Wuolah Free APUNTS PLANIFICACIO FINALS

APUNTS-PLANIFICACIO-FINALS.
pdf
Anónimo
Gestión en la Actividad Física y el Deporte: Planificación y

Explotación de Equipos Deportivos
4º Grado en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte
Facultad de Psicología, Ciencias de la Educación y del Deporte -

Blanquerna
Universidad Ramón Llull
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
PLANIFICACIÓ I EXPLOTACIÓ D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS
1. SISTEMA ESPORTIU LOCAL
1.1 El cicle inversor
2. PROMOTORS
3. PRCÉS DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES
4. DE L’ANÀLISI AL DIAGNÒSTIC
5. EL SISTEMA ESPORTIU
ANALISI DEL SISTEMA ESPORTIU LOCAL és una EINA: Per ajudar a implementar les
Polítiques Esportives Municipals escaients, d’acord amb el context on es
desenvolupen.
- Per a conèixer exactament el context esportiu en el que estem treballant.

- Per ajudar a prendre decisions.
- Per permetre la participació dels diferents agents implicats.
- Per a conèixer l’impacte de les polítiques esportives.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9581394
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
FACTORS INDIRECTES:
• SISTEMA DEMOGRAFIC:
- Número d’habitants del municipi: SABER numero per saber capacitat de

captació es pot tenir.
- Evolució del número d’habitants: tendencia de creixement de la población
propers anys.
- Creixement natural de la població: origen del creixement de la población
(natural o migratori)
- Creixement migratori de la població: origen del creixement de la población
(natural o migratori)
- Sostre previst població: possibilitats del creixement de la población (geográfic..)
- Distribució població per gènere: condicionants per l’esport segons genere
(homes tendencia competitiva) (dona tendencia lleure)
- Distribució població per edats
- Dispersió de la població (quantitativa): concentració de la población al territori
- Nuclis de població (qualitativa): distribució de la población dintre del territorio,
per saber millor localització
- Índex d’envelliment:
- Densitat de població: (quantitativa): concentració de la población al territori
- Densitat de població en zones urbanes:
- Saldo mobilitat obligada feina: moviment cap o desde al nucli per motius
laborals (positiu o negatiu)
- Saldo mobilitat obligada estudis: moviment cap o desde al nucli per motius
escolars (positiu o negatiu)
- Saldo moviments migratoris: moviment cap o desde al nucli per diferents
motius (positiu o negatiu)
- Població per lloc de naixement:
- Mitjana membres per llar: caracteristiques o possibilitats que es donen
MIRAR A TRAVÉS DEL IDESCAT o DIPUTACIÓ BARCELONA
• SISTEMA GEOGRÀFIC
- Ubicació del municipi
- Extensió del municipi
- Orografia del municipi. Percentatge pla/muntanya
- Orografia del municipi. Alçades municipi.
- Orografia del municipi. Barreres naturals.
- Climatologia. Temperatura mitjana.
- Climatologia. Pluviositat.
si lees esto me debes un besito

Gestión en la Actividad Físi...
Banco de apuntes de la
SISTEMA SOCIO-ECONÒMIC
- RENDA FAMILIAR: CAPACITAT ECONOMICA
- SECTORS PRODUCTIUS: SABER A QUIN SECTOR ES DEDICA LA POBLACIÓ
- PRINCIPALS RENDIMENTS: QUE FAN AMB ELS SOUS ELS HABITANTS
- ATUR: AFECTA A LES POSSIBILITATS ADQUISITIVES DE LA POBLACIÓ
- PIB: RIQUESA DEL TERRITORI
- NIVELL DELINQÜÈNCIA:
- RELACIÓ AMB L’ENTORN:
- INFORMACIÓ MERCAT TREBALL: A QUE ES DEDICA LA POBLACIÓ PROPERA
SISTEMA CULTURAL
- POBLACIÓ ESCOLAR
- POBLACIÓ ESCOLAR PER ENSENYAMENTS
- CENTRES DOCENTS
- ENTITATS
- NIVELLS D’INSTRUCCIÓ DE LA POBLACIÓ: GRAU D’ESTUDIS DE LA POBLACIÓ
- TRADICIONS CULTURALS
- CONEIXEMENT DEL CATALÀ
SISTEMA URBANISTIC
- DIVISIÓ EN DISTRICTES:
- TIPOLOGIA D’HABITATGES: PRIMERES O SEGONES RESIDENCIES
- PREVISIÓ CREIXEMENT MUNICIPI:
- DISTRIBUCIÓ DEL SOL: USOS DEL TERRITORI
- MOBILITAT URBANA: CONECTIVITAT EN TRANSPORT O A PEU
- BARRERES ARTIFICIALS: VIA DE TREN, AUTOPISTA...
- UBICACIÓ DE TOT ELS ESPAIS EN UN PLANOL
SISTEMA POLÍTIC
- PARTITS QUE GOVERNEN
- MAJORIA DE GOVERN
- ESTABILITAT DEL GOBERN, ANYS QUE PORTEN GOVERNANT:
- ESTABILITAT DEL GOVERN, CANVIS D’ALCALDE EN LA DARRERA LEGISLATURA:
- Estabilitat del govern. Canvis del regidor d’esports en la darrera legislatura.
- Estabilitat del govern. Número de partits o coalicions que han governat des de
1979.

FACTORS DIRECTES
EQUIPAMENTS
- Dotació. Quants n’hi ha?

