PLANIFICACIÓ D’EQUIPAMENTS ESPORTIU SACRA

FUNCIONAMENT DE LA MATÈRIA
1. PROCÉS DE PLANIFICACIÓ:
1. CONCEPCIÓ
2. DISSENY
3. CONSTRUCCIÓ
4. FUNCIONAMENT/GESTIÓ

2. Proposta de la Generalitat → Desenvolupament del procés

3. PROPOSTA DEL PIEC → Què necessitem per poder organitzar

4. FIL CONDUCTOR DE L’ASSIGNATURA → A qui necessito per poder organitzar

correctament
- Promotors - Arquitectes - Gestors - Aparellador - Director - User

5. Objectius del programa → Dissenyar el funcionament i el programa

6. Objectius del programa (II) → Determinar paràmetres, Interpretar el

funcionament, elaborar escenaris

7. AVALUACIÓ
EXAMEN FINAL → GENER
Prova escrita

EXAMEN PARCIALS
TEMA 1. SISTEMA ESPORTIU LOCAL
1. EL CICLE INVERSOR → Eina de gestió que permet adequar les inversions
públiques a les necessitats reals dels ciutadans i rendibilitzar-les a través una gestió
eficaç i eficient.
- Promoció: Pla estratègic, Pla d’inversions.
Forma part de l’àmbit d'entorn (Anàlisi del sistema esportiu/MIEM)

- Programació: Estudi de programació

- Projecte: Projecte executiu
- Obra: Projecte d'obra, pla operatiu de comunicació
- Explotació: Document de gestió, pla manteniment
Àmbit de la instal·lació esportiva

1.1 APLICAT A INSTAL·LACIONS

En aquest apartat tenim diferents fases:
- Fase de concepció → Apreciació, avaluació de possibilitats
- Fase de disseny → Determinació, projecció
- Fase de construcció → Materialització, activació
- Fase de funcionament → Explotació, remodelació, tancament

2. PROMOTORS
Els promotors poden ser l’alcaldia o la Regidoria d’Esport de l’ajuntament que poden
crear Instal·lacions esportives o activitats esportives.

És obligatori que les poblacions de més de 5.000 habitants tinguin equipaments

esportius.

3. PROCÉS POLÍTIQUES PÚBLIQUES

- Haurem de identificar el problema, fent un anàlisi de les situacions. Sempre
haurem de prendre decisions i avaluar els resultats finals

4. De l’anàlisi al diagnòstic
1. Sistema esportiu (ANÀLISI)
- Demandes i necessitats
- Propi sistema esportiu
2. Procés planificador (VERIFICACIÓ DE DADES)
- Pla d'equipaments esportius
- MIEM → Mapa d'instal·lacions esportives municipals
5. El sistema esportiu
5.1 L’anàlisi del Sistema Esportiu Local
L'anàlisi de sistema esportiu local és una eina per ajudar a implementar les
polítiques esportives municipals, d'acord amb el context on es fan. (Instrument lent)
- Per conèixer el context en el que treballem
- Per prendre decisions
- Quin efecte tindrà la nostra decisió

5.2 Factors indirectes

S.E.L → Sistema Esportiu Local
Necessitem tenir informació del sistema geogràfic cultural, polític, socio-econòmic,
demogràfic, urbanístic. (S’HA DE PREVEURE TOT

a) SISTEMA DEMOGRÀFIC (I)

- Hem de saber quin és el nombre d’habitants del municipi, (demanda)
- Evolució nombre d’habitants → Preveure si ampliem l’ocupació
- Creixement natural/migratori de població → Si ve gent o se'n va
- Sostre previst població
- Distribució per gènere → Espais que utilitzem (homes: competició), (dones:
més reglats, sales, piscines)
- Dispersió de la població → Densitat de població, a nivell esportiu va bé que hi
hagi densitat, amb dispersió no és positiu.
- Nuclis de població
- índex d’envelliment
- Densitat de població
- Densitat de població en zones urbanes → Instal·lacions esportives al centre
- Saldo mobilitat per feina → Molta gent marxa per feina
- Saldo mobilitat per estudis → Municipi que hi hagi moviment d’estudiants
- Saldo moviment migratoris → Gent ve o se’n và? Saber d’on prové la gent
- Mitjana membres per llar → En funció si estem a un municipi on hi ha molts
membres per casa o pocs membres

b) SISTEMA GEOGRÀFIC
- Ubicació del municipi → Aïllat
- Extensió del municipi → Com de gran és
- Orografia del municipi (muntanya/pla)
- O D M (Alçades)
- O D M (Barreres naturals)
- Climatologia. Temperatura
- Climatologia. Pluviositat
 c) SISTEMA SOCIOECONÒMIC
- Renda familiar bruta → ‘’Riquesa familiar’’
- Sector productius → A que es dedica la gent
- Principals rendiments declarats →
- Atur → Quanta gent
- PIB per habitant → Riquesa territori
- Nivell delinqüència
- Relació socioeconòmica del municipi amb l’entorn → Autosuficient
- Informació mercat de treball → llocs disponibles de treball

d) SISTEMA CULTURAL
- Població escolar
- Població escolar per ensenyaments
- Centres docents
- Entitats. Per tipologies
- Nivell d’instrucció de població → Com més estudis té la gent, més esport fa
- Tradicions culturals → Esports tradicionals per municipi. Ex: Hockey Reus,
Bàsquet: Manresa;
- Coneixement del català → Entrenaments, informacions en llengua catalana

e) SISTEMA URBANÍSTIC
- Divisió districtes
- Tipologia d’habitatges → 1a o 2a residència
- Previsió creixement municipi
- Distribució del sòl → Quant terreny hi ha dedicat a cada àmbit
- Mobilitat urbana → Facilitat de desplaçament, si tot està ben connectat
- Barreres artificials → Vía de tren, autopista que passa pel mig de la població
- Ubicació de tots els espais en un plànol → On està cada cosa

f) SISTEMA POLÍTIC
- Partits governants
- Majoria de govern
- Estabilitat de govern. Anys que porten governants, Canvis d’alcaldia, canvis
de regidor d’esports, número de partits o coalicions que han governat des del
79

