‭ RÀCTICA: OBSERVACIÓ DE LES‬

P
‭CARACTERÍSTIQUES DELS MINERALS‬
‭BIANCA ALVES‬

‭ ILVIA I BIANCA‬
S
‭1 BATXILLERAT D‬
‭MARTA DONAIRE‬
‭GEOLOGIA‬
‭SAFATA‬

‭1‬
‭INDEX:‬

‭EXPERIÈNCIA 1: Determinar l’hàbit cristal·lí d’un mineral‬ ‭4‬

‭EXPERIÈNCIA 2: Càlcul de la densitat d’un mineral‬ ‭5‬
‭EXPERIÈNCIA 3: Duresa dels minerals‬ ‭7‬
‭EXPERIÈNCIA 4: Exfoliació‬ ‭8‬
‭EXPERIÈNCIA 5: Color i color de la ratlla‬ ‭9‬
‭EXPERIÈNCIA 6: Lluïssor‬ ‭10‬
‭.EXPERIÈNCIA 7: Birefringència‬ ‭11‬
‭EXPERIÈNCIA 8: Magnetisme‬ ‭12‬
‭EXPERIÈNCIA 9: Fluorescència‬ ‭13‬
‭EXPERIÈNCIA 10: Presència de carbonat de calci‬ ‭14‬
‭CONCLUSIÓ:‬ ‭15‬
‭ ls minerals tenen gran importància per les seves múltiples característiques importants‬
E
‭com vam poder observar en el treball d'observació en els diversos camps, per comprovar‬
‭que cadascun té les seves propietats particulars.‬ ‭15‬
‭BIBLIOGRAFIA‬ ‭17‬

‭2‬
‭HIPÒTESIS :‬‭Quantes característiques diferents poden tenir‬
‭els minerals?‬

‭OBJECTIUS:‬
‭ . Observar algunes de les propietats físiques dels minerals i mesurar-les‬
1
‭quan sigui possible.‬
‭2. Reconèixer i classificar minerals mitjançant de les seves propietats‬
‭físiques.‬
‭Els minerals tenen un conjunt de propietats que els defineixen i alhora els‬
‭diferencien de la resta. Aquestes propietats poden ser molt variades (hàbit‬
‭cristal·lí, densitat, duresa, color de la ratlla, lluïssor, presència de carbonats‬
‭(reacció positiva/negativa amb l’àcid clorhídric), exfoliació i magnetisme...)‬
‭Adquirir coneixements sobre els minerals per estar més preparades per les‬
‭olimpíades i 2 de batxillerat‬

‭Segons la forma en que es van formar, els minerals, poden ser‬

‭●‬ M ‭ inerals magmàtics: Són els que es va cristal·litzar directament a‬

‭partir del magma. Són cristalls. Els quars, el feldespat i la mica en‬
‭són exemples.‬
‭●‬ ‭Minerals sedimentaris: Es van formar durant els processos de‬
‭sedimentació en aigües dolces o salades. El guix i la sal en són‬
‭exemples.‬
‭●‬ ‭Minerals filonians:Són els que s’han format a l’interior d’esquerdes.‬
‭Poden ser de molts tipus i alguns formen a partir d’aigües termals‬
‭on estaven dissolts‬

‭També hi ha una altra classificació, la classificació química-estructura‬

‭-Classe I: Elements natius.‬
‭-Classe II: Sulfurs, seleniurs, tel·lururs, arseniurs i antimoniurs.‬
‭-Classe III: Halogenurs.‬
‭-Classe IV: Òxids i hidròxids.‬
‭-Classe V: Nitrats, carbonats i borats.‬
‭-Classe VI: Sulfats, wolframats, molibdats i cromats.‬
‭-Classe VII: Fosfats, arseniats i vanadats.‬

‭En aquest treball analizen tots el resultats per comprovar si son els‬
‭ inerals que creuen que ho era o no, o si tenen característiques noves o‬
m
‭diferents de las ja existeixen.‬

