TRIMESTRAL BIOMEDICINA

Els receptors sensorials

- Quimioreceptors → substàncies químiques (gust)

- Mecanorecptors → estímuls mecànics (oïda i tacte)
*respon a canvis de pressió
- Termoreceptors → variacions de temperatura (tacte)
- Nociceptors → pressions internes (tacte)

- Fotoreceptors → llum (vista)

El sentit de l’oïda
Dividit en 3 parts:

1. Orella externa
2. Orella mitjana
3. Orella interna
 - Orella externa:
L'orella externa té la funció de recollir les ones sonores i transportar-les cap a la
membrana del timpà (amb l’objectiu de fer vibrar el timpà)

- Orella mitjana:

S’encarrega d’amplificar i transmetre els senyals (sons) que arriben des de l’orella
externa, a l’orella interna.

El martell és un os que està unit a la membrana timpànica, aquest pica l’enclusa

mitjançant una vibració i provoca, a la vegada, la vibració de l’estrep, que està unit a
una altra membrana transmetent la vibració a l’orella interna.

*Què passa quan la trompa d’Eustaqui s’omple de mocs?

Dona lloc a otitis, i la vibració no es pot transmetre amb tanta eficàcia, per tant, escoltem pitjor.
 - Orella interna
S’encarrega principalment transformar les vibracions de l’orella mitjana en impulsos
nerviosos.

Finestra oval: s’encarrega de processar la vibració dels sons després d'haver recorregut la
cadena de tres ossets.

Còclea: transforma les ones sonores en impulsos elèctrics (nerviosos) que són enviats al
cervell on aquests seran interpretats com a sons, produint el fenomen de l’audició.

- Rampa mitjana: és un canal ple de líquid i conté el conducte coclear, on resideixen

les cèl·lules ciliades que converteixen les vibracions en impulsos nerviosos.
- Rampa timpànica: s'encarrega separa l'orella externa de l'orella mitjana. Quan les
ones sonores arriben a la membrana timpànica fan que la membrana vibri.
- Rampa vestibular: és on viatja el so després d'haver passat per l'orella externa i
orella mitjana.

Sistema vestibular: s'encarrega de mantenir l'equilibri i la postura, coordinar els moviments

del cos i el cap, i fixar la mirada en un punt de l'espai. Està format per 3 estructures:

- Canals semicirculars: Són tres tubs molt petits, ubicats a l’orella interna que ajuden
a mantenir l’equilibri.
- Utrícul: S'encarrega mantenir els ulls enfocats a un objectiu quan el teu cap està en
moviment i també ajuden a mantenir el teu equilibri.
- Sàcul: Detecten el moviment lateral del cap (horitzontalment), detectant
l'acceleració, o cap amunt i cap avall (verticalment), detectant la gravetat.
*Endolimfa → Es el líquid que es troba en tots els canals i la colea.
Perilimfa → Només es troba en la colea que és l’encarregada d’envoltar l’endolimfa

Nervi coclear: està connectat a la còclea i transmet informació sonora al cervell pel
processament auditiu.

TALL TRANSVERSAL DE LA CÒCLEA:

ÒRGAN DE CORTI: Dins de l’endolimfa, recolzat a la membrana basilar, trobem l’òrgan de

Corti (conectat a nervi auditiu. En aquest òrgan trobem cèl·lules ciliades que són
estimulades per la vibració de l’endolimfa per enviar impulsos elèctrics fins al cervell.

TALL LONGITUDINAL DE LA CÒCLEA:

El tall longitudinal de la còclea és una tècnica que implica tallar la còclea al llarg del seu eix
central per estudiar-ne l'estructura interna. Revela la membrana basilar, les cèl·lules ciliades
i altres estructures relacionades amb l'audició. Proporciona informació crucial sobre com
funciona el sistema auditiu i com es processen i perceben els sons al cervell humà. Segons
on vibri percebem el so d’una manera o d’un altre, quan entra la vibració fa que el líquid vibri
i les cèl·lules reben el son estimulats per la vibració.
El sentit del tacte

El sentit del tacte compta amb receptors mecànics, aquests es troben en gran part a
la pell, però també en òrgans interns com la bufeta.

La dermis compta amb 2 tipus de terminacions:

- Terminacions lliures: tenen les dendrites de les neurones connectant directament a

l’epidermis, és la que detecta el dolor.

- Terminacions encapsulades: tenen les dendrites de les neurones encapsulades

per la seva protecció. Quan la càpsula es deforma, estimula les dendrites de les
neurones que captaran la calor, el contacte, el fred o la pressió.

Hi ha terminacions d’activació ràpida i d’activació lenta o que no s’adapta:

- Activació ràpida: s’adapten a la calor, el fred, la pressió i el contacte a excepció de

quan s’arriba a un llindar d’algun que es detectaria com dolor i, per tant, es produiria
una reacció mitjançant les terminacions lliures. Fa referència a les terminacions
encapsulades.

