Eco 4t ESO Valencià

Economia 4t ESO IES F.
Ribalta
TEMA 1
INTRODUCCIÓ A
L'ECONOMIA
1.1Què és l'economia?
1.2L'escassetat i el cost d'oportunitat
1.3Les necessitats i els béns
1.4Els agents econòmics
1.5L'activitat econòmica
1.6Els recursos productius
1.7El flux circular de la renda
1.8Els sistemes econòmics
1
Economia 4t ESO IES F. Ribalta
1.1Què és l'economia?
Avui en dia cal tenir uns coneixements previs d'economia per a entendre i interpretar
la informació que ens envolta. Tots els dies apareixen notícies sobre el deute públic
espanyol, l'atur a Espanya o el nivell d'inflació. Tots aquests termes els anem a estudiar
al llarg de les diverses unitats.
L'economia és la ciència social que s'ocupa d'administrar els recursos disponibles

per tal de produir béns i serveis i així cobrir les necessitats humanes.
Qualsevol país haurà d'administrar i gestionar els recursos disponibles sempre escassos
per tal de poder produir i distribuir tots els bén i serveis necessaris per a la població.
Les branques de l'economia són:
• Macroeconomia. Estudia l'economia des d'un punt de vista gobal, incloent tots
els sectors econòmics. Ex.: la demanda global d'un país o els sistemes
econòmics.
• Microeconomia. Estudia el comportament de les unitats econòmiques de manera
individual. Ex.: el comportament dels consumidors o la manera de produir de les
empreses.
1.2L'escassetat i el cost d'oportunitat
L'escassetat és un dels conceptes econòmics essencials per a l'estudi de l'assignatura.

Encara que podem pensar que vivim en un món de riquesa i abundància, la realitat és
que hi apareix l'escassetat.
Escassetat vol dir insuficiència, és a dir, els països no disposen dels recursos
productius suficients per a produir béns i serveis. Aquesta escassetat pot ser dos tipus:
● Física. Ens referim a la pobresa. Apareix l'escassetat física als països amb
insuficients recursos per a cobrir les necessitats més bàsiques de la població.
Ex.: països en guerra com Síria.
2
● Econòmica. Tots els països pateixen les conseqüències de l'escassetat econòmica.

Encara que hi ha recursos disponibles, la població presenta moltes necessitats,
és a dir, les necessitats són il.limitades i els recursos són limitats.
Davant la situació d'escassetat econòmica, els països hauran de gestionar els seus
recursos i determinar quines són els béns i serveis que es produiran.
ACTIVITAT:
1.Quins són els productes que produeix Espanya com a país per a cobrir les
necessitats humanes?Pot donar-se el cas que un país produisca tots els béns i serveis
demandats per la població?
El cost d'oportunitat és un concepte que deriva de l'escassetat econòmica. Com els

recursos disponibles són escassos o limitats, caldrà prendre decisions davant diverses
alternatives o camins.
El cost d'oportunitat és el valor de la millor alternativa a què renunciem quan

prenem una decisió. Ex.: eixir amb els amics quan estic estudiant per a un examen.
ACTIVITATS:
2.Quin és el cost d'oportunitat d'un alumne que s'ha matriculat en l'opció de ciències
socials en 4t ESO?
3.Quin és el cost d'oportunitat d'una persona que als 16 anys decideix abandonar els
estudis i començar a treballar?
3
1.3Les necessitats i els béns
Tots els humans tenim necessitats, considerant les necessitat com a estats de carència.
Davant una situació de necessitat humana, haurem d'adquirir béns i serveis per tal
d'obtenir la satisfacció.
Els tipus de necessitats són les següents:
• Necessitats primàries. Les necessitats més bàsiques i elementals, com són el

menjar, una primera residència o la seguretat. Són fonamentals per a tenir una
mínima qualitat de vida.
• Necessitats secundàries. Es tracta de les necessitats més prescindibles. Ex.: anar

al cine o veure un musical. Pot ser que als països més pobres les necessitats
secundàries no estiguen cobertes.
ACTIVITAT:
4.El cotxe cobreix una necessitat primària o secundària? I, si es gasta per anar a la
feina tots els dies?
Els béns són essencials per a cobrir les necessitats humanes. Sense béns i serveis no
podriem obtenir la satisfacció mínima.
Un bé és tot allò que es susceptible de satisfer les necessitats humanes.
4
Hi ha diversos tipus de béns.

Béns materials i béns immaterials. Els béns materials són els béns tangibles com
un ordinador o una taula. Els béns immaterials són els béns intangibles, com
l'educació.
Béns lliures i béns econòmics. Els béns lliures són béns abundants i no limitats
que no suposen un cost de producció per a la seua obtenció (l'aire o l'aigua del
mar). Els béns econòmics són béns escassos, limitats i que suposen un cost de
producció i, per tant, un preu (una tablet o una cadira).
Béns de producció i béns de consum. Els béns de producció són els béns utilitzats
per a l'obtenció d'altres béns, com la maquinària. Els béns de consum són els
béns destinats a la satisfacció de les necessitats humanes, com els mobles de la
llar.
Béns privats i béns públics. Els béns privats pertanyen al propietari/a que els ha
adquirit (un pis). Els béns públics són els béns del sector públic o estat que posa
a l'abast de tots i totes (zones verdes de la ciutat)
ACTIVITATS:
5.Un ordinador pot ser un bé de producció i de consum?
6.Per al país és millor disposar de béns privats o públics?
1.4Els agents econòmics
Els agents econòmics tindran un paper determinat en el sistema econòmic. Hauran de

prendre diverses decisions d'acord als seus objectius.
Els agents econòmics són aquells que desenvolupen les diverses activitats
econòmiques per a cobrir les seues necessitats. N'hi ha de tres tipus: consumidors,
empreses i sector públic.
5
Consumidors. Famílies o economies domèstiques que prenen decisions de

consum, és a dir, adquireixen béns i serveis per obtenir la màxima satisfacció.
Per fer-lo possible hauran de gestionar la renda disponible que serà limitada.
Empreses. Les empreses prenen decisions de producció, transformen les
primeres matèries en producte elaborat per a després vendre'ls als consumidors.
El seu objectiu és obtenir el màxim benefici a través de la producció i distribució
de béns i serveis.
Sector públic. L'estat tindrà un paper actiu en els sistemes econòmics prenent
decisions de consum i de producció, és a dir, oferirà béns públics i també
adquirirà productes d'altres empreses. L'objectiu que persegueix és aconseguir
el màxim benestar social per a la societat en global.
ACTIVITAT:
7.Quins béns i serveis consumeixen les famílies?
8.Les empreses necessiten consumidors per a poder operar i continuar prenent

decisions de producció?
9.Quin és el paper del sector públic en un país com el nostre? Hi hauria educació
sense sector públic?
6
1.5L'activitat econòmica
Els agents econòmics realitzaran l'activitat econòmica per tal d'arribar a assolir els
seus objectius.
L'activitat econòmica està formada per les diverses activitats desenvolupades pels
agents econòmics per a cobrir les necessitats humanes. N'hi ha de tres tipus:
producció, distribució i consum.
Producció. Transforma les primeres matèries (inputs) en producte acabat

(outputs) a través d'un procés productiu que precisarà de tecnologia. Ex.: una
taulellera
Distribució. Consisteix a fer arribar el producte acabat a empreses o consumidors

per a realitzar altres activitats. Ex.: un supermercat.
Consum. Activitat que satisfà directament una necessitat humana. Ex.:

l'adquisició de material escolar.
7
ACTIVITAT:
10.Quina activitat/s econòmica/es desenvolupen les empreses? I les famílies? I el
sector públic?
1.6Els recursos productius
Els recursos productius són necessaris per a realitzar l'activitat econòmica de

producció i distribució de béns i serveis.
Els recursos productius són els mitjans disponibles per a desenvolupar la

producció i distribució de béns i serveis per part de les empreses. N'hi ha de tres
tipus: terra, treball i capital.
● Terra. Recursos naturals o mitjans que provenen de la natura. Ex.: la fusta o el

petroli.
● Treball. Activitat humana utilitzada en l'elaboració de béns i serveis. Ens referim

als treballadors contractats per una empresa per a prestar un servei. Ex.:
enginyer.
● Capital. Béns que s'utilitzen en l'obtenció d'altres béns i serveis. Ex.: màquines.
Un error molt freqüent és pensar en els diners com a factor capital, quan amb els
diners podem adquirir qualsevol recurs productiu, ja siga terra, treball o capital.
ACTIVITAT:
11.Quins recursos productius de treball i capital necessiten un supermercat i una
fàbrica de mobles d'oficina?
8
1.7El flux circular de la renda
Els agents econòmics hauran d'interactuar entre ells en els diversos mercats per tal
d'assolir els objectius marcats.
El flux circular de la renda és la interrelació que es produeix entre els agents

econòmics en els diversos mercats.
Als mercats els compradors i venedors determinaran el preu dels béns i serveis que
s'intercanvien. Hi ha dos tipus de mercats:
• Mercat de béns i serveis. Les empreses ofereixen béns i serveis a les famílies a
canvi d'un preu. Les empreses representen l'oferta i les famílies la demanda de
productes.
• Mercat de factors. Les empreses contracten treballadors per a treballar en el
procés productiu a canvi d'un salari. Les famílies constitueixen l'oferta de treball
i les empreses la demanda de treball.
9
L'actuació per part dels agents econòmics és la següent:
Els consumidors demanden productes en el mercat de béns i serveis. Al mercat

de factors, les famílies oferiran els seus serveis a les empreses a canvi d'un salari
que serà essencial per a poder comprar els productes necessaris.
Les empreses suposen l'oferta en el mercat de béns i serveis. Al mercat de

factors, contractaran treballadors a canvi del pagament del salari.
El sector públic rebrà impostos o ingressos de les empreses i les famílies. A través
dels ingressos recaudats, les empreses podran beneficiar-se de subvencions i les
famílies d'ajuts socials (d'atur, pensions o beques).
ACTIVITAT:
12.Quin és el paper del sector públic? Què passaria en un país o economia si no hi
haguera sector públic?
1.8Els sistemes econòmics
Considerem que l'escassetat és el problema econòmic per excel.lència, però de

l'escassetat deriven els principals problemes econòmics que són els següents:
● Què produir. Tots els països hauran de decidir quins productes produir i en quina
quantitat a partir dels recursos disponibles. Obviament les necessitats són
il.limitades, però com els recursos són limitats, caldrà determinar quins béns i
serveis produir i quins altres no.
● Com produir. Quins mètodes i tècniques de producció utilitzar en l'elaboració
de béns i serveis. Caldrà saber si l'objectiu és l'eficiència (mínim cost de
producció) o altres més prioritaris.
● Per a qui produir. A qui anirà destinat els béns i serveis produïts. Pot tractar se
de qualsevol persona o només aquelles que tinguen suficient renda com per a
pagar el preu del producte.
El sistema econòmic és la manera d'organitzar-se un país a l'hora de resoldre els

