ANNA FABRÉS GUIXÀ

CURS 2022-23
ESCULTURA II
SERGI SELVAS

DOSSIER
ESCULTURA
ÍNDEX
1. Exercici A. Modelat
a. Imatges
2. Traducció 1. Assemblatge/Extracció
a. Text
b. Esbossos/Procés
c. Imatges
3. Exercici B. Arxiu Visual
4. Traducció 2. Instal·lació
a.Text
b.Esbossos/Procés
c.Imatges
5. Exercici C. Recerca – Referents
6. Traducció 3. Interacció
a.Text
b.Esbossos/Procés
c.Imatges
7. Traducció 4. Projecte Final
a.Text
b.Esbossos/Procés
c.Imatges
8. Autoavaluació
a. Text (500 paraules)
1. EXERCICI A. MODELAT.
A.IMATGES

Num.1 Penediment Num.3 Latent

Num.2 Rebel

Num.4.Tensió Num.5 Punxant

A.IMATGES

Num.6. Constant Num.7.Delicadesa

Num.10. Pors
Num.8.Ales
Num.9.Felicitat
2. TRADUCCIÓ
1.ASSEMBLATGE/EXTRACCIÓ.
A. TEXT
Què és un hàbitat? Una pregunta molt oberta amb moltes possibles respostes. El que està
clar és que l'hàbitat es pot entendre com un lloc segur, un lloc on pots crèixer i
desenvolupar-te. El concepte antagònic doncs, seria un tot allò que no és un hàbitat, un
entorn que oprimeix, que anula, que tensiona. és a través d'aquesta reflexió que es
construeix la primera traducció, HÀBITAT, una obra escultòrica que juga amb aquests
conceptes i els materials que la componen per parlar de dos antagonismes i l'acció activa
del subjecte davant d'aquesta situació.

Tenint de base aquests tres conceptes, l'hàbitat, el no-hàbitat i el subjecte, visualment es

vol crear una divisió d'espais clara, associada amb els elements materials naturals més
elementals, ja que tot el projecte també vol arrelar en allò primitiu i natural dels conceptes.
A la part inferior, la terra, l'hàbitat, on hi resideix una llavor, que esdevindrà. Aquesta llavor
però, necessita de l'aigua, el jo subjectiu, amb totes les connotacions que obté aquest
element; la capacitat transformadora i alhora de ser transformada, lliure però ara,
empresonada per un globus i una reixa. És aquesta reixa i aquesta opressió que
ocasionen, en l'aire, creant una línea visual de tensió i opressió tals apel.lant a l'antítesi de
l'hàbitat.

Per acabar de culminar l'assamblatje d'objectes i materials, es deixa una agulla, davant de
l'espectador, el qual és avisat de la presència d'aquesta igual que la de la llavor, i es juga
amb aquest espai per al que podria ser, per a l'imaginació de l'espectador, i per a que
reflexioni.

