia valor.
o Empobriment
o Manca de aliments
o Estancament tecnològic
Economia 1961-53
Després del pacta de Madrid espanya entra en els plans Marshall
o Entrada dins els liberalisme econòmic
Agricultura
Es retorna la terra als antics terratinents i es crea el institut nacional de colonització que fomenta
la concentració de les parcel·les agrícoles.
23
Plans de estabilització
1959- es crea el primer pla de estabilització econòmica
o Introducció dins el liberalisme econòmic
o La pesseta passa a cotitzar internacionalment
o El marcat s’obra a l’exterior: importacions
o Permissivitat de entrada de capital estranger
Inversió de fabriques estrangeres a espanya
o L’estat ha de reduir el control sobra la economia
o Les exportacions creixen molt gracies a la moneda devaluada
o Moderació de salaris
1964- Planes de desarollo (Lopez Rodó i Lopez Bravo)
o Es creant los polos de desarrollo
o La balança comercial deficitària s’equilibra amb:
Ingressos del turisme
Diners dels treballadors espanyols a l’estranger
Inversions de capitals estrangers
24
El PSOE tenia els seus líders exiliats a França però des del congres de Suresnes
s’unifica el partit i es nomenen com a líders a Felipe Gonzalez i a Alfonso Guerra
Al país basc hi ha el PNB amb una solida estructura i molta influencia.
Sindicats
CCOO sindicat lligat al PCE fundat al 1966
o Liderat per Marcelino Camacho
UGT sindicat històric lligat al PSOE
o Liderat per Nicolas Roldan
CNT important a Catalunya i en zones industrials lligat als anarquistes
USO
Grups terroristes
1959- fundació de ETA per part de diversos estudiants universitaris del País Basc
antifranquistes i nacionalistes.
o 1968- primer assassinat a un policia
o 1973- assassinat de Carrero Blanco
Altres grups terroristes
o MIL
o FRAPO
o GRAPO
Els darrers anys i la fi del Franquisme
Espanya es definia com un regna des de la llei de successió del 1947 i per tan després de Franco
s’havia de establir una monarquia que havia de:
El nou rei havia de seguir els principis del movimiento nacional
No seria una restauració de Joan de Borbó ja que Franco el veia massa liberal
Al final al 1969 es decideix que el successor seria Joan Carles de Borbó fill de Joan de
Borbó i educat a espanya per Franco.
o Els altres candidats eren el Carlí Jaume de Borbó i Carles de Borbó.
Juny de 1973 Franco nomena Luis Carreró Blanco com a president de govern
o 20 de desembre de 1973 ETA assassina Carreró Blanco
Deis després de l’assassinat Franco nomena com a nou president Carlos Arias Navarro
que al principi va semblar que era moderat i oberturista.
El 25 de abril de 1974 a Portugal te lloc la revolució dels clavells que va tenir un gran
reso a espanya. Aleshores a Europa espanya era la única dictadura que quedava.
o Els sectors mes franquistes anomenats el búnquer es van espantar i van fer
atura la política reformista de Arias Navarro
Es retorna a una política de forta repressió
o Llei antiterrorista 1975
o Execucions de membres de partits i terroristes
o Forta condemna internacional del regim franquista
La salut de Franco ja es molt dolenta i esta apunt de morir
Marxa verda i acord de Madrid
o Es reparteix el Sàhara (últim territori colonial espanyol) entre el Marroc i
Mauritània
20 novembre de 1975 mort Franco
25
Canvis socials
La població espanyola entre el 1959 i el 1975 va patir un important creixement
demogràfic.
Al costat d’aquet increment demogràfic espanya es caracteritza per un important
moviment demogràfic
o La gent ja no marxa a Americà com havia passat fins llavors
o La emigració marxa a les zones mes industrialitzades de Europa fenomen que
va adquirir unes dimensions extraordinàries.