- Tipologia. De quin tipus?
- Localització. On són?àplànol
- Estat de conservació. Com estan?
- Propietat. De qui són?
- Gestió. Qui els gestiona?
- Oferta de serveis. Què s’hi practica?
- Usuaris. Qui els utilitza?
ACTIVITATS
- Oferta. Què es realitza?

- Agents promotors. Qui ofereix?
- Equipaments. On es realitza?
- Material. Amb què es realitzen?
- Personal. Qui les executa?
- Practicants. Qui hi participa
ENTITATS
- Quantitat d’entitats esportives i d’entitats que ofereixen esport.

- Tipologia.
- Tipologia d’activitats que realitzen.
- Dependència de tercers.
- Oferta esportiva que realitzen.
- Impacte de les entitats en el SEL.
PRACTICANTS
- Volum. Quants practicants?

- Grups. Qui practica?
- Grups. Qui no practica?
- Valor. Per què practiquen?
- Deficiències. Per què no practiquen?
- Lloc. On practiquen?
- Modalitats. Què practiquen?

FALTA TEMA 2
3. XARXES D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS
3.2 CLASSIFICACIÓ
Per prioritzar actuacions i aplicar en cada cas una metodologia adaptada a les
característiques (MIRAR PRESENTACIÓ 3)
- Xarxa Activa
- Xarxa Bàsica

- Xarxa Complementària + xarxa interès nacional (llista tancada, instal·lacions on
es poder fer competicions mundials)
3.5 PROCEDIMENT METODOLÒGIC
Mètode integrat (sociològic + estàndards)
1. Anàlisi de la demanda: QUE ES NECESSITA, gent que ho necesita, (nombre

d’assistents a la semana que poden absorbir auestes instal·lacions)
2. Anàlisi de l’oferta: demanda de cada tipus d’instal·lació (nombre de hores a la
semana que poden absorbir auestes instal·lacions)
3. Càlcul de necessitats: quantes instal·lacions hi ha de cada tipus
4. Concreció de dèficits: transformar oferta i demanda a la unitat (usos de calcul:
hores/semana)

4 . IMPLANTACIÓ
Requeriments urbanístics
• Qualificació com a equipament esportiu
• Ordenances municipals
- Altura reguladora màxima: altura máxima dels edificis (eixample Barcelona 45º
desde l’altre carrer, o, màxim 3 plantes…)
- Volum edificable: separación amb la resta d’edificis
- Ocupació màxima de la parcel·la
- Separació dels límits
• Legislació urbanística
- Característiques dels terrenys

- Estat d'infraestructures
Implantació: (característiques que interessen i afecten dintre de l’àrea d’influència del

recinte)
- Situació
o Nucli urbà (500m) àInteressa estar prop del nucli urbà, població
o Equipaments esportius à Interessa tenir el màxim d’equipaments
esportius aprop, però que no coincideixin amb la nostra activitat
o Equipaments sanitaris à Interessa per la possible prescripció d’exercici
físic
o Proximitat a escola à Interessa, obri oportunitats i accés més senzill
o Zones verdes à Interessa, per realitzar pràctiques esportives obertes o
sensació de salut per la natura
o Focus molestos à No interessa, per contaminació ambiental, lumínica,
sonora, congestió del trànsit...
o Transport públic/privat à Interessa, accés amb transport públic o
facilitats pel transport privat
- Emplaçament (com és la localització en concret)

o Mida i forma (situar i orientar) à Que sigui favorable per a la instal·lació
plantejada, per forma de camps i orientació al sol
o Aparcament (aforament/10) à 10% de places d’aparcament respecte
de l’aforament total simultani de l’instal·lació
o Autocars (grups escolars) à Capacitat de no molestar al trafic en arribar
o Topografia à Plà o inclinat, la xarxa bàsica són instal·lacions esportives
planes, per això interessan terrenys plans. Interessa una diferència de
cota de desnivell de menys de 2,5m.

o Geologia (estudi)
§ Estable i Resistent
§ Permeables à Afecta al tipus de paviment, per la permeabilitat
de l’aigua al terra, si s’inunda o no en ploure, s’haurà de realitzar
un terreny inclinat o altres variacions
- Infraestructures
o Lliure de servituds à Vies de pas obligatòries que poden afectar a la
seguretat
o Línies elèctriques (més de 3m) à Pot impedir algun tipus d’ús
o Accés rodat a l’entrada sense barreres dins de la instal·lació
o Serveis urbans bàsics
§ Aigua potable
§ Clavegeram
§ Energia elèctrica
§ Gas, telèfon...
Reserva del sol
- Dimensions dels terrenys

o Tipus d’equipaments à
o Situació à
Alineació segons vial à enmig d’una ciutat, els límits són carrers
Aïllada à els límits són amb altres parcel·les, bosc, ... però no carrers
- Estàndards orientatius (provisionals)
Mesura per a saber si una població està ben dotada d’equipaments esportius.
5. PLA DE VIABILITAT
5.1 - FASE DE PROGRAMACIÓ
10

5.2 – DIAGNOSI – PLA DE VIABILITAT
Els Plans de Viablitat són les eines fonamentals per a l’estimació de les necessitats i
operativitat dels projectes de construcció i gestió d’un nou equipament esportiu.
àSón una estimació de les possibilitats
5.2.1 Anàlisi de demandes i necessitats
Oferta potencial d’explotació
5.2.2 La Missió de l’equipament

- Presideix tot el procés de planificació, donant valor i resposta a les necessitats
reals de la població i que han quedat manifestades i argumentades.
- Determina la finalitat i funcions que desenvoluparà
- Defineix la identitat, Filosofia i Valors que aportarà aquest nou equipament.
5.2.3 Escollir la ubicació (consideracions)
11