Un subjecte que pensa acabarà sent el subjecte que actúa? El que punxa el globus per
deixar fluir l'aigua i alimentar aquella llavor que algun dia esdevindrà flor? O sols serà
observador passiu mentre deixa que aquella arrel mai arribi a florir per falta d'aigua? Tota
interpretació, tota pregunta i tota respotsa éss vàlida, encara que la part visual ajudi a guiar
els ulls que miren. Fins i tot, una podria pensar que l'aigua, aquell element que és capaç de
transformar i ser transformat, sense una acció activa, sense l'agulla, pot quedar-se
completament estancada allí on mai podrà transformar res.
2. TRADUCCIÓ
1.ASSEMBLATGE/EXTRACCIÓ.
B. ESBOSSOS/PROCÉS
B ESBOSSOS/PROCÉS
4.2. ESBOSSOS/PROCÉS
4.2. ESBOSSOS/PROCÉS
4.2. ESBOSSOS/PROCÉS
4. TRADUCCIÓ
1.ASSEMBLATGE/EXTRACCIÓ.
4.3.IMATGES
5.EXERCICI B.ARXIU VISUAL
6. TRADUCCIÓ 2. INSTAL.LACIÓ
6.1.TEXT
Troba, és una instal·lació que sorgeix a partir de la pregunta: Es pot condicionar la
intuïció? És un projecte col·laboratiu entre les alumnes de la Universitat de Barcelona,
Anna Fabrés, Clàudia Clos i Sandra Benito. Vam decidir treballar juntes per la simitud de
les temàtiques treballades anteriorment, els recursos matèrics utilitzats ii la metodologia
de l’assemblatge. L’Anna, per exemple, va treballar sobre l’hàbitat, fent servir una xarxa,
aigua i terra, on l’experimentació en la matèria estava molt present. Seguidament, la
Clàudia va treballar amb la representació de la realitat i va fer servir diversos materials
entrellaçant-los formant un infinit, és a dir manipulant materials. Per últim, la Sandra va
crear una peça sobre el temps, experimentant diverses tècniques amb varis materials.
Cercant un punt de partida, vam arribar al concepte de la intuïció, ens va interessar la idea
de: què conformava la intuïció. Si aquesta es basava en els prejudicis, els sentits, o
l'espiritualitat. També vam veure que la mateixa intuïció anava molt lligada amb la presa de
decisions.

Després de debatre sobre el tema, vam trobar-nos amb la pregunta de si es podia

condicionar la intuïció, i a partir d’aquest dubte va sorgir la idea de crear una instal·lació
en la qual el públic en formés part. Cercant diversos referents de projectes instal·latiu,
vam trobar-ne tres que ens van servir d’inspiració, tant de concepte com de materia:
Ernesto Neto Nave Deusa i les seves instal·lacions, Cornelia Parker amb el projecte Cold
Dark Matter: An exploded view (1991) i per últim, Carsten Höller amb LEBEN, TBA21, Upper
Belvedere, Vienna, Austria (2014). Totes aquestes obres tenen en comú que cuiden molt
la part matèrica, sensorial i instal.lativa, a l’igual que la intencionalitat que teniem nosaltres
amb aquesta traducció.
Principalment, es buscava sobreestimular els sentits amb recursos externs com la
temperatura, el so d’ambient, el tacte i els estímuls visuals. D’aquesta manera només els
quedava la intuïció per guiar-se. Per poder viure l’experiència plenament, vam decidir
realitzar una dinàmica de meditació teatral on es buscava aconseguir prendre
consciència d’un mateix i el que l’envolta. Finalment, vam decidir deixar un últim missatge
abans d’entrar a la instal·lació. A la sala on vam realitzar l’exercici de meditació, s’hi trobava
un cartell que deia “TROBA.” Amb aquest, buscàvem que els alumnes que ho veiessin, no
només visquessin l’experiència generada sinó que a més haguessin d’utilitzar la seva
intuïció per buscar una cosa que realment no hi era. És a dir, condicionar la intuïció un
cop més.
6. TRADUCCIÓ 2. INSTAL.LACIÓ
6.1.TEXT
Per acabar, cal recordar que durant el transcurs de la nostra instal·lació participativa, hi va
haver gent que va decidir no formar-hi part conscientment. En l’exercici de la meditació
teatral, hi va participar tothom, però a l’hora de passar a la següent sala, quatre o cinc
persones van decidir no entrar, seguint la seva intuïció. Prèviament, vam avisar que si algú
patia d’epilèpsia, millor que no hi entrés. Un cop finalitzada la intervenció, va haver-hi gent
que ho va viure com un joc, i d’altre que es va sentir desorientada i angoixada en el fet de
no tenir els sentits “estabilitzats”. Això els va repercutir a l’hora de sentir-se segurs en l’espai
i va dificultar la seva intuïció a l’hora de moure's.
En conclusió, va ser una intervenció on vam treure diverses experiències diferents en els
participants. La desorientació va estar present en tots ells i vam jugar amb la intuïció en tot
moment, com preteníem des d'un principi.
6. TRADUCCIÓ 2. INSTAL.LACIÓ
6.2.ESBOSSOS/PROCÉS