5.2 Factors directes → Del que ens ocupem directament pel funcionament
1. EQUIPAMENTS
- Dotació
- Tipologia
- Localització
- Estat de conservació
- Propietat
- Gestió
 - Oferta de serveis
- Usuaris

2. ACTIVITATS
- Oferta. Què es realitza?
- Agents promotors. Qui ofereix?
- Equipaments. On?
- Material. Amb que es realitzen
- Personal. Qui executa
- Practicants. Qui participa

3. ENTITATS
- Quantitat d’entitats que ofereixen esport
- Tipologia
- Tipologia d’activitats que realitzen
- Dependència de tercers
- Oferta esportiva que realitzen
- Impacte de les entitats en el SEL
Història - Patrimoni - Antiguïtat - Oferta - Ubicació - Dirigides -

4. PRACTICANTS
- Volum → Quants
- Grups → Qui participa i qui no
- Valor → Pq?
- Deficiències
- Lloc
- Modalitats
TEMA 2. PLANIFICACIÓ

1. DIRECTRIUS URBANÍSTIQUES
És competència del departament de Política Territorial i Obres Públiques.
- Plans territorials sectorials
- Plans territorials parcials
- Plans urbanístics
- PIEC → Fa l’anàlisi de quantes instal·lacions i com s’han d’ubicar. Reserva
d’espais.

Planificar i programar una xarxa d’equipaments que fomentin l’AFisicoesportiva i

possibiliti les diferents pràctiques en les seves vessants d’iniciació, competició i
recreació. Han de potenciar l'associacionisme esportiu i cultural.

3. PIEC → Es calcula amb un mapa per ubicar les instal·lacions. És un

instrument que planifica i coordina les actuacions relacionades amb els equipaments
esportius a Catalunya.
- Nombre d’equipaments, i el seu caràcter bàsic prioritari
- La localització dels equipaments d’interès general
- Tipologies tecnicoesportives de les que s’han de construir
- Etapes necessàries per executar les previsions

3.1 Antecedents
1965 a Alemania → Van pensar en quina ciutat tenia millor demografia per poder
tenir millor instal·lacions en relació als habitants. Frkf
Fórmula: Superficies d'instal·lacions/habitants
- Estàndards basats en superfície d’espai esportiu/habitant
- 1968 Plan Ideal d’instal·lacions esportives
- 1980 NIDE (Normativa Instalaciones Deportivas Esparcimiento) , aplicació a criteri de
les CCAA
- 1983 Primera aproximació a un mapa d’equipaments a Catalunya tenint en
compte la:
- Climatologia - Població - Població escolar → Localització i dimensió

3.2 Condicionants
En funció del TERRITORI, DEMOGRAFIA, ANÀLISI DE L’ACTIVITAT. Necessitem
saber l’activitat física per saber on col·locar els equipaments esportius.

3.2.1 Territori → Si és pla, muntanyós, si té sentit fer segons quina planificació en

un terreny específic.
3.2.2. Demografia
Hem de tenir en compte
- Creixent o decreixent → Si està creixent fem una planificació de la tendència
a l’alça a llarg termini. Ens hem de fixar en l'índex percentual de creixement
de la població per fer una hipòtesis a l’hora de planificar.

- Piràmide d’edats → Hem d’observar quin és l'índex de població que practica

més esport. Últimament la gent gran fa més activitat física, sobretot dones,
però l’espai que es necessita és diferent al que necessiten els homes.

3.2.3. Anàlisis de l’activitat

Regularitat de la pràctica esportiva. Saber en quina freqüència practica esport la
població. Hem de preguntar quina pràctica esportiva fan
Normalment diuen: Caminar, nedar, entorn natural, bicicleta, entorn urbà, activitats
de pista, activitats de camp.

3.3 Àmbits de planificació Esportiva (APE) (CATALUNYA)

- 3904 Nuclis i entitats de població (nuc) →
- 294 Nuclis Nodals (NOD) → Tota l’àrea del municipi, tindriem més similituds
entre municipis. Ex: BCN amb Bad., Manr., Sab., Terrs.
- 135 APE (Isòcrones 15’) → Podem planificar correctament.
Isòcrones → Analitzem la mobilitat viària perquè la gent tardi un màxim de 15
mins entre on viu i el centre esportiu o que comuniqui entre municipis.
- 34 Agrupacions d’APE (AGR, Isòcrones 30’) → Mateix criteri però 30 minuts

3.4.Prospectiva de futur
- Hi ha un increment de la pràctica
- Formes més lúdiques, properes a la salut i estètica → Hem de tenir en
compte que la gent que fa esport el fa per millorar la salut.
- Diversificació → Més varietat en la pràctica d’activitat física
- Incorporació de la dona → Hi ha un creixement de la dona practicant esport.
15% de dones van perdre l’interès, va ser un punt d'inflexió
- Augment de la mitjana d’edat practicant → Més gent en edats més adultes
practiquen esport
- Canvis en l’associacionisme esportiu, i l’ajut de les adm. → Va arribar
després de la rev.industrial 1975.
3.5. Equipaments esportius
Diferència entre equipament i espai de pràctica.
- Equipament esportiu: Lloc on algú ha fet una intervenció per a que la gent
pugui practicar esport
- ESPAIS POTENCIALS DE PRÀCTICA: Lloc que no ha intervingut ningú però
es pot practicar esport. Ex: plaça on fan skate.
- Instal·lació esportiva: Intervenció en l’espai esportiu, afegim o treiem
materials
 - Àrea d’activitat: Afegim el medi o a espais, material per fer pràctica esportiva.
Aprofitem espais no esportius per poder fer pràctica esportiva.
La diferència està en saber on s’ha fet l’intervenció

