Newsuic és una publicació gratuïta editada per la Direcció de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya.
Les tasques de com-
Cap
de taula
Jaume Figa
jfiga@cir.uic.es
Carles Gené i Toni Soler: els
dos són socis. El segon, molts
catalans el coneixen. És el
conductor del Minoria Absoluta,
a RAC1 i, des del 16 de febrer
de 2006 presenta el programa
més vist de Catalunya, Polònia,
amb una quota de pantalla a
l’entorn del 30% de mitjana.
Gené –que va ser a la UIC fa
unes setmanes– és director d’una
productora “molt petita que es
diu veranda.tv”. Són les seves
paraules; i és veritat: és petita
perquè només fa un programa.
Però quin programa! Hi surt
tothom... o gairebé: “és d’humor
sobre els polítics, no sobre
política. No pretenem carregar-
nos la política! A més, també ho
aprofitem per ficar-nos amb la
societat: Schuster, Cuní, Llach...”.
Sembla que tothom en surt
escaldat... Sense anar més lluny,
recordo la frase del Montilla
polac: “volem un govern
que actuï nogensmenys, ple
d’àdhuc, i amb fermes cabòries. I
andròmines”.
A veure. És veritat que ens fi-
quem amb tothom, però tenim
un avantatge: que no ens hem
casat amb ningú: primer el teu,
però després també una bona
bufetada a l’altre. El poder s’ha
de poder criticar per fer demo-
cràcia.
I no s’enfada ningú?
Suposo que els que deuen anar
una mica de corcoll són els caps
de premsa dels polítics, però
és el que hi ha, tu. I la veritat és
que no rebem gaires queixes. En
Ferran Adrià, per exemple, està
més que content amb el seu per-
sonatge: als nens els encanta i,
de fet, ell mai hauria pensat que
la cuina pogués arribar a interes-
sar des de tan jovenets.
Té gràcia, la cosa...
És un home amb un bon sentit
de l’humor. Un dia vam anar tot
l’equip a sopar a El Bulli –pagant
nosaltres, és clar– i vam estar
una estona xerrant amb ell i ens
va convidar a un bon vi... També
a la Mari Pau Huguet li fa molta
gràcia. De vegades truca a la que
fa d’ella i li diu: “ho has fet molt
bé, eh?!”.
Quin és el personatge que
Creant universos
Polònia és un món de creació. Ho deia en Za-
plana, en un dels gags, parlant amb en So-
ler: “Toni, te lo digo de creativo a creativo.
–Creatiu! Vostè? –Naturalmente. Tú creas
chistes y yo creo confusión, crispación y par-
ques temáticos”...; una creativitat que els
porta a pensar la millor manera de disfres-
nwic17LAST.indd 16
paginació, fotografia, redacció i coordinació editorial són dutes a terme per estudiants, assessorats per un consell editorial compost per profes-
sors, membres del personal d’administració i serveis de la Universitat i alumnes becaris. S’hi afegeixen col·laboracions de professors o d’altres
professionals, fixes o bé esporàdiques. El Consell Editorial, que no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus redactors o
col·laboradors, convida els professors, alumnes i exalumnes de la Universitat a col·laborar al Newsuic i a expressar les seves opinions sobre els
continguts i la manera de tractar-los. El Consell Editorial es reserva el dret de publicar aquelles col·laboracions o anuncis que no es correspon-
guin amb la línia editorial o els principis estètics que regeixen aquesta publicació.
PUBLICITAT, OPINIONS I COL·LABORACIONS: newsuic@uic.es │ Direcció de Comunicació. Immaculada, 22 E-08017 BARCELONA
Carles Gené La Columna
Productor executiu del programa Polònia
Xavier Escribano
xescriba@cir.uic.es
“El que està passant
ara a Xina canviarà En els núvols
la història mundial”
D
e manera força recurrent i amb
un deix d’irònica condescendèn-
cia se’ns recorda, a poetes i filòsofs,
que hem de “tocar de peus a terra”. Com li
passa a Peter, aquell nen somiador que pro-
tagonitza l’enginyosa novel·la d’Ian McEwan,
The daydreamer, potser donem la impressió
d’instal·lar-nos habitualment “en els núvols”.
I no els manca pas raó a aquests advocats de
les realitats materials i palpables. Només pot
aspirar a ser una persona real, de carn i ossos
–i no un querubí cel·leste o alguna mena de
“Ens agradaria que Polònia acabés marcià inextens– aquell qui no renuncia a
entrar en contacte amb allò que si le presen-
ta al davant dels ulls i a l’abast de les mans.
sent un clàssic de TV3” Més encara, l’homo sapiens sapiens, com di-
uen els antropòlegs, es caracteritza per la bi-
pedestació, és a dir, per recolzar el seu ésser
i la seva acció sobre dos peus fermament an-
corats a la terra.