problemes econòmics bàsics Què produir? Com produir? Per a qui produir?
10
Els sistemes econòmics possibles són l'economia de mercat, economia planificada i

economia mixta.
A.Economia de mercat
L'economia de mercat està basada en el mercat, utilitza la llei de l'oferta i la

demanda, a l'hora de resoldre els problemes econòmics bàsics.
Què produir? El mercat a través de l'oferta de les empreses i la demanda de les

famílies determina quins són els productes que es produeixen per a satisfer les
necessitats humanes. Les empreses només produïran els béns rendibles.
Com produir? Els mètodes i les tècniques que s'utilitzen en la producció estan basats
en l'eficiència. Els processos de producció faran ús de la totalitat dels recursos
disponibles d'una manera productiva, és a dir, per a l'obtenció del mínim cost de
producció.
Per a qui produir? Els subjectes que puguen pagar el preu de mercat podran aquirir
els béns i serveis que s'ofereixen. Aquells que no tinguen suficient renda, no podran
satisfer les seues necessitats.
Un dels grans inconvenients de l'economia de mercat és la distribució desigual de la

renda, els rics són cada vegada més rics i els pobres són més pobres. Una manera de
solventar aquest inconvenient és l'economia planificada.
11
B.Economia planificada
Sistema econòmic basat en la planificació central, els problemes econòmics bàsics es

resolen a través dels plans econòmics que s'elaboren a partir de les previsions i
estimacions de futur.
Què produir? Els plans econòmics determinen els productes a produir per a tota la
població. Els recursos disponibles són públics, per tant, tots els productes són per a
tots. No hi ha propietat privada.
Com produir? L'objectiu que es persegueix ja no és el de mínim cost de producció,

sinó més bé un objectiu social, que el producte puga arribar a la població global. En la
producció s'utilizaran els recursos productius que estimen oportuns i les tècniques més
adients, encara que no siguen eficients.
Per a qui produir? Els plans econòmics especifiquen quins seran els destinataris
dels productes, es a dir, les persones que obtindran els béns i en quina quantitat.
Es tracta d'un sistema econòmic que redistribueix el nivell de renda entre la població,
però és poc eficient, es produeix a alts costos de producció.
12
C.Economia mixta
Es tracta d'una mescla dels dos sistemes econòmics anteriors. Agafa el millor de
l'economia de mercat i la planificació central. Hi ha decisions que estan en mans del
mercat i d'altres que prendrà el sector públic, per tant, hi haurà propietat privada i
propietat pública.
Què produir? Es produeixen els béns i serveis rendibles que generen beneficis a les
empreses, però també el sector públic ofereix altres béns per a la població global, com
són l'educació o la sanitat.
Com produir? Per una banca, les empreses privades produeixen baix els criteris de
màxima eficiència o mínim cost de producció. Les empreses públiques busquen el
màxim benestar social per a tota la població.
Per a qui produir? Els destinataris dels béns privats són les persones o empreses que
puguen pagar el preu de mercat. Els béns públics, per contra, van destinats a tots,
tinguen o no renda suficient.
L'economia mixta és el sistema econòmic més coherent i, per tant, el més repetit entre
els països del nostre voltant. L'inconvenient podrà ser la distribució desigual de la renda
si té més pes l'economia de mercat o la manca d'eficiència si té més pes l'economia
planificada.
ACTIVITATS:
13.Quin tipus de sistema econòmic té Espanya? Cabria la possibilitat de tenir un
altre sistema econòmic diferent?
En l'actualitat, hi ha algun país amb un sistema d'economia planificada?
14.Amb quines mesures del sector públic es redistribueix la renda en un país com
el nostre?
13
ACTIVITATS FINALS:
1.Defeneix els conceptes o vocabulari tècnic de la unitat.
2.Quins recursos productius necessitem per a produir?
Classifica i enumera els recursos productius necessaris per a les activitats

econòmiques següents: una fàbrica tèxtil, una perruqueria, un restaurant i una
conservera de tonyina
3.”L'economia al destape” de Charles Wheelan
A. Roda per ahí una història d'abans de la guerra sobre un oficial soviètic que
visita una formació americana. Hi ha moltes prestatgeries il.luminades on
apareixen milers de remeis, des del mal alé, fins el peu d'atleta. Impressionant-
diu- però, com pot estar segur que totes les botigues tenen els mateixos
productes?
L'anècdota és interessant perquè demostra la manca de coneixement sobre

com funciona l'economia de mercat. A Amèrica no hi havia una autoritat central
que digués a les botigues quins productes han de tenir com a la Unió Soviètica.
Les botigues venen els productes que la gent vol comprat, per altra banda, les
empreses fabriquen els productes que les botigues volen vendre.
L'economia soviètica va fracasar a causa que els buròcrates del govern

pretenien dirigir-lo tot, des del nombre de pastilles de sabó que havia de
produir una fàbrica fins el nombre d'estudiants que han d'estudiar enginyeria
electrònica a Moscú. Al final es va demostrar que era una tasca excessiva.
a)Per què estava impressionat l'oficial soviètic? Per què l'autor qualifica
l'economia planificada com a tasca excessiva?
4.Quin és el sistema econòmic d’Espanya? Quins avantatges i inconvenients

comporta per a la població?
14
5.”Catalunya, on més diners es gasten de tot l'Estat els turistes estrangers”
Catalunya, segons les dades que aporta el ministeri d'Indústria, Energia i

Turisme representa la comunitat autònoma capdavantera en despesa turística.
Al conjunt de l'Estat, les dades també són positives.
Després de Catalunya, les altres comunitats autònomes on els turistes
internacionals han gastat més diners han estat les Canàries, les Illes Balears,
Andalusia, el País Valencià i Madrid.
La despesa mitjana diària ha pujat un 1,5%, fins als 122 euros.
Pel que fa a les procedències dels turistes que es gasten més diners,
encapçalen la llista els provinents del Regne Unit. En segon lloc figura la
despesa dels turistes alemanys, seguits dels francesos i, per últim, els italians.
a)Com es situa la Comunitat Valenciana quant a la recepció de turistes

estrangers? Quines mesures es podrien adoptar per a millorar la situació?
b)Les estadístiques diuen que la despesa mitjana per turista és de 122 euros.
Et pareix una quantitat considerable o important?
c)Quins són els estrangers que prefereixen el nostre país per passar les
vacances? Què busquen al nostre país? El Brexit és un inconvenient per als
turistes d'UK?
15
TEMA 2
L'EMPRESA
2.1L'empresa i l'empresari
2.2Criteris de classificació de l'empresa
2.3Objectius i funcions de l'empresa
2.4La FPP i el cost d'oportunitat
2.5Els costos de producció: costos fixos i costos variables
2.6La productivitat del treball i capital
2.7El finançament de l'empresa
2.8Els impostos empresarials
2.9La responsabilitat social
16
2.1L'empresa i l'empresari
Les empreses són unitats de producció, són els agents econòmics que es dediquen a
la producció i distribució de béns i serveis.
Per tal de crear una empresa caldrà partir d'una idea de negoci, desenvolupar-la i
aconseguir tots els recursos productius necessaris per a dur-la a terme.
L'empresa és el conjunt dels mitjans físics i humans coordinats per una direcció
per tal de produir béns i serveis i assolir l'objectiu del màxim benefici.
Si volem formar una empresa haurem de tenir en compte:
• Els recursos productius. Caldrà combinar el factor terra, treball i capital, és a dir,
tots els recursos productius necessaris.
• La direcció. Les persones fundadores de l'empresa aportaran les seues idees, a
més hauran de coordinar tots els factors per assolir l'èxit empresarial. • Producció
de béns i serveis. Totes les empreses oferiran béns o serveis per a cobrir les
necessitats humanes.
• Objectiu del màxim benefici. La finalitat última de l'empresa és guanyar diners,
obtenir beneficis.
En tota empresa hi haurà un empresari, la persona que ha tingut la idea i la duu a terme.
L'empresari és la persona que coordina i organitza tots els factors productius, a

més d'assumir els riscos de gestió de l'empresa.
L'empresari pendrà les decisions pròpies de la direcció:
17
• Planificació. Fixació dels objectius generals de l'empresa, com l'objectiu de

creixement, ser una empresa cada vegada més gran.
• Organització. Assignarà les tasques de cada un dels factors o elements, a més de
coordinar-lo tot.
• Control. Obtenció de tota la informació per a comprovar que efectivament
s'estan assolint tots els objectius establerts.
ACTIVITAT:
1.Un estudiant de 2n Batxiller disposa d'uns diners estalviats i vol adquirir accions
d'Inditex per a poder guanyar diners. Aquesta operació, el convertirà en inversor o
empresari, o les dues coses?
L'empresa sempre interactuarà amb els factors del seu voltant. Ens referim als factors
externs que formen part de l'entorn.
L'entorn és el conjunt de factors que provenen de l'exterior de l'empresa, però que

influiran sobre l'activitat empresarial de manera positiva o negativa.
➢ Entorn general. Factors externs que influeixen sobre totes les empreses, de
manera positiva o negativa. Alguns d'ells són els factors polítics, els factors
econòmics, socials i culturals.
➢ Entorn específic. Factors externs propis de l'empresa, com són els proveïdors,
els clients i els competidors. Cada empresa tindrà els seus propis subministradors
de materials, els seus clients i els competidors que ofereixen el mateix producte.
18
2.2Criteris de classificació de l'empresa
A l'hora de classificar les empreses, tot depén dels criteris que s'utilitzen. Els criteris
de classificació que anem a estudiar són els següents:
A.Segons el sector econòmic:

• Sector primari. Empreses dedicades a l'activitat extractiva dels recursos naturals.
L'agricultura, ramaderia, pesca o mineria són alguns exemples. • Sector secundari.
Empreses industrials que transformen la primera matèria en el producte acabat.
Ex.: taulelleres, constructores, conserveres … • Sector terciari. Serveis o béns
intangibles que ofereixen empreses com la banca, el comerç o el transport.
B.Segons l'activitat:
• Industrial. Empreses manufactureres de béns tangibles. Ex.: conservera •
Comercial. Activitat dedicada a la distribució dels béns. Ex.: supermercats •
Serveis. Béns no tangibles, com l'educació o la publicitat.
C.Segons les dimensions:
• Petita o xicoteta. Empreses amb 50 o menys treballadors.
• Mitjana. Empreses entre 50 i 250 treballadors.
• Gran. Empreses de més de 250 treballadors.
19
D.Segons la titularitat del capital:

• Privada. El capital de l'empresa pertany a particulars. Ex.: una empresa de
mobles.
• Pública. El propietari de l'empresa és l'Estat. Ex.: hospital general d'una ciutat. •
Mixta. Es tracta d'una combinació dels dos tipus anteriors d'empresa. La propietat
del capital és privada i pública. Ex.: Correus.
E.Segons l'àmbit d'actuació:
• Local. L'empresa operarà a nivell local o d'una ciutat o poble. Ex.: un bar
familiar.
• Provincial. L'empresa oferirà el seu producte en tota una província. Ex.: un
taller mecànic en diverses localitats de Castelló.
• Regional. El producte s'oferirà en més d'una província. Ex.: una acadèmia
d'idiomes que té alumnes en Castelló, València i Alacant.
• Nacional. Una empresa nacional només vendrà el seu producte a Espanya. Ex.:
una cadena de supermercats.
• Multinacional. L'empresa opera en més d'un país. Ex.: Zara
ACTIVITAT:
2.Classifica segons els criteris de classificació les empreses següents: un forn de pà
de 5 treballadors localitzat a Castelló, Zara que obri botigues per tots els continents,
ambulatori de la Seguretat Social de Vila-real amb 25 sanitaris, granja de vaques de
llet a Astúries amb 130 treballadors que vén a tota Espanya.
20
F.Segons la forma jurídica:
La forma jurídica és un tràmit de constitució obligatori per a totes les empreses. A

l'hora de crear l'empresa, es necessari pensar sobre el tipus de forma jurídica.
• Empresari individual. Es tracta d'una empresa creada per una única persona física
que desenvolupa una activitat econòmica baix el seu risc. Si les decisions
empresarials que prén no són les adeqüades, podria arribar a perdre tot el seu
patrimoni perquè no hi ha separació entre el patrimoni empresarial i el patrimoni
personal. Això s'anomena responsabilitat il.limitada
• Societat limitada (S.L.). Un o més socis aporten uns diners o capital per a dur a
terme una activitat empresarial. L'aportació al capital social (mínim 3.000 €) els
dóna dret a tenir títols anomenats participacions.
La responsabilitat dels socis és limitada a l'aportació del capital social, és a dir,
podrien arribar a perdre la inversió realitzada, no més.
• Societat anònima (S.A.). Un o més socis aporten diners o capital per a
desenvolupar una activitat empresarial. L'aportació al capital social (mínim
60.000 €) els dóna dret a tenir títols anomenats accions.
S'anomena Societat anònima perquè no és important la identitat dels socis,
l'element essencial és el capital o els diners.
Quant a la responsabilitat dels socis, al igual que la societat limitada, és
limitada. Si la gestió de l'empresa no és bona, els socis podrien arribar a perdre
la quantitat aportada al capital social.
• Cooperativa. (S. Coop. V.). Societat d'interès comú creada amb una mínim de
tres socis, quan els socis són al mateix temps socis i treballadors que s'associen
per tal d'aconseguir millors condicions al mercat.
La responsabilitat dels socis davant els deutes empresarials és limitada a
l'aportació del capital social.
21
ACTIVITATS:
3.Dos joves de 25 anys treballaven a la construcció, però amb la crisi econòmica
s'han quedat sense feina i volen crear el seu propi negoci. No tenen molts diners per
invertir, però entre els dos podrien reunir uns 6.000 €, que no els agradaria perdre'ls.
Quina forma/es jurídica/es els recomanaries?
4.Félix és un home de 45 anys desocupat, que davant la impossibilitat de trobar feina
vol montar un bar de barri. Els seus dos fills podrien ajudar-li a l'hora de servir o
montar les taules i la seua dona s'ocuparia de la cuina. No vol arriscar el seu
patrimoni perquè està valorat en 120.000 €. Quina seria la forma jurídica més
recomanable?
5.Manel és un agricultor de la carxofa que veu com any darrere any el preu del seu
producte va baixant. Està pensant en associar-se amb altres agricultors del sector per
tal d'aconseguir un millor preu de mercat. Disposa de 10.000 €. Quina seria la forma
jurídica més adient?
6.Marisa i Carla són dos joves emprenedores que han acabat els estudis
d'arquitectura i volen obrir un despatx d'arquitectura. Són conscients que el mercat
és molt competitiu i que cal crear una empresa gran amb un capital mínim de
100.000 €. Elles podrien aportar els 60.000 €, però encara i així, caldria més socis
que estan disposades a buscar-los. Quina forma jurídica suggereixes?
2.3Objectius i funcions de l'empresa
Els objectius o finalitats que es fixa l'empresa poden ser econòmics o socials, en
funció del tipus de benestar que persegueix.
22
A.Objectius econòmics. Objectius que persegueixen el benestar particular de

l'empresa.
• Màxim benefici. Consisteix a guanyar diners, és a dir, que els ingressos que
provenen de les vendes superen els costos de la producció.
• Creixement. L'empresa serà cada vegada més gran, per exemple, una empresa
nacional que passa a operar a nivell internacional a través de les exportacions.
• Millora de la qualitat. La qualitat del producte podrà ser millor i, així obtenir
més vendes i guanyar més diners.
B.Objectius socials. Objectius que busquen el benestar social, de tota la societat.
• Protecció del medi ambient. L'empresa haurà de tractar de reduir els nivells de
contaminació i utilitzar recursos renovables i energies netes (ex.: energia solar).
Ex.: Ikea que utilitzar energies renovables com a subministrament.
• Creació d'ocupació. L'empresa vetllarà perquè la plantilla de treballadors siga
cada vegada més gran, és a dir, contractar cada vegada més empleats.
ACTIVITATS:
7.Com a emprenedor o empresari, quins objectius et plantejaries com a essencials o
prioritaris?
8.Quines empreses coneixes que es fixen com a objectiu la protecció del medi
ambient?
Les funcions empresarials són les diverses àrees que operen en l'empresa.
Aprovisionament. Subministrament dels materials o primeres matèries

necessaris per a la producció del producte.
Producció. Àrea encarregada de la transformació física de la primera matèria
per a convertir-la en producte elaborat.
Comercial o màrqueting. Una vegada produït el producte, l'àrea comercial es
preocuparà de vendre'l a través dels diversos canals.
23
Recursos humans. L'àrea de personal que realitzarà totes les tasques relacionades
amb els treballadors de l'empresa, com són selecció de personal o contractació.
Inversió. Adquisició dels béns d'actiu necessaris per a la producció del bé o
servei, com és la maquinària.
Financiació. Obtenció dels fons o recursos per a poder desenvolupar l'activitat
empresarial. Ex.: préstec bancari.
Direcció. Coordinació de totes les àrees funcionals per tal d'assolir els objectius
empresarials, ja siga el màxim benefici o la protecció del medi ambient.
ACTIVITATS:
9.Què pot passar en una empresa si el comercial realitza la venda del producte, però
la producció encara no està acabada. Quina àrea haurà d'intervenir per a solucionar
el problema?
10.Què passa si producció ha de produir una determinada quantitat d'una comanda
d'un client, però no hi ha suficients materials al magatzem. Quina és l'àrea que no
ha funcionat correctament?
2.4La frontera de possibilitats de producció i el cost d'oportunitat
La frontera de possibilitats de producció està relacionada amb la producció de les

empreses a nivell gobal, a nivell de país.
Cal tenir en compte una sèrie de supòsits:

• els recursos productius que s'utilitzen en la producció són el factor terra, treball i
capital
• el país produeix dos productes: el bé X i el bé Y
• els recursos productius poden utilitzar-se indistintament en la producció del bé X
o el bé Y.
La frontera de possibilitats de producció és la quantitat màxima de producte que

pot arribar a produir un país utilitzant la totalitat dels recursos productius de manera
eficient.
24
L'obtenció de la producció màxima requereix que la producció siga eficient, és a dir,

la utilització de la totalitat dels recursos productius i que no hi haja altres alternatives
possibles de produir més quantitat.
Així podem veure un exemple de FPP, un país que d'acord als recursos disponibles
produeix béns (bé Y) o serveis (bé X). La representació gràfica és una corba decreixent
i còncava des de l'origen. Per una banda, una corba decreixent perquè els recursos són
limitats, i en aquest cas, produir més serveis significa renunciar a part de la producció
de béns. Per altra banda, una corba còncava perquè a mesura que es produeix més
serveis, la renúncia de béns serà major.
Hi ha tres tipus de combinacions de la FPP:

● combinacions eficients. Combinacions que formen la corba. S'anomenen punts
eficients perquè el país assoleix la màxima quantitat produïda dels dos
productes. Combinacions A, B, C i D.
● combinacions ineficients. Combinacions per sota la corba. El país no utilitza la
totalitat dels recursos productius de manera eficient, per tant, el nivell de
producció no és el màxim. Combinació E.
● combinacions impossibles. Combinacions per sobre la corba. El país no disposa
de suficients recursos disponibles per a produir més quantitat dels productes.
Combinació F.
El cost d'oportunitat es veu reflectit en la FPP. Recordem que el cost d'oportunitat és

el valor d'allò a què renunciem quan prenem una decisió.
El càlcul del cost d'oportunitat serà a partir de la fórmula següent:
CO=utatsrenúncia bé Y /utatsincrement bé X
Si calculem el cost d'oportunitat al passar de la combinació A a la combinació B:
COA-B = 60-55/10-0= 5/10= 0,5 vegetals/peix
Per cada servei que s'ofereix de més, el país ha de renunciar a 0,33 unitats de béns.
25
2.5Els costos de producció: costos fixos i costos variables
Les empreses quan produeixen un bé o un servei necessiten recursos productius per a

la seua obtenció i, per tant, apareixen els costos de producció.
Els costos de producció estan formats pel consum dels recursos productius, ja
siguen els recursos naturals, els treballadors o el factor capital.
Hi ha dos tipus de costos de producció:
● Costos fixos. S'anomenen costos fixos perquè són independents de les unitats
produïdes, és a dir, siga la producció zero o d'un milió, els costos fixos seran els
mateixos. Ex.: lloguer del local o nau industrial.
● Costos variables. Els costos variables estan directament relacionats amb el nivell
de producció, per tant, més unitats produïdes significa més costos variables. Ex.:
el consum de les primeres matèries o el salari dels treballadors.
Cal conéixer tota una sèrie de fórmules:
• Cost total. Constitueix el que li costa produir a l'empresa una determinada

quantitat. Es calcula a través de la suma dels costos fixos i costos variables. CT
=CF+CV
26
• Cost mitjà. Cost unitari, o el que costa produir una unitat de producte.
CMi=CT /Q
• Ingrés total. El que obté l'empresa a través de les vendes del producte.
IT =P∗Q
• Benefici total. Quantitat de diners que guanya l'empresa després de la venda del
producte i una vegada s'han pagat tots els costos de producció.
BT =IT−CT
ACTIVITATS:
11.Classifica els costos de producció següents en CF o CV:
• cost dels materials
• pagament dels salaris dels treballadors
• assegurança de la nau industrial
• lloguer de la nau industrial
• consum de combustible de les màquines
12. Una fàbrica de mobles de cuina produeix 100 unitats i els costos de producció
són els següents:
• lloguer de la nau industrial 30.000 €
• fusta i conglomerat …....... 20.000 €
• costos mà d'obra …........... 40.000 €
a)Classifica els costos en CF i CV
27
2.6La productivitat del treball i capital
La productivitat empresarial és un objectiu que perseguirà qualsevol empresa. Les

unitats de mesura de la productivitat són les unitats produïdes entre les unitats del factor
productiu. Per tant, podem calcular la productivitat del treball i la productivitat del
capital.
La productivitat és la relació entre la quantitat produïda d'un determinat producte