‭3‬
 ‭EXPERIÈNCIA 1: Determinar l’hàbit cristal·lí d’un mineral‬

I‭nformació:‬‭L’hàbit mineral és la forma i disposició dels cristalls que formen el mineral.‬

‭Pot ser massiu o cristal·lí.‬
‭Dins dels hàbits massius podem trobar els següents hàbits:‬
‭⮚‬‭globular (amb formes esfèriques)‬
‭⮚‬‭crostal (forma crostes superficials) i granular (com granets de sorra).‬
‭⮚‬‭capil·lar (en forma de cabell)‬
‭⮚‬‭dendrític (com branquetes d’arbre)‬
‭⮚‬‭tetraèdric‬
‭⮚‬‭octaèdri‬
‭Cubs de pirita‬

‭Guix transparent‬

‭Calcita Espàtica‬

‭Procediment‬

‭1. Anar al passadís on estan presents els hàbits dels minerals i fer fotos de que‬
‭creuen que era.‬

‭4‬
 ‭EXPERIÈNCIA 2: Càlcul de la densitat d’un mineral‬
I‭nformació:‬‭La densitat ens relaciona la massa i el volum d’una roca o mineral. Anem a‬
‭calcular la densitat dels diferents minerals.‬
‭Material‬
‭∙‬‭Balança‬
‭∙‬‭Proveta‬
‭∙‬‭Aigua‬
‭∙‬‭Calculadora‬

‭MASSA (g)‬ ‭ OLUM H20‬

V ‭ OLUM‬
V ‭ OLUM‬
V ‭ ENSITAT‬
D ‭REALITAT‬
‭Nom‬ ‭(cm3)‬ ‭H20 +‬ ‭MINERAL‬ ‭MINERAL‬
‭MINERAL‬ ‭(cm3)‬ ‭(g/cm3)‬
‭(cm3)‬

‭Sofre Natiu‬ ‭23.308‬‭g‬ ‭50‬‭ml‬ ‭ 0+52=‬

5 ‭ 3.360‬
2 ‭2,29‬‭g/cm3‬ ‭2,07‬‭g/cm3‬
‭102‬‭ml‬ ‭cm3‬

‭ ubs de‬
C ‭66.502‬‭g‬ ‭50‬‭ml‬ ‭ 0+52=‬
5 ‭ 6.552‬
6 ‭6,52‬‭g/cm3‬ ‭ ,95‬‭a 5,10‬
4
‭pirita‬ ‭102‬‭ml‬ ‭cm3‬ ‭g/cm3‬

‭?‬ ‭19.986‬‭g‬ ‭50‬‭ml‬ ‭ 0+52=‬

5 ‭ 0.038‬
2 ‭1,96‬‭g/cm3‬
‭102‬‭ml‬ ‭cm3‬

‭Bauxita‬ ‭63.486‬‭g‬ ‭100‬‭ml‬ ‭ 00+104=2‬

1 ‭ 3.590‬
6 ‭3,117‬‭g/cm3‬ ‭ a 2,55‬
2
‭04‬‭ml‬ ‭cm3‬ ‭g/cm3‬

‭ alcita‬
C ‭43.169‬‭g‬ ‭50‬‭ml‬ ‭ 0+56=‬
5 ‭ 3.225‬
4 ‭4,077‬‭g/cm3‬ ‭2,7 g/cm3‬
‭Espàtica‬ ‭106‬‭ml‬ ‭cm3‬

‭ uix‬
G ‭73.941‬‭g‬ ‭150‬‭ml‬ ‭ 50+158=‬
1 ‭ 4.099‬
7 ‭2,40‬‭g/cm3‬ ‭ ,312 - 2,322‬
2
‭transparent‬ ‭308‬‭ml‬ ‭cm3‬ ‭g/cm³‬

‭ uars Var‬
Q ‭174.634‬‭g‬ ‭200‬‭ml‬ ‭ 00+200,03‬ 1
2 ‭ 74.834,03‬ ‭4,37‬‭g/cm3‬ ‭2,65 g/cm³‬
‭de Fumat‬ ‭=‬ ‭cm3‬
‭400,03‬‭ml‬

