TEMA 3.

QUÍMICA DE LA TROPOSFERA
EFECTE HIVERNACLE:

La llum que arriba del sol en el rang del visible travessa l’atmosfera i interacciona amb la
superfície i, aquesta és remesa en el rang de l’ultraviolat. La interacció provoca un canvi + de
32ºC. D’aquesta manera, l’estat estacionari s’ha trencat per culpa antropogènica.

L’existència de canvi climàtic data des del 1950. Les nacions unides van crear un comitè de
científics per estudiar-lo: IPCC (Intergovernamental Panel on Climate Change). L’objectiu és
treballar entre ells i emetre un informe comú sobre les conclusions extretes. Els informes dels
anys 1990, 1995 i 2001 hi van haver alguns científics de l’IPCC que en els reports (resum de 24
pagines) no volien signar conforme el canvi climàtic era antropogènic. D’aquesta manera, a
partir de l’informe del 2007 si que va ser així, i treballant amb incerteses i intervals de
confiança a l’hora de divulgar les conclusions.

1
Els gasos d'efecte hivernacle i els aerosols afecten el clima alterant la radiació solar entrant i la
radiació infraroja (tèrmica) que surt que formen part del balanç energètic de la Terra.

Des de l'inici de l'era industrial (al voltant de 1750), l'efecte global de les activitats humanes
sobre el clima ha estat una influència de l'escalfament.

L'impacte humà sobre el clima durant aquesta època supera molt a la causa dels canvis
coneguts en els processos naturals, com ara els canvis solars i les erupcions volcàniques.

L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc, i des de la dècada del 1950, molts dels canvis
observats son mai vistos en dècades a mil·lennis. L’atmosfera i l’oceà s’han escalfat, les piles
de neu i de glaç han disminuït, el nivell dels mars ha pujat i, les concentracions dels gasos amb
efecte hivernacle han incrementat.

La gràfica demostra que hi ha

quasi una simetria d’empremta
digital entre les concentracions
de CO2 i la T.

La qual cosa reforça que si ara

estem incrementant de manera
artificial la concentració de CO2
és d’esperar que la T tingui un
comportament similar.

Els negacionistes diuen que

aquest cicle va al revés, els
canvis de T van primer.

Hi ha 3 tipus d’impactes:

- Increment T
- Augment del nivell del mar
- Nivell de precipitació (dies de núvols,
dies de concentració de pluja, dies de vent,
fenòmens de precipitació extrema...). si
augmenta la T, l’aigua de superfície del mar
s’evapora, va a parar a l’atmosfera
desembocant en pluja, núvols, vents...

Tota aquesta meteorologia extrema actual és

conseqüència de la presència de gasos d’efecte
hivernacle a l’atmosfera així com de l’augment
progressiu de CO2 degut als humans.

2
També existeixen impactes indirectes: factors de salut (mortalitat, malalties, mala qualitat de
l’aire...), agricultura (sòl amb menys aigua), boscos (menys humitat, superfície disminueix),
recursos d’aigua (qualitat de l’aigua, competició per
l’aigua), zones costaneres (inundacions) i espècies i àrees
naturals (pèrdua d’habitats, masses de gel).

Disminució coberta del gel a l’àrtic

Thwaties el glaciar del dia de dema (glaciar de

l’Antàrtida, és aguantat per les plaques d’aigua
que fan que de moment no es desprengui). la
placa de gel s’aguanta perquè el fons marí té
orografia i llavors la placa està encaixada a la
muntanyeta. Nomes que es desfaci una mica la
placa de gel, es derritira i podrà provocar un
augment del nivell del mar d’1m.

3
Representació de precipitacions mitjanes en diferents anys, per dècades. Veiem doncs la
progressió a la deficiència o augment de precipitació segons les zones. Per exemple Espanya és
un lloc en què el canvi climàtic afectarà cap a una sequera.

Canvi climàtic des del punt de vista

econòmic (quan paguen les
asseguradores després d’episodis
extrems).

Pèrdues totals i pèrdues per les

assegurances.

4
També hi ha un augment de CO2 en aigua que quan es dissolt, es transforma en un bicarbonat
provocant una disminució del pH del mar, matant així, tota la barrera de coral d’Austràlia.

ESCENARIS FUTURS:

Per establir aquests escenaris, es basen en el creixement de la població, el creixement

econòmic i la tipologia d’energia que s’utilitzi.