5.2.4 Aproximació programa de necessitats
- Espais i dimensionament
o Espais esportius
o Espais complementaris (esportistes, espectadors i personal) (vestuaris,
bar, despatxos, sala d material...)
5.2.5 Quantificació de la Inversió
- Compra terrenys à preu m2
- Urbanització
- Construcció
- Llicències
- Honoraris
• Projecte i D. Obra
- Material i equipament
- Mobiliari i maquinària
5.2.6 Formes de finançament

- Procedència
o Recursos propis
o Recursos externs à soci capitalista
o Subvencions
- Condicions
o Import
o Termini
o Tipus interès
5.2.7 Compte d’explotació orientativa
Finalitat à Disposar d’unes dades econòmiques sobre la capacitat de l’equipament de

generar els ingressos necessaris, per fer front a les despeses del funcionament i
derivades de la inversió que s’haurà de fer.
Amb una projecció a 4-5 anys. Si no es consegueixen beneficis a partir del 3 / 4 any no
és un projecte viable.
INGRESSOS DESPESES
- Quotes inscripció (matricules gimnasos) i - Personal (treballadors)
abonaments - Subministraments (aigua, llum, gas)
- Entrades puntuals (day pass) - Manteniment i conservació
- Cursos i activitats dirigides (clases) - Material esportiu i oficina
- Lloguers (de pistes o intastal·lació a 3rs) - Assegurances
- Serveis complementaris (oferir fisio, - Lloguer (del local)
entrenaments personals, bar...) - Financeres
- Subvencions (públiques o patrocinadors) - Impostos
- Altres
12

5.2.8 El model de gestió (en instal·lacions de titularitat pública)
El model de gestió que s’esculli per a cada equipament esportiu ha d’estar basat en:
- Realitat específica de cada municipi
- Característiques i potencialitat de l’equipament esportiu
- Possibilitats i capacitat organitzativa del servei d’esports
- Possibilitats i recursos econòmics disponibles
- La finalitat de l’explotació (social, esportiva, econòmica, educativa..)
- Interès i ofertes del sector privat (construcció, gestió, serveis,..)
- En funció d’aquestes possibilitats es pot escollir per gestió directa o indirecta.
5.3 CONLCUSIONS VIABIITAT
5.3.1 Presa de decisió sobre tirar endevant el projecte
13
5.3.2 Escenaris i alternatives de viabilitat
6. INSTAL·LACIONS
6.1- Característiques
- Una práctica més segura
- Unes instal·lacions habitables amb condicions d’higiene, salut, protección del
medi ambient, de sostenibilitat i de confort
- Equipaments funcionals amb optimitazació de recursos
6.2 Mòduls d’instal·lacions
https://esport.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/equipaments-esportius/estudis-tecnics-
sobre-equipaments-esportius/fitxes-tecniques-requeriments-tipologics-i-aspectes-
normatius/
14

6.2.1 Pistes poliesportives (orientades NàS)
- Pràctica a l’aire lliure
o POL-1, per voleibol i basquetbol

o POL-2, tots els esports de pista
o POL-3, Pràctica doble simultània
- Il·luminació artificial
- Paviment llis, pla, estable, resistent i fàcil de mantenir
El que influeix al salt de tipus (1,2,3) és la incorporación d’esports adicionals
6.2.2 Pavellons (orientades EàO)
- Tancat amb alçada mínima de 7 metres.
o PAV-1, per bàdminton, voleibol i basquetbol

o PAV-2, tots els esports de pista, es pot subdividir
o PAV-3, Pràctica transversal de 3 PAV-1 (més llarga que el POL-3,
caben 3 pistes de basquet simultanis)
- Paviment d’elasticitat controlada

- Vestíbul de control d’accés
6.2.3 Sales (orientades NàS)
- Recinte tancat amb alçada mínima de 4 metres.
o SAL-1, 200m2 , espai obligatori x fer Educació física de Primària

o SAL-2, 250 metres quadrats
o SAL-3, 350m2 , espai obligatori x Educació física de Secundària
- Paviment d’elasticitat controlada

- Annex a una altra instal·lació
6.2.4 Camps (orientades NàS)
- Espai de pràctica a l’aire lliure
o CAM-1, Futbol i Hoquei, i entrenament de rugbi

o CAM-2, Futbol, Hoquei, i rugbi (ha de caber un camp
reglamentari de rugbi per a la competició)
o CAM-3, Ús transversal per modalitats de formació (camp de
rugbi
- Paviment pla, regular i compacte

- S’aconsella gespa artificial o sauló
15

6.2.5 Piscines cobertes (orientades NàS)
- Recinte de vasos tancat (fix o mòbil) Totes les piscines de 25m, es diferencien
per l’amplada.
o PCO-1, Un únic vas (forat de piscina), No totes les competicions
(25x12,5m) 6 carrils.
o PCO-2, Vas principal i complementari (forats de piscina).
Contempla totes les competicions i activitats adicionals
(activitats dirigides) 6 carrils. Fins a competicions nacionals.
o PCO-3, Natació, natació sincronitzada i waterpolo. Tot tipus de
competición. 8 carrils. Fondaria amb pendent cap al centre
desde els extrems. Competicions internacionals. (25x16,5m)
- Es complementen amb sala de musculació
6.2.6 Camps d’atletisme
- Espai a l’aire lliure (orientades segons el vent)
o ATL-1, No compleix per competició, només entrenament. (corda