(unitats físiques) entre les unitats utilitzades en un determinat factor productiu, com
el treball (treballadors o hores de treball) o el capital (màquines).
Com més gran siga la productivitat, l'empresa tindrà més possibilitats de guanyar diners
o obtenir beneficis.
La productivitat del treball és la relació o el quocient entre la quantitat de

producció i el nombre de treballadors o hores treballades.
PL=unitats produïdes/treballadors o hores treball
Si la producció és 100.000 utats i els treballadors utilitzats són 20:

PL=Q / L=100000 /20=5000 utats/treballador
La productivitat del capital és la relació o el quocient entre les unitats produïdes i

el nombre de màquines.
28
P K=unitats produïdes/nombre demàquines
Si la producció és 5.000 unitats físiques i les màquines emprades són 10:
P K=Q /K=5000 /10=500 utats físiques/màquina
ACTIVITATS:
13.Calcula la productivitat del treball per a una empresa industrial que produeix
10.000 unitats/mes amb 5 treballadors, que després seran venudes a 20 €/unitat.
R.:2000
14.Una empresa tèxtil produeix 150.000 samarretes amb les 30 màquines del
procés productiu. Quina és la productivitat del capital? R.:5000
2.7El finançament de l'empresa
L'empresa necessita recursos financers o diners. L'àrea financera haurà d'aconseguir

los per a comprar els materials productius, la màquinaria, pagar els treballador al final
de mes, etc.
El finançament consisteix a aconseguir els diners suficients per a dur a terme les
inversions necessàries de l'empresa.
Són diverses les fonts de financiació que pot utilitzar l'empresa per a obtenir recursos.
Les principals fonts de finançament són les següents:
A.Capital social. Aportacions dels socis a l'empresa, ja siga, diners o un bé amb un

determinat valor. Aquesta aportació els dóna dret a disposar dels títols corresponents,
les participacions en el cas de la S.L. o les accions en el cas de la S.A.
És tracta de la font de financiació més important de l'empresa, perquè són diners que
no cal tornar-los. A més, el cost financer és inexistent perquè no es remunera el capital
social, encara que el més coherent és que es repartisquen dividends, part dels beneficis
obtinguts.
29
B.Préstec bancari. Recursos externs que provenen d'una entitat bancària a canvi del
pagament d'uns interessos i el reemborsament de l'import inicial. La manera de tornar
el capital prestat i els interessos dependrà del que l'empresa negocie amb el banc.
El cost del préstec bancari és el tipus de interès més totes les despeses bancàries que
carrega l'entitat financera.
C.Crèdit dels proveïdors. Quan l'empresa encomana els materials als proveïdors,
normalment el pagament no és al comptat, sinó que és a crèdit, és a dir, l'empresa
pagarà al cap de 30 dies o més.
Durant aquest període de temps, l'empresa podrà disposar d'uns diners que són del
proveïdor. Però, deixarà de tenir un descompte per prompte pagament que serà el cost
financer real d'aquesta font de financiació.
D.Beneficis d'anys anteriors. Els beneficis obtinguts per l'empresa poden repartir-se
entre els socis en forma de dividends o guardar-los. En l'últim cas, si aquests beneficis
estan acumulats diversos anys es tracta d'una font de financiació de recursos interns
sense cost financer per a l'empresa.
E.Subvencions. Determinades entitats públiques concedeixen subvencions a les

empreses, sempre que reunisquen una sèrie de requisits. Si l'empresa acompleix totes
les condicions i els tràmits administratius, no caldrà tornar l'import rebut, per tant, és
un gran avantatge empresarial.
Una empresa pot beneficiar-se d'una subvenció per convertir contractes temporals en
indefinits, per ser un jove emprenedor que crea un negoci propi o per contractar
persones amb discapacitat física o mental o amb risc d'exclusió social.
Les entitats públiques que ofereixen aquestes subvencions són els ajuntaments, el
SERVEF (Servei Valencià d'Ocupació i Formació) o la Cambra de Comerç.
30
ACTIVITAT:
15.Quines són les fonts de finançament que pot utilitzar l'empresa sense que això
li supose un cost?
16.Què pot fer una empresa per a obtenir recursos si no en té prou amb les
aportacions dels socis?
17.Què li pot passar a una empresa que no torne els diners del préstec al banc?
18.Una empresa del sector terciari vol contractar una empresa amb minusvalidesa
del més del 33% com a administratiu. Hi haurà subvencions en aquest cas?
2.8Els impostos empresarials
Les empreses i les famílies hauran de pagar tota una sèrie d'impostos per al
manteniment de l'Estat. La recaudació d'aquests impostos facilitarà que les famílies es
beneficien d'ajuts socials (beques, pensions …) i les empreses de subvencions.
Els impostos són els tributs que recauda l'Estat sense cap tipus de contraprestació
para qui els paga.
Els impostos poden ser de dos tipus:

● Impostos directes. Impostos que graven el nivell de riquesa del contribuent
Quant més ric siga el contribuent, més quantitat haurà de pagar en concepte
d'impostos. Ex.: impost sobre societats.
● Impostos indirectes. Impostos que graven la capacitat adquisitiva del contribuent,
no la riquesa. Ex.: l'IVA.
Els més rellevants per a l'empresa són:
31
A.Impost sobre societats.

Impost que paguen totes les empreses quan obtenen beneficis o un resultat positiu
durant l'exercici econòmic. Si el resultat és negatiu, és a dir, obté pèrdues, l'import de
l'impost serà zero.
El tipus de gravamen general és el 25%, per tant, una quarta part dels beneficis aniran
a la Hisenda Pública. Les empreses de nova creació, suportaran només el 15%, mesura
adoptada per a tractar de fomentar l'activitat dels emprenedors.
Cal conéixer les fórmules següents:
Benefici=Base Imposable=IT−CT
Import Impost=BI×0,25
Benefici net=Benefici brut−Import Impost
Si la BI és 50.000 € i s'aplica el tipus de gravament general, quin serà el benefici net?
Benefici Net=50000−(50000x0,25)=37500 €
B.Impost del Valor Afegit

L'IVA o impost del valor afegit és un impost indirecte que han de pagar els contribuents
quan fan ús de la seua capacitat adquisitiva, és a dir, quan adquireixen un bé o servei.
Hi ha tres tipus impositius o tipus de gravamen:
• tipus general.La major part dels productes que s'intercanvien a través de la

compravenda estaran gravats al 21% que és el tipus general. Ex.: taulells,
ordinadors, material escolar, etc.
• tipus reduït. El tipus impositiu del 10% s'aplicarà sobre aquells productes
relacionats amb l'alimentació, el transport, els serveis d'hostaleria o de neteja.
• tipus superreduït. El tipus de gravamen del 4% que s'aplicarà sobre productes
d'alimentació molt bàsics com el pa, ous, llet, formatge, cereals, fruites i verdures,
llegums …
El contribuent de l'IVA serà el consumidor final que adquireix el bé. En canvi,

l'empresa serà el subjecte passiu, suportarà l'IVA i el repercutirà en l’activitat.
32
Import IVAsuportat=BI compres x tipus impositiu
Import IVArepercutit=BI vendes x tipus impositiu
ACTIVITATS:
19.Calcula l’IVA suportat i l’IVA repercutit a partir de la informació
següent: Vendes de taulells …....85.000 €
Compres de taulells ….60.000 €
20.Una empresa ha suportat un IVA de les compres de mercaderies per 35.000€ i

l'IVA de les vendes per 15.000€. Quin és l’IVA suportat i l’IVA repercutit?
2.9La responsabilitat social
Per tots es conegut l'impacte o els costos socials que deriven de l'activitat empresarial.
Les empreses industrials contaminen l'aire, aigua o terra, a més els recursos productius
utilitzats que no són renovables com el petroli o el gas, desapareixen pel seu ús, …
Els costos socials són efectes negatius de la producció de béns i serveis, com és la
contaminació del medi.
La responsabilitat social està formada per les obligacions per part de l'empresa a
l'hora de subsanar tots els efectes negatius sobre el medi ambient i la societat.
Una empresa socialment responsable haurà de prendre tota una sèrie de mesures:
● protecció del medi ambient a través de la utilització d'energies renovables

(eòlica, solar,...), la reducció dels residus originats, el reciclatge dels materials o
la reutilització de determinats elements.
33
Ex.: Mercadona amb la reutilització de les bosses de la compra; “El prado del
molino”oli verge extra que es produeix a partir del cultiu ecològic, totalment
respectuós amb el medi.
● conciliació de la vida laboral amb la vida personal. Flexibilització en els horaris

laborals dels treballadors, de manera que que els empleats amb obligacions
familiars puguen fer les dues coses, treballar i criar els fills. Ex.: Google amb
horaris laborals totalment flexibles, els treballadors poden distribuir-se les hores
de la manera més adequada, d'acord a les seues necessitats.
● Integració sociolaboral. Contractació de treballadors amb problemes a l'hora de

trobar feina, com són els discapacitats o amb risc d'exclusió social. Ex.: Infoclen,
empresa de serveis informàtics que contracta persones de determinats col.lectius
vulnerables, com mares amb fills o persones d'ètnia gitana.35
ACTIVITATS:
21.Si fores un emprendedor amb el seu propi negoci, què faries per a tractar de
conciliar la vida laboral i familiar dels teus empleats?
22.De què es beneficia l'empresa si contracta una persona amb una discapacitat
física o psíquica?
23.Quin és el paper dels ODS quant a la protecció del medi ambient?
34
ACTIVITATS FINALS:
1.Les formes jurídiques.
A)Ompliu la graella següent:
Forma jurídica Nombre socis Capital mínim Responsabilitat
Empresari
individual
S.L.
S.A.
Cooperativa
B)Aplica la forma jurídica més adient.
Al teu despatx de consultoria d'empreses es presenten els casos següents.