Aquest fenomen es va aturar amb la crisis del petroli que va afectar a
tot Europa 1974
Aquet moviment migratori tenia un caràcter temporal
Un altre fenomen important va ser la migració interior que tenia un caràcter definitiu.
o Va consistir en un èxode de les zones més rurals de espanya cap a les zones més
industrials com el País Basc, Barcelona, Madrid i Valencia.
o Les ciutats de Barcelona i Madrid van patir un fortíssim creixement i van arribar
als 3M de població.
La distribució de la població activa també canvia així es va reduint el sector primer
mentre augmenten els secundari i el terciari.
A Espanya sorgeix una classe mitja gracies a:
o Sous mes alts
o Pluriocupació
Anem cap un estat del benestar
o 1970 llei general de educació
Es passa de 12 a 14 anys obligatoris de escola.
26
o Legalitzar els partits i sindicats
18 de novembre 1976 es dissolen les corts franquistes
o Llei de la reforma política
Permet la legalització de partits
Suposa la fi de les institucions franquistes
Convoca eleccions generals 15 juny de 1977
Partits polítics
Esquerra:
o PSOE liderat per Felipe Gonzalez i Alfonso Guerra
o PCE liderat per Santiago Carrillo, Dolores Ibarruir
Va tenir problemes per legalitzar-lo ja que molts sectors hi estaven en
contra però davant de la sorpresa de tothom Suárez el va legalitzar a
canvi que acceptessin el eurocomunisme i la monarquia
Centre:
o UCD (union de centro democratico) es un partit nou creat per Adolfo Suárez en
formaven part sectors molt veriats:
Liberals, socialdemòcrates, democratacristians, dreta europea,
franquistes moderats.
Dreta:
o Alianza Popular liderat per Manuel Fraga
Nacionalistes
o País Basc i Navarra
PNB
Euskadiko Eskerra (marxista i independentista)
o Catalunya
Unió democràtica de Catalunya
ERC que es presentava amb el nom de Esquerra Catalunya
Formaven tots una coalició anomenada Pacta democràtic per
Catalunya
La constitució de 1978
El 15 de juny de 1977 es celebren les eleccions en un clima de llibertat en que cada partit va
poder defensar el seu programa. Les eleccions les guanya la UCD de Suárez que es investit
president tot i que ha de pactar ja que no te majoria absoluta.
El procés constituent
Les corts elegides no tenien un caràcter constituent però se sàvia que la seva funció fonamental
era redactar i aprovar la nova constitució.
Ponència de 7 membres que redacten la constitució
3 UCD, 1 PSOE, 1 PCE, 1 AP, CDC
La constitució va ser aprovada tan en el congres com al senat i finalment es va aprovar
en referèndum el 6 de desembre del 1978 per un 88%
La nova constitució
la nova constitució es caracteritza per:
La sobirana recau en el poble Espanyol
Defineix l’estat espanyol i el seu sistema polític que era la monarquia parlamentaria
Es reconeix el dret a l’autonomia de totes les regions espanyoles (cafè para todos)
27
Es reconeix la pluralitat política
Es defineixen els drets i deures dels espanyols
L’estat es declara aconfessional
Els tres poders han de esta dividits i ser independents:
o Poder executiu: els govern que es compon del president el vicepresident i els
ministres. El president es acollit per el congres
o Poder legislatiu: basat en dos càmeres el congres i el senat escollits en les
eleccions
o Poder judicial: format per el tribunal suprem i el tribunal constitucional.
Els governs de la UCD
Suárez es president des de 1 juliol de 1976 fins el 23 de febrer de 1981
o Fa els pactes de la Moncloa amb la oposició pels qual la oposició no
s’oposaria a les seves mesures econòmiques ja que espanya estava en crisis
econòmica.
Al 1979 un cop aprovada la constitució Suárez dissol les corts i convoca eleccions
generals que torna a guanya la UCD.
