La cèl·lula, un sistema complex de membranes

1. LA MEMBRANA CEL·LULAR
● Estructura que envolta, protegeix i caracteritza les cèl·lules (perquè a la membrana hi
ha un tipus de proteïnes per això és important en un intercanvi de sang).
● Participa en el intercanvi de substàncies i la transmissió de senyals entre cèl·lules.
● Permet la comunicació cel·lular.
● Individualitza la cèl·lula i li dona entitat pròpia respecte al medi.

1.1. ESTRUCTURA DE LA MEMBRANA

- Visible al microscopi electrònic (6 - 10 nm gruix)
- Singer i Nicolson van proposar el model del mosaic fluid de la membrana (1972).
- Tenen una bicapa lipídica que li confereix fluïdesa.
- Contenen proteïnes responsables de la comunicació cel·lular i la interacció amb el
medi.
1) Transportades: regulen el intercanvi d’ions i molècules.
2) Receptores: s’uneixen a substàncies específiques provocant canvis a
l’interior.
3) Senyalitzadores: proporcionen singularitat.

1.2. FUNCIONS DE LA MEMBRANA

- Aïlla.
- Regula l’intercanvi.
- Manté l’estructura cel·lular gràcies a les proteïnes que fixen el citoesquelet, que és la
carcassa estructural de la cèl·lula.
- Comunica la cèl·lula.
- Acredita la seva pertinença a un organisme concret, a causa dels antígens
d’histocompatibilitat (glicoproteïnes que discriminen allò que és propi i estrany).

1.3. COMPOSICIÓ QUÍMICA DE LA MEMBRANA

- Lípids de membrana (fosfolípids, esfingolípids, colesterol…)
- Proteïnes de membrana (integrals o de transmembrana, perifèriques, ancorades)
- Hidrats de carboni (oligosacàrids que formen glicoproteïnes i glicolípids a la cara
externa de la bicapa, donant lloc a una capa protectora: glicocàlix. Per aquest motiu
es diu que la membrana cel·lular és asimètrica).
La cèl·lula, un sistema complex de membranes

1. INTERCANVI DE SUBSTÀNCIES A TRAVÉS DE LA MEMBRANA: la

membrana plasmàtica té permeabilitat selectiva. Pot escollir el que pot entrar i el que no, els
tipus de transport són:
- Passiu: sense despesa energètica, a favor de gradient químic.
1. Difusió simple: travessen la bicapa molècules no polars o liposolubles, O 2, i
CO₂, algunes hormones i petites molècules polars sense càrrega (aigua,
urea…). També poden passar a través d’uns porus (porines, aquaporines), que
són estructures proteiques que travessen la membrana.
2. Difusió facilitada: s’utilitzen proteïnes intrínseques de la membrana, a favor
de gradient i sense despesa energètica.
- Permeases o proteïnes transportadores de transmembrana:
experimenten un canvi de forma per efecte de la unió.
- Proteïnes integrants de membrana, o canals: estructures tubulars
plenes d’aigua que travessen la membrana. Aquests canals poden
estar oberts o tancats, a diferència del porus, regulats per factors
físics o químics.

- Actiu: amb despesa energètica.

1. Primari: utilitzant unes proteïnes anomenades bombes (calci-hidrogen, sodi-
potassi…). La de Na+ -K+, controla la pressió osmòtica intracel·lular i el
potencial de membrana. Es necessita ATP.
2. Secundaris: utilitzant indirectament proteïnes anomenades cotransportadores
o bescanviadores. Aprofitant el gradient en l’actiu primari extreu o introdueix
altres molècules o ions.

