Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament
Institut La Mallola

GUIA PER REALITZAR

EL TREBALL DE
RECERCA DE
BATXILLERAT
CURS 2023-2024
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut La Mallola

ÍNDEX
1. Què és el treball de recerca? 3
1.1 Com desenvolupar el treball 3
2. Les etapes del treball de recerca 4
2.1 Fase 1: Elecció i planificació 4
2.1.1 Tria i delimitació del tema 4
2.1.2 Planificació inicial 5
2.2 Fase 2: Recerca 6
2.3 Fase 3: Elaboració, redacció i presentació 6
3. Presentació de la memòria escrita 9
3.1 Aspectes formals 10
3.2 Referències bibliogràfiques 11
4. L’exposició oral 13
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut La Mallola

1. Què és el treball de recerca?

Consisteix en l’elaboració tutoritzada d’una investigació que dureu a terme individualment o per
parelles, on haureu de demostrar autonomia i iniciativa en la realització del treball.

El vostre Treball de Recerca consistirà en una investigació, a partir d’unes preguntes inicials
plantejades al voltant del vostre tema. Caldrà que plantegeu una o diverses hipòtesis o objectius,
planificar el mètode d’investigació, recollir i estudiar informació procedent de diverses fonts,
comprovar les hipòtesis mitjançant una part pràctica i, finalment, arribar a unes conclusions
argumentades per mitjà d’un informe escrit i una exposició oral, tal com us detallarem més
endavant.

Aquest treball:

o Pot estar emmarcat dins d’una matèria o pot ser interdisciplinari.

o Representa el 10% de la qualificació final del Batxillerat.
o Es presenta mitjançant un informe escrit i també oralment.
o S’avalua tenint en compte l’actuació de l’alumne/a durant la realització del treball, l’informe
escrit i la presentació oral.
o Es fa sota l’orientació, l’assessorament i la supervisió d’un tutor/a.
o La metodologia és diferent segons el tipus de treball: científic, tecnològic, estadístic, artístic,
literari, històric, etc.
o Ha d’estar redactat en català i l’exposició oral també es realitzarà en aquest idioma.

1.1 Com desenvolupar el treball?

Per a desenvolupar el treball de recerca correctament és necessari aplicar un mètode de treball

sistemàtic. Cal seguir-ne aquestes diferents etapes, pas a pas, tal com suggereix el següent
diagrama:

elecció de la qüestió a redacció de l’informe

investigar

plantejament de qüestions avaluació

relacionades

planificació de la recerca síntesis

processament
cerca d’informació
de la informació
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut La Mallola

2. Les etapes del treball de recerca

L’elaboració d’un treball de recerca és un procés llarg que se sol desenvolupar en diverses fases.

FASE 1: ELECCIÓ I FASE 2: RECERCA FASE 3: REDACCIÓ I

PLANIFICACIÓ PRESENTACIÓ

1. Elecció del tema i 1. Cerca de fonts 1. Realització i redacció de

proposta del treball d’informació la part pràctica

2. Planificació inicial amb 2. Processament de la 2. Redacció de les

el tutor/a: índex informació. Redactat del conclusions i la
provisional, cos teòric. (2a entrega) introducció
hipòtesi, objectius
i temporització de les 3. Disseny de la part pràctica 3. Presentació de
tasques (1a entrega, 12 l’esborrany
abril) (3a entrega)

4. Correccions i entrega de
la memòria escrita
definitiva
(4a entrega)

5. Preparació i realització
de la defensa oral
Març-Abril Abril-Juny Juny-Novembre/Desembre

2.1 Fase 1: Elecció i planificació.

2.1.1. Tria i delimitació del tema

Decidir el tema a investigar acostuma a ser la part més difícil, cal que hi dediquis el temps
necessari per aclarir què vols investigar.
A l’hora d’escollir el tema del treball de recerca és convenient tenir en consideració els factors
següents:
1. És bo que sigui un tema que t’interessi personalment. Pot estar relacionat amb les teves
afeccions o interessos personals, amb la teva modalitat de Batxillerat, amb els estudis que
pensis fer després del Batxillerat o amb el teu entorn (escola, barri, municipi…).
2. La teva capacitat i preparació han de ser adequades i del nivell necessari per al
desenvolupament de la recerca.
3. Les fonts d’informació existents i la facilitat d’accedir-hi, així com els recursos necessaris per al
desenvolupament del treball.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut La Mallola

2.1.2 Planificació inicial

Un cop decidit quin és el tema sobre el qual es farà la recerca cal que contacteu amb el vostre tutor
per tal de fer una primera trobada.