de 200m)
o ATL-2, Mínim reglamentari per competicions. (corda 400m)
6 carrils, competicions nacionals. Cap un camp de futbol dins.
o ATL-3, Per l’Alta Competició (corda 400m) 8 carrils, competicions
internacionals. Cap un camp de futbol dins.
- Tots consten de pistes, i zones de salts i llançaments en l’interior o al seu

voltant.
16

6.3 Centres d’ensenyament
Formen part de la Xarxa Bàsica

- Accés directe
- Vestidors
- Enllumenat
Línies à clase a, b, c…
Unitats escolars à grups clase
7. REQUERIMENTS TÈCNICS
7. 1. Requeriments tècnics
Exigència creixent relativa a seguretat, habitabilitat i funcionalitat:
1. Tots els equipaments
2. Els equipaments esportius que ofereixen un servei esportiu
3. Els equipaments esportius que ofereixen un servei i són de titularitat pública

(finançament)
Prioritat en l’execució:
1. Construcció de l’espai esportiu

2. Construcció d’espais complementaris per usuaris
3. Construcció dels espais per espectadors
17
7. 2. Criteris
- Disseny
Concretar i compartir espais complementaris.

Criteris de polifuncionalitat i poliesportiu.
Cal preveure la utilització per part de discapacitats.
- Seguretat
o Seguretat
– Paviments segons UNE EN
– Piscines !!! (paviment, vestidors i magatzem)
– Protecció espai esportiu fins 2,4 m.
– Marges de seguretat (mínim 1m)
– Aforaments màxims (evacuació i megafonia)
– Material, normativa vigent.(cistelles, porteries...) – Portes
o Incendis
– Pla d’emergència
– RF
- Funcionals
o Accés i circulacions
o Espai esportiu
§ Paviment
§ Enllumenat
o Espais complementaris
§ Vestíbul
§ Vestidor
§ Magatzems
§ Farmaciola, locals tècnics
§ Espais pels espectadors
§ Altres
o Adaptacions per mobilitat reduïda
o Mobiliari
Organigrama Funcional à Grafic on es mostren les incidències a partir des dels

controls d’accés. (PREGUNTA EXAMEN SEGURA: FER UN QUE SIGUI FUNCIONAL)
18

- Habitabilitat
o Higiene
§ Renovació de l’aire (12 l/s persona)
§ Renovació de l’aigua de piscina
§ Dutxes d’accés a piscines
§ Fluxòmetres (aixetes temporitzades que es tanquen soles)
§ Full de treball de neteja.
o Confort
§ Il·luminació
• Natural (orientació i protecció) Espais Exteriors eix
longitudinal N-S
• Artificial (intensitat i uniformitat) Espais Interiors eix
principal E-O i sense finestres rera la porteria. (potencia
lumínica artificial LUX tennsi à entrenament 150,
competición 300 i amb retransmició TV 1000)
§ Temperatura
• Tª Aire à Espais esportius (14º) i complementaris (20º)
• Tª Aigua: 26º- 28º-30º
• Dutxes : 38º i 25 l/p (cabal 0,2 l/seg)
• Aire de recinte de vasos (+2º) en comparació a la Tª de
l’aigua de la piscina
§ Humitat relativa (40-70%)
§ Acústica (aïllament, reverberació megafonia) Per a poder fer
diferents activitats sense molestar una o l’altre. Els materials
tous al terra ajuden a la reverberació. El fals sostre i la roba
(Cortines, coixins, estores) ajuden a absorir el soroll i evitar eco.
Per fer aillaments, els materials pesats són el millor.
o Manteniment
- Canvis de paviment
– Paviments naturals
– Peus nets/bruts à aïllament dels circuits de pas per a les piscines, ha

d’haver un pas només per a les piscines, que no es contamini per cap altre pas
- Accés de material à permetre que es pugi acceder a les sales de mantniment

diferente als usuaris
- Coberta i tancaments
- Estructura vista de cobertes
- Vasos registrables i amb independència d’estructura.
19

o Medi ambient
- Volum edificat
- Sostenibilitat
- Energies renovables
- Gestió tècnica centralitzada
8. PROJECTE DE GESTIÓ
8.1 DIFERÈNCIES PROJECTE – PLA
EL PROJECTE DE GESTIÓ EL PLA DE GESTIÓ

fase de programació o disseny fase de funcionament o gestió
• Objectiu: • Objectiu:
Determinar, coordinadament amb la Adaptar a la realitat de l’equipament les
redacció del projecte arquitectònic, el previsions efectuades al projecte de
funcionament de l’equipament esportiu gestió desenvolupant plans específics i
procurant-ne l’explotació eficaç. indicadors de gestió.
• Continguts (segons la Generalitat de • Continguts:

Catalunya): - Estructura organitzativa
- Gestió funcional - Recursos Humans
- Gestió de les activitats - Màrqueting
- Gestió del manteniment i - Autoprotecció
consums - Activitats
- Estudi econòmic i financer - Qualitat
- Manteniment i neteja
- Normatives i reglaments d’ús
- Estudi econòmic i financer
8.2 Què és?