5
 La gràfica ens diu que a la
majoria dels escenaris
possibles hi haurà un
augment de T, a menys
que adopten els escenaris
més conservatius de
reducció de combustibles
fòssils, reducció població...
Però això sabem que no
passarà i podrem arribar a
augment de T de fins a
5ºC.

Qui son els responsables de les emissions?

Emissions totals a l’atmosfera (EEUU son els principals) això en molts anys, però avui dia si
agafem nomes un any natural, la Xina ja és la primera.

En termes per càpita, EEUU continua essent el major emissor, després Austràlia, Japó, Nova
Zelanda...

Europa també es consumeix molt.

Tot això porta disputes entre països desenvolupats i subdesenvolupats.

6
Comparació de milers de tones de CO2 degut a processos industrial (majoritàriament a
l’hemisferi nord) i degut als canvis de sòl (majoritàriament a l’hemisferi sud).

Tot i que les rodones siguin molt semblants, les escales son molt diferents.

QUÈ HEM ACONSEGUIT AMB LES CIMERES DEL CANVI CLIMÀTIC?

Cimera que sembla que va ser fructífera → París

- Allà va ser quan els països per primera vegada van escriure un document legal i es van
comprometre a fer quelcom.
- Però tot és molt poc concret, com per exemple, mantindrem el creixement per sota de
2ºC molt poc específic i alhora, el límit es tindrà la voluntat de no superar 1.5º, evitar
arribar a un pic (però quan), trobar solucions (però quines)...

- Compromisos doncs, molt laxos, poc definits... En realitat van signar una sèrie
d’acords, però en cap lloc s'estableixen límits numèrics ni sancions

7
PRINCIPALS GASOS HIVERNACLE:

El principal dolent és el CO2, ja que és el que emetem amb més quantitat, molècula a molècula
la resta de gasos de efecte hivernacle son més fotuts però no s’emeten amb tanta quantitat.

Capacitat d’escalfament global ultima columna, aquí doncs veiem que aquesta capacitat és la
mes baixa en el CO2, però clar se n’emet moltíssim més.

CFC-12 està en concentracions molt molt baixes, sort, ja que tenen un elevadíssim potencial
d’escalfament global.

HCFC-22 que encara utilitzem, tb tenen un elevat potencial, plorifluorats (tefló per exemple)
també tenen un potencial molt gran.

Hexafluorur de sofre és el que te més potencial però gairebé no té concentració.

Representació de l’augment
d’emissió dels diferents gasos
d’efecte hivernacle.

8
L’IPCC no té en compte la variació de vapor d’aigua a l’atmosfera com a gas hivernacle que pot
retenir fotons de l’infraroig, perquè el vapor d’aigua que nosaltres emetem a l’atmosfera com
a contaminant, és pràcticament 0 en comparació al vapor d’aigua que va a l’atmosfera degut a
processos naturals.

Però com a conseqüència del canvi climàtic, cada vegada hi ha una evaporació d’aigua del mar
cap a l’atmosfera.

El vapor d’aigua és el principal gas d’efecte hivernacle de l’atmosfera, pot ser el 4% de la massa
de l’atmosfera ja que és el més concentrat en ella.

I com a conseqüència d’això existeix una hipòtesi catastròfica runaway, diu que si el vapor
d’aigua es el principal gas d’efecte hivernacle i com a conseqüència del canvi climàtic fem que
de manera indirecte hi hagi més vapor d’aigua a l’atmosfera i per tant més T i així cíclicament,
arribarà un moment que serà imparable i la T pujarà molt ràpidament i que s’acabaria la vida al
planeta.

També tenen en compte els factors de refredament:

- Núvols (durant el dia, la seva part superior fa de mirall i son capaços de reflectir una
part dels fotons que arriben, evitant així l’augment de T). Aquest doble paper fa que
tots els càlculs tinguin una gran incertesa.
- Pols/cendra injectada per erupcions volcàniques
- Crema de les masses forestals
- Partícules sòlides inorgàniques (pols/sorra que s’aixeca en zones desèrtiques que
remeten la llum)
- Sulfats
- Terrenys sense cobertora vegetal (fa de mirall, ja que no hi ha vegetació que capti
l’escalfor)
- Superficies nevades i de gel (efecte albedo)

9
L’IPCC calcula quin és l’aportació al canvi climàtic dels diferents factors. Quina unitat utilitza?

Radiative Forcing (RF): quantitat d’energia que entra de més o que surt de l’atmosfera
respecte un any de referència (1750) en termes de W/m2. Per tant el CO2 que produeix molt
efecte hivernacle té un RF molt gran, mentre que un refredant, potser tb te un valor gran però
negatiu.