Una vegada us hagueu trobat amb el tutor, cal plantejar-se una sèrie de preguntes inicials que
serviran per concretar quins aspectes particulars són els que es volen aclarir o descobrir sobre el
tema. Un cop plantejada la pregunta o qüestió sobre el tema que volem investigar, convé seguir
els següents passos:
● Comprovarem si la qüestió que ens hem formulat, ha estat ja plantejada per altres
investigadors i si s’ha arribat a algun tipus de conclusió.
● Enunciarem una hipòtesi de treball formulada de manera que sigui comprovable o
demostrable a partir de la nostra investigació.
● Decidirem com recollirem la informació necessària, depenent aquesta elecció tant dels
objectius generals d’estudi com de l’objecte concret de la nostra investigació i de l’àmbit
d’aquesta.

A partir de la idea central o la hipòtesi fixada i de les preguntes relacionades, s’ha d’elaborar un
esquema provisional del contingut del treball. Aquest esquema l’hauràs d’anar revisant i
probablement serà modificat a mesura que avanci la recerca i apareguin noves informacions.
També pot ser que no tinguis algunes informacions al teu abast i això t’obligui a canviar
l’enfocament d’alguns aspectes.

Aquesta primera fase és la base per elaborar la primera entrega, que s’haurà de fer, com a màxim,
divendres 12 d’abril. Aquesta primera entrega haurà de contenir:
● Índex (provisional)
● Justificació del tema triat
● Hipòtesi
● Planificació de la recerca (provisional)

Les entregues es faran en el classroom «Treball de recerca», al qual us donarà accés el

vostre tutor. Allà trobareu, també, aquest dossier, les indicacions de l’avaluació i altres
informacions relacionades amb el treball de recerca
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut La Mallola

2.2 Fase 2: Recerca.

Les tècniques de cerca d’informació més habituals són:

● Cerca bibliogràfica i documental: es localitza informació continguda en llibres, articles de
revistes o diaris, arxius i documents. Aquesta tècnica s’utilitza en la realització de tots els treballs
de recerca. Cal tenir en compte que els documents poden tenir, a més a més del paper, d’altres
suports físics: magnètic, òptic, pel·lícula.
● Observació sociocultural: es realitza una anàlisi d’alguna realitat sociocultural. Es poden
utilitzar eines com les entrevistes o les enquestes.
● Observació d’una obra d’art, un edifici, un disseny o una instal·lació: es realitza l’anàlisi
de l’objecte seguint un esquema pautat sobre tots els aspectes a observar i els factors necessaris
per a fer-ne una valoració completa.
● Consulta de fonts històriques: cerca de materials diversos (escrits, visuals o orals) en arxius,
biblioteques o a través de persones per obtenir informació sobre fets històrics i sobre les causes
que els van produir.
● Cerca experimental: es dissenya un experiment per analitzar el fet que interessa. Cal
identificar quines variables intervenen en el procés. De vegades cal controlar la variació i la
dependència d’aquestes variables.

IMPORTANT: les dades que obtindreu de les fonts d’informació caldrà que les processeu,
les analitzeu i les interpreteu. En la recerca d’informació cal que utilitzeu, com a mínim,
algun llibre.

