RESUM...................................................................................................................................

4
1
ABSTRACT.............................................................................................................................4
HIPÒTESIS DEL TREBALL................................................................................................... 5
MOTIVACIÓ I OBJECTIUS PER ESCOLLIR AQUEST TREBALL....................................... 6
1.- INTRODUCCIÓ............................................................................................................................... 7
a).- Islam......................................................................................................................................... 7
Desenvolupament de l'autodisciplina:.......................................................................................8
b).-Origen del Ramadà................................................................................................................... 8
Com s’observa el final del Ramadà amb l’Eid al Fitr.................................................. 10
c).-Navegant pel Ramadà: dejuni i compromís religiós................................................................ 10
El salat.....................................................................................................................................11
Els Components del Salat (rituals, símbols)........................................................................... 14
Dificultats i Desafiaments en l'Observació del Salat............................................................... 20
d).-Solidaritat i generositat............................................................................................................ 21
Desenvolupament de l'Autodisciplina:.................................................................................... 22
2.-COMPARATIVA DEL RAMADÀ A ESPANYA I ALTRES.............................................................. 23
a).-Cultura Catòlica i Musulmana (generació, antiga i futura).......................................................23
b).- Comparativa a España amb altres regions............................................................................ 23
c)-Llibres i pel·lícules:................................................................................................................... 27
3.- RAMADÀ A VILANOVA I LA GELTRÚ: UN PONT ENTRE CULTURES....................... 29
a).- Entrevista Xavier Artigas - Delegat d'ecumenisme i relacions interreligioses del Bisbat de
Sant Feliu de Llobregat.................................................................................................................29
c).-Entrevista a Azbir, President i Shegh de la Mezquita Al Furkan - Vilanova i la Geltrú:.......... 32
D).-Entrevista amb Júlia Farré, experta en nutrició i hàbits alimentaris de Centro Júlia Farré
Dietistas - Barcelona.....................................................................................................................33
Impacte en el Sistema Digestiu i Processos de Desintoxicació:.............................................34
5.-ENQUESTA.................................................................................................................................... 37
a).-Com es viu en Ramada a Vilanova i la Geltrú?.......................................................................37
b).-Procés de Dejuni durant el Ramadà:.......................................................................................37
d).- Tradicions Específiques dels Joves Musulmans:................................................................... 38
4.- EXPERIÈNCIA.................................................................................................................43
a).-La meva perspectiva personal....................................................................................43
b).-Connexió Espiritual amb Allah des de la Perspectiva Personal:............................................. 45
c).-Expiació dels Pecats des de la Perspectiva Personal:............................................................ 45
d).-Impacte que proporciona el dejuni cap al cos......................................................................... 45
6.-CONCLUSIONS............................................................................................................................. 47
Apartat 1:Introducció.....................................................................................................................47
Apartat 2:La meva experiència com practicant............................................................................47

2
RESUM

En el meu treball de recerca, he abordat la manera com es viu i es celebra el Ramadà a

Vilanova i la Geltrú, destacant la influència de la diversitat cultural en aquesta tradició
religiosa. A través de les entrevistes i anàlisis realitzats, he explorat les postures i
perspectives dels ciutadans i líders interreligiosos davant de les pràctiques i creences
islàmiques a Vilanova i la Geltrú. Així mateix, he examinat com la diversitat cultural a la
ciutat influeix en la forma en què es viu i es celebra el Ramadà, promovent la comprensió a
nivell cultural i la convivència pacífica entre les diferents comunitats religioses presents. A
través de la comparativa entre les pràctiques del Ramadà a Vilanova i la Geltrú i altres
regions i països del mön, he identificat diferències significatives en la manera com aquesta
celebració impacta en la vida quotidiana dels musulmans i en les relacions interculturals
amb altres comunitats, com la catòlica.

ABSTRACT

In my research, I've delved into the experience and observance of Ramadan in Vilanova i la
Geltrú, shedding light on the influence of cultural diversity on this religious tradition. Through
interviews and analysis, I've explored the perspectives of citizens and interfaith leaders
regarding Islamic practices and beliefs in Vilanova i la Geltrú. Additionally, I've examined
how the city's cultural diversity shapes the observance and celebration of Ramadan,
fostering cultural understanding and peaceful coexistence among its diverse religious
communities. By comparing Ramadan practices in Vilanova i la Geltrú with those in other
regions worldwide, I've identified significant differences in how this celebration impacts
Muslims' daily lives and intercultural relations with other communities, such as the Catholic
one

3
HIPÒTESIS DEL TREBALL

Durant aquesta investigació, exploraré com les creences religioses influiran en les
pràctiques quotidianes de les diferents franges d'edat, especialment en la relació amb
festivitats com el Ramadà i la Quaresma. Investigaré com variarà la percepció i
comprensió del Ramadà entre les diferents franges d'edat a Vilanova i la Geltrú,
incloent-hi persones de tercera edat amb poca interacció amb la comunitat musulmana i
adults/joves amb més interaccions i coneixements sobre aquesta pràctica religiosa.
(Investigar si altres religions tenen altres periodes de dejunis similars al Ramada)

A més, analitzaré com l'entorn cultural i religiós influirà en la percepció i pràctica del
Ramadà a Vilanova i la Geltrú, especialment quan els pares compleixin amb les
pràctiques religioses, però els fills mostren una menor tendència a seguir les consignes
religioses. També compararé les pràctiques del Ramadà a Vilanova i la Geltrú amb altres
regions d'Espanya per revelar diferències significatives en la manera com aquesta
celebració impactarà en la vida quotidiana dels musulmans i en les relacions
interculturals amb altres comunitats, com la catòlica.

4
MOTIVACIÓ I OBJECTIUS PER ESCOLLIR AQUEST TREBALL

La meva decisió de realitzar aquest treball de recerca sobre el Ramadà a Vilanova i la

Geltrú es basa en la necessitat de desmuntar prejudicis i estereotips que sovint envolten
aquesta pràctica religiosa. És important per a mi abordar la percepció errònia que moltes
persones tenen sobre el Ramadà i la religió islàmica en general, ja que aquesta manca de
comprensió pot afectar la convivència i la interacció entre les diferents comunitats a la
ciutat. A través d'aquesta recerca, busco promoure la comprensió i el respecte cap a les
pràctiques religioses del Ramadà i contribuir a la construcció d'un entorn més inclusiu i
tolerant

Com a practicant innat de la religió musulmana, considero que tinc una oportunitat única de
proporcionar una perspectiva autèntica i profunda sobre el significat i la importància del
Ramadà, ja que el visc en la meva pròpia pell. Aquesta festa és coneguda a escala mundial
dins de la comunitat islàmica, però moltes persones que no segueixen aquesta religió no en
tenen una comprensió completa o tenen una percepció errònia fent que es generin
creences que a vegades perjudiquen la imatge islàmica.

L'objectiu principal del meu treball és desmuntar mites i idees preconcebudes associades
al Ramadà i divulgar la realitat de com es viu aquesta tradició ja sigui a Vilanova i la Geltrú
o altres llocs arreu al món, més àmpliament, amb la religió musulmana. Vull explorar les
idees clau darrere del dejuni en aquest període sagrat1, així com els objectius espirituals
que es busquen durant aquest temps. El Ramadà no només implica abstenir-se de menjar i
beure durant les hores de llum del dia, sinó que també implica una profunda reflexió
espiritual, autocontrol i generositat envers els altres.

A més, aspiro a proporcionar informació i comprensió sobre com el Ramadà a través de les
entrevistes realitzades a diversos grups tant religiosos com no religiosos y donar a entendre
com no només afecta a nivell personal sinó que també fomenta una comunitat més oberta
de ment i promou valors fonamentals com la solidaritat, la compassió i l'empatia2.

1
cita Alcorà:https://coran.org.ar/2-al-baqarah-la-vaca/ 2:185
2
cita Alcorà:https://www.ahmadiyya-islam.org/es?s=vida&type=quran 5:33
5
1.- INTRODUCCIÓ

a).- Islam

L'Islam és una religió monoteista, que significa que creu en un únic Déu, anomenat Al·lah.
Va ser fundada al segle VII a l'Aràbia per Muhammad i el seu missatge central es basa en
la creença en aquest únic Déu (Al·lah) i en la missió profètica de Muhammad, a qui es
considera el portador de la revelació divina.

El llibre sagrat de l'Islam és l'Alcorà, que es considera la paraula de Déu representada de

manera textual a Muhammad a través de l'arcàngel Gabriel. A través de l’Alcorà, els
musulmans creuen que Déu (Al·lah) proporciona orientació i instruccions per poder
sobreviure a la vida quotidiana i un cop acabada poden pujar al Yenna, també il·lustra quins
són els principis morals i ètics que s'han de seguir per viure de manera justa i compassiva.

Els principis bàsics de la fe islàmica inclouen la creença en la unitat de Déu (Al·lah),

l'adoració i la devoció a Al·lah, i la pràctica de la justícia social, la compassió i la pau.
Aquests valors es promouen a través de la pregària, la caritat, la bondat i altres formes
d'adoració i accions humanitàries.

Els musulmans segueixen obligatòriament els Cinc Pilars de l'Islam, que són els cinc
deures bàsics que tots els musulmans han de seguir: la confessió de fe (la Shahada), la
pregària cinc vegades al dia (Salat), la caritat (Zakat), el dejuni durant el més sagrat de
Ramadà (Sawm) i la peregrinació a la Meca (Haiy). A través de la pràctica d'aquests pilars,
els musulmans busquen agradar a Déu (Al·lah) i viure de manera justa i virtuosa, per així
finalment després de la mort poder pujar a la Yenna a descansar.

La paraula "Ramadà" té origen àrab i prové de la paraula "Ramadà, " que significa "forta
calor" o "sequera." Aquesta elecció de paraula reflexa el caràcter de l'observació del dejuni
durant aquest mes, ja que els musulmans es dediquen a l'abstinència d'aliments i begudes
durant les hores de sol. Aquest acte de devoció religiosa té com a objectiu principal la
purificació espiritual, la disciplina personal i la cerca de proximitat amb Déu. Durant aquest
temps sagrat, els musulmans es dediquen a la pregària, la lectura de l’Alcorà i altres actes
religiosos com a part del seu compromís espiritual i comunitari.

El calendari lunar islàmic, utilitzat per determinar les dates del Ramadà, es basa en les
fases de la lluna. Cada mes lunar té, aproximadament, entre 29 i 30 dies, i el novè mes és
6
el Ramadà. Com a resultat de la naturalesa lunar del calendari, el Ramadà es mou
endavant amb el calendari gregorià, aproximadament onze dies cada any. Aquest
desplaçament fa que el mes coincideixi amb diferents estacions de l'any a mesura que
passen els anys. De fet, cada nou anys, el Ramadà retornarà a la mateixa estació de l'any.