Espai complementari: Per poder adaptar els esports

TEMA 3. XARXES D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS

S’han de prioritzar actuacions i aplicar en cada cas una metodologia adaptada a

cada característica
- XARXA ACTIVA (D’activitat) Té més accessibilitat
.-Accessibilitat oberta → Espais oberts a tot el públic de lliure accés i gratuït.
.-Accessibilitat propera → Tothom ho té a prop (proximitat)
.-Reglamentació adaptada → Adaptació d'espais, espais no reglats, on hi
hagi un compliment de normes
EX: Espais naturals, entorn, skateparks, barres

- XARXA BÀSICA (Convencionals)

.-Accessibilitat controlada → Instal·lacions d’accés controlat
.-Implementació homogènia → Tot catalunya hi hagi distribució equitativa a
l’accés dels espais
.-Reglamentació normalitzada → Normativa tècnica, material, mides, referent
modulars, requeriments d’ús.
Ex: Camps, piscines, sales, pistes tennis, padel, atletisme,. S'exclouen les
instal·lacions poliesportives. Sales d’activitats lliures i direiges i equipades.

- XARXA COMPLEMENTÀRIA + D'interès (Singulars)

 -.Accessibilitat limitada → Ex: C.A.R. Centres més especials, àrees d’A.esp.
més específiques
-.Implementació localitzada → Dimensionada pe una demanda concret
-.Reglamentació específica → Espais per entrenar especificitat. Específica
per l’alta competició.
EX: Centres com: Estadi Olímpic, Canal Olímpic, Àrees d’activitat, camps de
golf, pites d’skii. 2005. La major part són instal·lacions olímpiques.

PROCEDIMENT METODOLÒGIC
Mètode integrat (sociològic+estàndards)
1. Anàlisi de demanda → Nombre de persones que vol fer l’activitat física
2. Anàlisi d’oferta → Nombre d’espais que es pot fer la pràctica
3. Càlcul de necessitats → Diferència entre oferta i demanda. Perquè la
demanda és el nombre i la gent és l’oferta.
4. Concreció de dèficits → Saber si tinc superàvit de demanda o d’oferta, si de
gent o d’espais

ANÀLISI DE DEMANDA
- Hem de saber el nombre de practicants que volen
- Escolar → Pistes poliesportives i sales
- Competició
- Esport per a tothom

Dependrà també de l’intensitat de la pràctica (Freqüència x durada)

També dependrà dels espais que tinguem de pràctica

Coeficient de pràctica → Com hem de corregir aquella demanda en cas de que

vulguin fer la pràctica o no. Ex: Tennis o atletisme. De la gent que corre, quanta gent
necessita camps d’atletisme? Pocs. De tenis molts

Anàlisi d’oferta
Dotació d’equipaments
- Distribució dels espais
- Característiques

Anàlisis de la utlitizació
- Hores x densitat
- Ús actual/ús potencial
Saber si em falten hores d’utilització i si falten espais
 Sumatoris

DÈFICIT O SUPERÀVIT?
- Necessitats de cada tipus no ateses pels equipaments actuals
- Coneixement de nombre i característiques dels equipaments actuals
||
Equipaments deficitaris

DAFO: Per saber si tindrem dèficit o superàvit, haurem d’utilitzar el DAFO,

que és una eina que ens permet analitzar les debilitats i les fortaleces.

TEMA 4. IMPLANTACIÓ
Ha d’haver una qualificació com a equipament esportiu
1. Amb una ordenança municipal:
- Altura reguladora màxima
- Volum edificable
- Ocupació màxima de la parcel·la
- Separació de límits
- Permuta: Espai que tinc com a equipament però vull que sigui un habitatge.
Ex: Sarrià Espanyol.
- Alçada reguladora: Alçada màxima, límit d’alçada de construcció. 5 pisos,
7…
- S’inventa que s'ha de regular que arribi el sol, línia de 45 graus. No es pot
anar més enllà d’aquesta línia.
- S’ha de separar els límits perquè pugui passar aire i entrar llum.
 2. Amb una legislació urbanística → Són àrees transversals. Construir en

⬇️
un lloc que se sàpiga que estarà urbanitzat.
A tenir en compte
- Característiques dels terrenys
- Estat d'infraestructures

QUÈ EM SERVIRÀ PER CONSTRUIR

1. SITUACIÓ: Depenent del que tingui al voltant
- L’àrea d'influència té dos dimensions,
- 1r: amb 500m. (el que voldrem caminar)
- 2n: 1 km de radi a la rodona
. Ens interesarà que la gent pugui anar caminant i que la gent vagi caminant.
. Equipaments esportius: interessa que hi hagi el màxim d’equipaments però
el mínim que nosaltres oferim.
. Proximitat a l'escola . Zones verdes (SALUT)
. Focus molestos (contaminació) . Transport públic

2. EMPLAÇAMENT:
Saber les dimensions dels equipaments.
- Mida i la forma ha de permetre col·locar allò.
- Aparcaments → 10% De l'aforament de practicants
- Autocars per grups escolars
- Topografia → Com és el terreny
- Geologia → - De que està constituït el terreny.
- Estable i resistents

3. INFRAESTRUCTURES
Les infraestructures han de ser de lliure servituds. Ja que ha de passar la
gent.
RESERVA DEL SOL
- Tipus d’equipament
- Situació
Estàndard orientatius
pav 3: bàsquet
pav 2: futsal
pav 1: sala, i caben 3 de bàsquet
CAM 3: Mida de rugby, jugar transversalment fut7
CAM 2: NO Jugar futbol

ESTÀNDARDS
Municipis petits (4,5 m quadrats d’espai esportiu/habitant)
- Degradació més gran del municipi, amb estàndards més petits
- Municipis grans (BCN): Moltes instal·lacions, accés a pistes, gimnàs…,
amb baix estàndard, baixa possibilitat d’accedir
- Si està aïllat (municipi) puja l’estàndard (5 m quadrat per habitant)
- En pobles petits, no es poden baixar els estàndards, ja que tenen al
costat les pistes.