Durant aquets anys hi ha una forta escalada terrorista sobretot de ETA però també
dels GRAPO
En un envient de crisis el 1981 Suárez presenta la seva dimissió però el 23 de febrer
de 1981 quan es botava la investidura de un nou cap de govern que anava a ser
Calvo Sotelo es produeix un cop de estat per part del tinent coronel Antonio Tejero.
Després de unes hores de incertesa el rei aconsegueix reconduir la situació
La UCD te moltes batalles internes i s’acaba descomponent. Suarez acaba creant un
partit nou anomenat Centre Democràtic i Social que no triomfarà.
Davant de aquesta situació es dissol el congres i es convoquen unes altres eleccions
generals. Les primeres que guanyarà el PSOE.
Transició a Catalunya
Josep Tarradellas és president de la generalitat a l’exili des de 1954 i de de Catalunya es
revindica el seu retorn
o El retorn es fa amb diverses fases pactades amb Suárez i el rei
Juny de 1977 retorna a espanya per negociar amb Suárez i el rei
11 de setembre de 1977 grans manifestacions a favor del estatut de
Catalunya i al autonomia
23 de octubre de 1977 retorn de Tarradellas i restabliment de la
generalitat amb caràcter simbòlic ja que encara no hi havia estatut
Al juny de 1977 hi ha eleccions a Catalunya:
o Esquerra
PSUC
Socialistes de Catalunya formada per el PSC i el PSOE
ERC
o Centra
Pacte democràtic per Catalunya: formada per 4 partits un dels quals es
convergència
Unió democràtica de Catalunya
28
Les elacions les guanya la coalició Socialistes per Catalunya
El procés estatutari
La redacció del estatut es fa de forma paral·lela a la de la constitució
Un cop aprovada la constitució es nomenen 20 parlamentaris sorgits de les eleccions del
juny 1977 per redactar l’estatut
Es reuniran a Sau per redactar l’estatut
Es presenta l’estatut al congres al desembre de 1979
o Finalment s’acaba aprovant definitivament entre el novembre i el desembre de
1979
L’estatut de 1979
Diu que Catalunya es governa amb la generalitat:
29
Dates
Primer congres català 1880
Memorial de greuges 1885
La internacional de treballadors 1864
La setmana tràgica 1909
La Mancomunitat 1912
1 guerra mundial 1917
Cop de estat de Primo de Rivera 1923
Crac del 29 i fi de la dictadura 1929
Començà la 2n República 12 abril 1931
Eleccions a corts constituents 28 juny de 1931
Estatut a Catalunya 1932
Eleccions a Catalunya (ERC) 20 novembre 1932
Noves eleccions a espanya 1933
La CEDA entra al govern 4 octubre 1934
Companys proclama l‘estat català 6 octubre 1934
Noves eleccions (front Popular) 1936
El cop d’estat arriba a la península 18 juliol 1936
Batalla de Ebre Juliol-novembre 1938
Entren els Franquistes a Barcelona 26 gener 1939
S’acaba la guerra i Inici de la dictadura 1 abril 1939
Inici de la 2n guerra mundial 1939
Acaba la 2n guerra mundial 1945
Le fuero de los espanyoles
Llei de successió a la jefatura del estado 1947
Pacta de Madrid 1953
Entrada de Espanya a l’ONU 1955
Plans de estabilització 1959
Llei de premsa 1966
Llei orgànica de l’estat
Assassinat de Carreró Blanco 20 desembre 1973
Revolució dels clavells Abril del 1974
Llei anti terrorista i retorn a la repressió 1975
Mort de Franco 20 novembre de 1975
Nomenat president a Suárez 1 juliol 1976
Eleccions constituents (UCD) 15 juny 1977
Aprovada la nova constitució 6 desembre 1978
Dimissió de Suárez i cop de estat de Tejero 23 de febre 1981
Retorn de Terredelles i la Generalitat Octubre 1977
Estatut Desembre 1979
30