Desenvolupament de l'autodisciplina:

L'autodisciplina adquirida durant el mes que dura el Ramadà i en general a l’islam és una
qualitat única per a cada persona. Cadascú enfronta les seves pròpies temptacions i
desafiaments personals durant el dejuni, fet que reforça el seu autocontrol i resistència. Des
de la perspectiva individual, és un període d'autoreflexió que ajuda a identificar àrees de
millora personal i a cultivar la força interior per superar obstacles del dia a dia.

b).-Origen del Ramadà

Els orígens del Ramadà es remunten a l'any

610 dC, quan Mahoma, un profeta de 40
anys es va dedicar a una intensa meditació
en una cova al cim d'una muntanya. De sobte
se li va aparèixer un àngel enviat per Al·lah.
La gran tasca de l'àngel era ensenyar a
Mahoma a memoritzar l’Alcorà i informar-li
que seria l'últim profeta de l'islam.

Aquesta experiència va canviar

profundament la vida de Mahoma. Va ser
encarregat de portar la Paraula de Déu a la
resta de la humanitat com a part d'una missió divina. La primera a acceptar la seva missió i
convertir-se en seguidora va ser la seva dona Jadia. Altres més endavant es van unir a la
religió però amb el pas del temps quan Mahoma va transmetre revelacions divines a altres
creients.

Aquests nous creients recitaven amb amor i respecte a la paraula de Allah al seu poble o
arreu al món cap a altres nous futurs creients els quals ho memoritzaven i així
successivament. Aquesta transmissió oral era essencial per a la preservació del

7
coneixement sagrat i assegurava que els ensenyaments sagrats fossin preservats i
transmesos a les generacions futures.

El Ramadà commemora aquesta experiència mil·lenària de Mahoma i la seva missió com a

profeta de l'Islam. És un moment per reflexionar sobre el significat de la fe, la transmissió
del coneixement diví i la història de l'Islam. Aquesta tradició recorda als musulmans la seva
connexió amb la revelació divina i els inspira a viure segons els ensenyaments del corà.

El dejuni i l'abstinència tenen una estreta connexió amb la història de la vida de Mahoma i
l'inici del Ramadà. Tot i que el dejuni no es va mencionar específicament en el primer
episodi en què Muhammad va rebre revelacions divines, l'esdeveniment va servir d'impuls
per a la missió profètica de Muhammad i més tard va tenir un impacte significatiu en la
creació del més sant del Ramadà. Com que serveix com a recordatori per als musulmans
de mantenir la seva relació d'humilitat i dependència amb Déu, la temprança esdevé un
component crucial del Ramadà. Durant aquest mes, el dejuni cada dia és una manera de
sotmetre's a Déu i reflexionar sobre els seus ensenyaments basats en l'amor.

Durant el transcurs de la seva missió profètica, Mahoma es va trobar amb temps

d'adversitat i dificultat; aquestes experiències van tenir un impacte significatiu en com va
desenvolupar les seves creences religioses posteriors i la seva espiritualitat.

Com que el dejuni i l'abstinència tenen les seves arrels a la història de la missió del
calendari de Mahoma i a les seves pròpies experiències espirituals, tot i que la història
original no esmenta específicament el Ramadà tal com el coneixem avui en dia, no obstant
això, han arribat a definir aquest més sagrat.

Figura 1:Mahoma predican la paraula d'Al·lah)

8
 Com s’observa el final del Ramadà amb l’Eid al Fitr

Eid al-Fitr és una celebració significativa a la cultura musulmana que marca la fi del mes
sagrat del Ramadà. Aquesta festivitat comença amb la sortida de la lluna nova, indicant el
final del període de dejuni i reflexió durant el Ramadà. És un moment d'alegria, comunitat i
agraïment a Allah per les oportunitats i les benevolències rebudes durant aquest mes.

Eid al-Fitr implica diverses activitats i ritus, com ara l'ofrena d'oracions especials, donar als
necessitats (conegut com a Zakat al-Fitr), vestir-se amb roba nova, compartir menjars amb
la família i amics, i expressar bons desitjos i salutacions. Aquesta celebració destaca els
valors de la generositat, la compassió i la solidaritat amb els menys afortunats.

L'Eid al-Adha, el segon dels dos principals festivals musulmans, també és conegut com la
"Festa del Sacrifici". Aquesta festivitat commemora l'obediència i la disposició del profeta
Abraham (Ibrahim) a sacrificar el seu fill en obediència a Déu, fins que Déu va proporcionar
un xai per ser sacrificat enlloc. Com a part de les celebracions d'aquesta festa, molts
musulmans realitzen sacrificis d'animals i comparteixen la carn amb els menys afortunats
com una forma de caritat i generositat.

c).-Navegant pel Ramadà: dejuni i compromís religiós

Els musulmans fan un dejuni des de l'alba fins a la posta de sol. Durant aquest temps,
s'abstenen de menjar, beure, fumar i mantenir relacions sexuals durant les hores de llum.
És una pràctica obligatòria pels adults musulmans, excepte per a aquells que tenen raons
de salut o altres raons especials.

A més del dejuni, els musulmans, com bé està escrit l'alCorà, dediquen temps a la pregària,
la recitació de versicles de l'alCorà i la reflexió espiritual de manera personal. També és un
període de generositat i caritat, on s'encoratja la donació als menys afortunats i l'ajuda als
necessitats.

El dejuni durant el Ramadà és un compromís significatiu. Aquesta pràctica ensenya

l'autodisciplina i la paciència. No només és una prova física, sinó també un recordatori
constant de la seva devoció a Déu. En privar-se de les necessitats bàsiques, els
musulmans se centren en les seves ànimes a nivell més mental i espiritual i recorren a Déu
per aconseguir força i guia durant els moments durs del dejuni. També els fa conscients de

9
la seva dependència de Déu i els connecta amb persones de tot el món que viuen en la
pobresa.

Versicle de l’Alcorà on fa nombrament al dejuni

Aquest passatge correspon alCorà, específicament al versicle 2:185,

“¡Oh creients! Se us prescriu el dejuni, com va ser prescrit als qui us van precedir, perquè siguin
justos.El dejuni prescrit ha de durar un nombre fix de dies, però aquell de vosaltres que estigui
malalt o de viatge jeunarà el mateix nombre de dies després; i per als qui només poden jeure amb
gran dificultat hi ha una expiació: alimentar un pobre. I qui realitzi una bona obra amb obediència
voluntària, millor per a ell. I el dejuni és bo per a vosaltres, si ho sabéssiu.”

El salat

El mètode de pregària en la religió musulmana, conegut com a Salah o Salat, és un dels

pilars fonamentals de l'islam i desempenya un paper molt important en el dia a dia dels
musulmans. És una forma de comunicació directa entre musulmà ii Allah i té un conjunt de
moviments, oracions i pregàries que es realitzen en moments determinats durant el dia.

Per entendre plenament el significat i la importància del Salat a l'islam, és essencial

conèixer el seu origen històric i el seu paper a la vida dels musulmans

La forma definitiva de les cinc pregàries diàries obligatòries es va establir durant el viatge
nocturn i l'ascensió del Profeta Muhammad Conegut com "Isra i Mi'raj". El Profeta
Muhammad va ser portat per Allah des de La Meca a Jerusalem en una nit i després va
pujar als cels, on es va trobar amb diversos profetes anteriors, incloent-hi Moisès i Jesús.
Durant aquest viatge, Allah va ordenar al Profeta Muhammad que ensenyes les cinc
pregàries diàries com un deure o mission més ben dit religiosa per a tots els musulmans.

El Salat és una forma de connexió i de submissió a Allah mostran l'obediència a la Seva

voluntat. Cada una de les cinc pregàries diàries és un recordatori constant de la presència
de Déu a la vida d'un musulmà i una manera de recordar el lloc que té una persona
musulmana davant els ulls de Allah, d'aquesta manera es mostra humilitat i la devoció. A
través del Salat, els creients expressen la seva gratitud per les bendicions i experiències
rebudes, busquen perdó pels seus pecats i busquen la guia de Allah en la seva vida
quotidiana.

10
11
Els horaris de pregàries i el seu significat

El Salat es realitza en moments específics del dia, determinats per la posició del sol,
cadascun d'aquests moments té un significat simbòlic i diví.

​Fajr (a l’Alba):

Aquesta pregària es realitza abans de que surti el sol, quan el cel encara és fosc i el
món està en complet silenci. És un recordatori de la importància de començar el dia
amb la consciència de Allah, buscant la Seva orientació i protecció per fer front als
problemes o experiències que puguin sorgir.

​Dhuhr (al Migdia):

El Dhuhr es realitza després que el sol hagi arribat al seu punt més alt, marcant la
meitat del dia. Aquesta pregària dona a entendre el descans i la pausa a la jornada
laboral per tornar a connectar amb allah, agrair les bones coses del dia i buscar
forces per continuar amb les tasques o feina quotidiana.

Asr (a la Tarda):

La pregària de la tarda es realitza quan el sol comença a baixar cap a l'horitzó. És un

moment de reflexió sobre les activitats del dia i una oportunitat per buscar perdó i
orientació abans de continuar amb el dia a dia.

Maghrib (al Capvespre):

El Maghrib es realiza just després de la posta de sol, quan el cel es tenyeix de color
fosc i la nit comença a caure. Aquesta pregària marca la fi del dia i és un recordatori
de la importància de donar gràcies per les bones coses rebudes durant les hores de
llum i buscar perdó pels errors comesos durant el dia.

Isha (a la Nit):

L'Isha es realitza després de la posta de sol, quan la nit cobreix completament el cel.
És un moment de tranquil·litat i reflexió abans de descansar durant la nit. Aquesta
pregària representa una oportunitat per buscar perdó i protecció durant el temps que
dorms i es una manera d'expressar gratitud per un altre dia viscut.

12
 Els Components del Salat (rituals, símbols)

El Salat consta de diversos components essencials que s'han de seguir amb cura. Aquests
components inclouen:

Intenció (Niyyah):

Abans de començar la pregària, el musulmà ha de fer una intenció sincera al seu

cor de realitzar la pregària amb devoció i humilitat. La intenció és un pas crucial, ja
que defineix el propòsit espiritual darrere de la pregària i la forma en la que Allah et
jutjara cuan preguis.

Neteja Ritual (Wudu ):

Abans de cada pregària, és necessari realitzar una neteja del cos per purificar-se
física i espiritualment. El Wudu implica rentar parts específiques del cos, com les
mans, la cara, els peus i la boca, tres vegades cadascuna amb aquell mateix ordre.

Aquest pas simbolitza la purificació de una persona i el permís abans de

presentar-se davant de Allah, es considera pecat rezar sense haver fet aquest pas .

Posició d'Estar dret (Qiyam):

Durant la pregària, sha d'estar ben col·loca, dret, mirant cap a la Kaaba a La Meca,
que és el punt central de l'islam. Aquesta posició representa la disposició del que
prega per servir i obeir Allah

Inclinació (Ruku):

En cert moment de la pregària, sha de inclinar cap endavant amb les mans als
genolls mentre recita versos del Corán. La posició de Ruku simbolitza la humilitat i la
submissió davant de Allah, ja que estas agenollat i amb la cara a terre mostrant que
ets només devot al d'adalt.