- Pas de grans partícules d’un costat a l’altre de la membrana: Endocitosi i exocitosi

amb despesa energètica.
1. Endocitosi: la cèl·lula incorpora material, segons la mida de les partícules
distingim:
- Fagotici: incorporen microorganismes o restes de cèl·lules.
- Pinocitosi: quan es tracta de líquids.
- Endocitosi vehiculada per receptors: requereix existència de
receptors específics. La proteïna que forma aquests receptors és la
clatrina.
2. Exocitosi: la cèl·lula secreta soluts cap a l’exterior.
La cèl·lula, un sistema complex de membranes

2. UNIONS CEL·LULARS: Mantenen les cèl·lules unides per formar teixits.

● Unions en fenedura o comunicants: més simples, creen canals entre cèl·lules

adjacents.
● Unions hermètiques o zònula oclusiva: fusió parcial membranes adjacents.
● Unions d’ancoratge o desmosomes: unions més fortes on intervenen també fibres del
citoesquelet.
En les cèl·lules vegetals hi ha els plasmodesmes (porus entre cèl·lules adjacents). Contenen
un túbul central que connecta els RE de cèl·lules veïnes. El transport de substàncies a
través dels plasmodesmes s’anomena simplàstic (a través dels citoplasmes).

3. ORGÀNULS MEMBRANOSOS
4.1. RETICLE ENDOPLASMÀTIC
Complex sistema de membranes, prolongació de la membrana externa del nucli. Formen
sàculs i túbuls aplanats connectats entre si i que delimiten una cavitat única anomenada
lumen. Es comunica amb l’aparell de Golgi. Podem trobar dos tipus, que les seves funcions
principals són sintetitzar, emmagatzemar i transportar:

● Reticle endoplasmàtic rugós (RER - amb ribosomes)

- Molt abundant en cèl·lules que secreten proteïnes.
- S’encarrega de la síntesi i de l’empaquetament de proteïnes pròpies o d’altres
orgànuls.
- Les proteïnes contenen senyals (aminoàcids, sucres,…) que indiquen la seva
destinació final dins la cèl·lula.

● Reticle endoplasmàtic llis (REL - sense ribosomes)

La cèl·lula, un sistema complex de membranes

- Es duu a terme la síntesi lipídica.

- Es formen vesícules que contenen molècules grans que aniran a altres parts de la
cèl·lula (aparell de Golgi) o que s’exportaran a través de la membrana plasmàtica.

4.2. APARELL DE GOLGI (AG)

● Està format per dictiosomes (piles de sacs corbs aplanats, separats però
● interconnectats).
● En els extrems dels dictiosomes hi ha vesícules esfèriques de secreció.
● Distingim dues cares:
- Cara de formació (cis), més pròxima al nucli i les cisternes connecten amb el
RER.
- Cara de maduració (trans), més pròxima a la membrana plasmàtica.
● En cèl·lules animals es troba a prop del nucli.
● En cèl·lules vegetals tenen diversos dispersos pel citoplasma.
● L’aparell de Golgi rep vesícules formades en el reticle carregades de proteïnes o
lípids.
● Els enzims de l’AG poden modificar aquestes molècules segons la seva destinació, i
s’empaqueten en vesícules:
- Vesícules secretores que contenen les proteïnes i glicoproteïnes que
s’exportaran fora de la cèl·lula.
- Vesícules d’emmagatzematge que es queden en el citoplasma, van a altres
orgànuls o donen lloc als lisosomes. Els carbohidrats afegits a les proteïnes,
actuen com a senyals que determinaran la ruta i destinació de les molècules.

4.3. LISOSOMES
- Vesícules petites citoplasmàtiques d’emmagatzematge d’enzims hidrolítics que
constitueixen l’aparell digestiu cel·lular.
- Aquests enzims se sintetitzen en el RER i s’empaqueten en l’aparell de Golgi.
- Els lisosomes també participen en la mort programada, o apoptosi, que forma part del
desenvolupament i el manteniment de l’organisme.
- Tipus de lisosomes:
1. Lisosomes primaris, només contenen enzims. Són petits.
2. Lisosomes secundaris, contenen materials en procés de digestió. Més grans.
Els cossos residuals són restes del procés digestiu que queden pel citosol.
- Tipus de digestió lisosòmica:
1) Heterofàgia, digestió intracel·lular de macromolècules procedents de
l’exterior per endocitosi. Es forma el fagosoma que es fusiona amb el
La cèl·lula, un sistema complex de membranes

lisosoma primari donant lloc al fagolisosoma, on es digereixen les partícules

capturades.
2) Autofàgia, digestió de parts de la mateixa cèl·lula pels autofagolisosomes.
Permet el reciclatge cel·lular.