Aquest paràmetre és molt limitat perquè assignen quantitat d’energia a un gas hivernacle
contant que aquest està a sobre l’atmosfera, però a la realitat segurament, els gasos no estan
sols sinó que conviuen i hi ha efectes creuats, però no es pot fer d’una altra manera.

Representació de l’RF
mostrant així quins
escalfen (+) i quins
refreden (-).

Perquè els núvols son tant incerts, perquè son molt dinàmics i per tant, molt difícils de
modelitzar matemàticament.

Per molt error que hi hagi, l’augment és innegable.

10
QUÈ PODEM FER? MITIGACIÓ

- Gestió del consum de combustibles fòssils.

- Evitar consumir del tot carbó, benzina i petroli i intentar consumir nomes gas. Perquè
la quantitat de calor que es produeix en la combustió d’aquests combustibles fòssils és
aproximada a la quantitat d’oxigen que es consumeix

Quan cremem petroli, dièsel, benzina... és una reacció d’aquest tipus. El metà consumeix 2
molècules d’oxigen per generar una de CO2, aquí es produirà el doble d’energia que al crema
carbó, i en el cas del CH2 1.5 vegades més.

Sobretot, el que hem de fer és

passar a energies renovables.

En les ultimes 2 dècades, el cost

de les energies renovables a
disminuït molt, degut a l’augment
de producció d’aquest tipus
d’energia.

El que més a baixat de preu és el

dels magatzems d’energia
(bateries), això és crucial, ja que
aquestes energies, totes utilitzen
magatzems d’energia.

Podem fer moltes més coses per evitar el canvi climàtic: vehicles més eficients, reduir vehicles,
edificis més eficients, canviar les plantes de producció de C a gas, atrapar el CO2 que surten de
les plantes industrials, reutilitzar energia nuclear...

Fent petits esforços econòmics, podríem millorar molt la situació actual de CO2.

Aquest mes de Setembre, han sortit publicats molts articles completament depriments, com
per exemple, el de que l’Artic s’ha escalfat quasi 4 vegades més ràpidament que les diferents
zones del planeta. Un altre, sobre un escalfament excepcional en l’àrea del mar de Barents.
També el de la situació de la capa de gel a Groenlàndia. I sobretot l’article de la revista Science,
que explica que hi ha una sèrie de fenòmens associats al canvi climàtic a nivell planetari que
esta al seu límit, hem arribat a un valor de temperatura, que fent el que fent, hi haurà factors
que pillaran si o si, valor punta de temperatura, ara ja va sol, no hi ha volta enrere. Hi ha 5
d’aquests fenòmens natural (glaciars, Groenlàndia...) dels quals ja no hi ha volta enrere,
desapareixeran. I a molts altres fenòmens tampoc els hi queda molt.

11
CONTAMINACIÓ URBANA:

- La troposfera té més del 90 % del pes de l'atmosfera.

- La gran majoria de química atmosfèrica te
lloc allà (És en contacte amb la superfície de la terra on s’ubiquen les fonts d'emissió)

- No obstant això, la majoritària d'espècies químiques també desapareixen allà :

o Deposició seca: adsorció de sòl, aigua i plantes.
o Deposició humida: incorporació a aigua de pluja.
o Reaccions químiques.
- Capa límit: 0,5-2 primer Km de troposfera. La presència de la discontinuïtat de
la superfície de la Terra produeix una turbulència notable. La gran
majoria d'espècies reactives i solubles es limiten a aquesta regió.

Radical hidroxil:

Durant el dia, la química troposfèrica té un actor destacat: el radical hidroxil (és l'agent químic
que desencadena la degradació de la matèria orgànica).

Oxidant extremadament potent (Ered=2,8 V en comparació amb NHE) capaç d'oxidar totes les
espècies orgàniques. Produeix una "combustió lenta".

A la nit, el radical nitrat fa el paper diürn del radical hidroxil.

L'HO es produeix i consumeix, en un cicle tancat i, per tant, qualsevol punt d'aquesta cadena
tancada és bo per iniciar l'explicació dels fenòmens químics.

Suposem la presència d'ozó troposfèric ([O3]estrat.≈10‐5; [O3]tropos.≈10‐8 en atmosferes netes).