2.3 Fase 3: Elaboració, redacció i presentació

Una vegada recollida la informació cal seleccionar-la i utilitzar-la de manera adequada. La memòria
escrita ha de constar de les següents parts

1. Portada
2. Abstract
3. Índex
4. Introducció (objectius, hipòtesis i metodologia)
5. Cos teòric
Estructura del
TR 6. Cos pràctic
7. Conclusions
8. Bibliografia
9. Annexos
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut La Mallola

1. Portada
● Títol del Treball de Recerca: ha de ser clar i concís però el més explicatiu possible. Es
pot incloure un subtítol. Ha de coincidir amb el contingut del treball contingut del treball
● Nom i cognom de l’alumne
● Nom de l’institut
● Departament i nom del tutor/a
● Curs acadèmic

2. Abstract
És un text breu (d’unes 250 paraules) que ha de sintetitzar el contingut del treball, i fer-ne ressaltar
els resultats o conclusions més importants. L’objectiu és que el lector del text es posi en context
del contingut del treball. S’ha d’escriure en anglès i en català.

2. Índex amb pàgines numerades:

És la llista de capítols i apartats del treball. S’indica la pàgina d’inici, mai la del final. Pot servir-te
d’exemple l’índex d’aquest mateix document.

3. Introducció
A la introducció s’hi exposen la motivació del tema elegit i els objectius del treball o la hipòtesi
de recerca. Tindrà diferents parts:
● Justificació del treball de recerca: cal explicar per què s’ha escollit el tema d’investigació
● Introducció al tema d’estudi: breu introducció al tema explicant l’estat actual de la qüestió
que s’investiga
● Els objectius de la investigació i la hipòtesi de treball.
● La metodologia o metodologies d’investigació que s’utilitzen. Cal explicar com s’ha fet el
treball, quines han estat les principals fonts d’informació utilitzades i quina ha estat la
metodologia de la part pràctica.

És fonamental, doncs, redactar la introducció quan la memòria estigui ja pràcticament enllestida.

4. Cos teòric
El nucli de l’informe conté tota la informació teòrica del treball basada en la recerca bibliogràfica
que hem fet. L’hem de dividir en capítols segons els temes.
S’organitza per capítols, apartats i subapartats. Els capítols són les grans divisions del cos de la
memòria. Han d’estar disposats segons un ordre lògic i progressiu i es subdivideixen en apartats
i subapartats. Tots ells han de dur un títol que en presenti el contingut i han d’anar numerats a
través de classificació decimal (1, 1.1, 1.2, 1.2.1…)
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut La Mallola

S’han de tenir en compte les següents consideracions.

● Els capítols es poden dividir en apartats i subapartats, amb la numeració corresponent
● Els apartats han de seguir un ordre lògic depenent de la temàtica per aconseguir que el
treball sigui coherent.
● S’ha d’evitar la repetició de continguts.
● Totes les afirmacions han d’estar justificades i fonamentades en raonaments o materials
concrets. La base d’un treball de recerca és el rigor.
● És recomanable l’ús de documents gràfics (imatges, gràfics, taules, etc) per donar suport
a les explicacions. Hauran d’anar acompanyats d’un peu de foto.
● Quan es tracta de citar el títol d'un llibre, cal fer-ho en lletra cursiva i quan és un poema un
fragment de poema, es farà entre cometes.
● Si s'hi ha de posar material complementari, s’haurà d'incloure en un ANNEX que haurà
d'anar al final del treball, abans de les fonts documentals.
● Un cop acabat, cal revisar el treball per tal de corregir els possibles errors (de contingut,
ortogràfics, gramaticals, de presentació, de mecanografia…).
● Es poden utilitzar notes fora del text, a peu de pàgina per fer comentaris, explicacions,
presentar dades complementàries o referències a algun document. L’existència d’aquestes
notes a peu de pàgina s’indica amb una crida, consistent en un número en superíndex o un
asterisc.

5. Part pràctica o treball de camp

Hem d’explicar el mètode d’anàlisi que hem fet servir, com hem dissenyat la investigació, quines
tècniques i instruments hem fet servir i com hem planificat la recerca.
Cal seguir algunes recomanacions:
● És interessant acompanyar aquesta part d’imatges pròpies realitzades durant aquest
procés
● Si s’inclouen gràfics amb dades, aquests s’han de descriure i interpretar
● Si es presenten resultats d’enquestes o entrevistes, cal fer un tractament estadístic adequat
de la informació extreta, així com una discussió on es valori la rellevància dels resultats
obtinguts.