4.4. MICROCOSSOS
Peroxisomes: vesícules d’emmagatzematge, més petites que els lisosomes i amb contingut
enzimàtic diferent. Contenen enzims que participen en reaccions d’oxidació. D’aquestes
reaccions es genera un subproducte, el peròxid d’hidrogen, tòxic per a la cèl·lula. Les seves
funcions són:
- Intervenen en el catabolisme oxidatiu d’àcids grassos de cadena llarga.
- Oxiden aminoàcids.
Glioxisomes : es troben en els vegetals. Converteixen greixos emmagatzemats en sucres que
utilitzen les plantes en el creixement.

4.4. VACÚOLS
- Orgànuls citoplasmàtics envoltats d’una membrana anomenada tonoplast.
- S’originen a partir de l’AG, del RE o per invaginacions de la membrana plasmàtica.
- Són típics de fongs i plantes, però també n’hi ha en animals.
- Un únic vacúol pot arribar a ocupar fins al 90% del volum cel·lular.
- Regulen la turgència i la mida de les cèl·lules vegetals captant o cedint aigua.
- Hi ha diferents tipus:
1) Vacúols pulsàtils, que eliminen excés d’aigua i poden actuar com a
magatzem de nutrients, sals, pigment…
2) -Vacúols digestius, en cèl·lules que capturen aliment del medi i l’engloben en
una membrana formant aquest vacúol. Poden actuar per si soles o fusionar-se
amb lisosomes.
La cèl·lula, un sistema complex de membranes

4. LES FÀBRIQUES D’ENERGIA

5.1. MITOCONDRIS
- Orgànuls grans (0,5 a 1 µm de diàmetre i 1 de longitud).
- Es desplacen pel citoplasma associat a microtúbuls.
- Poden canviar la forma d’esfèrica a el·líptica.
- Canvien el nombre, depenent de les necessitats metabòliques, ja que es poden
fusionar o dividir per gemmació.
- Tenen una doble membrana que delimita un espai intermembranós (conté enzims).
- L’espai interior de la membrana s’anomena matriu.
- La membrana externa dóna forma al mitocondri i és molt permeable.
- La membrana interna té plecs anomenats crestes. Es troba la cadena respiratòria on hi
ha l’ATP sintasa que genera ATP. Aquesta membrana és impermeable.
- A l’interior de la matriu es troben enzims, coenzims, petites molècules d’ADN, ARN
i ribosomes. Tenen lloc processos metabòlics com l’oxidació del piruvat i degradació
en el cicle de Krebs i la β-oxidació dels àcids grassos.
- Poden sintetitzar les seves pròpies proteïnes i es poden replicar (ADN mitocondrial)
fins i tot quan la seva cèl·lula no es troba en procés de divisió.
- Existeixen també mutacions mitocondrials associades a diferents anomalies.
- Sintetitzen ATP i s’encarreguen de la respiració cel·lular.

5.2. PLASTS
- Orgànuls que produeixen i emmagatzemen nutrients a les cèl·lules de plantes i algues.
- Provenen de proplasts que per estimulació maduren a plasts diferents:
1) Cromoplasts: contenen carotenoides (pigments taronges i grocs), que donen
color a flors i fruits, atreuen pol·linitzadors o dispersadors de llavors.
2) Leucoplasts: en òrgans subterranis. Són incolors i magatzem de substàncies
de reserva, per exemple els amiloplasts que contenen midó.
3) Cloroplasts: contenen clorofil·la, pigment verd necessari per a la fotosíntesi.
Característics de les cèl·lules vegetals.

● Orgànuls grans i complexos.

