LA BOGERIA

1. Indica un sinònim dels mots subratllats al text.

visible: Evident
cantellut: Puntxegut
indefinible: Confús
nus: llaç
eixugant: escurar-se

2. En el primera part del fragment (línies 1-12) se’ns fa una descripció del
personatge protagonista, en Daniel Serrallonga, vist a través d’un narrador
que l’observa detingudament per primera vegada. Digues quin d’aquests
resums s’adequa millor al seu aspecte físic:
c) És un jove alt i prim, demacrat, d'aire trist, que aparenta més anys del que té.

3. Aspecte exterior a banda, en aquesta descripció s'intueixen una sèrie de

rareses que criden l'atenció al narrador. Assenyala quins trets extravagants
d'en Daniel Serrallonga s’exposen.
- Que sempre estaba nerviós
- Sempre bastó
- Sempre anava sol
- Cara amoïnada
- Sempre s’aixugava el front

4. En les preguntes anteriors hem fet èmfasi en el punt de vista. Daniel

Serrallonga és un protagonista passiu, que és jutjat i observat pels altres
personatges i també pel lector. Creus que es tracta d’un narrador objectiu o
subjectiu? Justifica 'a resposta amb citacions concretes del text.
Narrador objectiu

5. En la majoria de novel•les realistes, hi predomina un narrador omniscient. A

La bogeria, en canvi, Oller opta per diversificar els punts de vista. En aquest
fragment no s'explicita qui és el narrador que com a testimoni directe descriu
en primera persona Daniel Serrallonga, ni hi ha constància de quina és la
relació que hi ha entre tots dos, però sí que es dona informació de com el va
conèixer. Va ser...
b) ... perquè ja l'havia vist algun cop i n'hi havia parlat l'amic Armengol.

6. El realisme va donar lloc al naturalisme, que pretenia furgar en les causes,

biològiques i ambientals, del comportament humà. El novel•lista francès,
Émile Zola, l'ideòleg del naturalisme, va definir la novel•la com «un tros de
vida vist a través d'un temperament». A partir d'aquesta afirmació, digues
quines de les següents característiques realistes i naturalistes té el fragment
anterior, i comenta com s'hi plasmen:
d) Personatges i escenes extrets de la vida quotidiana.

LA FEBRE D’OR

1. Indica un sinònim dels mots subratllats al text.

Imaplpables: inaccesibles
Afany: ambició
Vanitat: orgull
L’acato: obeeixo
Vacil·lo: burlar-se
Escabint- se: posant-se
L’apoteosis: clímax

2. El fragment es divideix en tres parts. Explica que succeeix en cada part i

quins personatges apareixen.

3. El fragment finalitza amb la següent frase: “En Jordi havia tingut raó: havia
arribat al capdamunt, era l'home del dia". Comenta i analitza aquesta
afirmació. Per què creus que el protagonista sent que és l’home del dia?

4. Llegeix aquests aforismes (busca què és un aforisme) de Narcís Oller i

explica'ls amb paraules teves. Relaciona'ls amb la concepció literària de
l'autor i del moviment realista, i, en concret, amb el fragment que has llegit de
l’obra la Febre d’or.

Pauta , sentencia respecte a l’àmbit de la literatura.

a) L’obra d'art és fruit de l'observació i del sentiment, posats en joc davant

delnatural. Mai una còpia servil d’aquest.
La obra descriu la realitat i l’analitza, i va en mes enllà

b) El novel·lista no és mai un fotògraf que a reproduir la imatge purament

externa dels individus o de les coses. El novel•lista va a l'ànima, al fons, per
als altres secret, de les accions humanes i de Ilurs causes.
No només descriu la realitat objectivament sinó que aquesta realitat està filtrada a
través de l’anàlisi els éssers humans ,com actual i les causes d’aquestes actituds.

c) Per veure bé la Naturalesa, per a ben assaborir un bon llibre, una pintura,
una estàtua, un gran monument o una peça musical, no basten ulls, orelles ni
cultura; cal tenir cor.
Va en contras trets del naturalisme i realisme ja que mai deixa de banda els
elements roamtics

d) Per a fer novel•la, cal tenir els ulls ben oberts i clavar-los fins al fons de
l'ànima dels homes i de tot el que ens envolta.
Hem d’estar atents al nostre entorn i a la nostra realitat.