‭Caolin‬ ‭129.487‬‭g‬ ‭200‬‭ml‬ ‭ 00+200,02‬ 1

2 ‭ 29.687,02‬ ‭3,242‬‭g/cm3‬ ‭2.6 g/cm3‬
‭= 400,02‬‭ml‬ ‭cm3‬

‭Biotita‬ ‭17.641‬‭g‬ ‭50‬‭ml‬ ‭ 0+52= 102‬ 1

5 ‭ 7.693‬ ‭1,73‬‭g/cm3‬ ‭3 g/cm3‬
‭ml‬ ‭cm3‬

‭5‬
‭Procediment‬

‭1. Posem el mineral a la balança, amb la màxima precisió anotem la seva massa en‬
‭grams (g). Anotem el resultat a la taula‬
‭2. Omplim la proveta amb aigua fins a una mesura determinada (que pugui cobrir el‬
‭mineral) i anotem aquesta mesura en cm‬‭3‭.‬ ‬

‭3. Introduïm el mineral a la proveta, de forma que quedi ben coberta d’aigua.‬

‭4. Anotem a la taula el volum de la proveta. Volum d’aigua + mineral en cm‬‭3‬‭.‬

‭5. Restem el volum de l’apartat 2 al volum mesurat a l’apartat 4, per tal d’obtenir el‬
‭volum del mineral.‬

‭ olum d’aigua + mineral - Volum d’aigua = Volum mineral ..........................cm‬‭3‭-‬ ‬

V
‭...........................cm‬‭3‭=
‬
....................cm‬‭3‬

‭6. Apliquem la fórmula de la densitat. El resultat que obtindrem serà la densitat de la‬
‭roca en g/cm‬‭3‭.‬ ‬

‭.‬

‭6‬
 ‭EXPERIÈNCIA 3: Duresa dels minerals‬

‭Informació‬

‭En‬‭mineralogia‬‭, la duresa es mesura segons l'‬‭escala de Mohs‬‭, una escala relativa‬

‭ reada per l'austríac‬‭Friedrich Mohs‬‭que mesura la resistència al ratllat dels materials.‬
c
‭Aquesta escala és relativa i va del 1 al 10. Minerals amb una duresa de Mohs donada‬
‭poden ratllar la superfície d’altre mineral que té una duresa inferior que el primers.‬
‭Material‬
‭∙‬‭Escala de Mohs‬
‭∙‬‭Moneda de coure (d’1, 2 o 5 cèntims d’euro)‬
‭∙‬‭Ganivet‬
‭∙‬‭Acer‬
‭∙‬‭Vidre‬
‭Procediment‬

‭∙‬ ‭Per‬ ‭exemple,‬ ‭el‬ ‭mineral‬ ‭de‬ ‭duresa‬‭desconeguda‬‭és‬‭ratllat‬‭per‬‭la‬‭fluorita‬

‭(duresa:‬‭4),‬‭però‬‭ell‬‭ratlla‬‭la‬‭calcita‬‭(duresa:3),‬‭direm‬‭que‬‭té‬‭una‬‭duresa‬
‭compresa entre 3 i 4.‬
‭En‬‭el‬‭cas‬‭de‬‭no‬‭disposar‬‭dels‬‭minerals‬‭de‬‭l'escala‬‭de‬‭Mohs,‬‭sovint‬‭s'utilitza‬
‭una‬ ‭segona‬ ‭"escala‬ ‭relativa",‬ ‭amb‬ ‭objectes‬ ‭i‬ ‭material‬ ‭fàcils‬
‭d'aconseguir:‬ ‭2.‬ ‭Fregarem‬ ‭el‬ ‭mineral‬ ‭de‬ ‭duresa‬ ‭desconeguda‬ ‭amb‬
‭materials‬ ‭de‬ ‭duresa‬ ‭coneguda‬ ‭(ungla,‬ ‭moneda‬ ‭de‬ ‭coure,‬ ‭ganivet‬
‭d’acer, vidre i quars)‬