Identifica per a cada un d'ells la forma jurídica més adequada.
a)Víctor, Miquel i Ricard són tres germans llauners, els interessa limitar la seua
responsabilitat i evitar que entren nous socis al negoci familiar.
b)Alejandra vol ser la seua pròpia cap, no l'importa assumir responsabilitat,

però odia la burocràcia.
c)Joaquín vol crear una gran acadèmia d'idiomes, per això necessita captar
molts diners de molts socis.
d)Ana i Cristina han acabat els estudis de dret i volen compartir un bufet
d'advocats, no els importa assumir una certa responsabilitat.
35
e)un nombrós grup d'agricultors de la taronja vol associar-se per comercialitzar

de forma conjunta els seus productes. Volen mantenir la independència de
cada un dels socis, però al mateix temps, treballar amb esforç.
2.La cafeteria de l'institut vol saber la quantitat que guanya al dia a l'hora de
l'esplai per la venda d'entrepans. Per a l'elaboració de 100 entrepans
necessita:
• pa i altres primeres matèries 200 €
• salari cuiner i cambrer …..... 50 €
• lloguer local …..................... 300 €
Classifica els costos de producció en costos fixos i costos variables.
3.La productivitat del treball i la productivitat del capital
A)Una empresa en la producció de 2.000 barrets ha utilitzat 5 màquines i

4.000 hores de treball.
La producció venuda ha sigut de 1.500 barrets a un preu mitjà de 40 €.
Calcula la productivitat del treball i la productivitat del capital.

R.:0.5,400
4.El negoci de pastisseria d'Andrea, Guillem i Carlos presenta les dades

mensuals següents:
• lloguer del local …............................... 600 €
• assegurances ….................................. 100 €
• gestoria …............................................ 150 €
• subministraments (electricitat, gas …) 100 €
a)Classifica els CF i els CV
36
5.Les fonts de finançament
A)Necessite finançament
Vols dedicar-te a la compravenda per internet. Per a posar en marxa el teu
projecte emprenedor necessites 300 €. Valora les fonts de finançament
següent:
1. el teu germà major serà el soci capitalista, posarà els diners i els
beneficis aniran a parts iguals.
2. demanar un préstec al teu cosí al 5% d'interès i tornar-lo en 12
mensualitats. La garantia de la devolució serà la teua videoconsola.
Quina serà la decisió final?
6.Obligacions fiscals
A)Calcula l'IVA
Si els 1.000 pastissos es venen a 1,82 €/unitat + IVA 10% i les 2.000
magdalenes a 0,91 € + IVA 10%. Quin és l'import de l'IVA repercutit?
Economia 4t ESO IES Francesc Ribalta
Les despeses generades en la producció han sigut: les compres de les

primeres matèries (sucre, farina, …) per 5.000 € + IVA 10% i els
subministraments 3.000 € + 21%. Quin és l'import de l'IVA suportat? R.:364,1130
B)Càlcul d'impostos
El negoci de pastisseria d'Andrea, Guillem i Carlos presenta la informació
fiscal següent al final de l'any.
• Beneficis abans impostos 25.000 €
a)Calcula el benefici net (després d'impostos) si el tipus de gravamen és el

25%. R.:18750
37
TEMA 3
ELS CONSUMIDORS
3.1El pressupost personal: despeses i ingressos

3.2Operacions bancàries: actiu i passiu
3.3Les assegurances
3.4Els impostos de les famílies i el frau fiscal
38
3.1El pressupost personal: despeses i ingressos
Els consumidors són els agents econòmics que prenen decisions de consum, és a dir,
adquireixen els béns i serveis necessaris per a obtenir la màxima satisfacció. Ara bé, la
renda disponible és limitada, per tant, hauran d'administrar els recursos de què
disposen.
Una manera d'administrar correctament els recursos familiars és a través de l'elaboració

del pressupost personal.
El pressupost personal és un document on apareixen la previsió d'ingressos i

despeses en un determinat període de temps amb la finalitat d'assolir objectius
personals en un futur.
Un model de pressupost personal podria ser el següent:
Ingressos Quantitat Despeses Quantitat
Salari Lloguer pis/casa
Pensions Menjar
Altres ajuts socials Despeses cotxe
Calefacció/aire
condicionat
Aigua, llum i telèfon
Roba i sabates
Entreteniments
Total Ingressos Total Despeses
Ingressos-Despeses
39
Una vegada hem fet el pressupost, cal dur-lo a terme i tractar d'acomplir-lo, encara que
és fàcil pensar que hi haurà desajustos, la diferència entre la quantitat pressupostada i
la quantitat real.
En base al pressupost, pot donar-se dos tipus de resultats:
• superàvit. Els ingressos familiars superen les despeses domèstiques, per tant, apareix
l'estalvi que es podrà destinar als objectius personals. Es tracta de la situació
desitjable per a qualsevol família o consumidor.
• dèficit. Les despeses domèstiques són superiors als ingressos familiars. L'economia
domèstica pot estar en perill, haurà de prendre decisions per a tractar de reduir les
despeses, sobretot, les despeses més supèrflues.
Si volem tenir el control sobre la nostra vida financera, la regla d'or és que al menys
el 20% dels nostres ingressos han d'anar destinats als objectius personals.
Els objectius personals que pot fixar-se el consumidor són els següents:
● compra d'un pis o casa

● pagar els estudis universitaris
● viatjar
● formar una família
● estar lliure de deutes
40
● renovació del pis o casa

● estudiar a l'estranger
● estalviar per a la jubilació
● fer donacions per a una bona causa
ACTIVITATS:
1.Quins objectius personals són els prioritaris per a tu?
2.Què pot passar si una família no estalvia el 20% dels seus
ingressos?
3.Com es corregeix una situació de dèficit? Amb quines mesures?
Laura és una estudiant de 2n Batxiller que vol iniciar els estudis universitaris
en llengües estrangeres el curs vinent.
Els pares de Laura li donen tots els mesos una paga de 80 € perquè cobrisca
les seues despeses corrents. Les despeses són les següents: • roba i calçat
…...................... 20€
• CD i material audiovisual ….10€
• telèfon mòbil ….....................20€
• oci …......................................30€
Laura sap administrar-se bé els diners? S'acompleix la regla
d'or? El pressupost quedaria de la manera següent:
41
Paga 80 Roba i calçat 20
CD i m. audiovisual 10
Telèfon mòbil 20
Oci 30
Total Ingressos 80 Total Despeses 80
Ingressos-Despeses 0
No sap administrar-se bé. Necessita estalviar per anar a la universitat el curs

vinent i, ara mateix, el seu estalvi és zero. Hauria d'estalviar, al menys, 16 € al mes
perquè s'acomplisca la regla d'or.
3.2Les operacions bancàries: actiu i passiu
Les entitats financeres o bancàries fan un paper important en el sistema econòmic, es

dediquen a la funció de la intermediació, és a dir, posar en contacte les unitats amb
superàvit (estalviadors) amb les unitats amb dèficit (demandants de capital).
Els bancs són organitzacions que es dediquen a la intermediació, posar en contacte

l'oferta i la demanda de capital.
Les operacions que fa la banca són:
42
● operacions d'actiu. Préstecs i crèdits que concedeix la banca a famílies i empreses.

S'anomenen operacions d'actiu perquè són inversions a través de les quals les
entitats bancàries obtenen ingressos o interessos.
● operacions de passiu. Dipòsits que capten els bancs, sobretot, comptes corrents i
comptes d'estalvis. Es tracta d'operacions de passiu perquè els diners captats cal
tornar-los al clients quan siguen demandats.
● operacions neutres. Tots els serveis que ofereix la banca als seus clients. Ens referim
al servei de caixers automàtics, domiciliació de la nòmina, domiciliació de rebuts,
compravenda de divises, transferències internacionals, la banca online, etc.
A.Operacions d`actiu:
préstec. Consisteix a demanar una determinada quantitat de diners que el client haurà
de tornar més els interessos generats en un termini de temps. Sol ser molt comú
demanar un préstec per a comprar un habitatge (hipoteca) o un cotxe. En el cas de
la hipoteca, la garantia és la casa o el pis que es compra, és a dir, en el cas de no
pagar, el client podria arribar a perdre l'habitatge.
crèdit. El consumidor demana una quantitat màxima que disposarà en funció de les
seues necessitats. El client només haurà de tornar la quantitat disposada més els
interessos financers i les comissions bancàries aplicades.
Hi ha dos tipus de préstecs:

A.1.Préstec personal. Préstec per a l'adquisició d'un bé de consum en què la garantia
en el cas d'incompliment del deute és personal, és a dir, el banc exigirà la nòmina, el
contracte de treball indefinit o la declaració de la renda.
A.2.Préstec hipotecari. Préstec per a l'adquisició d'un habitatge on la garantia de
l'operació és el mateix habitatge. En el cas que el deutor no pague les quotes, el banc
es quedaria amb l'immoble.
El cost del préstec s'anomena TAE o taxa anual equivalent (%), el que li suposa al
client demanar una determinada quantitat de diners, considerant els interessos i totes
les despeses de l'operació.
43
ACTIVITATS:
4.Quin és el cost que li suposa al consumidor demanar un préstec? Què hem de
considerar a l'hora de comparar les ofertes bancàries de dos bancs diferents?
5.Suposem que les últimes quotes que ha generat el préstec hipotecari no han sigut
pagades. Quines mesures adoptarà l'entitat bancària?
B.Operacions de passiu:
✔ compte corrent. Dipòsit obert en un banc que genera interessos. El client pot traure
els diners del compte bancari, s'anomenen reintegraments. També podrà emetre
talons bancaris perquè disposarà d'un talonari.
✔ compte d'estalvis. Dipòsit obert en una caixa d'estalvis que genera interessos. El
client no podrà fer talons bancaris i la domiciliació dels rebuts (d'aigua, llum, ...)
pot estar més limita, però el tipus d'interès és més elevat. Una variant del compte
corrent és la llibreta per a joves, pensada per a joves fins als 25 anys, sense
comissions i amb sorteigs i regals per als titulars.
✔ dipòsit a termini fix. Contracte a través del qual el client es compromet a aportar
una determinada quantitat de diners a canvi d'uns interessos. Al venciment de
l'operació (però no abans), podrà retirar la quantitat aportada més els interessos
generats que no haja retirat.
✔ fons d’inversió són operacions d'actiu per als estalviadors quan busquen més
rendibilitat a canvi d'assumir més risc. Els diners s'inverteixen en títols de renda
fixa (bons, obligacions i lletres del tresor) i títols de renda variable (accions) i estan
gestionats per professionals.
44
ACTIVITATS:
6.Què passa si l'entitat bancària en què tens els teus estalvis està en fallida i tanca?
Hi ha alguna possibilitat de recuperar els diners?
7.Què passa si al teu compte corrent arriba un rebut al teu nom, però no hi ha
suficients diners per a pagar-lo? Com s'anomena aquesta situació?
8.És arriscat comprar accions en la Borsa de Valors? Per què? És millor obrir un
fons d'inversió?
Els tipus de targetes bancàries són les següents:
➔ targetes de dèbit. Quan el client obri un compte corrent o un compte d'estalvis,