MEDITACIÓ
Collectivo - Individual
Caminar omplir espais i ritmes, escoltar el grup
Alentir el ritme
0 - Escoltarse la respiració
Escoltarse el cos
6. TRADUCCIÓ 2. INSTAL.LACIÓ
6.3.IMATGES
7. EXERCICI C. RECERCA-REFERENTS
Paula Bonet. M'ineteressa la seva obra en conjunt, tot i que en
cocnret el joc que fa amb la imaginació i l'espai que deixa per a
aquesta.

REFERENTS INSTAL.LATIUS
Ernesto Neto1998 Nave Deusa També un
referent per al joc de tensions i caigudes
amb les teles i els pesos que m'havia
interessat a la primera traducció, ens
interessa també per a la instal.lació.

Cornelia Parker Cold Dark

Matter: An Exploded View 1991.
EL joc de les ombres i les
llums ho vem trobar molt
interessant.
7. EXERCICI C. RECERCA-REFERENTS
REFERENTS TERCERA TRADUCCIÓ
Ana Mendieta.Tree of Life (1976) Ens influeix en: El pes important del cos
en les seves obres
i la naturalesa.

Joan Jonas. Mirror Piece I (1969) Ens inspira per l’element del mirall.
https://youtu.be/9p5anQadxtI

Yann Marussich Portant la interacció a un extrem. Present l’element del mirall

destruït. Bain Brisé (2010)
Marina Abramovic. Making of Relation in Time (detail) 1977/2001
https://www.artsy.net/artist/marina-abramovic-1 Entre altres obres juntament amb Ulay, unió
entre artístes que ens han inspirat.
Harun Faroki "Inextinguishable Fire" (1969) L'analogia com a arma,

REFERENTS QUARTA TRADUCCIÓ

Clara Peya. Artista que ens serveix com a inspiració tan en la traducció III
tan com el la IV.
Arnau Obiols. Artista el qual hem escollit per utilitzar la seva música. Sobretot
inspirades en els àlbums “Libèrrim” i “Mont Cau”
El concepte de performance unit amb l’art sonor: Bohyun Yoon. “The Sound of
Glass uses Water as its Medium” https://vimeo.com/138117768

REFERENTS CONCEPTUALS
Sola, I. (2023). Canto jo i la muntanya balla. Anagrama. [llibre] Utilitzat en
el text final i en la idea principal de la última traducció

Black Mirror [sèrie] Streaming Online - Movies.How. (2019, 5 junio).

https://movies.how/show/black-mirror?utm_source=Google Inspiració per
la tercera i quarta traducció, per els seus girs en la trama en varis
episodis.
8. TRADUCCIÓ 3. INTERACCIÓ
8.1. TEXT
L'hàbitat i la infància, l’origen de tot: conceptes transcendents i alhora propers que ens generen la
necessitat de trobar una connexió comuna. La infantesa neix en l'hàbitat, un marca l’altre, el
determina, i el construeix. Tot aquest procés, és el que podriem anomenar creixement.
El creixement, doncs, és el punt de partida en el nostre procés artístic, concretament ens centrem
en la qüestió de si podem arribar algún día a ser conscients del creixement propi i de tot el que
implica. El nostre voltant està en constant canvi, però no en som mai conscients, i quan mirem enrere
és fa evident com de lluny queda tot allò que un dia va ser.