‭Nom‬ ‭UNGLA‬ ‭ ONEDA DE‬ A

M ‭ CER O‬ ‭QUARS‬ ‭DURESA:‬ ‭REALITAT‬
‭COURE‬ ‭VIDRE‬

‭Sofre Natiu‬ ‭SI‬ ‭SI‬ ‭NO‬ ‭NO‬ ‭2,5>a<3‬ ‭1,5 a 2,5‬

‭ ubs de‬
C ‭NO‬ ‭NO‬ ‭NO‬ ‭SI‬ ‭7‬ ‭6 a 6,5‬
‭pirita‬

‭?‬ ‭NO‬ ‭NO‬ ‭SI‬ ‭SI‬ ‭6‬

‭Bauxita‬ ‭SI‬ ‭SI‬ ‭SI‬ ‭NO‬ ‭3>a<5‬ ‭1 a 3‬

‭ alcita‬
C ‭NO‬ ‭NO‬ ‭SI‬ ‭SI‬ ‭4>a<7‬ ‭3‬
‭Espàtica‬

‭ uix‬
G ‭SI‬ ‭SI‬ ‭SI‬ ‭NO‬ ‭2>a<4‬ ‭2‬
‭transparent‬

‭ uars Var‬
Q ‭NO‬ ‭NO‬ ‭NO‬ ‭NO‬ ‭6,55>a<7‬ ‭7‬
‭de Fumat‬

‭Caolin‬ ‭SI‬ ‭SI‬ ‭NO‬ ‭NO‬ ‭1,5>a<3‬ ‭1‬

‭Biotita‬ ‭SI‬ ‭SI‬ ‭NO‬ ‭NO‬ ‭2,5>a<3‬ ‭2,5 a 3‬

‭7‬
 ‭EXPERIÈNCIA 4: Exfoliació‬

‭Informació‬

‭L’exfoliació és la tendència que presenten alguns minerals a trencar-se per uns plans‬
‭ eterminats paral·lels a l’estructura cristal·lina del mineral.‬
d
‭L’exfoliació pot ser nul·la (aleshores la fractura serà concoïdal, estellosa o irregular),‬
‭imperfecta (hi ha plans d’exfoliació no gaire definits) o perfecta (el mineral es trenca‬
‭seguint plans molt ben marcats.‬
‭En aquest cas, pot existir un únic pla d’exfoliació (el mineral es trenca a làmines), o‬
‭diversos plans d’exfoliació (el mineral es trenca formant cubs o altres tipus de‬
‭paral·lepípedes).‬

‭Procediment‬

‭1. Agafa una mostra dels següents minerals (tots dos presenten una exfoliació‬
‭perfecta):‬
‭∙‬‭Mica moscovita‬
‭∙‬‭Calcita varietat espat d’Islàndia‬

‭.2. Dibuixa, en un full apart, algun detall de cadascun dels dos minerals on s’observi‬
‭clarament l’exfoliació. El dibuix ha de tenir una mida aproximada d’uns 10 cm i‬

‭*Biotita presenta exfoliació‬

‭8‬
 ‭EXPERIÈNCIA 5: Color i color de la ratlla‬

‭Informació‬

‭El color dels minerals és una propietat fàcil d’observar però, normalment, no és fiable‬
‭ er a determinar-los ja que un mateix mineral pot presentar molts colors diferents‬
p
‭segons les impureses que l’acompanyin.‬

‭La‬‭ratlla‬‭es refereix al color de la pols que queda en forma de ratlla en fregar el mineral‬
‭ obre una superfície de porcellana no vidriada. Fixa’t que aquest no és sempre el‬
s
‭mateix color que el del mineral original.‬

‭ aterial‬
M
‭∙‬‭Porcellana‬

‭Procediment‬

‭ . Rascar el mineral sobre una superfície de porcellana i mirar de quin color la ratlla‬
1
‭que deixa marcada.‬