l'entitat bancària emiteix una targeta de dèbit. La targeta de dèbit facilita l'obtenció
de diners en els caixers automàtics o poder pagar compres dels comerços.
➔ targetes de crèdit. Targeta emesa per una entitat bancària sense necessitat d'obrir
un compte corrent o compte d'estalvis. El banc dona crèdit, és a dir, el client pot
utilitzar la targeta en la compra de productes i es considera com un préstec, és a dir,
l'interessat haurà de tornar els diners i els interessos.
➔ targetes moneder. Targetes de prepagament que s'utilitzen en les compres d'import
reduït. El client carrega la targeta amb una quantitat determinada i tornarà a
carregar-la quan s'hagen esgotat els diners. Sol utilitzar-se en les compres online.
Una variant d'aquestes targetes són les targetes virtuals que no existeixen físicament
i que es gasten en les compres a través d'internet.
➔ targetes comercials. Targetes de crèdit emeses per establiments comercials. El
client pot utilitzar-la en les compres al establiment en concret fins a un límit
determinat. Ex.: targeta El Corte Inglés
➔ altres targetes. Targetes "Affinity" o de fidelització. Es tracta de targetes emeses
per establiments comercials o de serveis i amb el seu ús s'acumulen punts que
després serveixen per sol.licitar descomptes en la compra d'aquests establiments.
45
ACTIVITAT:
9.Quines són les targetes bancàries més indicades per als joves?
3.3Les assegurances
En un món com el nostre en el qual hi ha tants riscos, les entitats asseguradores el que
fan és donar cobertura a aquests riscos.
Les assegurances són contractes a través dels quals les entitats asseguradores
cobreixen determinats riscos especificats en el contracte a canvi d'una prima (el preu
de l'assegurança).
Les persones que hi intervenen són les següents:
● Assegurador. La companyia d'assegurances. A canvi d'una prima, l' entitat

cobreix una sèrie de riscos i haurà d'indemnitzar a l'assegurat en cas d'un
esdeveniment (contingència) determinat.
● Prenedor. Persona o empresa que contracta l'assegurança i paga la prima.
● Assegurat. Persona exposada al risc cobert pel contracte de l'assegurança. El risc
pot recaure sobre la pròpia persona de l'assegurat o els seus béns.
● Beneficiari. Persona o empresa que té dret a rebre la contraprestació o la
indemnització davant un sinistre.
El prenedor, assegurat i beneficiari podrien ser la mateixa persona o persones

diferents.
Altres termes rellevants en relació a les assegurances:

Pòlissa. Document en què es plasma el contracte de l'assegurança. Hi apareixen tots
els supòsits als quals es dona cobertura.
Prima. El preu de l'assegurança.
46
Suma assegurada. En el cas de sinistre, determina la quantitat màxima de la

indemnització que haurà de pagar l'assegurador a l'assegurat.
Contingència o sinistre. Fet garantit per l'assegurança sota unes determinades
condicions que dona dret a la indemnització pactada. Ex.: la malaltia, incendi o
accident.
A.Tipus d'assegurances
Les assegurances destinades a les persones són les assegurances de vida i les
assegurances d'accidents, malaltia i assistència sanitària i defunció. També hi ha
assegurances contra danys, com són l'assegurança obligatòria de vehicles a motor,
l'assegurança de la llar i assegurança de responsabilitat civil.
a)Assegurances de vida
Les assegurances de vida cobreixen determinades circumstàncies de la vida d'una
persona que poden perjudicar la situació econòmica de l'assegurat, com és la mort o
que arribe a una certa edat. Ex.: l'assegurança de vida per a un pare de família que
davant una possible defunció, no vol que els seus fills tinguen problemes econòmics o
l'assegurança de jubilació per a un treballador que no vol veure reduir el nivell
d'ingressos quan es retire de la vida laboral.
L'assegurat haurà de realitzar-se un reconeixement mèdic i passar un qüestionari

perquè la companyia puga valorar els riscos que cobrirà en un futur.
b)Assegurança d'accidents
Assegurança que cobreix els supòsits de mort, invalidesa permanent o incapacitat
temporal de l'assegurat ocasionats per un accident. El contracte dóna dret a l'assegurat
a rebre una indemnització, segons l'establert a la pòlissa.
c)Assegurances de malaltia i assistència sanitària

El pagament de la prima dóna dret a l'assegurat a obtenir una indemnització davant una
determinada malaltia si l'assegurança és per malaltia i, també la prestació de
l'assistència mèdica i quirúrgica necessària a partir d'una llista tancada de centres
sanitaris, si l'assegurança és d'assistència sanitària.
47
d)Assegurança de defunció
Servei de sepeli i tots els components que l'envolten quan l'assegurat es mor. Inclou
els serveis religiosos i també la tramitació de la documentació necessària.
e)Assegurança obligatòria de vehicles a motor

Assegurança obligatòria per llei, tot vehicle a motor té l'obligació d'estar assegurat
perquè davant un sinistre, la companyia asseguradora cobrisca tots els danys ocasionats
a persones o béns.
f)Assegurança de la llar
Assegurança que cobreix tota una sèrie de riscos vinculats amb la llar, com són el
robatori, danys per aigua o l'incendi. Se sol assegurar tant el continent, la part física de
l'immoble, com també el contingut (mobles, electrodomèstics, joies, etc.). També
inclou la responsabilitat civil, els danys o lesions causats per l'assegurat a altres
persones o béns.
g)Assegurança de responsabilitat civil. Assegurança que cobreix el patrimoni de les

persones per la responsabilitat derivada dels danys i perjudicis a tercers. 14
48
10.Quines són les assegurances més comunes en les famílies espanyoles?
3.4Els impostos de les famílies i el frau fiscal
Els impostos més rellevants que suporten les famílies són l'impost de la renda de les
persones físiques (IRPF) i l'impost del valor afegit (IVA).
A.L'impost de la renda de les persones físiques
L'IRPF és un impost directe que grava la renda de les persones físiques o famílies. Es
considera que la renda de cada persona és indicativa del seu grau de benestar i, per tant,
han de col.laborar en el sosteniment de les despeses públiques.
El concepte renda engloba els rendiments del treball i de les activitats econòmiques
(sous, salaris i un altre tipus de rendiments, com els dels professionals independents),
els rendiments del capital (interessos de comptes corrents, venda d'accions i altres
valors) i els guanys patrimonials.
Es tracta d'un impost progressiu , ja que el percentatge (tipus de gravamen) que s'aplica
per a determinar la quantitat que cada un ha de pagar, varia de manera més que
proporcional a la variació de la renda que es grava (base imposable).
B.L'Impost del Valor Afegit

L'IVA és l'impost indirecte més important. Els consumidors han de suportar l'IVA cada
vegada que realitzen una compra perquè grava la capacitat adquisitiva dels
contribuents.
Hi ha tres tipus de gravamen que s'aplicaran segons el tipus de producte. Els tipus de
gravamen són: 4%, 10% i 21%.
Les fórmules que anem a gastar són:
Import IVA=BI x tipus gravamen
Import total compra=BI + Import IVA
49
Ex.: Un estudiant compra material escolar per valor de 250 €. Aquests productes estan
gravats al 21%. Quina és la quantitat a pagar en concepte d'IVA? Quin és l'import total
de la compra?
Import IVA=250 x 0,21=52,5 €
Import Total compra=250 + 52,5=302,5 €
C.Impostos Especials. Impostos indirectes que només paguen les persones que
compren o consumeixen determinats béns:
• Alcohol i begudes alcohòliques
• Hidrocarburs
• Tabac
• Matriculació de mitjans de transport
Els consumidors han de suportar aquests impostos pels costos socials que generen.
Pensem en els costos sanitaris per abús de l'alcohol o del tabac i en la contaminació
atmosfèrica dels cotxes i de l'ús dels hidrocarburs en general.
A més dels anteriors, cal tindre en compte l'existència d'impostos locals, que són exigits
pels ajuntaments o diputacions provincials. Els més importants són l'Impost sobre Béns
Immobles (IBI) i l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica.
ACTIVITATS:
11.Calcula quant ha de pagar Santiago per tres llibres, si cada un costa 7,30 € i el
tipus de l'IVA és del 4%. R.:7,592
12.Si una botiga ha venut durant un dia 3.800 € i el tipus d'IVA dels productes
venuts és del 21%, quina quantitat d'IVA han pagat els compradors? R.:798
C.El frau fiscal

Totes les persones que viuen en la gran casa que és l'Estat han de pagar les despeses
comunes d'aquesta casa, és a dir, tots els ciutadans han de pagar els impostos. Però hi
ha persones que no paguen els impostos que els corresponen. Se'ls anomena
“defraudadors”
50
Als qui incompleixen les obligacions tributàries, perquè paguen menys del que han de
pagar o no paguen, se'ls exigeix els diners que no han aportat a la col.lectivitat i, a més,
se'ls sanciona. En el cas de delicte fiscal, podrien arribar a anar a la presó.
El frau fiscal es produeix perquè no es paguen els impostos que corresponen, i també
pot produir-se a través de la despesa pública quan s'abusa dels béns i servicis públics,
o quan s'utilitzen malament o es destrossen.
El delicte fiscal apareix quan la quantitat d'evasió d'impostos excedeix els 120.000
euros, el contribuent serà castigat amb la pena de presó d'un a cinc anys i una multa de
fins a sis vegades la quantitat defraudada. A més, recau sobre la persona sancionada la
impossibilitat d'obtenir subvencions i ajudes públiques.
ACTIVITAT:
13.Un frau molt estès és “pagar amb diners negres”. Què són els “diners negres”?
Quins efectes produeixen?
14.Quina és la diferència entre el frau fiscal i el delicte fiscal?
51
ACTIVITATS FINALS:
1.Elabora el pressupost personal

Ximo és un jove que té dos treballs a temps parcial. El primer treball és en una
benzinera i el salari és de 600 €. El segon treball és en un centre comercial i
cobra 800 €.
Aquest mes, Ximo ha fet hores extres per 45 € R.: 331
Les despeses del mes han sigut les següents:
• 225 € lloguer del pis, amb una apujada inesperada
• 190 € menjar (festa d'antics estudiants no planejada)
• 60 € llum, aigua i gas
• 220 € reparació del cotxe
• 80 € nou parell d'esportives per running
• 70 € oci
• 175 € despeses del cotxe
• 34 € parking cotxe
• 60 € regals personals
Total ingressos Total despeses
Ingressos-Despeses
El pressupost de Ximo està en equilibri? Ximo acompleix la regla d'estalvi? Quina

quantitat estalvia? Podrà assolir el seu objectiu personal?
52
2.Exercici pràctic sobre el que una família amb dos fills ha fet un dissabte:
• Els pares han fet la compra setmanal al matí per 40 € i tots els productes
pertanyen a béns bàsics de primera necessitat (4%)
• Després han tingut temps de comprar-li uns pantalons a la xiqueta menuda
per 29 € (21%)
• Al migdia han dinat junts en un restaurant per 98 € (10%)
• En acabant de dinar han anat tots al cine per 20 € (10%)
Per totes aquestes compres i activitats la família ha pagat l'IVA (no inclós en
els imports).
Calcula l’IVA de les diverses compres realitzades per la família, així com
l’import total de totes les compres juntes. R.:1.6,6.09,9.8,2 ; 206.49
3.Una empresa dedicada a l'organització d'events es dedica a gestionar la

propera junta general d'accionistes d'una multinacional alemanya. Ha realitzat
la compra de diversos materials de material d'oficina . Els imports pagats
sense IVA són els següents: (IVA 21%)
• carpetes 50 €
• bolígrafs i rotuladors 18€
• altre material d'oficina 20 €
a)Calcula la quantitat pagada en concepte d'IVA R.:18.48

b)Calcula l'import total de la compra R.:106.48
4.Susana vol adquirir mobles i articles de decoració per a la nova casa que
ha adquirit a la platja. Els productes adquirits són: mobles de menjador per
1.300€, mobles del dormitori 600€ i peces de decoració per 120€.
a)Calcula l’IVA pels productes adquirits al 21% IVA R.: 424.2

b)Calcula l’import total pagat per l’adquisició de tots els productes R.:2444.2
53
TEMA 4
EL SECTOR PÚBLIC
4.1El sector públic:objectius i funcions