més agrada? i... no van tenir paciència amb despatx d’en Toni Soler –l’ànima Algunes escultures de l’artista italià Alberto
No ho sé; n’hi ha molts. Encara nosaltres. Com tampoc la van te- del programa– i cadascú hi diu Giacometti, com Dona dempeus (1950) o
que... la parella Maragall – Pujol nir amb “Los hombres de Paco”. la seva. Un té una idea, un altre Dona Gran III (1960), que vam tenir l’oca-
s’ha fet molt entranyable. en té una de diferent... i s’han de sió de contemplar recentment a Barcelona,
Després us en vau anar a convertir en gags. Filmem les co- subratllen aquesta idea: es tracta de figures
Fora de Catalunya, creus TV3. ses al carrer i el dilluns o dimarts humanes molt verticals, tan esfilagarsades
que tindríeu el mateix èxit? Sí. Jo vaig deixar MediaPro, vaig el guió va canviant i en Toni els que arriben a semblar trencadisses, símbol
Jo crec que sí. Hauríem d’afinar muntar veranda.tv i fins aquí reelabora tots. El fem a la seva inequívoc de la fragilitat i de la vulnerabili-
l’humor, però un programa de hem arribat! A TV3 ens hem mida. Has de tenir en compte tat humana. Aquestes escultures, tanmateix,
crítica política crec que sí que ha convertit en una espècie de pro- que nosaltres bevem del pitjor posseeixen uns peus de gran tamany, sòlids,
de funcionar, fins i tot a l’Aràbia grama estratègia. Diuen que ha de dos móns: ficció i realitat; i el massisos, volent significar, probablement,
Saudita! De fet el “régimen de canviat tota la programació... no- que passi el dimecres, de vega- que només reposant decididament els peus
Franco” es veu moltíssim fora més per mitja hora a la setmana! des també ha de sortir al dia se- sobre terra, sobre el sòl nutrici, aquest ésser
de Catalunya. I el videoclip de I competim amb quatre hores güent... tan dèbil i trencadís pot trobar la seva força i
Grease que vam fer amb en Ga- diàries d’en Cuní, amb les de la la seva seguretat.
llardón i l’Esperanza Aguirre va Terribes... En realitat, no creiem Dependre dels gags pot ser Amb tot, el sentit de la bipedestació no aca-
ser un gran èxit. Arran d’això, que sigui així, però és un fet que un perill: les idees no són ba aquí, perquè mantenir-se verticalment
Microsoft ens va demanar fer sortim a tots els programes de la eternes, la gent pot acabar sobre les dues extremitats inferiors suposa,
un treball, per Internet... però cadena. avorrint-los... com veus el per l’ésser humà, la possiblitat d’alliberar les
era massa. Internet és per a no- Polònia del futur? mans per a l’acció i situar el cap al cim del seu
saltres un subproducte, i ens de- I per què no el feu més El que ens agradaria és que aca- cos, obert a la inspiració i a l’observació cir-
manaven fer un clip musical a la llarg? bés sent un clàssic de TV3; que cumspecta del món que l’envolta. Ja ho deia
setmana. “¿Sabe lo que cuesta Perquè és molt difícil fer humor anés canviant els que el fan, amb Gal·lè, aquell gran metge i científic de l’Anti-
eso?”, els vam dir. de més de mitja hora. Els gags noves incorporacions, noves ide- guetat, nascut a Pèrgam: l’anthropos s’aixeca
s’han d’acabar bé; sinó, l’espec- es... Ara mateix, no tenen res a verticalment sobre els seus dos peus “per tal
Què va passar, doncs, amb tador se te’n va. Si quan fas un veure el primer amb l’últim capí- d’esguardar promptament al cel i poder dir:
el “mire usté”? gag, t’enredes i acabes amb un tol. Abans, en Mateu Prados, ara Miro cap a l’Olimp amb el rostre ple d’ànim”
Vam fer tretze capítols i al final “repicó”, dónes oportunitat al en Ramon Pellicer. Penso que (K III, 182).
només se’n van passar onze. En públic de que et deixi. I això no aquí rau precisament la gràcia. Amb els peus a la terra i el cap dirigit cap al
aquells moments Antena 3 bus- t’ho pots permetre. Es podria mantenir un progra- cel l’ésser humà pot realitzar aquella funció
cava ser capdavanters en audi- ma d’humor de llarga durada, que li escau més pròpiament: fer de mit-
ències, i, tot i que el primer capí- És difícil mantenir aquesta però evolucionant. Perquè... si jancer entre la matèria i l’esperit, posar en
tol va tenir un 20% de share, que atenció. ens quedéssim iguals: tres anys contacte allò palpable amb allò intangible,
és molt, no podien entendre que Sí, per això hi ha tanta feina. Gai- de vida? Quatre?... i ja no podria encarnar material i visiblement allò sublim
un programa els fallés una mica rebé cada dia tenim reunions, al més. que escapa als sentits i, alhora, donar una
significació espiritual i profunda a aquella
matèria que treballa amb les mans, com en
el cas de la creació artística. Sense aquesta
sar als actors. Amb alguns, tarden més d’una quan surt el Papa... fins i tot una tieta meva, doble dimensió, sense la possibilitat de pro-
hora; amb d’altres, quatre segons: treure’s les que n’és gran devota i m’aprecia molt, se’m piciar l’encontre entre la gravetat i la gràcia,
ulleres, dos segons; posar-se el gorro de lla- queixa; ‘però el Papa...’, em diu”. La veritat és com diria Simone Weil, la persona humana
na, dos segons més... i ja tenen al Llach d’en que em crida l’atenció: no estem en una soci- podria aspirar a ser un animal ben adaptat
Manel Lucas. I –potser perquè seria posar- etat altament secularitzada? I penso que pot- o una màquina eficient, però no el punt de
se massa a contracorrent–, amb prou feines ser sí és veritat que per molts el Papa és, això: trobada, únic a l’univers, entre un cor de carn
reben queixes (i això que, de vegades, sem- un pare. A qui li agrada que es fiquin amb el que palpita i la divina inspiració que omple
bla que podria haver-ne motius!). En Gené seu pare? Admiro l’enginy del Polònia. Però de llum i de misteri la seva vida.
em va dir que “quan TV3 rep més trucades és aquest fet, a mi, almenys, em va fer pensar.
Xavier Escribano és professor d’Humanitats
26/03/2008 3:33:47