Origen fotoquímic:

El radical hidroxil es genera a partir de l'ozó amb una proporció de mescla de 10-7-10-6
(atmosferes netes):

Desencadena l’atac a la matèria orgànica:

Les fraccions resultants no són estables (radicals) i reaccionen amb oxigen:

12
En regions no contaminades (quan [NO] és baixa):

en regions contaminants (quan [NO] és alta):

El radical metoxil (CH3O) no és estable i reacciona amb oxigen:

Característiques principals del procés:

- oxidació de NO a NO2
- Conservació de radicals actius

- En un cas general de peròxid orgànic:

13
Procés general d’oxidació alcalina (extracció d’H):

En l’hipotètic cas que es formi acetaldehid:

Com es veu, el resultat final és la degradació dels radicals alcalins cap a cadenes més
curtes com CH3, CO i CO2.

Procés general de l’oxidació alcalina (adició de doble enllaç):

En el procés de contaminació urbana (smog fotoquímic) s'acumula ozó. Això es

pot explicar seleccionant algunes equacions químiques entre les moltes que s'han utilitzat fins
fa temps:

14
Si disminueix la ràtio [NO]/[O3] (situació típica
al final del dia quan baix el nivell d'emissions i s'acumula ozó ) l'ozó juga el paper de principal
oxidant:

Espècies importants (NOx reservori):

La concentració PAN s'utilitza com

a indicador de la intensitat d'un episodi de smog fotoquímic. Les concentracions d'O3
i HCHO (formaldehid) també s'utilitzen per a aquest propòsit

80% of the Spanish citizens breathed in 2016 air that was polluted with levels of ozone well abo
ve the WHO límits

15
QUÍMICA TROPOSFÈRICA NOCTURNA: RADICAL DE NITRATS
- A la nit, la generació de HO es tanca en absència de llum. El radical nitrat és l'espècie
química que desencadena la degradació de la matèria orgànica.
- Reacció de generació de radicals de nitrats :
- No estable durant el dia (t½≈5 s):

- A la nit, la concentració de NO3 pot augmentar fins a 5∙107 molec cm-3

- També reacciona per abstracció d'hidrogen o per addició de doble enllaç :

- De R-:

- D’altra banda, reaccions com:

Produeix components com:

Aquestes espècies son altament mutagèniques.

- A la nit, la degradació completa de la matèria orgànica no pot tenir lloc (no hi ha

processos catalítics i les reaccions s'aturen quan es consumeixen radicals NO3).

- Comparació entre les taxes de reacció d'oxidació orgànica de nit i de dia:

16
CONSEQÜÈNCIES DE LA CONTAMINACIÓ URBANA:

- Ingredients: gasos d'escapament de automòbils (hidrocarburs i NOX) i llum solar.

- Contaminants secundaris: O3, HO∙, PAN, HCHO, etc.
- Efectes: alta toxicitat, problemes respiratoris, materials tecnològics medis agressius (co
rrosió).
- Molt important!!!: formació de partícules sòlids en suspensió (PM2,5 o PM10) després
de la
polimerització de cadenes orgàniques llargues (especialment durant la combustió de di
esel). Aspecte fonamental de la qualitat de l'aire urbà.
- Fenòmens poc coneguts des del punt de vista químic, però amb un impacte
contaminant extraordinari.

COMPOSTOS DE SULFUR DE LA TROPOSFERA:

- Radical hidroxil ataca aquestes espècies

- Especies naturals inorgàniques:

o Sulfur carbonil
o Sulfur de carboni
o Sulfur d’hidrogen (entre les especies de sofre reduïdes a l’atmosfera és la més
abundant)
o En presència d’oxigen, el radical HS és oxidat

A través de una sèrie de etapes tot el S acaba en forma de SO2 (espècie Intermitja en
l’oxidació del sofre, amb una relativa estabilitat, pocs dies o poques setmanes i per
tant hem de comptar la seva presència a l’atmosfera.

- Espècies naturals orgàniques:

o Sulfur de dimetil (DMS)

Molècula que es detecta sobre tot a l’atmosfera sobre les masses oceàniques,
ja que es una espècie que es forma al mar, en profunditat.

Aquesta molècula tb reacciona amb el radical hidroxil, tal i com s’observa a la

formula descrita.

Després passa el mateix que anteriorment, el sofre acaba com a SO2.

17
 - El sofre de les molècules troposfèriques acaba sempre en forma de SO2, que al final tb
reaccionarà. SO2 s’oxida a SO3, el qual quasi no te temps de residencia (és molt
hidroscopic) i reacciona amb l’aigua formant àcid sulfúric, que també és hidroscopic i
actua com a punt de nucleació d’un aerosol/núvol d’aigua.