INTEGRACIÓ
- Escala urbana
- Soroll → Barreres acústiques
- Enlluernament → Control d’enllumenat
- Congestió → Aparcaments i transport públic

Valoració d’impactes
- Ambientals
- Socials
- Econòmics
- Esportius
PARCIAL 2

TEMA 5 - PLA DE VIABILITAT

FASE DE PROGRAMACIÓ
El sistema esportiu té sempre demandes i necessitats, hem de saber si es bo
construir un equipament en X lloc.
Haurem de fer un diagnosi, un pla de viabilitat i un pla d’equipaments
esportius→ Eina per fer una estimació de necessitats i operativitat.

1. Anàlisi de demandes i necessitats

Quanta gent podriem captar perquè vingui. Pensar l’esport i les activitats.
Posem un % amb la gent que podria accedir i els abonats que puc tenir.
Prenem decisions

2. La missió de l’equipament
Determinar la finalitat i funcions que es desenvoluparan. Possibilitat de que
els clients puguin recórrer la seva ‘’carrera esportiva’’ en aquell club o centre.
És a dir, li donarem valor a les necessitats reals de la població i amb un fi
social, dinamitzant les diferents activitats

3. Escollir la ubicació
- Requeiment urbanístics → Qualificació que toca, que compleixi les
normatives.
- Implantació: Situació, emplaçament, infrastructures
- Reserves de sòl
- Integració

4. Aproximació programa de necessitats

Hem de dimensionar els espais específics, en funció de com voldrem utilitzar
els centres o equipaments.
Saber els espais complementaris (vestidors, espais de dutxes…)
- Vestidors, per sexe, i altres individuals per tècnics, àrbitres…
- Espais complementari: Despatxos, magatzems…

5. Quantificació de la inversió
Quin és el cost de la inversió.
Compra del terreny, urbanització (si arriba aigua, electricitat), construcció
(programa de necessitats quant costa), llicències.
HONORARIS: Mentres es planifica la obra, faré un projecte arquitectònic.
Haurà d’haver algú que dirigi la obra. Els honoraris són un % del pressupost.

6. Formes de finançament
Possibles procedències dels diner: Recursos propis, recursos externs,
subvencions.
Condicions: Import, termini i tipus d’interès

7. Compte d’explotació orientativa

Finalitat: Disposar de dades econòmiques sobre la capacitat de l’equipament
de generar els ingresos necessaris per fer front a les despeses. i saber d’on
provenen.
- Ingressos: Entrades, quotes, lloguers (pistes, taquilles), serveis
complementaris (taquilles, bar), subvencions.
- Despeses: Personal, subministraments, manteniment, material, lloguer,
finances, assegurances

8. Model de gestió
S’ha d’escollir basat en:
- Realitat de cada municipi
- Característiques de l’equipament i potencialitat de l’equip.
- Possibilitat i capacitat organitzativa del servei
- Possibilitats i recursos econòmics
- Interès i ofertes del sector privat
EN FUNCIÓ D’AQUESTES POSSIBILITATS ES POT ESCOLLIR PER
GESTIÓ DIRECTA O INDIRECTA
REVISIÓ DEL PLA DE VIABILITAT
Saber la quantitat del cost, la oferta de l’explotació AMB ELS PREUS →
Tornarem a revisar les decisions preses per finalment decidir.
- El resultat i conclusions del P.D.V serà l‘equilibri entre el que cal fer i el
que es pot fer.
Per això he de recollir: Característiques, cost inversió, demandes, grau
d’autofinançament… Sempre hi hauran problemes i alternatives.

TEMA 6. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
- Pràctica més segura
- Instal·lacions habitables → higiene, salut, bon medi ambient,
sostenibilitat i confort
- Equipaments amb optimització de recursos

Poden ser:

Mòduls d’instal·lacions (3 MÒDULS SEGONS DIMENSIONS D’ESPAIS)

- Pistes poliesportives → POL
- Pavellons poliesportius → PAV
- Sales esportives → SAL
- Camps poliesportius → CAM
- Piscines cobertes → PCO
- Camps d’atletisme → ATL

1. PISTES POLIESPORTIVES
● Pràctica a l’aire lliure
- POL-1 → Volei i bàsquet
- POL-2 → Tots esports de pista
- POL-3 → Pràctica doble simultània
● Iluminació artificial
● Paviment llis, pla, estable, resistent i fàcil de mantenir (marcatges
establerts)
2. PAVELLONS
● Tancat amb alçada mínima de 7 metres
- PAV-1 → Bàdminton, volei, bàsquet
- PAV-2 → Esports de pista, es pot subdividir
- PAV-3 → Pràctica transversal de 3 PAVs-1 (Hosp.N)
● Paviment d’elasticitat controlada
● Vestíbul de control d’accés

3. SALES
● Recinte tancat amb alçada mínima de 4 metres
- SAL-1 → EF-Primària
- SAL-2 → 250 m2
- SAL-3 → EF-Secundària
● Paviment d’elasticitat controlada
● Annex a una altra instal·lació