Prosternació (Sujud):

A continuació, es prosterna al terra, tocant el terra amb el front, el nas, les mans,
les genolls i els peus. Això representa la màxima humilitat davant de Déu i la posició

13
 més baixa que un ésser humà pot arribar davant de l'autoritat divina, simbolitzant la
rendició completa a la Seva voluntat.

Asseure's (Qa'dah) :

S'asseu breument en una posició específica mentre recita més versos del Corán.
Aquesta posició permet una pausa per a la reflexió sobre el dia i un punt de pau
interior.

Tashahhud:

Es reciten paraules específiques en honor a Allah i al Profeta Muhammad. El

Tashahhud és un recordatori de t de Déu i el paper del Profeta com a missatger diví.

Salut Final (Salam):

La pregària es conclou amb una salut de pau cap a la dreta i després a l'esquerra,
simbolitzant la pau entre els creients. La salut final marca la fi del Salat i el retorn a
les responsabilitats del dia a dia .

ٰ
​ ُ ‫َذلِ َك ٱ ْل ِك ٰ َت‬
Exemple d’oració que es predica durant el salat: َ‫ب اَل َر ْي َب فِي ِه ُهدًى ِّل ْل ُم َّتقِين‬

Thalika alkitabu la rayba feehi hudan lil muttaqin

َ ُ‫ص َل ٰو َة َو ِممَّا َر َز ْق ٰ َن ُه ْم يُن ِفق‬

‫ون‬ ِ ‫ون ِب ْٱل َغ ْي‬
َ ‫ب َو ُيقِيم‬
َّ ‫ُون ٱل‬ َ ‫ ٱلَّذ‬2:3
َ ‫ِين يُْؤ ِم ُن‬

Allatheena yuminoona bialghaybi wayuqeemoona alssalata wamimma

razaqnahum yunfiqoona

َ ‫نز َل مِن َق ْبل َِك َو ِبٱ ْل َءاخ َِر ِة ُه ْم يُو ِق ُن‬

2:4 ‫ون‬ ‫ُأ‬ َ ‫نز َل ِإ َلي‬‫ُأ‬ َ ‫َوٱلَّذ‬
َ ‫ِين يُْؤ ِم ُن‬
ِ ‫ْك َو َمٓا‬ ِ ‫ون ِب َمٓا‬

Waallatheena yuminoona bima onzila ilayka wama onzila min qablika

wabialakhirati hum yooqinoona

14
 ٓ ٓ
َ ‫ِئك َع َل ٰى ُه ًدى مِّن رَّ ب ِِّه ْم َوُأ ۟و ٰ َل‬
َ ‫ِئك ُه ُم ْٱل ُم ْفلِح‬
2:5 ‫ُون‬ َ ‫ُأ ۟و ٰ َل‬

Olaika AAala hudan min rabbihim waolaika humu almuflihoona

َ ‫ُوا َس َوٓا ٌء َع َلي ِْه ْم َءَأ َنذرْ َت ُه ْم َأ ْم َل ْم ُتنذِرْ ُه ْم اَل يُْؤ ِم ُن‬
2:6 ‫ون‬ ۟ ‫ِين َك َفر‬
َ ‫ِإنَّ ٱلَّذ‬

Inna allatheena kafaroo sawaon AAalayhim aanthartahum am lam tunthirhum la

yuminoona

2:7 ‫ْص ِر ِه ْم غِ ٰ َش َوةٌ َو َل ُه ْم َع َذابٌ َعظِ ي ٌم‬

َ ٰ ‫وب ِه ْم َو َع َل ٰى َسمْ ع ِِه ْم َو َع َل ٰ ٓى َأب‬
ِ ُ‫َخ َت َم ٱهَّلل ُ َع َل ٰى قُل‬

Khatama Allahu AAala quloobihim waAAala samAAihim waAAala absarihim

ghishawatun walahum AAathabun AAatheemun

َ ‫اس َمن َيقُو ُل َءا َم َّنا ِبٱهَّلل ِ َو ِب ْٱل َي ْو ِم ٱ ْل َءاخ ِِر َو َما هُم ِبمُْؤ ِمن‬
2:8 ‫ِين‬ ِ ‫َوم َِن ٱل َّن‬

Wamina alnnasi man yaqoolu amanna biAllahi wabialyawmi alakhiri wama hum
bimumineena

2:9 ‫ُون ِإٓاَّل َأنفُ َس ُه ْم َو َما َي ْش ُعرُون‬ ۟ ‫ِين َءا َم ُن‬

َ ‫وا َو َما َي ْخدَ ع‬ َ ‫ي ٰ َُخ ِدع‬
َ ‫ُون ٱهَّلل َ َوٱلَّذ‬

YukhadiAAoona Allaha waallatheena amanoo wama yakhdaAAoona illa

anfusahum wama yashAAuroona

۟ ‫وب ِهم م ََّرضٌ َف َزادَ ُه ُم ٱهَّلل ُ َم َرضًا َو َل ُه ْم َع َذابٌ َألِي ۢ ٌم ِب َما َكا ُن‬
َ ‫وا َي ْك ِذب‬
2:10 ‫ُون‬ ِ ُ‫فِى قُل‬

Fee quloobihim maradun fazadahumu Allahu maradan walahum AAathabun

aleemun bima kanoo yakthiboonaukhadiAAoona Allaha waallatheena amanoo
wama yakhdaAAoona illa anfusahum wama yashAAuroona

15
 ۟ ‫وب ِهم م ََّرضٌ َف َزادَ ُه ُم ٱهَّلل ُ َم َرضًا َو َل ُه ْم َع َذابٌ َألِي ۢ ٌم ِب َما َكا ُن‬
َ ‫وا َي ْك ِذب‬
2:10 ‫ُون‬ ِ ُ‫فِى قُل‬

Fee quloobihim maradun fazadahumu Allahu maradan walahum AAathabun

aleemun bima kanoo yakthiboona

2:11 ‫ُون‬ ِ ْ‫وا فِى ٱَأْلر‬

َ ‫ض َقالُ ٓو ۟ا ِإ َّن َما َنحْ نُ مُصْ لِح‬ ۟ ‫َوِإ َذا قِي َل َل ُه ْم اَل ُت ْفسِ ُد‬

Waitha qeela lahum la tufsidoo fee alardi qaloo innama nahnu muslihoona

َ ‫ون َو ٰ َلكِن اَّل َي ْش ُعر‬

2:12 ‫ُون‬ َ ‫َأٓاَل ِإ َّن ُه ْم ُه ُم ْٱل ُم ْفسِ ُد‬

Ala innahum humu almufsidoona walakin la yashAAuroona

َ ‫وا َك َمٓا َءا َم َن ٱل َّناسُ َقالُ ٓو ۟ا َأ ُنْؤ مِنُ َك َمٓا َءا َم َن ٱل ُّس َف َهٓا ُء َأٓاَل ِإ َّن ُه ْم ُه ُم ٱل ُّس َف َهٓا ُء َو ٰ َلكِن اَّل َيعْ َلم‬
2:13 ‫ُون‬ ۟ ‫َوِإ َذا قِي َل َل ُه ْم َءا ِم ُن‬

Waitha qeela lahum aminoo kama amana alnnasu qaloo anuminu kama amana
alssufahao ala innahum humu alssufahao walakin la yaAAlamoona

َ ‫وا َقالُ ٓو ۟ا َءا َم َّنا َوِإ َذا َخ َل ْو ۟ا ِإ َل ٰى َش ٰ َيطِ ين ِِه ْم َقالُ ٓو ۟ا ِإ َّنا َم َع ُك ْم ِإ َّن َما َنحْ نُ مُسْ َته ِْزء‬
2:14 ‫ُون‬ ۟ ‫ِين َءا َم ُن‬ ۟ ُ‫َوِإ َذا َلق‬
َ ‫وا ٱلَّذ‬

Waitha laqoo allatheena amanoo qaloo amanna waitha khalaw ila

shayateenihim qaloo inna maAAakum innama nahnu mustahzioona

ُ ‫ٱهَّلل ُ َيسْ َتهْزُئ ِب ِه ْم َو َي ُم ُّد ُه ْم فِى‬

َ ‫ط ْغ ٰ َين ِِه ْم َيعْ َمه‬
2:15 ‫ُون‬ ِ

Allahu yastahzio bihim wayamudduhum fee tughyanihim yaAAmahoona

۟ ‫ض ٰ َل َل َة ِب ْٱلهُدَ ٰى َف َما َر ِب َحت ِّت ٰ َج َر ُت ُه ْم َو َما َكا ُن‬ ٓ

َ ‫وا ُم ْه َتد‬
2:16 ‫ِين‬ َّ ‫ِين ٱ ْش َت َروُ ۟ا ٱل‬ َ ‫ُأ ۟و ٰ َل‬
َ ‫ِئك ٱلَّذ‬

Olaika allatheena ishtarawoo alddalalata bialhuda fama rabihat tijaratuhum

16
wama kanoo muhtadeena

َ ‫ت اَّل ُيبْصِ ر‬
2:17 ‫ُون‬ ُ ‫ب ٱهَّلل ُ ِب ُنور ِه ْم َو َت َر َك ُه ْم فِى‬
ٍ ‫ظلُ ٰ َم‬ ِ َ ‫ت َما َح ْو َلهُۥ َذ َه‬ َ ‫َم َثلُ ُه ْم َك َم َث ِل ٱلَّذِى ٱسْ َت ْو َقدَ َنارً ا َف َلمَّٓا َأ‬
ْ ‫ضٓا َء‬

Mathaluhum kamathali allathee istawqada naran falamma adaat ma hawlahu

thahaba Allahu binoorihim watarakahum fee thulumatin la yubsiroona

َ ‫ص ۢ ٌّم ب ُْك ٌم عُمْ ٌى َف ُه ْم اَل َيرْ ِجع‬

2:18 ‫ُون‬ ُ

Summun bukmun AAumyun fahum la yarjiAAoona

2:19 ُ ‫ت َوٱهَّلل‬ َ ٰ ‫ون َأ‬

ِ ‫ص ِب َع ُه ْم ف ِٓى َء َاذان ِِهم م َِّن ٱلص ٰ ََّوعِ ِق َح َذ َر ْٱل َم ْو‬ ُ ‫ب م َِّن ٱل َّس َمٓا ِء فِي ِه‬
ٌ ‫ظلُ ٰ َم‬
َ ُ‫ت َو َرعْ ٌد َو َبرْ ٌق َيجْ َعل‬ َ ‫َأ ْو َك‬
ٍ ‫ص ِّي‬
ٌ ۢ ‫ُمح‬
َ ‫ِيط ِب ْٱل ٰ َكف ِِر‬
‫ين‬

Traduccio al catala del versicle:

https://www.islamicfinder.org/quran/surah-al-baqara/?translation=spanish-muha
mmad-isa-garcia&language=es

17
La importancia de la pregària a la vida d’un musulmà

El Salat és una part important en la vida d'un musulmà i es considera un acte d'adoració i
connexió amb Déu. Les pregàries diàries són una oportunitat per buscar perdó, guia i
fortalesa interior, i també serveixen per recordar la importància de la fe a la vida en la
religio.