- Al voltant del DMS existeix tota una hipòtesi no demostrada, diu que la terra
s’autoregula sola. Hipòtesis Gaia (la terra és un cos que està dotat de homeòstasi,
propietat dels essers vius de respondre a les agressions externes. Diu que la terra és un
organisme viu amb aquest tipus de mecanismes de defensa). Hipòtesi que els hi va
molt bé als negacionistes del canvi climàtic.
Aquesta hipòtesi contempla un mecanisme amb el DMS, en el que diu que aquesta
espècie pot regular la nuvolositat del planeta.

QUÍMICA DELS NÚVOLS. PROCESSOS HETEROGENIS:

Com afecta la formació dels núvols a la química de la troposfera?

Reaccions en fases heterogènies: troposfera sopa de substancies, hi haurà moltes substàncies

que en fase gas, no reaccionaran. Però si la reacció te lloc en fase aquosa (condensació
reactiva heteromolecular) pot augmentar la reactivitat.

2 mecanismes:

- Rainout: eliminació de compostos contaminants per acció de l’aigua quan aquesta esta
en forma d’aerosol en un núvol sense precipitació.
- Washout: el compost contaminant és eliminat per l’aigua amb la precipitació.

El mecanisme més efectiu és el Rainout, perquè els aerosols d’aigua dels núvols son molt més
petits, i per tant, si tens la mateixa quantitat d’aigua formant precipitació o en molts petites
gotetes d’aerosols, augmentes molt la interfase i per tant si tens molta més interfase,
afavoreixes l’entrada d’aquestes substàncies de la fase gas a la fase liquida. La gota d’aigua
d’aerosol que esta en suspensió en un núvol te un temps de residencia de dies, i anirà treien
molècules de l’atmosfera durant un temps llarg, en canvi en el de precipitació aquest temps és
molt més petit, de minuts.

Si nosaltres tenim aigua a l’atmosfera, tot el fenomen de contaminació urbana queda

amortit/minvat.

18
Exemples d’aquestes reaccions:

Pentaòxid de dinitrogen

Reservori d’òxids de nitrogen que en aigua la molècula

és soluble formant àcid nítric, i si l’aigua acaba
precipitant en forma de pluja, els òxids de nitrogen han
acabat desapareixent de la atmosfera.

Radical hidroperoxil (dos radicals de hidroperoxil es

transformen en una molècula d’aigua oxigenada)

L’aigua de forma molt eficient acostuma a netejar l’atmosfera.

Aquesta reacció en fase aquosa no és important perquè el

monòxid de nitrogen no té pràcticament solubilitat en aigua.

La contaminació serà molt més severa en atmosferes seques, que no pas en atmosferes
humides.

PLUJA ÀCIDA:

Fenomen contaminant que involucra la presència d’àcid sulfúric a l’atmosfera. Aigua amb pH
molt baix.

Fenomen degut a un contaminant secundari (àcid sulfúric)

- Contaminant primari: substancia química emesa directament a l’atmosfera

- Contaminant secundari: espècie química que es produeix a partir de reaccions
químiques dels contaminants primaris

És un fenomen molt important, perquè en el cas de les molècules de sofre, és de les úniques
en que l’activitat humana injecta més quantitat a l’atmosfera que no pas els propis processos
naturals.

SO2 és el principal

19
Concentració/Mixing ratio:

- En àrees remotes <10-9

- En zones de contaminació industrial més o menys 10-6.

Aquesta molècula de SO2 pot tenir temps de residencies de dies a setmanes. La reacció que
patirà aquesta molècula és la següent:

El pas de SO2 a SO3 pot ser bastant complexa, i ne funció del mecanisme podem tenir
diferents tipus de pluja àcida. Si es dona en fase gas quasi no es produeix pluja àcida, en fase
aquosa és molt més efectiu i per últim hi ha un mecanisme en fase heterogènia, sobre la
superfície d’una partícula en suspensió.

Fase Gas: passa per l’atac del radical hidroxil al SO2. Mecanisme relativament lent.

Aquesta reacció es pot tornar catalítica amb presencia de NO.

Fase Aquosa: SO2 es dissolt dins els aerosols d’aigua dels núvols. El component químic que
reacciona és el HSO3-.

Amb presència de O3 o aigua oxigenada:

Aquestes reaccions que es donaran:

- Reacció d’ozó molt més rapida

- Aigua oxigenada és molt més soluble (més concentracions)
- Un factor es compensa amb l’altre

En aquestes reaccions participen HO-, de manera que aquest mecanisme aquos, comença a
generar protons i sulfúric, com a conseqüència el PH de l’aigua baixa i es dona un moment en
que tot el mecanisme falla. Sempre que hi hagi una pluja acida formada per O3 o aigua
oxigenada el seu pH mai serà menys de 4.