4.2Els Pressupostos Generals de l'Estat: despeses i ingressos públics
4.3El dèficit públic: tipus i mesures correctores
4.4Les causes d'intervenció del sector públic
54
4.1El sector públic: objectius i funcions
El sector públic està format pel conjunt d'administracions, organismes i empreses

públiques de titularitat estatal.
L'administració pública està dividida en tres àmbits:
● Administració central. Organismes i institucions que operen en el territori de
l'Estat.
● Administració autonòmica. La Generalitat Valenciana que actua en les tres
províncies de la comunitat.
● Administració local. Ajuntaments i Diputacions de la capital de província que
intervenen en cada una de les localitats.
El sector públic oferirà tota una sèrie de serveis bàsics a la societat que constitueixen
l'estat del benestar, que són els següents:
• Educació. Formació obligatòria per a tots els espanyols fins l'edat de 16 anys.
Els menors tenen el dret i l'obligació de realitzar els estudis ESO.
• Sanitat. Assistència sanitària mínima de manera gratuïta. Els desocupats, encara
que no paguen les quotes a la SS, podran beneficiar-se d'aquests serveis, perquè el
dret a la vida és un dret fonamental.
• Habitatge. Dret a un habitatge digne per a viure amb una seguretat mínima.
L'estat està dotat d'habitatges socials per a col.lectius amb risc d'exclusió social,
també la VPO (Vivienda de Protección Oficial) per a famílies amb un nivell de
renda baix.
ACTIVITAT:
1.Podem dir avui en dia que tots els qui viuen a Espanya disposen dels serveis bàsics
de l'estat del benestar?
A.Objectius macroeconòmics del sector públic

El sector públic estableix una sèrie d'objectius o finalitats en funció de la conjuntura i
les prioritats econòmiques.
1. Creixement econòmic. Augment del PIB (Producte Interior Brut) que mesura el
nivell de riquesa del país. Si augmenta la producció del país, també millorarà la
qualitat de vida de la societat.
55
2. Creació d'ocupació. Disminució de la taxa d'atur ,o inclús, la plena ocupació a través

de la contractació dels desocupats que no troben feina.
3. Estabilitat dels preus. Control del nivell de preus o la inflació, és a dir, tractar que
l'apujada dels preus no siga molt elevada perquè crea molta incertesa al sistema.
4. Control del dèficit. Un dels objectius prioritaris dels últims anys és l'equilibri dels
comptes públics a través de la igualtat entre els ingressos i les despeses públiques,
per tal que no hi aparega el dèficit públic.
5. Equilibri exterior. L'objectiu perseguirà que el país no importe més del que exporte.
Sempre que les exportacions (venda de béns i serveis a l'estranger) superen les
importacions (compra de béns i serveis de l'estranger) hi haurà més creixement
econòmic i benestar social per al país.
B.Funcions del sector públic

Les funcions s'utilitzaran per a assolir els objectius macroeconòmics. ✔ Reguladora. El
sector públic té la facultat de legislar o fer lleis per a regular tot el funcionament del
sistema econòmic. Ex.: reforma del sistema educatiu.
✔ Fiscal. La recaptació d'ingressos, sobretot a través dels impostos, tributs que han de
pagar els contribuents sense cap tipus de contraprestació. Ex.: reforma del impost sobre
societats.
✔ Estabilitzadora. Mesures que adopta el sector públic per tal de reduir els efectes
negatius de les crisis econòmiques. Ex.: noves infraestructures públiques.
✔ Redistributiva. Ajuts socials per a totes aquelles persones amb un nivell de renda
molt baix, com són els subsidis de desocupació per als aturats, beques d'estudis per
a estudiants sense recursos o pensions per als jubilats. D'aquesta manera, es veurà
millorat el seu poder adquisitiu i el benestar social.
✔ Subministradora de béns i serveis. El sector públic ofereix béns públics per a tota
la societat com la sanitat, l'educació, la justícia o l'ordre públic.
ACTIVITAT:
2.Quin/s són el/s objectiu/s macroeconòmics que persegueix el sector públic ara?
56
4.2Els Pressupostos Generals de l'Estat: despeses i ingressos públics
Els Pressupostos Generals de l'Estat constitueixen els documents a través dels quals es
gestionen els recursos públics. N'hi ha un pressupost d'ingressos i un pressupost de
despeses.
Els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) estan formats per la previsió

d'ingressos públics i les despeses públiques esperades per tal de crear benestar social
al país.
Les administracions públiques (l'ajuntament, la comunitat autònoma i l'Estat) són

les encarregades d'elaborar els pressupostos cada any, comptes anuals que tenen
caràcter de llei i que després han de ser aprovats pel Parlament o les Corts
Generals.
Aquesta llei és molt important perquè autoritza el Govern a recaptar determinats

ingressos i a fer determinades despeses i, d'aquesta manera, poder satisfer les
necessitats col·lectives durant tot l'any següent a la seua aprovació.
Els PGE han de travessar diverses fases:

● Preparació. El Ministeri d'Economia i Hisenda és l'encarregat d'elaborar els
pressupostos en base a les exigències de la resta dels ministeris i els objectius
macroeconòmics que es desitgen assolir.
● Discussió i aprovació. El Parlament discutirà i aprovarà els pressupostos per a l'any
vinent, com a mínim tres mesos abans que acaben els anteriors. Si abans del primer
dia del nou exercici fiscal no s'han aconseguit aprovar els nous pressupostos, es
consideren prorrogats els anteriors.
● Execució. L'administració pública durà a terme o aplicarà els pressupostos, segons
l'establert.
● Intervenció i control. Al final de l'execució dels pressupostos, caldrà controlar tots
els ingressos i despeses a través de l'organisme anomenat Intervenció General de
l'Estat.
57
A.Ingressos públics
Els ingressos públics són els fons que recapta el sector públic per tal de cobrir tota la
despesa pública i assolir els objectius macroeconòmics fixats. Hi ha tres categories
d'ingressos públics: les cotitzacions a la Seguretat Social, els tributs i altres ingressos.
● Cotitzacions a la Seguretat Social (SS). Pagament de les quotes a la Seguretat Social
per part de les empreses i els treballadors quan són contractats. La llei obliga als
treballadors a ser donats d'alta a la SS i pagar la quantitat corresponent que els dóna
dret a determinades prestacions, com el subsidi per desocupació o la jubilació.
● Tributs. Es tracta de productes dissenyats per part del sector públic per a recaptar
fons. Els tributs són: els impostos, les taxes i les contribucions especials.
• Impostos. La major part dels ingressos públics procedeix dels impostos, tributs que
no suposen cap tipus de benefici per als contribuents quan els paguen. Ex.: l'IRPF
• Taxes. Hi ha serveis públics que seran subministrats per l'Estat, a canvi del pagament
d'una determinada quantitat de diners anomenada taxa. En aquesta ocasió, i
comparativament amb l'impost, sí n'hi ha una contraprestació o benefici per al
contribuent. Ex.: la taxa universitària
• Contribucions especials. Quan el contribuent presenta una millora en una propietat
privada gràcies a la inversió de diners públics, apareix l'obligació de pagar la
contribució especial. Ex.: l'enllumenat públic o el clavegueram
● Altres ingressos. Les transferències corrents, les transferències de capital de
determinades institucions com la Unió Europea i, els ingressos provinents dels
beneficis i la venda d'empreses públiques (Ex.: Renfe o Correos).
B.Despeses públiques
Els diners recaptats es distribueixen en una sèrie de partides de despesa pública. Les
partides de despesa pública més importants són: la sanitat (centres de salut,
ambulatoris, hospitals), l'educació (col·legis, instituts, universitats), les pensions (per a
les persones més grans que ja no treballen), les obres públiques ( carreteres, ports,
aeroports …), justícia i seguretat (jutges, policies).
La classificació de les despeses públiques és la següent:

• Despeses corrents. Es tracta de la partida de la despesa pública més rellevant.
S'inclou el valor dels béns i serveis que s'adquireixen o es lloguen per a l'oferta de
serveis públics com l'educació, sanitat o justícia. També es consignen els salaris
dels funcionaris i el personal que treballa per al sector públic.
58
• Despeses d'inversió. Infraestructures públiques que construeix el sector públic, com

són les carreteres, els ports o aeroports,els centres educatius, els hospitals, etc.
• Altres despeses. Despeses que realitza el sector públic sense cap tipus de
contraprestació. Si els beneficiaris són les famílies o consumidors, s'anomenen
transferències (subsidis de desocupació, beques …). Si, per contra, els beneficiats
són les empreses, s'anomenen subvencions (per contractació de persones amb
minusvalidesa, inversió en energies renovables …).
ACTIVITAT:
3.Les despeses de la Casa de Sa Majestat el Rei, es consideren una despesa pública?
4.3El dèficit públic: tipus i mesures correctores
Els Pressupostos Generals de l'Estat sempre estaran en equilibri des del punt de vida
comptable, perquè el país no pot gastar més del que ingressa. Ara bé, una vegada que
s'han executat els pressupostos, poden haver-hi variacions.
Hi ha tres tipus de saldos dels pressupostos:
Equilibri. Els ingressos públics coincideixen amb les despeses públiques. No n'hi
ha cap tipus de variació.
Superàvit. El país recapta més fons que després gasta a través de la despesa
pública. Es tracta de la situació ideal.
Dèficit. El país és deficitari perquè gasta més del que ingressa a través dels tributs.
Situació que requerirà de mesures econòmiques per a tractar de corregir-la.
59
El dèficit públic apareix quan els comptes públics estan desequilibrats, es a dir, hi
apareixen més despeses públiques que ingressos públics.
El dèficit públic podrà ser:
Cíclic. Apareix el desquadrament dels comptes públics en situació de crisi

econòmica, però després millorarà quan el país entra en expansió o creixement
econòmic, perquè quan el país creix, la recaptació d'impostos també augmenta.
Estructural. El dèficit públic hi apareix de manera continuada, en fases de

creixement econòmic i també de crisi econòmica. Es tracta d'un problema més a
llarg termini.
La manera de corregir el dèficit públic és la següent:
✔ Impostos. Augment dels ingressos a través de l'increment dels impostos. D'aquesta

manera, la recaptació de fons podrà compensar l'excés de despesa pública.
L'inconvenient és que es tracta d'una mesura impopular, perquè ni les empreses ni
les famílies volen pagar més a les arques públiques. Ex.: apujada de l'IVA
✔ Retallades. Disminució de la despesa pública, normalment aquelles partides amb
una major dotació seran les més afectades, com són l'educació i la sanitat. Amb la
reducció de les despeses, els ingressos públics recaptats seran suficients per a poder-
les cobrir. Ex.: reducció de la plantilla de professors.
✔ Deute públic. El sector públic emiteix títols de renda fixa per a recaptar fons. Les
persones o particulars interessats podran adquirir aquests títols, com són les lletres
del tresor, a canvi d'un interès. L'inconvenient és l'acumulació d'interessos que farà
que s'incremente la despesa pública els propers anys.
ACTIVITATS:
4.Quina és la situació dels comptes públics d'Espanya?
5.Què vol dir que el deute públic a Espanya supera el 100% del PIB?
60
4.4Les causes d'intervenció del sector públic