En la intervenció vam decidir tractar el trànsit de nen a adult, el sentiment d’aquesta frustració on la
part més naïf i encuriosida de l'infant queda oblidada. Tot aquest transcurs es crea a través d'una
intervenció performàtica. La performance en si, és una forma artística oberta a la creació més lliure,
on el fonament no només està en l’espai i el temps, en la presència del artista, sinó també en la
relació que es crea entre el públic i el creador. Aquesta disciplina, ens genera un interès per la unió
de diferents llenguatges, sobretot destacant la part més escènica, ja que a les dues ens agradaria
aprofundir més.

En el projecte de creació que vàrem dur a terme, on a través de miralls, els nostres cossos i
l'intervenció d'un nen, amb la cançó ''Suposo que això és fer-se gran'' de Pau Vallvé de fons, vam
construir un relat poètic que culminava amb el trencament de la quarta paret que ens separava dels
espectadors, i convidant-los a la intervenció final d'aquests, trencant els miralls que formaven part de
l'obra.
Els miralls són un dels elements claus en l’obra, ja que agrupen unes connotacions que reforçen el
missatge que voliem expressar; superfícies que tenen l’objectiu de poder reflectir la llum, però també
el reflex propi de l'ésser, interpel.len a l’autoconeixença en certa manera. L’acte de trencar i destruir
els miralls doncs, acaba sent una al·legoria al fet de destruir per poder construir posteriorment una
vida adulta. Tant als miralls com la pròpia performance, el marca el concepte de ser efímers, de no
perdurar en el temps: és la fugacitat dels event que li proporciona encara més força en el significat.
L’objectiu en la peça, és en part, crear una reacció en el públic, crear un espai en el que
inesperadament es produeix una acció, on aquesta provoca un remordiment o una alteració en els
estats d’ànim dels espectadors.
L’espai de la intervenció és l’exterior, també li volem donar una importància a la utilització dels espais
naturals, on en tot l'àmbient es pot veure la vitalitat i la tranquilitat que transmet està present en l’aire
lliure. La producció artística funciona tan com per l’espai escollit com per els elements que es tenen
en compte.
Envers els nostres referents artístics, cal destacar artistes com Ana Mendieta que utilitza el seu cos
com a font artística, sobretot ens inspira l’obra Tree of Life realitzada al 1976. I Joan Jonas, una gran
referent en la performance, per la peça Mirror Piece I feta 1969, on plasma la peça artística a través
dels miralls.
8. TRADUCCIÓ 3. INTERACCIÓ
8.2. ESBOSSOS I PROCÉS
8. TRADUCCIÓ 3. INTERACCIÓ
8.2. ESBOSSOS I PROCÉS
ASPECTES CLAUS ESCULTURA
Punts d'interès darrer treball:
Hàbitat

Envoltant intuïció en tant que element base del projecte, posant-la sobre la taula i
fent participar el public sobre aquesta

Part humana, defectes humans.

Infantesa, és d'on parteixen?

Punts en comú:
participció del públic, part imaginativa en la creació de l'obra és CLAU
temàticament cerquem uns mateixos punts d'enfoc

A cercar:

Referents
Textos
Recerca sobre el concepte
Pensar un bon inici i un bon final
Pensar una bona presentació

Com ho vinculem?
L’infantesa neix en l’habitat.
Al final acaba reformant-se, acabes creixent.

Envers la presentació:
Tractar amb el públic a les dues ho hem tingut en compte al llarg dels treballs.
Que el públic també construeixi l’obra

Imaginació per part del públic

Caràcteristiques humanes viure en societat.

8.2. ESBOSSOS I PROCÉS

Créixer/ Canvi /Confusió

Imaginar-te com son les coses,

Alegoria amb creixement. arbres, plantes…

_Anna Mendieta Tree of life
_Joan Jonas Mirror Piece
“Veus créixer els teus pares, el teu voltant creix
I no ets consient d’aquest procés. “
Passar de ser el espectador.

Sense paraules. En silenci.

PART LUNAR

Com no podem ser conscients del creixament que fem?

Miralls que reflecteixen la vida.