- Activació lenta: fan referència a les terminacions lliures, aquestes no s’adapten, i si

ho fan, és de manera lenta.
El sentit de l’olfacte:

Les olors que podem detectar son partícules o substàncies químiques que es troben a l’aire.
Aquestes partícules viatgen per l’aire i entren al nas per les fosses nasals fins a la cavitat
nasal, a la cavitat nasal existeixen diferents pells que s'encarreguen de escalfar i netejar
l’aire, aquesta zona està coberta per una membrana mucosa que mante el nas humit.
A continuació l’aire ja fitrat pasa a la membrana olfatoria, en aquest part es troben unes
cèl·lules encarregades de recollir la informació i enviarla fins el nervi olfactori. El nervi
olfactori porta la informació fins al cervell i aquest s’encarrega de reconèixer i actuar davant
del que estem olorant una vegada arriba la informació al cervell aquest transmet les ordres
necessàries per reaccionar davant les diferents olors.

* La pituïtària groga és on es troba el moc, aquests són segregats de l’epiteli nasal que ajuden a
captar substàncies que hi ha a l'aire.
* La pituïtària vermella, serveix per escalfar l’aire que entra pel nas.

El gust

Compta amb quimioreceptors especialitzats que detecten les molècules de les substàncies
per saber si són bones o dolentes
Els quimioreceptors es troben a les papil·les de la llengua. Aquestes contenen unes
protuberàncies i unes fosses.
A l’epiteli de les fosses es troben les cèl·lules sensitives. L'agrupació de les cèl·lules
sensitives s’anomena “llema gustativa”, aquesta connecta amb les neurones a través dels
nervis gustatius.
El sentit del gust ens permet identificar i conèixer els sabors dels aliments. La llengua és
l'òrgan responsable de la percepció del gust. La llengua està cuberta per les papil·les
gustatives, que s'encarrega de recollir informació sobre els diferents sabors i enviarla al
cervell a través dels nervis gustatius. Hi ha diversos de tipus de papil·les gustatives que
s’agrupen en diferents parts de la llengua, els gustos bàsics que recullen les papil·les
gustatives són: dolç, salat, amarg, àcid i umami (s'utilitza per definir aliments que son molt
deliciosos)
L'agrupació de les cèl·lules sensitives s’anomena “llema gustativa”, aquesta connecta amb
les neurones a través dels nervis gustatius. *També tenim papil·les al paladar laringe i faringe.
El sentit de la vista:

Humor vitri: Líquid manté la forma de l’ull i protegeix a la retina (es troba del cristal·lí cap
endarrere).
Humor aquós: ajuda a enfocar i mantenir la forma de l’espai de la còrnia (es troba del
cristal·lí cap endavant). A més, s’encarrega de nodrir i oxigenar tots els teixits que recobreix.

Iris: envolta la pupil·la i fa de diafragma contraent o dilatant la pupil·la perquè entri més o
menys llum.

Pupil·la: facilita que passi la llum a la retina.

Còrnia: recobreix l’iris amb una capa dura i transparent.

Cristal·lí: lent lenticular, transparent i deformable. Segons es deforma s’enfoca o es

desenfoca la vista.

Múscul ciliar: serveix per enfocar i deforma el cristal·lí.

Escleròtica: és una capa blanca fibrosa que envolta l’ull a excepció de l’iris i la pupil·la. Les
seves funcions són:

● No deixar passar la llum.

● Protecció física a l’ull.

Coroides: capa carregada de vasos sanguinis que serveixen per distribuir nutrients i
oxigen.
Retina: Capa interna de l’ull on es troben els fotoreceptors que és on es rep la imatge
invertida. (És on es troben els fotoreceptors).

Màcula densa: es troba a la part mitjana i al fons de la retina. És la responsable de tenir

una major agudesa visual.

Punt cec: punt de la retina on s’insereix el nervi òptic (on es troben convergits tots els
axons dels fotoreceptors), per tant, no hi ha receptors per rebre la llum i, per tant, és cec.

Nervi òptic: transporta el senyal al cervell.

Funcionament de la visió:

La imatge es forma a través de la llum que entra per la pupil·la que es difracta (concentrar o
enfocar) pel cristal·lí que la projecta a la retina on els fotoreceptors són estimulats i
transmeten la informació al nervi òptic que la transmet al cervell on es forma la imatge.
* Hi ha fotoreceptors vermells, blaus i verds, i a partir d’aquests, segons com es combinin veiem els
diferents colors.

Hipermetropia: Enfocament deficient d'objectes propers, causat per la llum enfocant-se

darrere de la retina, és a dir l’ull té una menor distancia entre la còrnia i el cristal·lí.
Corregida amb lents convergents que enfoquen la llum directament sobre la retina.
Símptomes inclouen visió borrosa de prop, fatiga ocular i mals de cap.

Miopia: És el punt d’enfocament es troba al davant de la retina on hi hamajor distància

entre la còrnia i el cristal·lí. Dificultat per enfocar objectes llunyans perquè la llum s'enfoca
abans d'arribar a la retina. Corregida amb lents divergents que dispersen la llum abans que
arribi a lull. Símptomes inclouen visió clara de prop però borrosa de lluny, mals de cap i
fatiga ocular.