El Salat no només és un deure religiós, sinó també un acte de devoció i gratitud. Cada
pregària proporciona un moment de pausa en la vida plena de distraccions i una
oportunitat per reflexionar sobre la relació amb Déu. A través del Salat, els musulmans
expressen la seva dependència de Déu i preguem per la seva misericòrdia, així com el seu
desig d'estar en pau amb la voluntat divina.

A més del seu significat espiritual, el Salat també té un propòsit comunitari. Sovint, els
musulmans es reuneixen a les mesquites per realitzar les pregàries en grup, especialment
els divendres que es un dia important, així doncs reforçant els llaços entre germans de
religió i fomentant la solidaritat entre ells.

Avui en dia, on la vida pot ser una mica agitada i plena de distraccions més en un país que
no és religiós en l'àmbit musulmà, el Salat serveix com a recordatori constant de la
presència de Allah a tots llocs. A través de les pregàries diàries, els musulmans troben
moments de calma i reflexió enmig de totes les distraccions del món modern (avui en dia).

A més, el Salat també és un recordatori de la importància de la disciplina i la constància a la

vida. Ja que mai s'ha de deixar de costat aquesta rutina sinó que s'ha de complir fins al final
dels dies. Mitjançant la realització de les cinc pregàries diàries en moments específics, els
musulmans practiquen l'autodisciplina i l'organització a les seves vides de forma pacífica.

18
Dificultats i Desafiaments en l'Observació del Salat

Tot i que el Salat és una part fonamental de la vida musulmana, a vegades pot haver-hi
problemes a l'hora d'executar o, especialment en situacions o llocs no musulmans o en
situacions difícils. Alguns d'aquests problemes poden incloure:

Horaris de Treball i Escola:

De tant en tant, els horaris de treball o de classes poden coincidir amb els horaris de
les pregàries, fet que fa més difícil trobar el temps i l'espai adequats per al Salat.

Espai i Privacitat:

​En llocs on no hi ha mesquites o llocs adequats per pregar, pot ser complicat trobar
un espai tranquil i privat per realitzar les pregàries.

Discriminació:

En algunes comunitats no musulmanes,els musulmans poden enfrontar discriminació

per practicar la seva obligació en públic, fet que vegades , gent amb intencions
racistes dificulten aquesta pràctica.

Viatges i desplaçaments:

​Quan els musulmans estan de viatge o fora de casa, poden trobar-se en situacions
on és més difícil mantenir l'horari regular de les pregàries.

Compromisos Socials i Laborals:

En ocasions, els compromisos socials, laborals o familiars poden interferir amb els
horaris de les pregàries, requerint equilibrar les responsabilitats que tenen amb la
realització del Salat.

Cal mencionar que en algunes ocasions, hi ha festes com el Carnaval, Sant Joan,
Halloween, festes de música electrònica, o altres celebracions d'oci locals, on l'ambient
festiu, l'alcohol i les temptacions luxurioses poden ser més forts i posar a prova la disciplina
dels musulmans en mantenir les seves pràctiques religioses, com ara rezar a temps o
respectar el dejuni durant Ramadan. Aquestes temptacions poden ser especialment
desafiants, però molts musulmans segueixen trobant maneres de seguir amb el seu Salat i

19
d’altres cauen en aquestes festes i es troben amb l'opció “d’abandonar” les seves creences
per una nit.

Per acabar, aquesta pràctica és obligatòria a partir dels divuit anys, tot i que alguns
països més radicals amb l'implementació de la religió (cosa que està prohibida a
l’Alcorà) es comença des dels vuit anys.

d).-Solidaritat i generositat

Quan arriba el Ramadà, la solidaritat i la

generositat esdevenen expressions
profundes de compassió i empatia. És un
temps en què cada individu pren la decisió de
com pot contribuir i ajudar aquells que es
troben en situacions de necessitat,
ajustant-se a les seves pròpies capacitats i
circumstàncies.

Des de la perspectiva personal, l'acte de

donar i ser generós no només implica complir amb una obligació, sinó que també ofereix
una sensació íntima de satisfacció i compliment. En aquest moment, es reconeix la
capacitat de causar un impacte positiu i fer una diferència real en la vida dels altres, creant
una connexió més profunda amb el propòsit de contribuir al benestar col·lectiu.

La solidaritat, en aquest context, va més enllà de l'assistència material; també reforça la

importància de les relacions humanes i la cura envers la comunitat. A través de gestos
generosos, es construeix un teixit de confiança i suport mutu, creant un entorn on les
persones es senten connectades i recolzades.

Així, la intersecció entre la generositat, la solidaritat i la cura cap a la comunitat durant el

Ramadà no només enriqueix la vida dels beneficiaris, sinó que també proporciona als
donants una comprensió més profunda del seu propi poder per fer el bé i contribuir al
creixement col·lectiu. En conjunt, aquesta dinàmica ressalta la importància de les accions
individuals en la creació d'un teixit social ric i resilient.

20
Desenvolupament de l'Autodisciplina:

L'autodisciplina adquirida durant el Ramadà i en el islam en general és una qualitat única

per a cada persona. Cadascú enfronta les seves pròpies temptacions i desafiaments
personals durant el dejuni, la qual cosa reforça el seu autocontrol i resistència. Desde la
perspectiva individual, és un període d'autoreflexió que ajuda a identificar àrees de millora
personal i a cultivar la força interior per superar obstacles del dia a dia.

21
2.-COMPARATIVA DEL RAMADÀ A ESPANYA I ALTRES

a).-Cultura Catòlica i Musulmana (generació, antiga i futura)

Cultura catòlica: La cultura catòlica es basa en la fe cristiana, amb el Vaticà com a centre
de l'Església catòlica. Al llarg dels segles, la cultura catòlica ha tingut un gran impacte en
àmbits com l'art, l'arquitectura, la música, la literatura i la filosofia. Els catòlics creuen en la
Santíssima Trinitat, la Bíblia com a llibre sagrat i en l'autoritat del Papa.

Generació antiga: La generació més gran de catòlics va créixer en una època en què la
religió catòlica era molt important en la vida diària. Les cerimònies tradicionals, els
sagraments i els valors catòlics eren fonamentals per a ells.

Generació futura: En la generació futura, la cultura catòlica pot canviar a mesura que les
persones s'adapten als canvis socials i culturals. Podrien aparèixer noves formes de litúrgia
i pràctiques espirituals. També és possible que alguns catòlics adoptin perspectives més
obertes o s'interessen per conèixer altres tradicions religioses.

Cultura Musulmana: La cultura musulmana està influïda per l'islam, una religió basada en
alCorà i les ensenyances de Mahoma com a profeta. L'islam ha tingut un gran impacte en
aspectes com l'arquitectura islàmica, la cal·ligrafia àrab, la música tradicional, la poesia i la
filosofia. Els musulmans creuen en un Déu únic, Allah, i practiquen els cinc pilars de l'islam.

Generació antiga: Els més grans han viscut en un context on la pràctica de la religió era
central en la seva vida diària. Han crescut en famílies i comunitats amb valors islàmics
tradicionals, que inclouen la pregària diària, el dejuni durant el mes de Ramadà i la
realització del Hajj si era possible.

Generació futura: Els futurs practicants poden experimentar canvis en la cultura islàmica a
mesura que s'interessen per altres cultures i s'adapten als canvis del món actual de manera
que el islam vagi canviant . Podrien adoptar perspectives més obertes i buscar una
comprensió més àmplia i anar afegint nous coneixements.

b).- Comparativa a España amb altres regions

A Espanya, on hi ha una població musulmana significativa, el Ramadà és practicat pels

musulmans que resideixen al país. Durant aquest mes, les comunitats musulmanes es

22
reuneixen a les mesquites per realitzar pregàries especials i per trencar el dejuni al
capvespre. Les famílies i amics també es reuneixen per compartir àpats després de la
posta de sol. A més, és comú que els musulmans duguin a terme actes de caritat i donin
almoina als necessitats durant aquest mes. Sent un país de majoria no musulmana, les
persones no musulmanes solen respectar i mostrar comprensió cap a aquells que estan
observant el Ramadà.

Cal afegir que també altres grups reduïts de persones, no solen respectar també aquesta
tradició pel fet de ser una religió diferent de la seva, usualment és un grup reduït de
persones, siguin grups racistes, radicals o simplement ateus que veuen malament el fet
d'establir noves tradicions i religions al seu país. Algunes persones podrien no estar
informades sobre el Ramadà o tenir una comprensió limitada d'aquesta pràctica. En aquest
cas, la manca de respecte podria ser fruit d'una falta d'educació i coneixement més que
d'una resposta negativa.

(És important recordar que la diversitat d'opinions és comuna en una societat plural i oberta
com Espanya. El diàleg i la comprensió mútua poden ajudar a abordar aquestes diferències
d'opinió i promoure la tolerància religiosa i cultural. La legislació espanyola també protegeix
els drets individuals a la llibertat religiosa i la no discriminació, el que significa que tothom té
el dret a practicar la seva religió o creença, o no fer-ho, sense ser objecte de discriminació.)

Per altra banda, el Ramadà se celebra arreu del món on hi ha comunitats musulmanes. No
obstant això, les pràctiques i costums poden variar segons la regió i la cultura local. En
alguns països de majoria musulmana, com el Marroc, el Ramadà és un període de gran
importància i es viu de manera molt intensa. Els carrers i els mercats estan animats durant
les nits, i els àpats i dolços tradicionals es preparen en abundància per trencar el dejuni.
Les pregàries en grup a les mesquites són una part fonamental de l'experiència del
Ramadà en aquestes regions.

És important tenir en compte que cada persona té una experiència individual i única del
Ramadà, independentment de la regió on es trobi. Les experiències personals poden variar
segons la devoció religiosa, les tradicions familiars i altres factors culturals.

A part del Marroc, hi ha diversos països arreu dels continents on el Ramadà és observat i
celebrat pels musulmans.

23
24
Aràbia Saudita:

Com a país de majoria musulmana, l'Aràbia Saudita és un lloc on es viu el

Ramadà de manera molt intensa. Les ciutats com Meca i Medina tenen una gran
importància durant aquest mes, ja que milers de musulmans realitzen el
pelegrinatge a aquests llocs sagrats.

Indonesia:

És el país amb la major població musulmana del món, i el Ramadà es viu de

forma destacada. A Indonèsia, hi ha una gran diversitat cultural i es duen a
terme cerimònies religioses, com les tarawih (pregàries nocturnes), i es
preparen menjars tradicionals per trencar el dejuni.

Turquia:

Amb una població majoritàriament musulmana, el Ramadà és un més important a

Turquia. Les ciutats com Istanbul tenen un ambient vibrant durant aquest període,
amb mossegades especials, com el pa amb mel (ramazan pidesi), que es
preparen per al trencament del dejuni.