4. CAMPS
● Espai de pràctica a l’aire lliure
- CAM-1 → Futbol, hoquei, entrenament rugbi
- CAM-2 → Futbol, hoquei, rugbi
- CAM-3 → Us transversal per modalitats de formació. 3 camps de
fut7
● Paviment pla, regular, compacte
● S’aconsella gespa artificial o sauló

5. PISCINES
● Recinte de vasos tancat (fix o mòbil)
- PCO-1 → únic vas, No totes les competicions
- PCO-2 → Vas principal i complementari
- PCO-3 → Natació, N.Sincronitzada i waterpolo
● Es complementen amb sala de musculació
6. CAMPS D’ATLETISME
● Espai a l’aire lliure
- ATL-1 → No compleix per competició
- ATL-2 → Mínim reglamentari per competicions
- ATL-3 → Per alta competició
● Tots consten de pistes, zones de salts i zones de llançaments en
l’interior o al seu voltant

EN RESUM
TEMA 7. Requeriments tècnics
- Exigència creixents relativa a seguretat, habitabilitat i funcionalitat
1. Tots els equipaments
2. Eq. esportius que ofereixen un servei esportiu
3. Eq. esportius que ofereix un servei que ha de ser de titularitat
pública
- Prioritat en l’execució
1. Construcció de l’espai esportius
2. Construcció espais complementaris (usuaris)
3. Espais per espectadors

2. CRITERIS → Seguretat - Funcionals

2.1 Habitabilitat → Higiene - confort -manteniment

CRITERIS DE DISSENY
- Ha de compartir espais complementaris
- Hem d’intentar que siguin polifuncionals (+d’una pràctica) i poliesportiva
- Preveure l’ús per discapacitats.
Els espais han de ser: Ampliables - Adaptables - Versàtils - Segurs

SEGURETAT
. Seguretat
- Paviments segons UNE EN
- Piscines (paviments, vestidors i magatzems)
- Protecció espai fins 2,4 m. Elements protegits amb una alçada de 2,4
metres de forma protegida.
- Marges de seguretat (mínim 1 m)
- Aforaments màxims (evacuació i megafonía)
- Material, normativa vigent. Homologats
- Portes → D’emergències, amb sensors …
. Incendis
- Pla d’emergències
- RF → Depèn de l’espai que estem s’han de posar un RF diferent,
segons la resistència al foc. Escoles → +RF

RF: Resistent al Foc

CRITERIS FUNCIONALS
- Accés i circulacions → Hem d’organitzar les instal·lacions pq cadascú
passi per on ha de passar (jugadors, manteniment, espectadors)
- Espai esportiu
- Paviment
- Enllumenat

- Espai complementari
- Vestíbuls
- Vestidors
- Magatzem
- Farmaciola → Emergències
- Espais per espectadors → Grades, Bar.

CRITERIS D'HABITABILITAT
● HIGIENE
Renovació de l’aire (12 l/s persona), Renovació de l’aigua de piscina,
dutxes d’accés a les piscines, fluxòmetres, full de treball de neteja.

● CONFORT
- Iluminació → Natural, artificial (intensitat i uniformitat)
- Temperatura → - Espais esportius (14º) i complementaris (20º)
- Aigua 26º -28º - 30º
- Dutxes: 38º i 25 l/p (cabal 0,2 l/segon)
- Aire de recinte de vasos (+2º)

- Humitat relativa (40-70%)

- Acústica → Que sentim bé

● MANTENIMENT
- Canvi de paviment → Naturals. Hem de tenir en compte que els calçats
i els peus estiguin nets, que no entri la brutícia dins del recinte.
- Accés de material → Hem de facilitar l’accés a materials que
entrin/camions de transport.
- Coberta i tancaments → Hem de tenir els sostres pq es puguin canviar
els materials trencats.
- Estructura vista de cobertes
- Vasos registrables i amb independència d’estructura.
 ● MEDI AMBIENT
- Volum edificat
- Sostenibilitat
- Energies renovables
- Gestió tècnica centralitzada

TEMA 8. PROJECTE DE GESTIÓ

1. PROCÉS DE PLANIFICACIÓ
Diferència entre projecte i pla de gestió → Projecte: Fase de programació o
disseny. Quan ja tenim el pla de viabilitat, comencem el pla de gestió. El pla
de gestió és la fase de funcionament.
L'objectiu del projecte de gestió, és organitzar el funcionament de
l’equipament esportiu. Mentre que l’objectiu del pla de gestió és adaptar a la
realitat a les previsions efectuades (dur a terme el pensat).
- Continguts del projecte de gestió: Gestió funcional, consum, activitats…
- Continguts del pla de gestió: Estructura org., RRHH, activitats, qualitat,
normatives…

2. FINALITAT
És un document de treball on vaig prenent decisions per a la construcció i la
posada en marxa de l’equipament esportiu.
CONTINGUT → Objectius, estratègies, organització

3. PLANTEJAMENT D’OBJECTIUS:
Hauran de reflectir la política de l'organització, hauran de ser motivants,
comprensibles i realistes. Assumibles i mesurables. Acceptats per tothom.

● Públic objectiu: Definir el tipus de gent i col·lectius, quin ventall se

serveis ofertem i l'ordre de prioritat dels diferents col·lectius (risc
exclusió,...)
● Beneficis que es volen aconseguir: Rendibilitat social, econòmica i
esportiva. Hem de decidir com es prioritzen les rendibilitats.
● Altres: Que representin àrees clau de la gestió.
 4. ESTRATÈGIES
1. Model de gestió
2. Pla d’utilització
- Horari i calendari d’obertura
- Espais esportius i complementaris
- Els RRHH i materials
- Temporalitat
- Abonats i usuaris
Decidirem com ho duem a terme.