Un document de treball on queden reflectides les decisions preses per a la construcció,
posada en marxa i el funcionament posterior d’un equipament esportiu determinat. És
l’instrument operatiu que permet cobrir les necessitats dels usuaris amb la màxima
optimització del recursos.
Continguts:
– Plantejament d’objectius
– Estratègies
– Organització
– Previsió econòmic-financera
– Indicadors
20

8.3. PLANTEJAMENT D’OBJECTIUS
Hauran de:
- Reflectir la política de l’organització
- Ser motivants, comprensibles i realistes
- Assumibles i mesurables
- Acceptats per tothom
Públic objectiu:
- Definir a quins tipus de persones i col·lectius.
- Quin ventall de serveis ofertarà
- Quin és l’ordre de prioritat i importància dels diferents col·lectius
Beneficis que es volen aconseguir: (principal à ordenar)

- Rendibilitat social à
- Rendibilitat econòmica à empresa
- Rendibilitat esportiva à
Altres:
- Que representin àrees clau de la gestió (qualitat, imatge, satisfacció dels
usuaris, etc.)
Exemple 1 à Rendibilitat econòmica

Exemple 2 à Rendibilitat social
21
8.4 ESTRATÈGIES
8.4.1. Model de gestió
8.4.2. Pla d’utilització:
- Horari i calendari d’obertura
- Els espais esportius i complementaris Els recursos humans i
materials
- La temporalitat
- Previsió d’abonats i usuaris
- Quadres resum
8.4.3 Polítiques de serveis
22

Oferta amb lógica de mercat actual
Individualització: Complementarietat:
- Atenció personalitzada - Serveis plurifuncionals
- Diversificació - Qualificació de l’oferta
Desregulació: Integració/participació:
- Elecció d’horaris - Comunicació
- Elecció de grups (bidireccional i
participativa)
- Animació Funcional
Passiu à lliure práctica, sense estar dirigit à algú que va al gimnàs ell tot sol
Actiu à dirigit à algú que va al gimnàs amb entrenador personal
En funció de la participació docent:

- Activitats dirigides
o Sense coreografia
o Amb coreografia
- Activitats semidirigides
- Activitats no dirigides
En funció del mitjà:

- Aquàtiques
- Terrestres (Físiques)
- Aèries
En funció de l’oportunitat:
- De llarga durada
- Oportunistes
23

8.4.4 Modalitats d’accés
Atenent als drets d’ús:

- Gran abonat
- Abonament mínim
- Abonament mixt
Atenent a les franges horàries:
- Complerta
- Parcial horari
- Parcial dies
- Parcial horari + dies
Atenent a la circumstància personal dels abonats:

- Edat
- Situació econòmica
- Situació familiar
Entenem per modalitats d’accés les estratègies d’agregació dels diferents programes i
serveis, disponibles en el moment de fer l’oferta als clients de la nostra instal·lació.
Finalitats estratègiques de les modalitats d’accés:

- Empaquetarl’oferta
- Diferenciarl’oferta
- Optimitzar l’ocupació de la instal·lació
4.4.4 Política de preus

Orientació estratègica:
- Global
- Diferenciada
Determinació de les polítiques de preus: (Marge = benefici)

- Orientats al cost
» Cost + Marge = Preu
- Orientats a la demanda
» Cost + Marge = Preu
» Cost - Marge = Preu
Ex: escola poliesportiva à futbol podrien pagar 20 i basquet 35, però igualam preu a
25 a tots els esports i que el nen pugui escollir esport per semestre o any
4.4.5 Política de manteniment i neteja

Objectius:
- Garantir el correcte funcionament de la instal·lació esportiva
- Aconseguir un excel·Lent grau de satisfacció dels usuari
- Assegurar la màxima vida útil de la instal·lació
- Rendebilitzar-la social i econòmicament
24

Actuacions que ho configuren:
- Preventives à accions abans de que passi (canviar bombilles abans
que reventin)
- Correctives à imprevist però s’esta preparat per arreglar-ho (es
tenen les bombilles per si reventen abans)
- Normatives à Accions previstes de manteniment, regulat
internament de l’organització (cambiar bombilles cada 4 mesos)
- Extraordinàries à imprevists
4.4.6 Política d’ingenyeria i gestió tecnològica
4.4.7 Política d’imatge i comunicació
4.4.8 Inverisons i/o remodelacions futures
8.5. ORGANITZACIÓ
1. Recursos humans:
- Organigrama
- Llocs de treball
- Contractacions externes
- Nòmines (pràctica)
2. Recursos materials:
- Tipologia, necessitats i cost
3. Normatives de funcionament:
- Quines, mitjans de difusió, destinataris
4. Fases de desenvolupament:
- Implantació
- Creixement
- Consolidació
25
8.6. PREVISIÓ ECO-FINANCERA
1. El Pressupost
2. Previsió de despeses
3. Previsió d’ingressos
4. Resultat de l’explotació
5. Estudi de costos
8.7. INDICADORS DE CONTROL I SEGURETAT
1. Finalitat:
Disposar de dades objectives que permetin portar un control i fer un seguiment de
l’evolució en les diferents àrees de gestió de l’equipament esportiu, una vegada estigui
en funcionament.
2. Tipologies.
Poden ser de tipus qualitatiu i quantitatiu:
– Oferta de serveis: Nombre total d’hores d’activitat;
– Demanda de serveis: No i % d’usuaris, altes i baixes; taxa renovació;
– Oferta/demanda: Taxa de cobertura (demanda real x 100/oferta real)
– Satisfacció dels usuaris: En general; del personal; de la neteja;..
26