Malàisia:

Amb una gran població musulmana, Malàisia és un lloc on es viu el Ramadà amb
gran devoció. Hi ha mercats nocturns especials coneguts com a "bazaars del
Ramadà", on les persones poden gaudir de diverses delícies gastronòmiques
després de la posta de sol.

Egipte:

El Ramadà a Egipte té una gran importància cultural i religiosa. Les llums i les
decoracions especials s'instal·len a les places i als carrers durant aquest mes, i es
realitzen cerimònies religioses i s'organitzen festes familiars per trencar el dejuni.

Nigeria:

Amb una gran població musulmana, el Ramadà és observat amb fervor a Nigèria.
Les comunitats musulmanes es reuneixen per realitzar oracions especials,

25
 compartir menjars després de la posta de sol i participar en activitats comunitàries i
caritatives..

La representació del Ramadà en pel·lícules, llibres i altres mitjans de comunicació ha

donat visibilitat a aquest mes. Algunes pel·lícules i llibres han abordat el

Ramadà com a tema central, explorant les experiències i els desafiaments que afronten
els musulmans durant aquest mes.

c)-Llibres i pel·lícules:

El Pastís de Casament" (Ali's Wedding) - 2017:

Una comèdia australiana sobre un noi musulmà a Austràlia. Ha d'afrontar el que ell
vol i el que la seva família espera, especialment durant el Ramadà. És com una
batalla entre les seves pròpies coses i el que es diu que és "correcte" com a bon
musulmà.

El nen de la maleta:

De Lene Kaaberbøl i Agnete Friis Aquest llibre parla sobre el Ramadà en el context
de la història, explorant la vida d'un nen refugiat i com experimenta aquesta
celebració religiosa de manera solitària als carrers.

No sense la meva filla:

De Betty Mahmoody Aquest llibre narra l'experiència d'una dona i la seva filla a l'Iran
durant la Revolució Islàmica, incloent-hi les pràctiques culturals i religioses, com el
Ramadà.

El quadern de Maya:

D'Isabel Allende En aquesta novel·la, el personatge principal, Maya, viu

experiències diverses arreu del món, incloent-hi períodes en països de majoria
musulmana on es tracta el tema del Ramadà.

Fills del cel (Children of Heaven):

26
Aquesta pel·lícula iraniana, dirigida per Majid Majidi, destaca la vida quotidiana a
l'Iran, incloent-hi les pràctiques religioses com el Ramadà, a mesura que segueix la
història de dos germans.

27
3.- RAMADÀ A VILANOVA I LA GELTRÚ: UN PONT ENTRE
CULTURES

Les quatre entrevistes donen una visió completa i diversa de com diferents persones
viuen el Ramadà des de perspectives diverses, especialment des d'una perspectiva no
musulmana, amb l'excepció del Sheg. A través d'aquestes entrevistes, faig veure com
aquesta pràctica religiosa afecta les persones de diferents creences i com pot influir en la
construcció d'una comunitat més oberta i empàtica. Les entrevistes mostren com el
Ramadà no només és una pràctica personal, sinó com també pot tenir un impacte en la
interacció i comprensió entre les diferents comunitats religioses.

Per altra banda, gràcies a les entrevistes, he pogut conèixer com diferent gent viu i
pensa sobre el Ramadà i l'islam des de diverses perspectives i àmbit a Vilanova i la
Geltrú i Barcelona. Ha estat molt interessant parlar amb ells i entendre les seves opinions
sobre aquesta festivitat. Les converses han estat importants per parlar obertament sobre
les seves opinions i experiències personals, i també per fomentar la comprensió entre les
diferents comunitats religioses i científiques.

He après tant sobre les pràctiques com les tradicions i investigacions relacionades amb
el Ramadà en el nostre entorn. Les històries que he escoltat m'han ajudat a
desenvolupar el meu treball i a connectar amb la diversitat cultural i religiosa que envolta
aquesta celebració.

a).- Entrevista Xavier Artigas - Delegat d'ecumenisme i relacions

interreligioses del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

En primer lloc, agrair a en Xavier per la seva col·laboració, el tema tractat va ser
comentar sobre el Ramadà i el diàleg interreligiós des de la perspectiva cristiana i
quines opinions fluïen en l'àmbit catòlic.

Des del seu punt de vista, ha participat en diversos esdeveniments multiculturals on

diverses associacions religioses es reunien en una taula rodona a Vilafranca i discutien
sobre temes religiosos amb respecte i enteniment per als altres participants.

Les principals impressions que té una persona no musulmana a l'hora de sentir la

paraula Ramadà és la mateixa, fer un dejuni, però sense saber el significat cultural

28
 darrere d'allò, però sense cap mena de rebuig o pensaments negatius, perquè com a
catòlics es fa la Quaresma que és una arrel similar a la tradició del Ramadà.

Les interaccions amb el món islàmic i catòlics són bastant recurrents avui en dia, però
encara falta un pas per entendre una mica més la cultura islàmica això vol dir tenir
perspectives més obertes, s'ha d'entendre que dins de l'islam hi ha branques, divisions
unilaterals que diferencien el fanatisme radical i els musulmans devots, ja que a través
dels mitjans de comunicació podem rebre informació falsa on en comptes de
diferències aquestes branques el que fan és perjudicar la imatge islàmica en general,
generant rebuig i odi.

Per afavorir una bona interacció i comprensió és vital sempre optar per al diàleg
interreligiós i comunicar amb la intenció d'aprendre sempre.

Com a experiència pròpia d'en Xavi ha pogut experimentar de primera mà els tractes
amb la comunitat islàmica. Un cop al mes a Vilafranca es fa una reunió interreligiosa on
es veuen diferents representants de les religions a Vilafranca (Budistes, Musulmans,
Catòlics, bahá'í i jueus) en aquesta taula es decideix quins temes transmetre de cara al
públic amb l'objectiu de consolidar coneixements també hi ha hagut diversos contactes
amb el Bisbe Agustí i el centre islàmic i es recorda com un record bonic, ja que ajuda a
fomentar la religió musulmana de cara a altres públics religiosos en gran manera.

Tot i que estem en un bon moment en l'àmbit interreligiós,la comprensió i son molt lents,
per el fet de que cada dia més la gent comença a interessar se per les tradicions o la
cultura en general ajuda bastant a apresurar aquest pasos.

Finalment per a destacar totes les religions més famoses i praticades tenen en comú
amb el ramadà, el dejuni sempre està present i que sempre està les dugues cares de la
moneda, el cel i l’infern, el fet de patir un càstig o premi per les teves accions durant
l'època del dejuni sempre està present.

b).-Entrevista a Rector Mossèn Pere Milà - Parròquia de Sant Joan Baptista de

Vilanova i la Geltrú:

En primer lloc, vull agrair al Pere la seva col·laboració, després de respondre les
preguntes he pogut concloure que la
religió catòlica té diverses similituds amb la

29
religió musulmana, ja que temes con el dejuni, l'abstenció d’actes impurs o detalls
concrets en la Biblia reforçen aquestes sembalnçes.

En primer lloc vam parlar sobre com es percibia la importancia del ramada desde la
perspectiva cristiana aqui a Vilanova, ens va respondre que hi havien coses bastant
similars entre les unes i les altres, sobretot els objectius per dur a terme.

En segon lloc vam parlar sobre quins aspectes podem aprendre del ramadà i posar ho
en pràctica als cristians, alguns aspectes a tenir en compte son el fet de compartir i
gaudir de les experiències religioses, també es pot aprendre sobre el fet de que
encara que no estiguin en el seu país d’origen tinguin una capacitat de ser més fidels
a aquest mes que no pas la comunitat cristiana, ja que ell explica que la comunitat
està més diluida que no pas els musulmans que es mantenen junts i fidels.

Per altra banda ens va explicar com es pot tenir més conciencia sobre el fet de veure
el ramadà com a cristians, pels cristians podien tornar segles enrere i tornar a
entendre el fet de l'origen de la Quaresma, de perquè feien un dejuni i perquè feien el
que tenen que fer com a devots cristians. Sociologicament la majoria de Vilanova es
Cristiana per tradició només.Com a cristians poden intentar tenir un punt mes de
compromís per veure allò que fan els fa bé com a tal i intentar veure ho com ho veuen
els musulmans al ramadà i no només veure ho com una festa tradicional .

A la comunitat de Vilanova s'ha pogut veure que hi ha hagut casos on el ramadà si ha

influït en persones de altres religions , ja siguin alguns conceptes com portar la religió
com estil de vida o el mateix fet de veure que un ramada compleix la seva tasca com
a devot fa que un cristià experimenti estímul i també vulgui ser com ell ja sigui en el fet
de cumplir la Quaresma.

Alguns valors molt importants que comparteixen aquestes dues pràctiques religioses
son el mateix fet de que en els dos casos sempre s'han de seguir els passos que Déu
marca, com la purificació espiritual i fisica, aquests pasos donen entendre que en les
dues religions son passos per purificarse amb pregàries, caritat, alguns asesis tame,
centrarnos per seguir el camí de deu de nou.

Finalment comparat amb la religió musulmana que cada dia se sumen milers i milers
de practicants nous, la religió cristiana esta travessant per una fasede transicio, la
vivencia de la religión se está renovant i canviant seguint uns pasos a un estat més
30
 liberal, no com abans que s'havia de cumplir per ordres de la iglesia la religió i si no ho
feies parties un càstig de mort, cada canvi pot durar més de cent anys per a la societat
cristiana, ell diu que els següents passos s'han de construir en base a la fe, noces pot
viure en base questions físiques (càstigs) o de questions mentals (obligació), ja
que durant la vida passen moltes coses que requereixen tenir una bona fe i connexió
amb Deu.

Però no obstant aquest exemple a la societat moderna no es pot evitar que algunes
regions més antiquades del marroc si que segueixen amb el sistema de impartir la
religió com a obligació(Marroc o altres regions de orient)

c).-Entrevista a Azbir, President i Shegh de la Mezquita Al Furkan -

Vilanova i la Geltrú:

Azbir, com a president i orador de la Mezquita Al Furkan, comparteix la seva visió

única sobre com tant els joves com els adults musulmans experimenten el Ramadà a
Vilanova i la Geltrú.

Pel que fa als joves, es pot observar que la seva adaptabilitat a un ambient menys
religiós es converteix en un dels seus punts forts. Malgrat les influències externes,
molts d'ells troben maneres úniques de mantenir la seva pràctica religiosa durant el
Ramadà. No obstant això, el punt fluix esta en la manca de pressió social i cohesió
comunitària, ja que poden experimentar més dificultats per mantenir un compromís
profund amb la religió i tradicions en un entorn menys tradicional.