● Contenen una doble membrana separada per un petit espai.
● La membrana externa és molt permeable i la interna impermeable.
● La cavitat interna s’anomena estroma. Té lloc la fase fosca de la
fotosíntesi on es produeix la fixació del diòxid de carboni (cicle de
Calvin).
La cèl·lula, un sistema complex de membranes

● Hi ha una sèrie de sàculs delimitats per una membrana anomenats

tilacoides, que s’apilen un sobre l’altre formant una estructura
anomenada grana.
● Les membranes dels tilacoides contenen pigments fotosintètics,
lípids, proteïnes, enzims (ATP sintasa…). Té lloc la fase lumínica de
la fotosíntesi (obtenció d’ATP).
● Es realitza la fotosíntesi, gràcies a la clorofil·la.
● Contenen ADN cloroplàstic que es duplica quan la cèl·lula es
divideix.
La cèl·lula, un sistema complex de membranes

5. SISTEMES DE COMUNICACIÓ CEL·LULAR: mecanismes pels quals es transfereix

informació biològica de l’entorn, per tal de realitzar processos com:
- Proliferació cel·lular
- Diferenciació cel·lular
- Mort cel·lular
- Organització en teixits
- Metabolisme
- Migració de les cèl·lules…
Es basen en el reconeixement molecular.
Tot això en organismes multicel·lulars. Va requerir el desenvolupament de sistemes de
control de l’activitat cel·lular , com ara les rutes complexes de senyalització per: coordinar i
executar respostes cel·lulars davant de canvis ambientals, metabòlics o patogènics de
l’organisme.

6.1. MISSATGERS I RECEPTORS

Els missatgers porten ordres només a aquelles cèl·lules que posseeixen receptors específics
per reconèixer aquesta molècula. També es poden anomenar hormones, neurotransmissors o
mediadors químics locals, segons la funció. Des del punt de vista químic poden ser:
- Aminoàcids
- Pèptids
- Proteïnes
- Lípids
Els receptors són proteïnes que actuen com a detectors i descodificadors del senyal que porta
el missatger i el transformen en un senyal intracel·lular entenedor per a la cèl·lula. Per tant,
reconeixen i transformen.
Transducció
conjunt d’etapes o processos concatenats pels quals una cèl·lula converteix un senyal en una resposta esp

Tipus de receptors:
1) Receptors intracel·lulars: per missatgers petits i hidrofòbics que travessen la
membrana.
2) Receptors de membrana: detecten senyals extracel·lulars hidrofílics o de gran mida,
que no poden travessar la membrana. Acostumen a ser proteïnes transmembrana.

6.1. MODALITATS DE COMUNICACIÓ ENTRE CÈL·LULES

Contactes cèl·lula a cèl·lula: mitjançant petits canals de comunicació, els gap junctions (o
unions en fenedura o comunicants).
La cèl·lula, un sistema complex de membranes

Comunicació mitjançant missatgers: senyalització paracrina (cap a altres cèl·lules) i autocrina

(dins la mateixa cèl·lula). Hi ha també la comunicació sinàptica (neurotransmissors) i la
senyalització endocrina (hormones).

6.2. TIPUS DE RECEPTORS DE MEMBRANA

- Receptors acoblats a canals iònics: proteïnes de membrana que deixen passar ions a
favor de gradient electroquímic.
- Receptors amb activitat enzimàtica pròpia: proteïnes transmembranoses que
presenten un lloc d’unió del missatger. Sovint, aquests receptors són enzims
anomenats cinases (la unió amb el missatger provoca la fosforilació de la proteïna
receptora).
- Receptors acoblats a proteïnes G: Hi participen tres proteïnes de membrana diferents:
a) El receptor: proteïna de tipus serpentina, que travessa la membrana set cops.
b) Proteïnes G: transductors i situades en la cara interna de la membrana. La
proteïna G servei d’enllaç i és un interruptor molecular amb activitat GTPasa.
c) Proteïna efectora o amplificadora