3. Política de serveis
OFERTA amb Lògica de mercat actual

INDIVIDUALITZACIÓ COMPLEMENTARIETAT

- Atenció personalitzada - Serveis plurifuncionals

(necessitats dels usuaris)

- Diversificació - Qualificació de l’oferta

DESREGULACIÓ INTEGRACIÓ/PARTICIPACIÓ
(bidireccional)

- Elecció d’horaris - Comunicació

- Elecció de grups - Animació funcional

- SERVEIS PASSIUS → S'utilitza les nostres infraestuctures i els

materials, sense supervisió
- SERVEIS ACTIUS → Utilitzen les infraestructures amb supervisió

- Serveis complementaris → Sauna, bany, spas, massatges, estètica

(wellness). Salut, Bar i altres. Serveis que complementen el servei principal

4. Modalitats d’accés
Estratègies d’agregació dels diferents programes i serveis. Fer l’oferta als
clients.
Finalitats:
- Empaquetar l’oferta
- Diferenciar l’oferta
- Optimitzar l’ocupació de l’instal·lació
5. Política de preus
- Orientació estratègica: Global o diferenciada
- Determinació de les polítiques de preus
- Orientat al cost: Cost + Marge = Preu
- Orientat a la demanda: COST + Marge = Preu
COST - Marge = PREU

6. POLÍTICA DE MANTENIMENT I NETEJA

Objectius:
- Garantir el correcte funcionament d'una instal·lació esportiva
- Aconseguir excel·lent grau de satisfacció
- Assegurar la màxima vida útil de l’instal·lació

Actuacions que ho configurin

- Preventives - Correctives - Normatives - Extraordinàries

7. Política d’enginyeria i gestió de tecnologia

8. Política d’imatge i comunicació
- Promoció
- Publicitat
- RRPP
- Venda

5. ORGANITZACIÓ
1. RRHH → Organigrama, llocs de treball, contraccions externes. nòmines
2. RRMM → Tipologia, necessitats i cost dels materials.
3. Normatives de funcionament → Quines, mitjà de difusió, destinataris
4. Fases de desenvolupament → Implantació, creixement, consolidació

6. INDICADORS DE CONTROL I SEG.

1. Finalitat → Disposar de dades objectives que permetin portar un
control i fer un seguiment de l’evolució en les àrees de gestió.

2. Tipologies → Poden ser de tipus qualitatiu i quantitatiu

- OFERTA DE SERVEIS: Hores d'activitats.
- DEMANDA SERVEIS: Nº i % d’usuaris, altes, baixes…
- Oferta/Demanda: Taxa cobertura(demanda real x 100/ofertaReal)
- Satisfacció d’usuaris: En general del personal; neteja…
PARCIAL 3

TEMA 9 - PROJECTE DE GESTIÓ (III)

Previsió econòmic-financera i indicadors de la gestió

1. Pressupost → Còmput anticipat que costarà alguna cosa (obra, servei …)

Característiques:
- És una eina fonamental de control en la gestió d’una organització
- Orienta a la direcció de l’org. a prendre decisions. doc intern

Planificació pressupostària
- Permet controlar la gestió i els objectius
- Es basa en l’experiència de l’any anterior, es recullen objectiu de
vendes i previsió de despeses i ingressos
- El nivell de complexitat ve determinat per → Tipus d’actv. i minuciositat
del que arribi

Fases d’elaboració
1. Anàlisi de la situació econòmica general de l’empresa, i de la situació
de mercat
2. Objectius sobre les activitats ordinàries i extraordinàries
3. Elaboració del pressupost
4. Execució del pressupost i control

2. Previsió de despeses →
- Personal - Subministraments - Contractacions (3rs)
- Manteniment - Assegurances - Material
- Lloguers
- Impostos
- Finances
- Gestió indirecta (retribució a la gestió)
- Amortitzacions

3. Previsió d’ingressos
- Abonaments
- Quotes d’activitats
- Serveis
- Lloguers
- Entrades puntuals
- Subvencions - Drets d'inscripció
4. Resultat
És la diferència entre ingressos totals i despeses totals:
Positiu: superàvit Negatiu: Dèficit Si es 0: Equilibri

5. Compte d’explotació
Disposar de dades econòmiques sobre la capacitat de l’equipament de generar
ingresos i fer front a les despeses del funcionament de la inversió que s’haurà fet.

6. Estudi de costos
Exercici que hem de fer quan posem preu o quan treiem un servei. Hem de decidir
quant costen els diferents serveis. Permetrà un anàlisi o estudi més afinat a la
viabilitat econòmica de l’empresa.

TEMA 10. PISCINES

CRITERIS DISSENY
Tres tipologies:
- 69-70 → únic vas
- 75-80 → Van aparèixer les grades. Es van implantar les competicions. Les grades
estan sobre els vestuaris.
- A partir del 80 → Normativa que canviï. Al 92’ es va dir que totes les persones amb
mobilitat reduïda poguessin accedir. Les piscines deixen de ser un forat i serien
vasos.

CRITERIS FUNCIONALS
- Peus nus
- Túnel de dutxes
- Platja perimetral de 2m. Espai que hi ha per caminar al voltant de la piscina.
- Volum del recinte = 8-12 x làmina d’aigua. Quant d’aire climatitzat ha d’estar en el
recinte. LA: Superfície de l’aigua de la piscina en m2. El volum de l’aire hauria
d’estar entre 8 i 12 vegades la superficie de la làmina.
- Sobreeixidor de vasos: Entrada constant d’aigua.

CRITERIS CONSTRUCTIUS
● Estructura
- Separar l'estructura general i recinte de vasos.
- Podis de sortida desmuntables
- Galeria perimetral de registre al voltant del vas
 ● Tancaments
- Vidres dobles amb cambra d’aire estancada. Per guardar la temperatura
interior.