Per altre banda, els adults musulmans, destaquen el seu paper fonamental en la
preservació de les pràctiques religioses durant el Ramadà. A diferència dels joves,
molts adults es troben més ancorats en les seves creences i actuen com a guies a la
propia mezquita per als membres més joves de la comunitat. La seva experiència i
compromís contribueixen a mantenir viva la flama del Ramadà, tot i les influències
externes i la manca d'un ambient religiós més dens.

Azbir destaca que, tot i els desafiaments, la comunitat musulmana a Vilanova i la

Geltrú té l'oportunitat de créixer i enfortir-se en un entorn diversificat com Vilanova. La
seva adaptabilitat és un punt fort, però reconeix que cal posar més èmfasi en la

31
 consciència religiosa i la cohesió comunitària per assegurar-se que totes les
generacions mantinguin viva la seva pràctica religiosa.

Per acabar, la vivència del Ramadà a Vilanova i la Geltrú destaca l'adaptabilitat dels
joves musulmans a un entorn menys religiós, així com la importància dels adults com
a guies i suports per a la preservació de les pràctiques religioses. Malgrat els
desafiaments i moments de poca fe, la comunitat musulmana es veu amb forces per
mantenir viva la flama del Ramadà, adaptant-se i creixent en una societat diversa.

D).-Entrevista amb Júlia Farré, experta en nutrició i hàbits alimentaris de

Centro Júlia Farré Dietistas - Barcelona.

Júlia Farré destaca que la pràctica de dejuni diari durant el Ramadà pot induir canvis
significatius en el metabolisme dels individus. El dejuni prolongat durant les hores de
llum pot impulsar el cos a adaptar-se a aquesta restricció alimentària. En resposta a la
manca d'ingesta constant d'aliments, l'organisme pot experimentar ajustos metabòlics
que fomenten una major dependència de les reserves d'energia, com ara els
carbohidrats emmagatzemats al fetge i els músculs.

Aquesta adaptació metabòlica té la capacitat de millorar l'eficiència en l'ús dels

nutrients disponibles. Durant el dejuni, el cos pot optimitzar la utilització dels substrats
energètics, com ara els àcids grassos i els carbohidrats, per mantenir funcions vitals
com el metabolisme basal i les funcions cel·lulars. Aquesta reconfiguració pot afavorir
una pèrdua de pes en aquells individus que experimenten un balanç energètic
negatiu, és a dir, que consumeixen més calories de les que ingereixen.

A més, el metabolisme adaptatiu durant el Ramadà també pot contribuir a la

conservació de la massa muscular. En lloc de recórrer immediatament a la
descomposició de proteïnes per obtenir energia, el cos pot prioritzar altres fonts per
mantenir la massa muscular. Aquesta adaptació té importants implicacions per a
aquells que busquen perdre pes de manera saludable, ja que protegeix la massa
magra, contribuint a una millora de la composició corporal.Durant el Ramadà, el
dejuni diürn pot tenir un impacte notable en la resposta glucèmica postprandial. Evitar
els picos d'ingesta alimentària al llarg del dia pot contribuir a una resposta més
moderada als nivells de glucosa després de menjar. Aquesta estabilització és crucial,

32
 ja que els canvis bruscos en els nivells de sucre a la sang poden ser problemàtics per
a aquells amb diabetis, augmentant el risc de complicacions a curt i llarg termini.

La pràctica del dejuni pot reduir les fluctuacions extremes en els nivells de glucosa, ja
que l'absència d'ingesta constant d'aliments ajuda a mantenir una resposta glucèmica
més controlada. Això pot ser particularment beneficiós per a aquells amb diabetis tipus
2, ja que podria contribuir a una millora de la sensibilitat a la insulina i a una millor
gestió de la glucosa.

A més, aquesta estabilització dels nivells de sucre a la sang podria tenir ramificacions
positives més enllà de la salut diabetològica, afectant també l'energia i l'estat d'ànim
dels individus durant el període de dejuni.

Impacte en el Sistema Digestiu i Processos de Desintoxicació:

Júlia Farré aprofundeix en l'efecte del dejuni durant el Ramadà sobre el sistema
digestiu i els processos de desintoxicació, destacant com aquesta pràctica pot oferir
un període de repòs beneficios per al cos.

Durant les hores de dejuni, el sistema digestiu té l'oportunitat de descansar i

reequilibrar-se. La interrupció de l'ingesta alimentària permet al cos redirigir l'energia
sol·licitada per a la digestió cap a altres funcions importants. Aquest temps de repòs
pot afavorir una digestió més eficient quan els individus tornen a menjar després del
període de dejuni.

A més a més, el dejuni pot contribuir a processos de desintoxicació. Amb la

disminució de la ingesta alimentària i l'absència de noves toxines per processar, els
sistemes corporals poden concentrar-se en eliminar productes de degradació
acumulats i altres toxines. Aquesta neteja interna pot tenir beneficis per a la salut
general, ajudant a mantenir la funció òptima dels òrgans i a reduir la càrrega tòxica en
el cos. La millora en la resposta del cos a la insulina emergeix com un factor clau amb
conseqüències positives en la prevenció de problemes metabòlics, com la resistència
a la insulina i, per tant, potencialment, en la prevenció de malalties com la diabetis
tipus 2.

33
La sensibilitat a la insulina es refereix a la capacitat de les cèl·lules del cos per
respondre a aquesta hormona, que juga un paper essencial en la regulació dels
nivells de sucre a la sang. Durant el dejuni, Júlia destaca que els nivells de glucosa
sanguínia es mantenen més estables, ja que es minimitzen els pics postprandials,
evitant sobrecàrregues en la producció d'insulina.

La pràctica regular del dejuni pot afavorir una resposta més eficient dels teixits a la
insulina quan es reprengui la ingesta alimentària.

Pel que fa a la hidratació, Júlia enfoca la importància de mantenir-se ben hidratat

durant les hores permeses de menjar i beure. Aprofundeix en la necessitat d'equilibrar
l'aportació d'aigua amb altres nutrients essencials per mantenir una nutrició adequada
durant aquest temps restringit de consum.

El dejuni pot generar una sèrie de sentiments i emocions, des de la satisfacció i la

disciplina fins a la frustració i l'estrès. La restricció alimentària pot ser un repte per a
algunes persones, especialment si s'ajunta amb factors com la fatiga o els canvis en
els horaris de son. Algunes persones poden experimentar canvis d'humor, irritabilitat
o ansietat relacionats amb les restriccions alimentàries i les demandes físiques
d'aquesta pràctica.

La comprensió d'aquests aspectes psicològics és crucial, ja que pot influir

significativamente en la salut mental dels individus. Gestionar els efectes emocionals
del dejuni pot ser vital per mantenir un equilibri entre el benestar físic i emocional
durant el Ramadà. Júlia destaca la importància de l'auto cuidat i la consciència
emocional, encoratjant els individus a ser compassius amb si mateixos i a buscar
suport si ho necessiten.

34
35
5.-ENQUESTA

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdJcizg6cNGYjL3dyY-EBSNfqY4wZr_fX1IRq
7RaUufSorbng/viewform?usp=sf_link

A continuació, detallem més la informació recollida a partir de les respostes

proporcionades en el qüestionari sobre el Ramadà i la percepció de la comunitat
musulmana a Vilanova:

a).-Com es viu en Ramada a Vilanova i la Geltrú?

L'ampli percentatge del 95,5% dels enquestats que coneixen el Ramadà reflecteix una
notòria familiaritat dins de la comunitat amb aquesta pràctica religiosa. Aquest alt
nivell de coneixement suggereix que la informació sobre el Ramadà és àmpliament
accessible i que les persones tenen una comprensió bàsica d'aquest període sagrat
en la religió musulmana. Aquesta familiaritat pot ser el resultat de diverses fonts
d'informació, com l'educació, la interacció social o altres formes de comunicació. El
fet que gairebé la totalitat dels enquestats coneguin el Ramadà indica una certa
consciència i reconeixement d'aquest aspecte significatiu de la pràctica islàmica dins
de la comunitat a Vilanova.

b).-Procés de Dejuni durant el Ramadà:

La percepció compartida pels participants indiquen una comprensió clara del procés
de dejuni durant el Ramadà. És destacable que la majoria dels enquestats han
identificat correctament que durant aquest període, els creients han de mostrar
abstinència no només en menjar i beure, sinó també en altres comportaments
considerats impurs. Aquesta comprensió abasta des de l'alba fins a la posta de sol,
destacant la durada diària d'aquesta pràctica religiosa. Alguns enquestats han pogut
transmetre coneixements més profunds però res de l'altre món.

c).- Com viuen els joves musulmans de Vilanova el Ramadà:

Els resultats mostren que hi ha una varietat d'opinions sobre com els joves
musulmans a la localitat experimenten el Ramadà. Un 40% pensa que pot ser un
repte per a ells, indicant potser dificultats en la gestió del dejuni i altres pràctiques.

36
 D'altra banda, un 37, 5% veu que ho fan amb facilitat, indicant una visió més positiva
i potser una adaptació exitosa a les demandes del Ramadà.

És interessant notar que un 21, 6% creu que els joves podrien viure-ho pitjor que els
adults. Això podria reflectir la percepció de desavantatge o desafiament que poden
experimentar aquests joves, potser a causa de pressions i responsabilitats diferents
respecte als adults durant aquest més sagrat.

En conjunt, aquests punts de vista reflecteixen la diversitat d'experiències i

desafiaments que els joves musulmans poden enfrontar durant el Ramadà, oferint
una visió més humana de com la comunitat interpreta aquesta pràctica religiosa.

d).- Tradicions Específiques dels Joves Musulmans:

Els resultats mostren que la majoria dels participants no tenen molta informació sobre
les tradicions específiques dels joves musulmans en comparació amb els adults
durant el Ramadà. Això suggereix una possible manca de coneixement sobre les
pràctiques particulars que poden ser diferents entre les diferents generacions dins de
la comunitat.

Aquesta manca d'informació podria ser atribuïda a diversos factors, com ara la falta
d'oportunitats per aprendre o una manca general de visibilitat de les pràctiques
específiques dels joves. També podria reflectir una manca de diàleg i interacció entre
les diferents generacions dins de la comunitat.

Oportunitats d'Aprenentatge sobre el Ramadà:

La majoria dels participants han tingut l'oportunitat d'aprendre sobre les tradicions i el
significat del Ramadà, ja sigui a l'escola, on els seus companys practicants han pogut
compartir coneixements i experiències, o en entorns laborals, en els quals les
discussions sobre diversitat cultural i religiosa han afavorit una millor comprensió del
Ramadà. Aquesta exposició a diverses perspectives i pràctiques religioses suggereix
un enriquiment del coneixement i la tolerància envers altres cultures i creences

37
Moments Interessants o Curiosos del Ramadà:

Les respostes dels enquestats ofereixen una visió àmplia i rica dels diversos aspectes
que troben interessants en relació al Ramadà. Entre aquests, destaquen la capacitat
de resistir el dejuni durant llargues hores, que no només posa a prova la disciplina i la
fortalesa física, sinó que també té significats profundament espirituals per als
practicants. A més, s'observa un reconeixement especial a la celebració final, quan es
reuneixen amb familiars i amics per compartir un àpat festiu després de la posta del
sol, simbolitzant no només l'acabament d'un període de sacrifici, sinó també la
comunió i la solidaritat comunitària.