20
En qualsevol cas, ja sigui en reaccionar amb l'ozó o amb H2O2, sembla que l'oxidació de HSO3
passa pels intermedis de reacció següents.

Fase Heterogènia:
Normalment superfícies semiconductores com Fe2O3, TiO2, ZnO, etc., que poden absorbir la lu
m i ajudar passos de reacció com:

Reacció de Fenton, si tenim una partícula d’òxid de ferro amb una mica d’aigua oxigenada,
genera un radical hidroxil el qual acaba oxidant l’SO2.

En aquest cas, no tenim la limitació de que la reacció s’ha de donar en un mitja àcid. Per tant,
sigui quin sigui el mecanisme d'oxidació predominant, es produeixen H+ i es produeix una
disminució del pH en els núvols i les gotes de pluja. Per tant, la pluja àcida implica:

La pluja àcida també pot transportar altres àcids com HNO3 i/o HCl. El primer s'origina després
de l'alliberament de NOX durant tot tipus de combustió de combustibles fòssils.
La segon es detecta són zones costaneres on àcids atmosfèrics es
barregen a aerosols marins que contenen NaCl.

És un fenomen d'àmbit regional (el SO2 pot viatjar fins 1500 km).
Dues regions del planeta s'han vuit fortament afectades:

- Nord-est d'EUA i sud-est de Canadà

- Països escandinaus

Conseqüència del caràcter regional de la pluja àcida: els contaminants

viatgen cents de km, i espècies que s'alliberen en zones industrials tenen el
seu efecte en zones rurals on el temps és apte per a la pluja per a nosaltres.

El pH natural de la pluja és 5,6 (a causa del CO2 dissolt). La pluja àcida normalment té un pH de
4, el valor de pH que atura l'oxidació humida de SO2 a SO3. No obstant això, es poden
detectar valors de pH tan baixos com 2 si l'oxidació es produeix mitjançant el mecanisme
heterogeni.

També s'han detectat pluges alcalines amb un alt contingut en Ca2+ (partícules en suspensió
que s'originen a zones calcàries).

21
Pregunta important!!! Existeix una correlació unívoca entre la pluja àcida i les emissions
antropogèniques de SO2 i NOX (centrals tèrmiques)?

- Hi ha una correlació important entre el pH d'un episodi de pluja àcida i la contaminació

de la quantitat de SO2 com a contaminació font.
- La ràtio entre el nombre de protons alliberats per SO42 i NO3 és apropa a la relació d'
emissió SO2 i NOX..
- La disminució d'episodis de pluja àcida durant les últimes tres dècades es relacionada
a la reducció de la emissió de SO2 associat a la reducció del
contingut S en combustibles fòssils.

1979. Nacions Unides: Convenció sobre la contaminació de l'aire transfronterera de llarga

distància i els protocols ampliats.

Es va aconseguir una reducció d'emissions de SO2 del 56 % europees entre 1980 i 1998.

Efectes de la pluja àcida:

Sobre ecosistemes:

1. Disminució del pH dels rius i llacs. Mortalitat de plantes i peixos.

2. Augment de l'acidesa del sòl. Canvis de
composició, nutrients solts i mobilització de metalls tòxics.
3. Danys a l'estructura de la fulla i la tija.

Sobre materials:

1. Augment de la taxa de corrosió metàl·lica i no metàl·lica (plàstic, pintura, vernís, etc.).

2. Degradació de pedres (malaltia de pedres): pedra calcària, marbre, etc.

El sulfat de calci hidratat té més volum molar i és més soluble.

CONTAMINACIÓ INODORA A L’ATMOSFERA:

- Gran quantitat de contaminants de baixa concentració.

- Sensació incòmoda. Símptomes petits severs. Síndrome de l'edifici malalt: el 20% dels
ocupants de l'edifici experimenten alguns dels símptomes següents:
o Ulls: picor, enrogiment, llagrimeig.
o Vía respiratòria: goteig nasal, congestió, esternuts, picor, pols secs, etc. –
o Pulmons: opressió, sensació d'ofegament, tos seca.
o Pell: Eritema (enrogiment), sequedat, erupcions.
o General: mal de
cap, somnolència, dificultat de concentració, mareig, irritabilitat, etc.

22
Estat Espanyol i Catalunya: sense legislació específica. La
UE té una directiva sobre la qualitat de l'aire en atmosfera tancada (DOCE, A 2156/88).