● Revestiments
- Vas de piscina amb paviment antilliscant acreditat
- Peus nus amb pendent %

CRITERIS AMBIENTALS
● Il·luminació
- Finestral sud fins a terra
- Façana est i oest cegues
- No posar làmpades sobre el vas de piscina, sinó més apartat.

● Climatització i ventilació
- Temp. aigua → 25-30ºC (+2 en l’aire del recinte)
- Humitat relativa 65-70%

CRITERIS DE SEGURETAT
- Paviments i revestiments
1. Fàcil neteja i evitar formació de fongs i bacteris
2. Controls microbiològics
3. Terres amb pendent a dutxes
L’any 2000 es va regular la normativa de que hagués socorrista a la piscina.
Hem de tenir en compte els productes químics

2. TRACTAMENT DE L’AIGUA
Plànol de color groc (Scala).

Fases:
1. RECIRCULACIÓ DE L'AIGUA
- Impulsió per sota , l’aigua arriba a un dipòsit. El circuit s’ha d’adaptar pq
funcioni de manera constant. Això és el pou de compensació.
- Aixeta posada al pou de compensació, l’aigua que entra serà tractada amb
l’aigua de la piscina. Funciona igual que una cisterna de WC. La boya que
flota, activa i desactiva en funció de l’alçada a la que es troba.

a) IMPULSIÓ
La recirculació depèn del volum del vas i el temps.

b) FLOCULACIÓ → Injectem a l’aigua una substància que fa que les impureses

s’enganxin entre elles. Que provoquen que tingui més eficàcia la filtració.
- Tractament químic
- Millora el rendiment del filtre
 c) FILTRACIÓ → Els dipòsits de F, són grans dipòsits amb sorra silícica. El que fa és
que quan arriba l’aigua, l’aigua es filtra sola entre la sorra i les impureses queden
dins i l’aigua que torna a passar, queda neta.

d) DESINFECCIÓ → Hem de llençar un prod. químic per desinfectar (clor).

També tenim el regulador

e) REGULACIÓ → Mesurador que dóna uns paràmetres químics que medeix com està
l’aigua.

2.3 RENOVACIÓ
- Si es perd aigua, s’ha d’aportar de nova
- Hem de tenir en compte l’ocupació, les modes dels vasos, higiene, l’entorn… i fer
una renovació
- Renovació diària → 5% - Rnv Total → ANUAL

TEMA 11 PAVIMENTS
1. CRITERIS FUNCIONALS
Ha d'estar informe a UNE: han d’estar homologats
- Capacitat d’amortir impactes (Ex: Hoquei)
- Resistents a càrregues
- Uniformes a trepitjades i bots
- De lliscament controlat → Canvis de direcció, girs…
- No abrasius i planers
- De color clar i acabat mat → Que no reflecteixi la llum
- Estables davant la llum i de fàcil neteja
- Solucionar l’aigua quan plou i prendre accions atmosfèriques

2. CRITERIS CONSTRUCTIUS (Factors determinants exteriors)

Els paviments han de permetre recollida d’aigua.
- Clima
- Cost → El que costa construir i també…
- Manteniment → … el que costa mantenir-hol
- Usuaris
- Tradició

2.1 Porosos → Terra batuda, ciment, gespa, SAULÓ

No porosos → Asfàltiques, resina sintètica, politeurà
Coberts
 2.2. Preparar el terreny
- Compactat - Graves compactades - Impermeabilitzant - Base
(repartiment de càrregues) - Acabat.

2.3 Paviments exteriors

- Sauló - Terra batuda - Gespa natural - Gespa artificial - Formigó porós
- Sintètic - Poliuretà

2.4 Paviments interiors

- Elàstic puntual: Cautxú, PVC, Poliuretà
- Elàstic superficial: Fusta (vernís), Linolènum
- Elàstic combinat

3. Criteris de seguretat
- Els paviments tenen una normativa europea → Que ha de tenir
un cert grau de lliscament, capacitat d’amortiment i planimetria. I
marge perimetral

4. ASSAIG DE QUALITAT
● Paviments
- Qualitats esportives → Lliscament i l’amortiment i flexi
- Qualitats de durabilitat → Desgast per abrasió, envelliment
artificial

● Pilotes → Mida i pes, rebot, deformació

PROCEDIMENT METODOLÒGIC - EXAMEN FINAL

(Exemple pistes de tennis)

MÈTODE INTEGRAT
1. Anàlisi de la demanda
2. Anàlisi doferta
3. Càlcul de necessitats
4. Concreció de dèficits

4.3 CÀLCUL DE NECESSITATS

● Quantificació en usos setmanals: hores/setmana
● Demanda

A tenir en compte
DEMANDA:
- Quins col·lectius? → Federats, població general, escoles
- Coeficient de pràctica: Corrector que corregeix la necessitats d’espais
esportius.
- Intensitat de pràctica

OFERTA:
- Espais que tenim? Pistes de tennis…
- Mitjana d’hores que estan obertes les pistes o les instal·lacions
- Densitat d’ocupació mitjana → S’ha de saber
S’han de comparar usos
1. NOMBRE D’HABITANTS PER AGRUPACIÓ
Per fer el càlcul de necessitats, ens interessa saber quina pot ser la xifra d’aquí uns
anys. (Taula → 2026).

EXEMPLE:
- Vilanova i la Geltrú: Població general de Vilanova al 2026 → 144.363
8% de la gent → És practicant de raqueta (6% tennis/ 3% pàdel/ 3% altres).

- Practicants del tennis, un 6% dels 144.363, seran 8.661 habs els que jugaran
a tennis.