‭Nom‬ ‭COLOR‬ ‭ OLOR DE LA‬

C ‭REALITAT‬
‭RATLLA‬

‭Sofre Natiu‬ ‭Verd+Groc‬ ‭Verd llima‬ ‭ roc sofre, groc‬

g
‭verdós o‬
‭marronós,‬
‭taronja, blanc‬

‭Cubs de pirita‬ ‭Platjat‬ ‭Gris fosc‬ ‭ risa, bruna,‬

g
‭negra o verdosa‬

‭?‬ ‭turquesa‬ ‭Blanc‬

‭Bauxita‬ ‭Marro roig‬ ‭Marro‬ ‭ es del roig, fins‬

d
‭al blanc‬

‭Calcita‬‭Espàtica‬ ‭Beige clar‬ ‭Blanc‬

‭Guix transparent‬ ‭Marro‬ ‭Marro‬

‭ uars Var de‬

Q ‭Marro‬ ‭Blanc‬ i‭ncolor o blanc.‬
‭Fumat‬ ‭Segons les‬
‭varietats pot‬
‭presentar‬
‭diversos colors.‬

‭Caolin‬ ‭Beige‬ ‭Blanc‬ ‭blanca‬

‭Biotita‬ ‭Negra i marró‬ ‭Blanc‬ ‭blanca,gris‬

‭9‬
 ‭EXPERIÈNCIA 6: Lluïssor‬

‭Informació‬

‭ a‬‭lluïssor‬‭és l’aspecte que presenta la superfície d’un mineral quan s’hi‬

L
‭reflecteix la llum.‬

‭Podem distingir dos grans, tipus de lluïssor:‬

‭∙‬‭metàl·lica: la presenten els minerals de ratlla fosca o negra, i de color‬
‭també negre o fosc.‬
‭∙‬‭no metàl·lica: la presenten els minerals de ratlla clara o blanca; amb‬
‭color blanc o clar; transparents o translúcids.‬
‭⮚‬‭Adamantina‬‭– reflex fort i brillant com el del‬‭diamant‬
‭⮚‬‭Vítria‬‭– la lluïssor d’un vidre:‬‭quars‬
‭⮚‬‭Nacrada‬‭– lluïssor irisada similar a la perla:‬‭talc‬
‭⮚‬‭Resinosa‬‭– la lluïssor de resina:‬‭sofre‬
‭⮚‬‭Sedosa‬‭– lluïssor similar a la seda, és mostrada pels materials fibrosos:‬
‭guix‬

‭Nom‬ ‭Metàl·lica‬ ‭No metàl·lica‬ ‭REALITAT‬

‭Sofre Natiu‬ ‭Resinosa‬ r‭ esinosa,‬

‭greixosa‬

‭Cubs de pirita‬ ‭x‬ ‭metallica‬

‭?‬ ‭Vítria‬

‭Bauxita‬ ‭Sedosa‬

‭Calcita Espàtica‬ ‭Vítria‬

‭Guix transparent‬ ‭Vítria‬

‭ uars Var de‬

Q ‭Adamantina‬ ‭vítria‬
‭Fumat‬

‭Caolin‬ ‭Sedosa‬ ‭mat, nacrada‬

‭Biotita‬ ‭Sedosa‬ ‭ ítria, nacrada,‬

v
‭opaca‬

‭10‬
 ‭.EXPERIÈNCIA 7: Birefringència‬

‭Informació‬
‭La refringència és el canvi de direcció que experimenta un raig de llum al passar d'un‬
‭mitjà a un altre. En alguns minerals aquest raig de llum, al travessar-lo, es desdobla en‬
‭dos raigs, fet que provoca que observem dues imatges. Aquest fenomen s'anomena‬
‭birefringència.‬
‭La‬‭birefringència‬‭és una propietat de la matèria transparent que consisteix en el‬
‭desdoblament d'un feix de llum incident en dos feixos polaritzats linealment en‬
‭direccions perpendiculars entre sí com si el material tingués dos índexs de refracció‬
‭diferents.‬