La investigació en atmosfera tancada s'ha potenciat per altres disciplines :

- Submarinisme submarins.
- Sistemes de suport vital.
- Naus espacials.
- Biosfera II.

R.A. Waddenand P.A. Scheff, Contaminació de l'aire interior, Wiley, ISBN 0-471-87673-9.

NIOSH (Institut Nacional de Seguretat i Salut ocupacional), Construir la qualitat de l'aire.

Una guia per als propietaris d'edificis i administradors d'instal·lacions
(http://www.cdc.gov/niosh/srchpge).

Factors que afecten la qualitat de l'aire interior:

- Ventilació de l'edifici.
- Presència de fumadors.
- Ús d'escalfadors, cremadors i forns.
- Emissions de materials de construcció i mobles.
- Factors culturals.

Conseqüències: en oposició al que és habitual a l'atmosfera exterior, els contaminants al

interior tendeixen a acumular-se.

Principals contaminants de l'aire interior:

- CO2
- NOX
- Components del fum del tabac
- Partícules totals en suspensió.
- Asbest.
- HCHO
- O3
- 222Rn
- Compostos orgànics volàtils (COV).
- Humitat

CO:

És tòxic perquè és un gas sobtat, la seva acció impedeix que l’oxigen arribi al nostre Torrent
sanguini. El CO es pot complexar amb la hemoglobina (constant de complexació de 200-250
vegades més gran que el de l’oxigen i per tant, la hemoglobina no transportarà oxigen).

El CO sempre està associat a combustions incomplertes/pobres, llavors les fonts de producció

en una atmosfera interior seran estufes, escalfadors, calderes... La fusta i el carbó (xemeneies i
demes) també son sistemes de combustió molt pobre.

23
NOx:

N’hem parlat en tot tipus de contaminació exterior, però mai ens hem preocupat per la pròpia
toxicitat d’aquests òxids de nitrogen (degut a la seva baixa concentració), però en una
atmosfera interior si que pot ser tòxic, el que preocupa és el seu propi caràcter tòxic, també és
un producte de combustió.

Concentració a la qual es comencen a tractar com a tòxics/letals, 282 mg/m3 NO2.

Per sort, contra els òxids de nitrogen existeix un mecanisme de defensa molt senzill, ja que
l’NO2 té una olor molt forta que es comença a nota per sobre de 0.23 mg/m3.

FUM DEL TABAC:

- Conte partícules en suspensió (actuen com a transportadors de la resta de

contaminants cap als pulmons).
- Més de 3000 substancies químiques diferents (CO, nicotina, TSP, dimetilnitrosamina,
acroleïna, acetaldehid, NO, NO2, benzopirè, fenol, naftalè, traces metàl·liques, HCN,
NH3, 210Po (radioactiu), etc.
- S’han de distingir dos tipus de fum:
o Corrent principal (el que s’empassa el fumador, que no és tant perillós, ja que
força un flux d’aire a través del cigarro i per tant és rica en oxigen i a més el
filtre en reté el 70% de substancies tòxiques)
o Corrent lateral (el fumador no esta fumant, és el fum que surt del costat del
cigarro, és una combustió pobre i es formen totes aquelles substàncies i en
elevades concentracions, ja que no hi ha flux directe ni filtre)
- Qualitat d’un aire interior no es pot comparar amb presència de fumadors o amb la
seva absència.

ASBESTS:

Sis materials, amb la mateixa formula empírica (silicats hidratats, és a dir, substancies
inorgàniques que s’obtenen del terra/sorra comú i vol dir que son substàncies molt barates,
per això fa dècades es va decidir utilitzar-les, per les seves propietats estructurals i perquè
tenen una bona qualitat d’aïllament tèrmic).

3MgO·2SiO2·2H2O

Com és un material que s’obté de la sorra, es molt la sorra s’obtenen figures petites i es
comprimeixen. Fibres molt petites, estretes i amb presencia d’arestes tallants que tenen un alt
poder abrasiu.

Quan l’edifici es fa vell, i s’ha construït amb material d’asbest, les fibres queden a aire lliure i el
material comença a alliberar les vibres que s’inhalen per la gent que hi és a dins i pot generar:

- Asbestosi (fibres xoquen contra parets cel·lulars i les destrossen)

- Càncers de pulmó
- Mesotelioma (càncer de mesoteli, cavitat abdominal sota els pulmons)

24
Aquestes malalties les han desenvolupat en persones que treballaven en factories de
fabricació de plaques d’uralita, directament exposats. Però també gent que no tenia res a
veure amb les fabriques tb desenvolupaven les malalties per estar en edificis amb presencia
d’asbests.