9. PROJECTE DE GESTIÓ
9.1 El Pressupost
9.1.1 Consideracions
- Còmput anticipat del que costarà una obra o servei a fer.
- Còmput de les despeses i els ingressos d’una entitat per un període de temps
determinat. (àmbit empresarial à anys naturals, educatiu à cursos escolars...)
- Quantitat de diners destinada a una finalitat concreta.
9.1.2 Característiques
- El pressupost és una eina fonamental de control en la gestió d’una organització.
- El pressupost orienta a la direcció de l’organització a prendre decisions.
- Consisteix en la quantificació de totes les activitats de l’organització durant un

període determinat, generalment un any.
- A diferència del balanç i el compte de resultats, és un document intern i

confidencial.
9.1.3 Planificació Pressupostària
- La planificació pressupostària permet controlar la gestió i els objectius. Permet

detectar les desviacions de les despeses i ingressos.
- Es basa en l’experiència de l’exercici anterior i en les expectatives, recull

objectius de ventes (ingressos), una previsió de despeses, inversions i beneficis
que s’han d’aconseguir.
- El nivell de complexitat del pressupost vindrà determinat per:

o La minuciositat del detall al que arribi
o El tipus d’activitat de l’organització
o La mida de l’organització
27

9.1.4 Fases en l’Elaboració
- Anàlisi de la situació econòmica general; anàlisi de la situació del mercat i de la

competència; anàlisi de la pròpia organització.
- Definició d’objectius i polítiques sobre les activitats ordinàries i extraordinàries i
l’estructura organitzativa.
- Elaboració del pressupost (desglossament d’ingressos i despeses).
- Aprovació i implantació.
- Execució del pressupost (desenvolupament de l’exercici pressupostari).
- Control (comparació entre el previst i la realitat).
9.2 Previsió de Despeses 9.3 Previsió d’Ingressos
- Personal (normalment màx 60%) - Abonaments

- Consums i subministraments - Quotes d’activitats
- Contractacions (subcontrates: neteja, seguretat) - Serveis
- Conservació i manteniment - Lloguers (espais esportius, material,...)
- Material - Entrades puntuals
- Màrqueting (publicitat, web, RRSS...) - Drets d’inscripció
- Assegurances (de responsabilitat civil dins local) - Subvencions
- Lloguers (del local o màquines(com un renting) ) - Altres
- Impostos (IBI, Imp. de residus...)
- Financeres (préstecs de bancs
- De gestió indirecta (retribució a la gestió, cànon)
- Amortitzacions
- Altres
Una vegada es tengui controlada la realització de pressuposts, es pot anar fent més
complexe i més específic.
P. ex: Personal fixe o estacional, Consum d’aigua, llum...
El lloguer de màquines es més recomanable perquè les van actualitzant com si fos un
renting de cotxes.
Les assegurances depenen de les necessitats, si es fan activitats concretes fora del local
assegurarles individualment, si es fa re manera recurrent (equip que juga fora cada 2
semanes i va en autocar)
Amortitzacions à distribució de l’inversió proporcionalment amb els anys d’explotació
28

9.4 Resultat
És la diferencia entre els ingresos totals i les despeses totals:
- Si el resultat és positiu = Superàvit

- Si el resultat és negatiu = Dèficit
- Si el resultat és 0 = Equilibri
9.5 Compte d’explotació
Finalitat à Disposar d’unes dades econòmiques sobre la capacitat de l’equipament de

generar els ingressos necessaris, per fer front a les despeses del funcionament i
derivades de la inversió que s’haurà̀ de fer.
S’ha de fer any per any, amb una projecció mínima de 4 o 5 anys
A partir del 3 any, com a tard, hauríem d’arribar a l’equilibri o benefici.
9.6 Estudi de Costos
Els costos són totes les unitats de diners necessaries per produïr i comercialitzar un
producte o servei.
Aquest càlcul permet un anàlisi o estudi més afinat de la seva viabilitat económica.
Als efectes d’aquest estudi, els costos es poden clasificar en:
Costos fixes Costos variables
Són aquells que no varíen o varíen poc Són aquells que canvien davant
davant l’augment o disminució de la l’augment o disminució de serveis (sous
producció, es a dir, segueixen constants personal directe, material específic,
encara que s’incrementin els serveis subministraments..).
(assegurances, personal de direcció,
manteniment..).
S’han de poder repartir entre totes les S’han de repartir entre els que els causen
fonts d’ingressos (entre les quotes) (les fitxes les paga el propi jugador...)
Costos totals Cost unitari
Es la suma dels costos fixes més els Es el valor expresat en diner, necesari
costos variables. per a produïr una unidad de servei.
El cost de cada sessió o jugador.
29
9.6.1 Finalitat
Disposar de dades objectives que permetin portar un control i fer un seguiment de

l’evolució en les diferents àrees de gestió de l’equipament esportiu, una vegada estigui
en funcionament.
9.6.2 Tipologies
Poden ser de tipus quantitatiu i qualitatiu:
- Oferta de serveis à Nombre total d’hores d’activitat; % d’ocupació;

- Demanda de serveis à No i % d’usuaris, altes i baixes; taxa renovació;
- Oferta/demanda à Taxa de cobertura (demanda real x 100/oferta real)
- Satisfacció dels usuaris à En general; del personal; de la neteja;..
10. PISCINES
10.1 Criteris
10.1.1 Criteris de disseny
Tipologies
- 69-70 à forat al terra (vas de fluïts ¿?????) amb un globus o tancament a sobre
per climatitzar una mica després de sortir piscina. Connectat amb un edifici
extern amb un túnel, x connectar amb vestidors.
- 75-80 à democratització à evolucionen els tancaments i apareixen les grades.