‭Material‬

∙‭‬‭Diferents minerals translúcids.‬

‭∙‬‭Full blanc amb dues ratlles paral•leles dibuixades.‬
‭Procediment‬

‭1. Dibuixem dues ratlles paral·leles amb un retolador negre i dipositem la mostra del‬
‭mineral a sobre i observem com es veuen les ratlles a través del mineral.‬

‭Nom‬ ‭Opacitat‬ ‭Trasnlucid‬ ‭Transparent‬ ‭REALITAT‬

‭Sofre Natiu‬ ‭x‬ t‭ ransparent,‬

‭translúcida‬

‭ ubs de‬
C ‭x‬ ‭opaca‬
‭pirita‬

‭?‬ ‭x‬

‭Bauxita‬ ‭x‬

‭ alcita‬
C ‭x‬
‭Espàtica‬

‭ uix‬
G ‭x‬ ‭transparent‬
‭transparent‬

‭ uars Var de‬

Q ‭x‬ ‭transparent‬
‭Fumat‬

‭Caolin‬ ‭x‬

‭Biotita‬ ‭x‬

‭ alcita Espàtica‬‭se pot llegir el que esta abaix del mineral per la seva‬
C
‭birefringència.‬

‭11‬
 ‭EXPERIÈNCIA 8: Magnetisme‬

I‭nformació‬
‭Hi ha altres propietats que ens poden ajudar a determinar els minerals, per exemple el‬
‭magnetisme, és la propietat que presenten alguns minerals de ser atrets per un imant.‬

‭ aterial‬
M
‭∙‬‭Imant‬

‭Procediment‬

‭1. Atansarem un imant al mineral i observarem si es atret.‬

‭2. Si el magnetisme és dèbil, desfarem o triturem el mineral fins aconseguir pols‬

‭d'aquests.‬
‭Col·locarem la pols del mineral sobre un paper i per sota d'aquest passarem l’imant‬
‭per tal de veure si la pols és atreta o no per aquest.‬

‭magnetisme‬

‭Nom‬ ‭Fort‬ ‭Dèbil‬ ‭Inexistent‬

‭Sofre Natiu‬ ‭x‬

‭Cubs de pirita‬ ‭x‬

‭?‬ ‭x‬

‭Bauxita‬ ‭x‬

‭Calcita Espàtica‬ ‭x‬

‭Guix transparent‬ ‭x‬

‭ uars Var de‬

Q ‭x‬
‭Fumat‬

‭Caolin‬ ‭x‬

‭Biotita‬ ‭x‬

‭12‬
 ‭EXPERIÈNCIA 9: Fluorescència‬

‭Informació‬

‭La fluorescència és la luminiscència produïda per determinats minerals quan són‬

‭ xposats a l'acció de certs raigs (raigs X, ultraviolats, visibles, catòdics i radioactius).‬
e
‭Aquestes radiacions són transformades pel mineral en ones lluminoses de longitud‬
‭d'ona més gran que la dels rajos que incideixen.‬
‭L'emissió lluminosa s’atura en l'instant en què se suprimeix la llum excitant.‬

‭Material‬
‭∙‬‭Llum blau‬

‭Procediment‬

‭1. Col·loquem el mineral sota una llum negra i observem si emet llum fluorescent‬

‭Fluorescencia‬

‭Nom‬ ‭ er a rajos‬
P ‭ er a rajos‬
P ‭Per ambos tipos‬
‭ultraviolats de‬ ‭ultraviolats de‬ ‭d’onda‬
‭longituds de‬ ‭longituds de‬
‭onda corta‬ ‭onda llarga‬
‭(254nm)‬ ‭(350-370nm)‬