Resultats: hem de donar els resultats obtinguts i fer una anàlisi general d’aquests a partir de les
preguntes d’investigació. L’extracció de les dades s’ha de fer amb rigor i precisió, ja que sobre
elles es realitzarà l’anàlisi, la interpretació i les conclusions del treball. Caldrà confeccionar fulls
de registre en els quals s’aniran anotant les dades que es vagin extraient a través de l’observació.
Les dades obtingudes es poden treballar en forma de taules, gràfics, càlculs.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut La Mallola

5. Conclusions
Aquí cal fer una relació clara de les deduccions fetes a conseqüència de la investigació. Les
conclusions han d’oferir, resumits, els resultats del treball degudament comentats i relacionats
amb l’objectiu o hipòtesi exposada en la introducció. Es poden incloure solucions a problemes
detectats o assenyalar nous camins per a altres recerques.
Han de respondre les preguntes: què he fet? Fins on he arribat i per què? Què he après?

6. Dedicatòria i Agraïments (també poden anar al principi) (opcional)

La dedicatòria acostuma a anar al principi. Abans de l’índex. També es pot posar una citació textual
o frase textual d’algun autor coneguda relacionada amb el contingut del treball.
Se sol agrair la col·laboració a aquelles persones que, en certa manera, han ajudat a fer el treball.

7. Fonts documentals (bibliografia)

Al final del treball cal incloure un llistat de les fonts consultades, per ordre alfabètic segons els
cognoms dels autors.:
● Bibliografia: (la trobareu especificada en el següent apartat)
● Bibliografia web: (la trobareu especificada en el següent apartat)

8. (Opcional) Glossari
Llista de termes específics amb la seva definició. S’utilitza si el recull de termes és ampli, si no
s’indiquen a peu de pàgina

9. (Opcional) Annexos: guió, enquestes, imatges, dibuixos

Els annexos també s’anomenen apèndixs i constitueixen un suplement d’informacions
interessants i útils. S’utilitzen per presentar material que no es pot col·locar en el cos de la memòria
a causa de la seva mida (plànols, dibuixos …) o a la seva naturalesa; material complementari com
demostracions matemàtiques, taules, il·lustracions; descripció detallada d’equips, tècniques o
programes utilitzats; qüestionaris d’enquestes; glossari dels termes del tema tractat, etc.
Els annexos figuren com a l’últim capítol i tots ells han d’anar numerats i titulats d’acord amb el
tipus d’informació o material que recullen. És important fer referència a aquests annexos en el cos
del treball. S’ha de controlar la seva extensió per no allargar innecessàriament la memòria escrita.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut La Mallola

3. Presentació de la memòria escrita

● És molt important seguir el calendari i les dates d’entrega.

● La memòria escrita ha de ser un document amb un estil formal, neutre, amb un
vocabulari específic i precís.
● És fonamental dominar l’ús dels signes de puntuació per distribuir adequadament les
idees en paràgrafs, frases i sintagmes ben estructurats i relacionats.
● Cal revisar la correcció ortogràfica, morfològica, sintàctica, lèxica i semàntica del
text.

3.1 Aspectes formals

L’última quinzena de novembre - la data concreta es publicarà a principis del curs 2023-2024 –
s’haurà de presentar la memòria escrita definitiva.

La memòria escrita cal entregar-la en:

● Un únic arxiu digital en format PDF, i
● Un exemplar en paper.