Aquestes es situen sobre els vestidors, que es semisoterrat, per tant s’ha de
pujar mig pis per arribar a la piscina. Apareixen barreres arquitectòniques per
l’augment alçada.
- + 80 à Apareix la regulació de barreres arquitectòniques a les instal·lacions

esportives + Normativa que obliga ha construir un vas de la piscina per poder
detectar fuites i facilitar el manteniment (contraccions i dilatacions per
buidaments i emplenaments piscina)
10.1.2 Criteris Funcional
- Peus nus à Accés separat per entrar i sortir piscina
- Túnel de dutxes à Ha d’estar al recorregut de peus nus
- Platja perimetral de 2 m. Mínim à Marge de seguretat amb el límit d’aigua,

aquest envolta la piscina
30

- Volum del recinte =8-12 x làmina d’aigua à Aire que hi ha d’haver al recinte
tenint en compte els metres quadrats (superfície no volum d’aigua) que té la
piscina (làmina d’aigua)
- Sobreeixidor dels vasos à Sistema que neteja la piscina, desbordant l’aigua a la

superfície a tot el seu perímetre. Aigua entra en un flux d’aigua que entra i surt
del vas.
- Graó perimetral a 1.2 de fondària à Per seguretat i poder fer peu a la vorera
- Recollida de sureres a platja à Mecanisme de recollida de les sureres a una

zona ventilada on no estanca l’aigua
10.1.3 Criteris Constructius
- Estructura
• Separar estructura general (edifici) i recinte de vasos (piscina en sí)
• Podis de sortida desmuntables (d’on es tiren nadadors)
• Galeria perimetral de registre al voltant del vas
- Tancaments
• Vidres dobles amb cambra d’aire estanca à Per evitar condensació de
la humitat
- Revestiments
• Vas de piscina amb paviment antilliscant acreditat (juntes) i de color clar
• Peus nus amb pendent % à Per evitar estancament d’aigua
10.1.4 Criteris Ambientals

Orientació EàO
- Il·luminació
o Finestral sud fins a terra (no zenital)
o Façana est i oest à cegues sense finestres
o No làmpades sobre vas de piscina, i estanques
- Climatització i ventilació
o Temp. aigua 25-30oC (+2oC aire recinte)
o Humitat relativa 65-70%
31

10.1.5 Criteris Seguretat
- Paviments i revestiments
o Fàcil neteja i evitar formació de fongs i bacteris (Higiènics, impermeable
i antilliscants)
o Controls microbiològics
o Terres amb pendent (platja, dutxes I passatge peus nets)
- Decret 95/2000 (normes sanitàries a piscines d’us públic) à Obligació de tenir
Socorristes
- Productes químics
32

10.2. Tractament de l’aigua
10.2.1 Recirculació (al full tècnic d’SCALA, floculació i filtració estan en al reves)
- Impulsió per sota

- Sobreeiximent i recollida
- Pou de compensació (V>10% m2) à sempre implusa el mateix volum, amb una
bolla es controla si s’ha de parar el volum o aquest pot seguir funcionant,
controlant el fluxe.
- Sobreeixides puntuals (skimmers)
- FASES:
o A. Impulsió
§ Recirculació depèn de:
• Volum vas
• temps (30’ per nadons a 4h en fondos)
§ 2 bombes en paral·lel
§ Prefiltre
o B. Floculació
§ Tractament químic à (pegament ***) abans del filtre,

agrupament de les impureses amb químic
§ Millora el rendiment del filtre
§ Agrupen les partícules fines
o C. Filtració
§ Tractament físic
§ Canvi de secció que disminueix la velocitat
§ Laberint porós (Sorra silícica o diatomees)
• Obstrucció, aigua en sentit contrari, cap el desguàs
• Neteja, aigua en sentit normal, cap el desguàs
o D. Desinfecció
§ Tractament químic à segons necessitats de la pisicna
§ Dissoldre prod.desinfectant à constantment a l’aigua
§ Clor
– Líquid, el més emprat
– Gas, perillós
– Sòlid, poc volum i privat
§ Brom, inodor, car i risc de fuites
§ Ozó, el millor, cara instal·lació
§ Electròlisi, pocs usuaris
33
o E. Regulació
§ Central que analitza i enregistra els paràmetres de l’aigua, i
regula dosificadors
• Ph (àcid clorhídric o biòxid de carboni)
• Oxidoreducció (coeficient redox)
• Clor lliure
§ Seguretat
§ Productes en locals tancats, airejats i il·luminats
artificialment
§ En cubetes estanques i separades
§ Alarmes de fuites i mesures de protecció
10.2.3 Renovació
- Pèrdua d’aigua...aportació nova

- Pou de compensació
- Quantitat
o Ocupació
o Mides de vasos
o Higiene dels banyistes
o Entorn (evaporació i us)
o Augment de la concentració de productes químics
- Renovació Diària del 5% del volum d’aigua de la piscina i anualment total

(per mirar els consums d’aigua)
34

11. PAVIMENTS
11.1. Criteris funcionals
Informe UNE 41958 IN
- Capacitat d’amortir impactes (exc. Hoquei...)
- Resistents a les càrregues
- Uniformes a la trepitjada i al bot
- De lliscament controlat
- No abrasius i planers
- De color clar i acabat mat
- Estables davant la llum i de fàcil neteja i reparació.
- EXT. Solucionar aigua i acció ag. atmosfèrics
11.2. Criteris constructius

Factors determinants de la superfície exterior
- Clima
- Cost
- Manteniment
- Usuaris
- Tradició
11.2.1 Criteris constructius
Porosos:
- Terra batuda, sauló
- Ciment
- Gespa
No porosos:
- Asfàltiques
- Resina sintètica
- Poliuretà
Coberts
35