A banda d'això, les restriccions i sacrificis associats amb el Ramadà també generen
un interès notable. La pràctica de l'abstenció d'aliments, begudes i altres plaers
mundans durant el dia representa una renúncia voluntària amb propòsits religiosos,
una manera de cultivar la disciplina i la consciència espiritual. Així, la varietat
d'aspectes que s'aborden en les respostes no només reflecteix la complexitat
d'aquesta celebració religiosa, sinó que també posa de manifest la diversitat de valors,
creences i experiències que convergeixen en el context del Ramadà.

Coexistència Pacífica i Comprensió Interreligiosa:

La rotunda majoria del 95,5% dels participants reflecteix una tendència

sorprenentment unànime cap a la prioritat de la coexistència pacífica entre els
diversos grups religiosos a Vilanova. Aquest resultat no només ressalta la consciència
i la sensibilitat de la comunitat envers la importància de la convivència harmoniosa,
sinó que també suggereix una profunda comprensió del valor de la diversitat religiosa.

Aquesta xifra remarca que la diversitat religiosa no només és reconeguda, sinó que
també és valorada com un pilar fonamental per al teixit social de la comunitat. El
suport massiu a aquesta idea no només reflecteix una actitud positiva envers la
pluralitat de creences i pràctiques religioses, sinó que també indica un compromís
ferm amb els principis de tolerància i respecte mutu.

38
 A més, aquesta alta proporció dona entendre que la comunitat de Vilanova està
activament compromesa en la construcció d'un entorn inclusiu i acollidor per a tothom,
independentment de la seva afiliació religiosa. Aquest suport a la coexistència pacífica
és, sens dubte, un testimoni del progrés i la maduresa d'una societat que valora la
diversitat com a força enriquidora i fonament per a una convivència harmoniosa

Millora de la Comprensió i Respecte:

La perspectiva majoritària entre els enquestats, amb un 86, 2%, indica que hi ha una
oportunitat clara per millorar la comprensió i el respecte per les festivitats religioses
com el Ramadà entre aquells que no tenen creences religioses. Aquesta resposta
reflecteix una obertura i una voluntat de millorar la comunicació i la comprensió
intercultural.

Aquesta disposició a millorar la comprensió pot ser vist com un reconeixement de la

importància de la diversitat religiosa i cultural dins de la comunitat. És un indicatiu
positiu que suggereix que molts estan disposats a treballar en la construcció de ponts
d'enteniment entre diferents perspectives i pràctiques religioses.

Promoció de la Diversitat Religiosa i Cultural:

El 95,5% dels enquestats que destaca la importància de fomentar el respecte cap a

les diferents religions confirma un consens ferm dins de la comunitat sobre la
necessitat de promoure la diversitat religiosa i cultural a Vilanova. Aquesta majoria
demostra un suport decidit per a un enfocament inclusiu i respectuós cap a les
diferències religioses, evidenciant un compromís profund amb la convivència
harmoniosa i la comprensió interreligiosa.

És preocupant constatar que, malgrat la clara majoria favorable a fomentar el respecte

cap a les diferents religions, hi ha encara un petit percentatge del 4,5% que suggereix
la possibilitat d'ignorar als companys practicants. Aquesta visió minoritària reflecteix
una manca de sensibilitat i comprensió cap a la diversitat religiosa, i pot ser
interpretada com una indicació de prejudicis o manca d'empatia dins de la comunitat.

39
 Aquesta troballa posa de manifest la necessitat urgent de treballar per superar els
prejudicis i promoure una cultura de respecte i inclusió envers totes les creences
religioses. És evident que encara hi ha un camí llarg a recórrer per aconseguir una
convivència veritablement harmoniosa i tolerant a Vilanova. Per tant, és crucial
redoblar els esforços per educar i sensibilitzar sobre la importància de la diversitat
religiosa i la necessitat de respectar les creences i pràctiques dels altres.

Aquesta tasca de superar els prejudicis ha de ser abordada de manera integral, i no

només en l'àmbit personal, sinó també en entorns clau com els llocs de treball, les
institucions educatives, els espais socials i els mitjans de comunicació. És essencial
promoure la interacció i el diàleg interreligiosos en aquests contextos per tal de
fomentar una mentalitat més oberta i respectuosa envers la diversitat religiosa.

El dimarts 2 d’abril del 2024 va sorgir una notícia interessant també, aquesta notícia
relata un esdeveniment durant un partit de la Premier League entre el Bournemouth i el
Crystal Palace. Dango Ouattara, un jugador musulmà del Bournemouth, va sortir del
camp per trencar el dejuni del ramadà.

Després de només dos minuts de joc, Ouattara es va dirigir a la banda per menjar i
beure, ja que no havia pogut alimentar-se durant tot el dia a causa del ramadà. Tant els
seus companys com els rivals del Crystal Palace van esperar-lo respectuosament.

(https://www.elconfidencial.com/deportes/futbol/2024-04-03/se-detiene-partido-jugador-e
ntrenador-espanol-coma-ramadan-premier-inusual-momento-premier_3859479/)

El partit no va continuar fins que Ouattara va beure aigua i es va menjar uns dàtils.
Aquest gest d’esportivitat cap a un equip que juga en condicions d’inferioritat durant
aquestes dates ha suposat un acte noble cap al col·lectiu musulmà.

A més, aquest episodi exemplifica el respecte i la promoció dels valors cap a una altra
cultura. El fet que tots els jugadors, tant del Bournemouth com del Crystal Palace,
esperessin pacientment que Ouattara trenqués el seu dejuni mostra una gran

40
consideració i respecte per les seves creences i pràctiques musulmanes. Aquesta acció
no només demostra l’acceptació de la diversitat cultural dins l’esport, sinó que també
serveix per sensibilitzar sobre les diferents
pràctiques religioses i culturals que es poden
trobar dins d’un mateix equip. És un recordatori
que l’esport és una plataforma per a la inclusió i el
respecte mutu, independentment de les
diferències culturals, etnia o religioses.

Figura 4

41
4.- EXPERIÈNCIA

a).-La meva perspectiva personal

El Ramadà, amb el seu dejuni diürn i el dinar al capvespre, va portar una sèrie
d'experiències notables i canvis físics i emocionals en aquell mes Les primeres setmanes
vaig notar una sensació de cansament més notable del que és habitual, especialment
als matins, tot i que hi havia dies que no sé per què em sentia amb més energia al
principi del dia.

Aquest canvi en els meus nivells d'energia al llarg de les hores era una cosa nova i difícil,
però a mi al principi perquè no sabia gestionar la despesa calòrica per no cansar-me
durant les 15 hores de dejuni. La gana i els mals de panxa eren recurrents durant certes
hores del dia, i això de vegades afectava la meva concentració i paciència sigui a
l'institut o altres llocs no obstant amb els dies ti acostumes. Experimentar canvis en el
meu rendiment físic i mental va ser una de les parts més dures, ja que em costava
mantenir el mateix nivell d'enfocament i de resistència que abans del Ramadà, per
exemple a entreno(Kick Boxing) gastava molta més energia del que és habitual, però no
ho notava fins al final de l'entrenament, això feia que a vegades el cos tremoles sobretot
a les cames i la i la gola es ressecava molt també.

No obstant això, malgrat aquestes complicacions, vaig notar alguns canvis positius al
meu cos. Hi va haver una pèrdua de pes evident pero no eren més que grases sobrants
al cos , especialment a la cara i el tors, cosa que va ser inesperada però no
necessàriament no benvinguda. També vaig notar una millora a la meva pell; moltes
taques d'acne van desaparèixer, cosa que va ser una grata sorpresa ja que no me
esperaba aquell canvi, això va supondre un augment d’autoestima .

Una de les parts més importants del Ramadà com a experiència és el fet de sentir la
sensació de purificació Vaig sentir que el meu cos s'estava desintoxicant d'alguna
manera, i això es va reflectir a la meva pell més clara i al meu benestar a nivell més
espiritual. Les tasques que duia a terme de forma religiosa també em relaxava bastant.

A més, va millorar en gran manera el meu llaç familiar. El fet de reunir-nos tots junts a
taula, sigui amb oncles, avis o altres familiars, va fer que el nostre temps compartit fos
un record molt important i ens va permetre gaudir de moments significatius junts.

42
En termes de personalitat, vaig notar certs canvis. La meva paciència va disminuir en
certs moments, i la meva capacitat de concentració i rendiment varia al llarg del dia.
Aquest canvi en el meu comportament va ser bastant notori pels meus amics i em va fer
reflexionar sobre com el dejuni podria afectar diferents aspectes de la meva vida i com
algunes persones en veritat no eren persones dolentes sinó que només necessitaven un
got d'aigua i menjar al cos, el que vull dir és que alguns necessitats del carrer tenies una
actitud tan tancada per culpa de la manca del menjar.

Des de la meva experiència personal, he vist com les tecnologies han estat d'una gran
ajuda durant el Ramadan. Han estat com a acompanyants virtuals, facilitant aspectes
importants com ara la capacitat de distreure'm quan la temptació de menjar és forta
durant les hores del dejuni, sobre tot al migdia. Gràcies a les xarxes socials, jocs i fins i
tot deures puc trobar una forma d'entreteniment i distracció fàcilment.

Tambe, algunes aplicacions son útils per a les pràctiques basiques com saber l'hora
exacta en què es pot menjar(trencar dejuni), cosa que és vital per seguir el dejuni de
manera adequada. També he pogut utilitzar-les per comunicar-me amb els meus
familiars i amics, enviant-los salutacions i suports..

Una de les funcions més valuoses que penso que te el móvil es la possibilitat de llegir i
reproduir l’Alcorà a través de diverses aplicacions. Aquesta oportunitat m'ha permès
mantenir la meva pràctica religiosa arreu on sigui.

Tot i això, de manera honesta, també he de reconèixer que les hores del pati poden ser
especialment difícils per a mi. Veure tothom al meu voltant gaudint dels seus bocates
mentre jo continuo amb el dejuni fa que sigui un prova de resistència. No nego estar
agraït per la meva fe i la força interior per aguantaro, a vegades resulta complicat estar
en un ambient on tot el món menja mentre jo continuo amb el dejuni.

Finalment, penso que el Ramadà coma adolescent es una experiència molt variable i
dura, però també et transforma a millor persona. Experimentar canvis físics, emocionals
i en l'aspecte familiar em va donar una perspectiva més profunda sobre la importància de
l'autocontrol, la connexió amb la família i la capacitat d'adaptar-se a canvis significatius a
la meva vida quotidiana.