PERCENTATGE DE REGULARS O OCASIONALS

- Regulars →4%
- Temporals → 1%
- Ocasionals → 3%

GARRAF: 394 Federats en esports de raqueta.

8661 Practicants general
INTENSITAT DE PRÀCTICA
Intensitat que practica la població general. Activitats de raqueta, té una mitjana de
49 dies l’any. Amb una mitjana de 85 minuts cada dia que van.

INTENSITAT DE POBLACIÓ GENERAL

49 dies/anys - 85 minuts/dia x 52 setmanes x (1/60mins) →
(49 x 85)/(52x60) = 1,33 hores a la setmana Intensitat pràctica general

INTENSITAT de federats
I = (3,03dies/set x 116 mins) / 60 = 5,85 hores/setm
116 mins → Durada de minuts sessió
3,03 dies/setm (temps que usen pistes els federats)
A CATALUNYA
UC= (SUMATORI)(P·I)xCP
Practicants x intensitat (xCP(coeficient de pràctica)

DEMANDA
Uc= (8661 X 1,3) + (394 X 5,85) = 14.089 H/setm
Hores de demanda de pista de tennis. Necessitarem cobrir aquests minuts les pistes
de tennis.

CÀLCUL D’OFERTA: Nombre de pista x hores d’obertura x mitjana ocupació

178: Mitjana hores setmana (ocupació mitjana)
240: Ocupació intensa
A TOT CATALUNYA

CÀLCUL:
UC: 89 x 178h/setm= 15.842 h/set

Llavors, a Vilanova podem cobrir la demanda però no fer de noves.

Hagut un superàvit de de 1.753h/setm → Diferència entre demanda i oferta

Si divideixo el superàvit entre la oferta (178), sabrem quantes pistes sobren.

Recordem que el 178, és la mitjana d’hores setmana.
EXERCICI COSTOS - EXAMEN
Despeses fixes → No van directament relacionades amb l’activitat

Despeses variables → Van correlacionades amb l’activitat que fem

Escenari A: Visualitzem el que podrà haver. Hi ha un preu per cada concepte en la

competició (fitxes, arbitratges, desplaçament, equipacions)

Escenari amb despeses (diferents partides)

2 paràmetres: fixes (les tindrem cada mes) variables (correlacionades amb el volum d’act
que generem.
DESPESES DE COMPETICIÓ:
- 10 equips de bàsquet amb 100 esportistes
- 6 equips de volei i 90 esportistes

Ara que tinc tot, quins son els preus que poso? Utilitzem la política de preus. HE de saber el
que costa! Llavors decidiré si el pozo x sobre o el poso x sota.

EXERCICI DE COSTOS: QUÈ COSTA CADA UNA DE LES ACTIVITATS

- 4 conceptes on vull posar preu (abonats, curs de natació volei i basquet)
o Natació ofereixo 20 cursos (en grups) i permeto 20 persones x grup
o Etc.
- Tenir en compte les despeses totals. Imputaré les despeses variables al preu! Cal
posar les despeses fixes he d’imputar-les també!!! No només pagaré el que és propi
de les activitats (entrenadors) sinó també tot. Com ho faig x repartir-ho! Aquests
18000€ com ho reparteix-ho? A través d’una proporcionalitat a cada un d’ells.
Això és el que em dóna la clau: ELS USOS!!! Seria injust en funció dels participants! Xk els
que haurien d’assumir més son els abonats, però només venen 1h! Si ho divideixo x hores a
la setmana, tampoc seria just. La manera més proporcional és en funció de les hores
d’instal·lacions que ocupa!
EL QUE FEM:
- Tenint en compte els usos, faig una operació
o 18000€ vull saber quant costa 1h a la setmana.
o Divideixo els 18000 pel total d’usos que m’ha donat
▪ 18000k / 1970 = 9,14€ per cada hora a la setmana
o Multiplico 9,14 x num d’usos de cada activitat!!!
o Això em donarà l’apartat “FIXES”
De despeses variables 🡪 ja em donen les variables

- Abonats de natació 🡪 imputo la despesa de socorristes als abonats

- Cursets 🡪 imputo la despesa de professors de natació
- Bàsquet i volei: imputo àrbitres i entrenadors
COMPETICIÓ: DESGLOSSADES X CONCEPTE O ESPORTS

- Sumo les despeses de fitxes, arbitratge desplaçaments i equipacions 🡪 9000€

- En el volei, son 5500€
LA SUMA DE TOT EM DÓNA EL TOTAL DE DESPESES. JA SÉ EL COST!!!
Si divideixo el que costa entre la gent que ve, puc decidir que això és el preu (sense
beneficis!)

- 10137 (total) entre 1000 participants 🡪 10,14 cost participants

- Fer el mateix amb totes les activitats
Amb això paguem només el cost! Ni guanys ni pèrdues.
Política de preus: vull benefici. Tota la gent que vingui a apuntar-se als equips, m’agradaria
que tots paguin el mateix! Jugar a volei i a basquet ha de ser el mateix. (decisió estratègica)
Poso un preu segons el cost dels participants, xk vull tenir beneficis!! He estudiat el mercat i
se el que paguen els demés. LA meva decisió és dir, no 10e, sinó 12.
- En els cursos de natació =
- En volei i bàsquet 🡪 busco un preu entremig d’un i altre.

Feta la política de preus, comprovo els ingressos reals que tenim. Busquem un marge!!
Preu multiplicat x els 1000 abonats 🡪 12000k
El mateix amb tots, el total em dona 42k. Amb aquesta política de preus genero beneficis,
perquè es resta la despesa!
- 1800 abonats
- Bàsquet surt negatiu xk surt més car!!
- Després representar-ho amb un %
S’ha de fer cada any!!!