Preparar terreny
- Compactat
- Graves compactasdes (subbase)
- Impermebealitzant o drenatge
- Base (repartiment de càrregues)
- Acabat
Paviments exteriors
- Sauló
- Terra batuda
- Gespa natural
- Gespa artificial
- Formigó porós
- Sintètic
- Poliuretà
Paviments interiors
- Elàstic puntual
o Cautxú
o Pvc
o Poliuretà
- Elàstic superficial
o Fusta (vernís)
o Linòleum
- Elàstic combinat
36

11.3 Criteris seguretat
Paviments (normativa europea)

- Grau de lliscament
- Capacitat d’amortiment
- Planimetria
Marge perimetral
11.4 Assaig de qualitat

Paviments
- Qualitats esportives
o Lliscamentdinàmic
o Flexibilitatielasticitat
- Qualitats de durabilitat
o Desgast per abrasió
o Envelliment artificial
- Pilotes
o Mida i pes
o Rebot
o Deformació
37
Càlcul de necessitats:
- Agafar nombre total de la població
- Traslladar el % de les enquestes de la comunitat de la pràctica esportiva general
de la comunitat
- Es treu el nombre aproximat de gent que practica la pràctica esportiva concreta
a la població escollida (Practicants generals)
- Es pot obtenir el % aproximat de gent segons els tipus de pràctica que es dona
a la disciplina(regulars, ocasionals, federats)
- Obtenir la intensitat de la practica amb la freqüència/durada segons tipus de
practica de la disciplina à practica general i practica federada
- Amb aquestes dades obtenim el USOS DE CALCUL (Uc) (és la demanda d’un
equipament)
- Amb aquesta dada s’ha de mirar si el volum d’hores calculada que hi ha
d’aquesta instal·lació per a fer la disciplina escollida en una zona determinada,
pot ser absorbida per les instal·lacions actuals o no.
El nombre davall de la formula uc és el resultat de l’operació

9341 x 1,33 = 12423
1056 x 5,86 = 6188
- Uc = Equipaments disponibles x Hores d’apertura x Densitat d’ocupació mitjana

(per obtenir la oferta de l’equipament)
- Amb Uc de la demanda i la Uc de la oferta es pot comparar si es necessari
aquest nou equipament proposat
- Amb les dades d’us mitja i intens de les instal·lacions que ens donen les entitats
es pot calcular el Uc mitjà i el Uc intens
- Uc mitjà = equipaments disponibles x hores d’ús mitjà
- Uc intens = equipaments disponibles x hores d’ús intens
38

Wuolah Free APUNTS PLANIFICACIO FINALS

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Wuolah Free APUNTS PLANIFICACIO FINALS

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free APUNTS PLANIFICACIO FINALS

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

APUNTS-PLANIFICACIO-FINALS.

Gestión en la Actividad Física y el Deporte: Planificación y

Facultad de Psicología, Ciencias de la Educación y del Deporte -

Reservados todos los derechos.

1. SISTEMA ESPORTIU LOCAL

1.1 El cicle inversor

3. PRCÉS DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

- Per a conèixer exactament el context esportiu en el que estem treballant.

- Número d’habitants del municipi: SABER numero per saber capacitat de

MIRAR A TRAVÉS DEL IDESCAT o DIPUTACIÓ BARCELONA

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

- Dotació. Quants n’hi ha?

- Oferta. Què es realitza?

- Quantitat d’entitats esportives i d’entitats que ofereixen esport.

- Volum. Quants practicants?

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

Mètode integrat (sociològic + estàndards)

1. Anàlisi de la demanda: QUE ES NECESSITA, gent que ho necesita, (nombre

si lees esto me debes un besito

• Qualificació com a equipament esportiu

- Característiques dels terrenys

Implantació: (característiques que interessen i afecten dintre de l’àrea d’influència del

- Emplaçament (com és la localització en concret)

si lees esto me debes un besito

Reserva del sol

- Dimensions dels terrenys

5.1 - FASE DE PROGRAMACIÓ

si lees esto me debes un besito

5.2.2 La Missió de l’equipament

5.2.3 Escollir la ubicació (consideracions)

si lees esto me debes un besito

5.2.6 Formes de finançament

5.2.7 Compte d’explotació orientativa

Finalitat à Disposar d’unes dades econòmiques sobre la capacitat de l’equipament de

si lees esto me debes un besito

5.3 CONLCUSIONS VIABIITAT

5.3.1 Presa de decisió sobre tirar endevant el projecte

6.2 Mòduls d’instal·lacions

si lees esto me debes un besito

- Pràctica a l’aire lliure

o POL-1, per voleibol i basquetbol

El que influeix al salt de tipus (1,2,3) és la incorporación d’esports adicionals

6.2.2 Pavellons (orientades EàO)

- Tancat amb alçada mínima de 7 metres.

o PAV-1, per bàdminton, voleibol i basquetbol

- Paviment d’elasticitat controlada

6.2.3 Sales (orientades NàS)

- Recinte tancat amb alçada mínima de 4 metres.

o SAL-1, 200m2 , espai obligatori x fer Educació física de Primària

- Paviment d’elasticitat controlada

6.2.4 Camps (orientades NàS)

- Espai de pràctica a l’aire lliure

o CAM-1, Futbol i Hoquei, i entrenament de rugbi

- Paviment pla, regular i compacte

si lees esto me debes un besito

o PCO-1, Un únic vas (forat de piscina), No totes les competicions