Coses que ha dit en Sergi:

Tania Bruguera arte útil
Art con aquest a funció social
Servei a la comunitat.
Poder de l’art per mobilitzar la gent.
Nuria Way no is cubans per obtenir la nacionalitat.
Visibilitzar les relacions de poder, afectives.

Infancia:
Lola Lazurt
Laia Struc performance
Joan Fontcoberta
El arte de andar Francisco walkscapes

DOCUMENTAL MARINA ABRAMOVICH

8.2. ESBOSSOS I PROCÉS
Arhun Farocki fuego
De quina manera es pot explicar la violencia
Retirem la mirada
El doloros que pot ser el Nepalm
No necessita
Fet del creixament o estem envellint.

Esther Ferrer
Francis Aly
Robert Smithson

Parlar amb la meva família per poder participar en Dani. Faltaría mig mati día 15.
Busquem miralls. Busquem a deixilleries.

Recollida de Mobles a BCN: dimarts a partir de les 20

- When I'm 64 beatles

- Getting older
- When i grow up

- Suposo que això es fer-se gran- Pau Vallvé

- Generacions- Jo i jet Maria ribot
Roba de color beige.
8.2. ESBOSSOS I PROCÉS
8. Traducció 3. Interacció
8.3. Imatges
8. Traducció 3. Interacció
8.3. Imatges
8. Traducció 3. Interacció
8.3. Imatges
ENLLAÇ DE LA CARPETA AMB EL
PROCÉS I LA PERFORMANCE:
https://drive.google.com/drive/folders/1
- _R92BuD5J5w_ylakIuBF4Kr_PFHrANU
 9. TRADUCCIÓ 4. PROJECTE FINAL
9.1. TEXT
Sento un batec aprop, molt molt aprop. Un batec que m’abraça i m’apreta i em cuida i
m’acaricia. Un batec que acompanya un cos que em dona escalfor. I quin fred que fa a fora.
Però quina escalfor que em dona el batec. Batec batec batec batec. I llum. Molta, molta
llum. Llum que enlluerna i em deixa cega. Cada cop menys. Cada cop puc veure més colors
i més ombres i menys llums i més plantes i més flors i més fulles i més troncs. I la mama
em diu cap aquí no, cap aquí si! I jo cap aquí sí… I cap aquí no.

‘Batecs de por’ es constueix com a projecte final al voltant del concepte de la sobreprotecció.
Entesa com una possible extensió temàtica del nostre trajecte dins l’assignatura, entenent
la sobreprotecció dins d’un entorn familiar, relacionada doncs fàcilment amb el creixement,
la infància i l’hàbitat. Com artistes però sobretot com a persones, era una qüestió sobre la
qual ens podiem sentir identificades, i teniem intenció d’estirar del fil i poder veure com
abordar-la. On arrela la sobreprotecció? En quin punt es creua la línia entre protecció i cura
a sobreprotecció i ofec? Amb ànim de fer-nos preguntes i sense tenir la necessitat de trobar
respostes concises, vam trobar un altre concepte clau que reunia les característiques i el
procés de l’experiència de la sobreprotecció: la tensió. És la tensió entre alliberament i
protecció que posa les bases de la nostra proposta.

D’altra banda, tot nodrint-nos de referents com Arnau Obiols i Clara Peya en propostes
musicals, i “Canto jo i la muntanya balla” com a proposta literària, ‘Batecs de por’ preté
obtenir el més primitiu i animal de la sobreprotecció: la protecció maternal contra el món
hostil, i alhora la curiositat instintiva de l’infant envers un món que veu ple de vida i allunyat
per culpa de la sobreprotecció.