43
​b).-Connexió Espiritual amb Allah des de la Perspectiva Personal:

​Per a cada persona musulmana, el Ramadà és un viatge espiritual únic i personal, es un

moment en què es busca un apropament més íntim amb Allah. Les pregàries i la lectura
del Corà tenen un significat especial, i es sent una sensació de pau interior i tranquil·litat
mentre es pugen en l'espiritualitat. La cerca de la proximitat divina es converteix en un
viatge personal cap a la millora espiritual.

c).-Expiació dels Pecats des de la Perspectiva Personal:

La recerca del perdó dels pecats durant el Ramadà és un procés profundament personal.
Cada persona reflexiona sobre les seves accions passades i busca el penediment i la
purificació. L'experiència del dejuni esdevé un acte d'humilitat i rendició davant Allah,
amb l'esperança de ser perdonat i redimit per les transgressions passades. Aquest
procés és profundament personal i pot ser un moment d'alliberació i pau en l'àmbit
personal.

d).-Impacte que proporciona el dejuni cap al cos

El dejuni és una pràctica que he explorat en diverses formes, des de provar el dejuni
intermitent fins a considerar dejunis més llargs. Personalment, trobo que el dejuni
intermitent, on menjo durant certes hores del dia i després passo un temps sense menjar,
és una manera que s'adapta millor a les meves necessitats i preferències. No sempre ho
faig cada dia, sinó de tant en tant, segons com em sento. Aquesta manera de menjar
m'ha sorprès positivament, ja que he notat com millora la forma en què el meu cos
utilitza el sucre en la sang. Això és particularment rellevant per a mi, ja que tinc algunes
preocupacions sobre la gestió del sucre a la sang i aquesta pràctica sembla tenir
beneficis en aquest sentit.

A més a més, moltes persones fan aquest tipus de dejuni per intentar perdre pes. Trobo
que al menjar menys hores al dia, és més fàcil controlar quan menges, i si això es
combina amb una dieta sana, pot ajudar a baixar de pes. Respecte al dejuni prolongat,
quan el cos no rep aliments durant un període llarg, comença a adaptar-se per mantenir
les funcions bàsiques. A mesura que el cos utilitza les reserves emmagatzemades
d'energia, com el greix, per obtenir la força necessària, comencen a produir-se cossos
44
cetònics, que es converteixen en una font alternativa d'energia. Aquest canvi pot ajudar a
reduir la sensació de gana i proporcionar una sensació de plenitud, fins i tot durant el
dejuni, ja que el cos s'ajusta a la falta d'aliments trobant noves formes d'aconseguir
l'energia necessària per funcionar.

Figura 5 (grafica sobre visites al metge en període de Ramadà i fora de període 2023)

45
6.-CONCLUSIONS

Apartat 1:Introducció

En definitiva, el Ramadà sobrepassa la simple abstinència de menjar i beure durant el

dia; és un mes de reflexió, autodisciplina i generositat. Més enllà de l'aspecte físic del
dejuni, aquest temps sagrat proporciona una oportunitat per a la purificació de l'ànima i la
renovació espiritual. És un període en què els musulmans no només demostren respecte
cap a Déu mitjançant la seva disciplina personal, sinó que també posen de manifest
valors com la solidaritat, la generositat i la comprensió cap al seu entorn, sobretot als
més necessitats. Mitjançant aquesta l'experiència, els creients es connecten amb els
altres membres de la comunitat, enforteixen els seus llaços familiars i cultiven una relació
més profunda amb Déu. Així, el Ramadà es converteix en una experiència
transformadora que no només afecta la vida individual, sinó que també enriqueix la
comunitat en la seva totalitat.

Apartat 2:La meva experiència com practicant

En l'àmbit personal,durant el Ramadà, cada any tinc experiències noves i interessants. Al

principi del mes, em vaig trobar més cansat del normal, especialment al matí, i hi havia
dies en què la meva energia variava en gran mesura. Aquest canvi en els meus nivells
d'energia va ser un repte nou i difícil, ja que no sabia com gestionar la despesa calòrica
durant les 15 hores de dejuni. Va ser un repte tant físic com emocional, però vaig
aprendre a adaptar-me i afrontar les dificultats que van sortir durant aquest període. A
través d'aquestes experiències, he crescut tant físicament com espiritualment, reforçant
la meva connexió amb Déu i la comunitat musulmana.

La religió sempre ha tingut un paper destacat en la meva vida, des de ben petit. La
creença en Déu, en particular en Al·là, i la pràctica de la fe musulmana han estat
inculcades en mi des del naixement. A casa, la religió és un tema profundament
respectat, tant per mi com per tota la meva família. La meva experiència com a musulmà
ha estat positiva en general. Tot i que reconec les limitacions que la religió pot tenir, però
també em proporciona una comprensió dels seus perquès en el que respecta les
limitacions..

46
Des de la meva perspectiva, l'experiència de transmetre i viure els meus valors religiosos
en la societat actual em suposa certa dificultat. En el context en què visc actualment, que
és culturalment divers i predominantment no musulmà, el fet de mantenir i intentar
expressar les meves creences religioses pot resultar una mica complex. Al llarg del
temps, inevitablement he estat influït per les tradicions i normes de la societat que
m'envolta. He crescut i m'he adaptat a aquestes influències, la qual cosa ha modelat la
meva forma de vestir també relacionar-me amb els altres, i fins i tot el meu estil
d'educació.

Aquesta adaptació no ha estat necessàriament una elecció conscient, sinó més aviat un
procés natural d'integració en el meu entorn, ja que he nascut aquí. Com a resultat, la
meva identitat religiosa musulmana pot sentir-se a vegades relegada a un segon pla,
emergint principalment durant èpoques específiques de l'any o festivitats religioses com
el Ramadà, l'Eid o en moments amb la família. Durant aquests moments, trobo
l'oportunitat de celebrar i reaffirmar les meves creences d'una manera més visible i
compartida amb el meu entorn religiós.

No obstant això, durant la resta de l'any, la meva identitat religiosa pot semblar menys
compromesa en el meu dia a dia. Això no implica necessàriament una manca de
compromís o fe, sinó més aviat una adaptació pragmàtica a les dinàmiques socials i
culturals que m'envolten. Per a mi, aquest tema tan delicat a vegades em fa plantejar
interrogants sobre com equilibrar la preservació de la meva identitat religiosa amb la
participació activa en la societat en què visc.

A més, aquesta adaptació no practicant no implica necessàriament una desconexió

completa de les meves creences religioses. Sovint, trobo formes subtils d'integrar els
meus valors i principis en la meva vida quotidiana, fins i tot quan no estan explícitament
manifestats en pràctiques religioses formals, ja sigui recitant versos del Corà per
començar el dia, les meves pregàries diàries, etc. El meu compromís amb la moralitat
davant les situacions, la compassió amb altres individus i la justícia, per exemple, es
deriva en gran mesura de les meves conviccions religioses, i aquestes virtuts continuen
guiant les meves accions i decisions quotidianes.

47
En última instància, tot i que pugui semblar que la meva identitat religiosa es dilueix en el
fons de la societat diversa a escala cultural en què visc, segueix sent una part integral de
qui sóc. A través de la reflexió, la pràctica personal i la participació en esdeveniments
religiosos, continuo cultivant i reforçant la meva connexió amb la meva fe, trobant un
equilibri entre l'adaptació al meu entorn i la preservació dels meus valors més profunds.

48
7.- Bibliografia

​ An Introduction to Ramadà

Adreça electrònica: https://masfec.org/es/an-introduction-to-Ramadá/

Consulta de referència: 8 de juny de 2023

​
​ El Ramadá, el mes sagrat dels musulmans

Adreça electrònica:
https://www.lavanguardia.com/vida/junior-report/20190527/46242392
8675/Ramadá-mes-sagrado-musulmanes.html

Consulta de referència: 15 de juny de 2023

​
​ Origen del Ramadà

Adreça electrònica: https://www.dilc.org

Consulta de referència: 22 de juny de 2023

​
​ Origen i significat del Ramadà - Junior Report

Adreça electrònica: https://junior-report.cat › origen-si…

Consulta de referència: 1 de juliol de 2023

​
​ El Infierno en el Islam

Adreça electrònica:
https://es.catholic.net/op/articulos/17732/cat/1176/el-infierno-en-el-isl

49
 am.html#modal

Consulta de referència: 5 de juliol de 2023

​
​ La meva experiència: Impacte que proporciona el dejuni cap al cos

Adreça electrònica: https://www.farmaciaprofesional.com/

Consulta de referència: 12 d'agost de 2023

​ Ayuno terapéutico. Indicaciones y desarrollo | Farmacia Profesional

Adreça electrònica: https://www.farmaciaprofesional.com/

Consulta de referència: 18 de juliol de 2023

​
​ Efectos del ayuno intermitente en el envejecimiento, la salud y la
enfermedad Effects of Intermittent Fasting on Health, Aging

Adreça electrònica:
https://www.portafolio.co/economia/finanzas/ayuno-intermitente-que-s
e-debe-tener-en-cuenta-a-la-hora-de-practicarlo-584319

Consulta de referència: 6 d'octubre de 2023

​
​ Comparativa a Espanya amb altres regions: Islam vs. Cristianismo

Adreça electrònica:
https://www.religionenlibertad.com/islam/39218/islam-vs-cristianismo.
html

Consulta de referència: 10 de setembre de 2023

​
​ Islam vs. Cristianismo

50
 Adreça electrònica:
https://www.gotquestions.org/Espanol/Islam-vs-cristianismo.html

Consulta de referència: 12 de setembre de 2023

​
​ CCMA. (2019, 1 de juny). El Ramadà arreu del món [Vídeo]. CCMA.
https://www.ccma.cat/3cat/el-ramada-arreu-del-mon/video/3049512
​ Cadena SER. (2015, 18 de juny). Títol de l'article o segment de programa.
Hoy porHoy.
https://cadenaser.com/programa/2015/06/18/hoy_por_hoy/1434623061_433
995.html

Comparación entre Islam y Cristianismo

Adreça electrònica:
http://www.religioustolerance.org/comp_isl_chr.htm

El nen de la maleta - Lene Kaaberbøl & Agnete Friis

■ Fnac: Visitat el 25 d'abril de 2023 - Enllaç

■ Amazon.es: Visitat el 30 d'abril de 2023 - Enllaç

No sense la meva filla - Betty Mahmoody

■ Viquipèdia: Visitat el 5 de maig de 2023 - Enllaç

■ Isabel Allende: Visitat el 10 de maig de 2023 - Enllaç

El quadern de Maya - Isabel Allende

■ Isabel Allende: Visitat el 15 de maig de 2023 - Enllaç

■ Casa del Libro: Visitat el 20 de maig de 2023 - Enllaç

El Pastís de Casament (Ali’s Wedding) - 2017

■ Rotten Tomatoes: Visitat el 25 de maig de 2023 - Enllaç

51
 Fills del cel (Children of Heaven) - Majid Majidi

■ Viquipèdia: Visitat el 30 de maig de 2023 - Enllaç

■ Dailymotion: Visitat el 5 de juny de 2023 - Enllaç
■ YouTube: Visitat el 10 de juny de 2023 - Enllaç

52