‭Sofre Natiu‬ ‭petit‬

‭Cubs de pirita‬ ‭petit‬

‭?‬ ‭si/ superficie‬

‭Bauxita‬ ‭si/ superficie‬

‭Guix transparent‬ a
‭ lgunes‬
‭partícules‬

‭Calcita Espàtica‬ ‭no‬

‭ uars Var de‬

Q ‭ lgunes‬
a
‭Fumat‬ ‭partícules‬

‭Caolin‬ ‭no‬

‭Biotita‬ ‭ lgunes‬
a
‭partícules‬

‭13‬
 ‭EXPERIÈNCIA 10: Presència de carbonat de calci‬

I‭nformació‬
‭Els minerals amb presència de carbonat càlcic són força bons per a les plantes, ja que‬
‭el calci és un bon nutrient. També facilita la descomposició de la matèria orgànica. No‬
‭totes les plantes en fan absorció en la mateixa quantitat, així, els cereals absorbeixen‬
‭més calci que els arbres fruiters.‬

‭ aterial‬
M
‭∙‬‭Àcid clorhídric 10% (comptagotes)‬

‭Procediment‬

‭1. Per determinar si un mineral té carbonat càlcic hi afegim unes gotes d’àcid clorhídric‬
‭i observem si es desprenen unes bombolles (CO‬‭2‬‭) que indiquen l’existència‬
‭d’aquest compost .‬
‭+‬ ‭+2‬
‭Reacció química :‬‭CaCO‬‭3‭+
‬ 2H‬ ‭→ Ca‬ ‭+ H‬‭2‭O
‬ + CO‬‭2‬‭(g).‬

‭2. Ara amb molt de compte (ja que l’àcid és perillós), comprova quins d’aquests‬
‭minerals tenen carbonat càlcic.‬

‭3. Tira una gota d’àcid sobre cada mineral i completa la taula següent.‬

‭Nom‬ ‭reaccio amb HCI +/-‬ ‭Presencia de Ca2Co3‬

‭Sofre Natiu‬ ‭+‬ ‭si‬

‭Cubs de pirita‬ ‭-‬ ‭no‬

‭?‬ ‭-‬ ‭no‬

‭Bauxita‬ ‭-‬ ‭no‬

‭Calcita Espàtica‬ ‭+‬ ‭si‬

‭Guix transparent‬ ‭-‬ ‭no‬

‭Quars Var de Fumat‬ ‭-‬ ‭no‬

‭Caolin‬ ‭-‬ ‭no‬

‭Biotita‬ ‭-‬ ‭no‬

‭.‬

‭14‬
 ‭ ONCLUSIÓ:‬
C
‭Els minerals tenen gran importància per les seves múltiples‬
‭característiques importants com vam poder observar en el treball‬
‭d'observació en els diversos camps, per comprovar que cadascun té les‬
‭seves propietats particulars.‬
‭El que hem comprovat al treball es que tenen una alta varietat de minerals‬
‭que poden classificar en 7 grups:‬

‭ELEMENTS NATIUS‬‭:‬‭Sofre Natiu‬

‭SULFURS‬‭:‬‭Cubs de pirita‬

‭ROCA SEDIMENTARIA‬‭:‬‭Bauxita‬

‭SULFATS‬‭:‬ ‭Guix transparent‬

‭15‬
‭CARBONATS‬‭:‬‭Calcita Espàtica‬

‭SILICATS‬‭:‬‭Quars Var de Fumat, Biotita, Caolin‬

*‭ Té un mineral que no ho sabem que és pero suposem que el Halur ja que‬

‭solament aquest grup ha quedat sense un mineral.‬

‭16‬
‭ IBLIOGRAFIA‬
B
‭https://ca.wikipedia.org/wiki/Sofre_natiu‬
‭https://ca.wikipedia.org/wiki/Pirita‬
‭https://ca.wikipedia.org/wiki/Bauxita‬
‭https://ca.wikipedia.org/wiki/Calcita_esp%C3%A0tica‬
‭https://ca.wikipedia.org/wiki/Guix‬
‭https://ca.wikipedia.org/wiki/Quars‬
‭https://ca.wikipedia.org/wiki/Caolinita‬
‭https://ca.wikipedia.org/wiki/Biotita‬

‭17‬
‭18‬