A partir de tots aquests conceptes, es comença a construir una performance que a través
de la tensió i la destensió d’una tela, els nostres propis cossos, i els sons gravats i en
directe, conforma una peça artística que juga amb el poder expressiu de diverses
disciplines. És a través del so per exemple, que es construeix un relat abstracte i poc
concret, però alhora obert a diverses lectures, guiant a l’espectador amb late motives o
sons identificables, però deixant-li espai per a la imaginació i la lectura subjectiva. Diversos
sons s’inspiren en l’obra d’Arnau Obiols, portant a la mínima i primitiva expressió conceptes
com per exemple la curiositat, a través de xiulets, o la tensió a través de tambors. Cada so
es podria relacionar amb un concepte, i son els que ajuden a construir el relat.

El final, per poder fer un bon tancament, les dues figures principals que formen part de la
obra performativa segueixen el seu propi camí, marxen sense retorn; deixant als
espectadors amb l’expectació i la curiositat de voler saber si hi haurà una conclusió. Però al
igual que el nostra pròpia trajectòria artística i la vida, tot segueix sent, i després de finals,
sempre venen nous inicis.
9. TRADUCCIÓ 4. PROJECTE FINAL
9.2. ESBOSSOS I PROCÉS
9. TRADUCCIÓ 4. PROJECTE FINAL
9.2. ESBOSSOS I PROCÉS
9. TRADUCCIÓ 4. PROJECTE FINAL
9.2. ESBOSSOS I PROCÉS
 9. TRADUCCIÓ 4. PROJECTE FINAL
9.2. ESBOSSOS I PROCÉS

PROJECTE FINAL

Idees concepte
Cos part de l'obra
Distància artista-públic
Implicació públic

Referents
Articles
https://www.bibliotecafragmentada.org/wp-content/uploads/2013/10/EL-CUERPO-EN-
LA-PERFORMANCE-fotos.pdf

https://www.e-revistes.uji.es/index.php/asparkia/article/view/3275
Artístics-musicals
Clara Peya_Estat de larva_Mímulus_L'A-A-Analogia de la mort_
Arnau Obiols_Mont Cau_(LTD,M'at)
Artístics-plàstics
Artístics-performàtics
Posada en escena o materials
Tela i altaveu:Alex
Text:Anna
9.2. ESBOSSOS I PROCÉS
FINAL ESCULTURA

Triar coses sense saber el perquè?

Com afecta les relacions humanes en el creixement?

Plantar coses i cuidar-les diferent

El no saber que passarà després, no el veuràs créixer. Deixar l’imaginació del públic.

-Pati Bonic (com a proposta de lloc de presentar)

Idees:
Troncs colocats en cercle, o rajoles
La sobreprotecció dels pares; cuidar un bloc de gel Cura durant el creixement.
Efímer i performatic
Protegir inútilment una cosa.

Abraçant el gel, acció totalment contrària, es desfà encara més.

“Et vaig enganyar, com de costum” Amor sagaç

Aquest amor dels pares, que t’acaba sofocant, aquest amor que dona tan que al final es desfà…
Apolo i Dafne Sofocar tan a una persona que al final es converteix en un arbre.

-M’at-Arnau Obiols

NANAS ESPANYOLES
FEDERICO GARCIA LORCA
https://federicogarcialorca.net/obras_lorca/las_nanas_infantiles.htm
conferenciai deia que ell eetava obsessionat amb les nanes danar a dormiri que ell creia que les
tipiques nanes antigues, espanyoles, anaven carregades dhistoriai sobretot anaven carregades
davisos, de pors, de coses q havien de vigilar els nensque era com el primer pas per protegirloper
posarlo en alerta del mon on viura