⮚ Configuració i impressió de les pàgines

o Utilitzar fulls del format DIN-A4 vertical.
o Impressió a doble cara
o Numerar les pàgines correlativament. La pàgina de títol i si hi ha algun full en blanc
compten com a pàgines, però no han de dur impresa la numeració.
o Presentar el text justificat.
o Deixar els marges superior i inferior d’almenys 3 cm. El marge esquerre d’uns 3 cm
perquè permeti l’enquadernació, i el dret d’uns 2,5 cm.
o Utilitzar en tota la memòria la lletra tipus Arial o similar d’una grandària d’12 punts
o Deixar un interlineat d’un 1,5.
o Separar amb una línia en blanc, després de punt i a part, els diferents paràgrafs del text.
o No deixar mai sola una línia d’un paràgraf ni al final ni al començament d’una pàgina.
o Escriure les notes a peu de pàgina separades del text per un fragment de línia molt fina i
amb una lletra més petita que el text i l’interlineat més estret.
o En tot el text no s’ha d’utilitzar mai el subratllat.
o L’extensió del treball depèn del tipus d’àmbit que tracti, per tant, no es pot establir un mínim
de pàgines.
o No és permès de copiar literalment un treball, ni de llibres ni d’internet. La redacció ha
de ser sempre personal. Si es copien paràgrafs sencers, el text ha de constar entre cometes
i amb nota bibliogràfica a peu de pàgina.
o El treball pot incloure material escanejat, propi de la recerca (imatges, tríptics, fulletons,
gràfics, etc.).
⮚ Figures o il·lustracions

Les taules han de ser de creació pròpia i han d’anar numerades. Al text es farà referència a les
taules corresponents.
Els gràfics, fotos, dibuixos, mapes, etc. també han de ser numerats (Figura 1, Figura 2…). El text
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut La Mallola
s’ha de referir a cada figura.
Les fotografies, gràfiques, etc. que hi apareguin han de portar peu de llegenda.

3.2 Referències bibliogràfiques

Els documents consultats han de figurar en una llista per ordre alfabètic d’autor.

● Cita textual. Quan hàgiu d’incloure en el vostre text un fragment literal d’un autor cal que
seguiu les següents indicacions.

1. Si el text és superior a 40 paraules: ha d’anar en un punt i a part amb una mida de lletra
un punt inferior, sagnat 1cm més per cada costat. A final del fragment cal posar, entre
parèntesis, cognom de l’autor i any.

Exemple:

2. Si és inferior a 40 paraules, el fragment ha d’estar dins del text, entre cometes. A final del
fragment cal posar, entre parèntesis, cognom de l’autor i any.

● Llibres o monografies: les informacions, l’ordre i el format han de ser:

COGNOM (en majúscula) i nom (en minúscula) de l’autor o autors, o bé N OM DE LA INSTITUCIÓ O

ORGANISME responsable del document. Títol (en cursiva). Ciutat d’edició (en rodona): editorial (en
rodona), any de publicació (en rodona).

Exemple: SÁNCHEZ, Eva; FERNÁNDEZ, José A. Ejercicios y complementos de análisis

matemático. Madrid: Tecnos, 1986.

El nom de l’autor es pot expressar amb les inicials. Quan són dos els autors de la mateixa obra,
s'escriuen els dos autors separats per un punt i coma. Si els autors són més de tres, s’escriu el
nom del primer seguit de l’expressió altres o et altri (et al.).
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut La Mallola

Exemple: ESTEVE, FRANCESC [et al.]. Bibliografia específica i terminològica d'art. València:
Universitat de València. Servei de Normalització Lingüística, 1999.

Si l’obra de consulta és anònima, no s'indica, sinó que s'ordena pel títol directament.
Exemple: Catàleg de llibres de text i manuals universitaris en català, 1999. Barcelona: Generalitat
de Catalunya.

● Publicacions periòdiques: Títol de la publicació periòdica. Responsabilitat. Any d’edició,

fascicle. Lloc d’edició: editorial.
Exemple: Boletín económico. Banco de España. 1998, nº 1. Madrid : Banco de España, Servicio
de Publicaciones.

● Article en una publicació periòdica: COGNOM, nom. “Títol de l’article”, dins Nom de la
publicació, número de la publicació (excepte a diaris i revistes), data de la publicació (dia, mes i
any per a diaris), pàgines.
Exemple: URETA, J. M. “Salomó i la Seguretat Social”, dins El Periódico de Catalunya, 9.2.2000,
p. 8.