L’estimació de l’agencia ambiental d’estats units és que als anys 80 hi havia 700.000 edificis
amb aquests problemes.

S’alliberen fibres en concentracions de fins a 80.000 fibres/m3.

HCHO:

Formaldehid, tb l’hem vist en la contaminació exterior. Es forma en la combustió de tabac,

però sobretot perquè ve d’una sèrie de materials que s’utilitzen en construcció i en els mobles
d’us domèstic, tipus de resines que s’utilitzen per fabricar mobles barats (serradura de fusta).
Aquesta resina es forma amb una combinació d’urea i de formaldehid, combinació en què hi
sol haver un accés de formaldehid o que el procés de curació no s’hagi dut a terme
correctament, i per aquesta raó qualsevol dels mobles pot donar lloc a una emissió de HCHO.

Aquestes resines també es fan servir com a aïllant i per tant, també pot emetre excés de
formaldehid.

L’emissió de formaldehid és molt conegut i predible i hi ha estudis científics que permeten

calcular la concentració d’aquest en un espai interior.

Concentracions mitjanes que es detecten en habitacions tancades poden ser de fins a 500 ppb.

RADÓ:

- Temps de semireacció de 3.8 dies, i quan es desintegra allibera una partícula alfa (poca
potencia)
- El radó 222 prové de l’urani 238 molt present a la terra, i seguint una cadena passant
primer pel Ra226 porta al radó 222, que és un gas.

- Com que és gasos busca porus i escletxes i el tema

es complica, si el respirem directament, lo més
probables és que el torni explotar, però si és
absorbit per una substancia, es queda dins el
pulmó i el seu temps de semireacció augmenta i es
desintegrarà a dins del pulmó, aquesta partícula
alfa s’emetrà dins dels pulmons poden provocar
un trencament de la cadena d’ADN i finalment un
càncer.
- Problema que ve quan el nivell de ventilació és
molt pobre.

25
OZÓ:

Es forma amb el mateix mecanisme físic que a una atmosfera exterior, producció urbana o
SMOG fotoquímic.

Factors desencadenats: impressores (volatilitat de la tinta, intensitat de la llum i presencia de

NOx) i purificadors d’aire .

Més de 0.1 ppmv

CO2:

Prové de respiracions i combustions, es concentra bàsicament perquè l’aire no s’intercanvia.

No és tòxic, a més és termodinamicament molt estable, però el CO2 té una situació sufocant,
deficiència d’oxigen, desplaça l’oxigen.

Les concentracions de CO2 no han de superar el 0.5%. si experimentem concentracions per

sobre de l’1-10% això te efectes com mareig, somnolència...

Índex per excel∙lència de qualitat d’aire interior

HUMITAT:

Pot afectar en dos factors:

Creixement de tot tipus d’organismes:

- Fongs (floridures sobre materials donant lloc a la seva degradació, problemes de color,
reaccions al·lèrgiques...). Perquè creixin fongs es requereixen els precursors del
creixement dels fongs (espores), nutrients (presents a la brutícia) i humitat (factor
limitant, si és baixa no es desenvolupen si és alta si). Creixement es produeix a
temperatures de 32-35ºC.
- Legionella: és un bacteri, les espores estan en suspensió i esperen a que es donin les
condicions adequades per produir-se, mateixes condicions que abans. El punt clau pel
fet que es troben sobretot en hotels és que aquests edificis tenen sistemes d’aire
condicionat centralitzat, que passa per un filtre que reté tota la brutícia essent una
font de nutrients brutal i esta molt a prop de l’aparell d’aire condicionat pel que acaba
agafant humitat i tot porta al desenvolupament d’aquest bacteri.

Associada amb el confort, si no estem als rangs d’humitat que toca és molt desagradable. Si
una atmosfera interior és molt seca, poc confort, si una atmosfera és molt humida tb
malament, xafogor, calor... El marge de valor d’humitat va en funció de la temperatura.

Unitat relativa: pressió parcial de l’aigua en una

atmosfera/ pressió de vapor de l’aigua en aquella
temperatura i multiplicat per 100.

La Pv depèn de la T, si T és baixa, l’atmosfera pot

contenir menys aigua de manera que es dona la
paradoxa que una atmosfera equatorial amb un
50% d’humitat relativa si es compara amb una
polar de 95% d’humitat relativa, a l’atmosfera
equatorial hi ha més aigua, respecte el màxim
d’aigua que pot aguantat aquesta atmosfera.

26