va fer un recull de nanas de tota espanya

https://youtu.be/1D0tgHkNx18

Nana de Sevilla
Minut 26:15 https://youtu.be/5lXl09stEM4

Límits entre la protecció i la sobreprotecció

Cura i sobreprotecció
Natura i sobreprotecció
Quan es fusiona es perd
Mans passant el gel.
-Instruments de gel
Xilòfon de gel
-Sonora
MAPA PLUJA DE IDEES
9.2. ESBOSSOS I PROCÉS
9. TRADUCCIÓ 4. PROJECTE FINAL
9.3. IMATGES ENLLAÇ AMB LA CARPETA DELS VIDEOS
HTTPS://DRIVE.GOOGLE.COM/DRIVE/FOLDERS/14KT
UZE7G5MUXFMY
Y_KXVWNDWYW87L4TV
10.AUTOEVALUCIÓ
10.1. TEXT
La paraula per poder descriure aquesta assignatura i el meu procés en ella seria enrriquidor. Poc a
poc he pogut anar trobant una metodologia i una polidesa alhora de tractar les temàtiques, el
contingut i tot el rerefons que envolta tot allò que creo, que dificilment hagués assolit jo sola, o
potser sí, però amb una quantitat de temps bastant més llarga que la d'un semestre.

Sempre m'ha interessat buscar un sentit el més elaborat possible rere tot el que feia, però vist amb
els ulls d'ara, veig un cert procés de maduració alhora d'afrontar qualsevol part del procés creatiu
d'una obra. Ja no parlo només en l'àmbit escultòric; serà un aprenentatge que m'emportaré per
sempre i voldré seguir fent. Sento tenir moltes més eines per a saber quins passos he de seguir,
com encarar les recerques, les reflexions, els dubtes i els entrebancs que em pugui trobar.
Alhora, veig com a poc a poc vaig trobant quines son les meves mancanes, i el millor i que sempre
m'havia costat trobar, les meves virtuts. Sé veure molt més clarament què és allò que vull i allò que
no vull transmetre, i allò amb el que vull conformar-me i amb el que no.

També m'agradaria desctacar la molt grata sorpresa de descobrir una miqueta el món de la
performance. Al começar, per ami era impossible que arribes a fer això, d'aquestes dimensions,
amb tot el que sento que hem transmès, i sobretot amb la quantitat de reflexió i reflexió que hi hem
posat al darrere. Sento que he fet una evolució prou interessant cap a un camí que vull seguir, i que
he pogut assolir uns resultats finals que estaven per sobre d'allò que s'hagués imaginat l'Anna de fa
sis mesos.

Analitzant el meu recorregut per l'assignatura, veig com al principi, tan la primera traducció com la
segona, es tractaven d'obres més materials, tot i que a la instal.lació es va obrir una mica més cap a
l'experiència i la col.laboració de l'espectador. M'interessava molt aquesta banda sobretot, encara
que temàticament crec que a la segona traducció em vaig allunyar una mica d'allò que més
m'interessava; tot i així, vaig poder tornar allí on volia amb la tercera i la traducció final, on vaig
trobar una companya amb la qui congeniem perfectament i les idees i la creació flueixen fàcilment i
sense problemes. És d'agraïr el procés que he fet en aquests dos últims projectes, anant a petar a
una disciplina que mai hagués imaginat fer, i molt menys disfrutar tal i com ho hem fet, tant el
procés com el dia de la performance. Tant l'Alex com jo pensem molt escènicament, i hem acabat
descobrint com la performance és realment la nostra zona de comfort, en la qual però, totes dues,
ens interessaria moltíssim seguir creixent i creant.

Finalment dir que,totalment parlant des de l'emoció i allunyant-me d'allò acadèmic, m'emporto per
sempre tot el que he viscut i après en aquesta assignatura, i parlant des del cor, estic plenament
agraida del viatge que he fet i les persones que m'he trobat pel camí. M'hagues encantat poder
seguir creant experimentant i sortint de la meva zona de comfort, ja que, per primer cop vaig viure
un fet que em va impactar moltíssim, i és el de senti per primera vegada com realment una cosa
que havia sortit de les nostres ànimes havia arribat a persones que no tenien cap compromís a
haver-los d'arribar. Els va emocionar. I això és algo que em va fascinar i segueixo pensant encara,
com de bonic és, i com d'especial és haver-ho viscut.