● Documents audiovisuals: COGNOM, Nom o NOM DE LA INSTITUCIÓ O ORGANISME. Títol del

document [tipus de suport: videocassets, CD-ROM,...]. Lloc d’edició: editors, any d’edició.

Ex: W AGNER, Richard. El drama musical wagneriano. [CD]. Barcelona: CYC, 1998.

Si es tracta de documents consultats en Internet, es poden citar en una segona llista. A

continuació es descriuen alguns exemples.

● Documents o pàgines en Internet: COGNOM, Nom de l’autor o NOM DE L’ORGANISME (any

de l’última actualització). Títol del document . <adreça de la pàgina> [data de consulta]

Exemple: MUSEO NACIONAL CENTRO DE ARTE REINA SOFIA (2012). Catálogo de la

biblioteca. <http://museoreinasofia.mcu.es/biblio/default.htm> [consulta: 10 d’octubre de 2012]

● Article de revista en línia: COGNOM, Nom (any). Títol de l’article. Títol de la revista.
<adreça de la pàgina>. [data de consulta]

Exemple: SOTO, Enrique (2007). La música. De Pitágoras a las redes de neuronas.

Metapolítica en línea.
<http://www.metapolitica.com.mx/?method=display_articulo&idarticulo=434&idpublicacion=1&idn
> [consulta: 10 d’octubre de 2012]

Si és necessari ampliar la informació es recomana consultar Com citar documents en

http://www.bib.ub.edu/ajuda/com-citar/ i Cómo citar bibliografia,
http://www.uc3m.es/portal/page/portal/biblioteca/aprende_usar/como_citar_bibliografia .
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut La Mallola

4. L’exposició oral

L’última fase del treball consisteix en la presentació oral del treball realitzat, durant un temps
aproximat de 20 minuts davant d’un tribunal. El tribunal estarà format per tres o quatre professors,
un d’ells el tutor/a, que prèviament hauran llegit la memòria escrita. En finalitzar l’exposició, els
professors demanaran aclariments, ampliacions o plantejaran qüestions sobre algun aspecte del
treball.

Durant l’exposició es pot utilitzar un guió o esquema. No es tracta d’un text redactat completament
per ser llegit, sinó d’unes notes que serveixin de guia de l’exposició. També es pot complementar
la presentació amb altres suports: fotocòpies, transparències, diapositives, suport informàtic
(PowerPoint), documents audiovisuals, etc.

L’estructura de l’exposició oral és la mateixa que la de l’informe escrit. Els continguts, però, s’hi
han de presentar seleccionats i resumits, mitjançant una introducció, un desenvolupament i
unes conclusions.
 Portada: amb el mateix títol que a la memòria escrita, data, curs, nom i cognoms, nom
del professor.
 Índex
 Introducció: justificació de l’elecció del tema, objectius i hipòtesis, metodologia
utilitzada i dificultats i estructura general del treball
 Cos de l’exposició: s’ha de presentar de manera resumida els punts claus de la
recerca, però s’ha de fer èmfasi en la part pràctica i en les aportacions de la mateixa
investigació.
 Conclusions: s’han de relacionar les conclusions amb els objectius i/o hipòtesi
plantejada.

Algunes pautes que poden servir de consell són:

 Realitzar assaigs davant del tutor, companys, familiars, per adquirir seguretat i controlar el
 temps que s’hi dedica.
 Parlar amb veu alta, amb fluïdesa i amb naturalitat. Cal expressar-se amb claredat i
convenciment i intentar fer una comunicació àgil.
 Utilitzar un vocabulari adequat, que sigui precís i rigorós.
 Practicar l’ús de connectors per anar introduint i relacionant les diferents idees que es volen
explicar i posar en relleu l’estructura de l’exposició.
 Mirar als oients i no fixar la vista en el full de l’esquema. Servir-se de gestos per acompanyar
allò que s’explica i variar el ritme i el to de la veu per tal d’evitar una exposició monòtona,
que faci l’efecte d’haver estat apresa de memòria .