En una economia mixta com la nostra, hi ha decisions preses per la iniciativa privada,
però també cal que intervinga el sector públic en aquelles situacions en què els mercats
originen desequilibris.
A.Béns públics
Les empreses privades ofereixen aquells béns i serveis rendibles que siguen demandats
pel mercat. Però, què passarà en l'oferta d'aquells productes que no generen beneficis?
Els béns no rendibles caldrà que els oferisquen les empreses públiques que no
persegueixen objectius econòmics. Ens referim, per exemple, a determinades línies de
transport de viatgers.
B.Externalitats
Els productes quan es produeixen generen una sèrie de costos interns que es cobreixen
a través del preu que paga el comprador. Els costos externs, com la contaminació del
medi ambient, són costos que no fan que s'incremente el preu final.
La manera d'intervindre serà a través de la legislació, la llei de responsabilitat

mediambiental que es pot resumir amb “qui la fa la paga”.
Aquesta llei obliga als titulars de l'activitat econòmica o professional a posar en marxa
les mesures de prevenció, evitació i reparació dels danys mediambientals que es
puguen produir, per tal de tornar els recursos danyats al seu estat anterior.
61
Els danys i amenaces imminents són els danys a les aigua, les riberes del mar, el sòl i
les espècies de flora i fauna silvestres, així com els hàbitats.
C.Competència imperfecta
Hi ha determinats tipus de mercats que no respecten totes les regles del mercat de lliure
competència, és a dir, són mercats de competència imperfecta. En un mercat de
competència imperfecta, hi haurà pocs productors i això farà que el preu final
augmente. D'alguna manera, aquesta situació de poder de mercat, anirà en perjudici
dels interessos dels compradors perquè hauran de pagar preus més alts.
La intervenció consistirà a aplicar la llei de defensa de la lliure competència. Aquesta

llei perseguirà qualsevol actuació que vaja en contra de la lliure competència, com són
acords entre empreses per fixar preus de mercat o reduir la competència, situacions de
posició dominant o concentracions empresarials que afecten o puguen afectar el
funcionament eficient dels mercats i el benestar del consumidor. Ex.: Microsoft, acusat
de posició dominant al mercat; acords entre les benzineres per a fixar el preu de la
benzina.
D.Exhauriment dels recursos naturals

La societat del consum basada en la sobreproducció, el consum efímer i la creació de
noves necessitats a través de la publicitat, fa que els recursos naturals no renovables
desapareguen.
El sector públic haurà d'intervindre a través de mesures pel foment dels recursos
renovables, com l'ús de les energies netes ( l'energia solar, eòlica, etc.). Ex.:
subvencions autonòmiques per a particulars i xicotetes empreses que inverteixen per a
beneficiar-se de l'autoconsum de les energies renovables. 40
E.Inestabilitat cíclica
Les fases de creixement econòmic en què hi ha suficient producció per a generar
ocupació, s'alternen amb fases de crisi econòmica o recessió. Especialment, quan
l'economia està en recessió, la producció cau i el consum també perquè és difícil trobar
feina. Aquesta situació requereix de mesures d'intervenció, el sector públic aplicarà la
funció estabilitzadora.
62
La intervenció tractarà de corregir els efectes negatius d'una fase de recessió econòmica
o depressió, sobretot la desocupació. Podrà aplicar una política contra la desocupació
per a combatre l'atur amb mesures com reduccions de les cotitzacions a la Seguretat
Social, contractes amb les empreses per a combinar els estudis amb la realització de
pràctiques, etc.
F.Distribució desigual de la renda

El mercat fa que els rics siguen cada vegada més rics i els pobres cada vegada més
pobres, és a dir, s'accentuen les diferències socioeconòmiques entre les persones. Al
mercat, només podran acudir aquells que tinguen diners per a adquirir béns, la resta no
hi intervindrà.
La funció redistributiva és la funció que utilitzarà el sector públic per a corregir

aquestes diferències socials, amb mesures com pensions, subsidis de desocupació,
beques d'estudis,etc.
ACTIVITATS:
6.Pot considerar-se l'abocament de residus industrials a la mar, una externalitat? I,
l'emissió de CO2 a l'atmosfera?
7.“Google afavoreix a través de la publicitat els seus serveis, a més propicia l'ús
del sistema operatiu Android per als mòbils” La UE l'ha acusat de posició dominant
al mercat. Es pot considerar competència imperfecta?
8.Espanya presenta inestabilitat econòmica? En quina fase ens trobem avui en dia?
La inestabilitat política pot influir de manera negativa la situació econòmica?
63
ACTIVITATS FINALS:
1.Quina és la labor del sector públic en una economia mixta com l’espanyola?
2.Què pot fer el sector públic per a fomentar el creixement econòmic i generar
ocupació?
3.El sector públic redistribueix la renda perquè els pobres siguen una miqueta
més rics? Quines són les mesures aplicades?
4.El déficit públic és bo per al país? Quines mesures poden aplicar-se per tal
de reduir-lo?
5.Les causes d’intervenció del sector públic:
L'economia de la Unió Europea està sentint l'impacte de la guerra de Rússia a Ucraïna.

S'ha produït un nou augment dels preus de l'energia, que ha portat la inflación o pujada
de preus a màxims històrics. Ucraïna i Rússia produeixen quasi un terç del blat i l'ordi del
món, i són grans exportadors de metalls, així que tots els països europeus estan patint
els efectes de manera negativa en les seues economies.
Es pot parlar de crisi económica? Quines són les conseqüències en les economies
europees? Com es podrien corregir aquestos efectes?
6.Què fa el sector públic per a contribuir a la protecció del medi ambient? Les
empreses que contaminen han de ser sancionades?
64
TEMA 5
EL TIPUS
D'INTERÈS, LA
INFLACIÓ
I LADESOCUPACIÓ
5.1El mercat de diners: oferta i demanda de diners

5.2La inflació: mesura, tipus, causes i efectes
5.3La desocupació: mesura, tipus, causes i efectes
5.4Polítiques contra la desocupació
65
5.1El mercat de diners: oferta i demanda de diners
Tant les empreses com les famílies necessiten diners, per tant, el mercat de capitals
oferirà diners a tots aquells agents econòmics que els demanden.
El mercat de diners és el mercat al qual acudeixen aquells agents econòmics que

ofereixen i demanden diners a canvi d'un preu que s'anomena tipus d'interès.
● L'oferta de diners està formada per les unitats econòmiques amb excedents de
diners que els ofereixen a canvi d'un tipus d'interès.
● La demanda de diners la constitueix totes les unitats econòmiques amb dèficit
de diners que els demanden a canvi d'un tipus d'interès.
Com en qualsevol altre mercat, la quantitat oferida de diners i la quantitat

demandada de diners determinarà el tipus d'interès.
L'oferta de diners es representa a través d'una corba vertical perquè el Banc d'Espanya
i el Banc Central Europeu són els únics que poden variar la quantitat de diners en
circulació del país.
La demanda diners, la quantitat que necessiten els agents econòmics per cobrir les
seues necessitats depén d'una sèrie de factors:
• nivell de renda. A més renda disponible, major demanda de diners per a cobrir totes
les necessitats humanes i a l'inrevés.
• preu. L'increment del nivell de preus farà que augmente també la demanda de diners
i a l'inrevés.
• tipus d'interès. A major tipus d'interès, menor demanda diners. Per la mateixa regla
de tres, quant menor siga el tipus d'interès, major serà la demanda monetària. El
tipus d'interès és l'únic factor amb una relació inversa respecte la demanda de
diners.
66
L'oferta de diners estarà formada per la quantitat total de diners en circulació formada
pels diners líquids de què disposen tots els agents econòmics i els dipósits (comptes
corrents, comptes d'estalvis i imposicions a termini fix) que guarden.
ACTIVITATS:
1.Una empresa necessita diners per invertir-los en nova tecnologia? Es veurà
afectada pel tipus d'interès?
2.Una família ha estalviat uns diners, formarà part de l'oferta de diners? Per què?
3.Comenta la frase: “El Banc Central Europeu ha decidit apujar el tipus d'interès
perquè considera que el nivel de preus ha pujat molt i cal controlar-los.”
5.2La inflació: mesura, tipus, causes i efectes
La inflació és un problema econòmic que apareix amb molta freqüència en els països
del nostre voltant.
LLa inflació és l'augment general i sostingut en el nivell mitjà de preus.

• general, perquè afecta a la majoria dels productes.
• sostingut, perquè s'ha de mantindre al llarg del temps
D'aquesta manera, podrem dir que el nivell mitjà de preus varia en un determinat
percentatge d'un any a un altre.
Segons el percentatge de variació en l'IPC, podem parlar de tres tipus d'inflació:
67
✔ inflació moderada. La variació dels preus d'un any a un altre no és superior al 4%,
compatible amb el creixement econòmic del país.
✔ inflació galopant. Inflació representativa de països amb inestabilitat política i
econòmica que es reflecteix a través de l'apujada dels preus a taxes del 25% o més.
✔ hiperinflació. Hi apareix quan el nivell mitjà de preus augmenta a taxes superiors
al 100%. Es tracta d'una inflació extremadament elevada que manifesta una situació
econòmica insostenible.
Les causes de la inflació poden ser dos:
A.Inflació de demanda. L'increment de la demanda per part dels agents econòmics, ja

siga de les famílies, les empreses o el sector públic fa que augmente el nivell mitjà de
preus. També pot ser que augmente la quantitat de diners en circulació, això farà que
la demanda de béns i serveis siga major.
B.Inflació de costos. L'augment del preu dels factors productius provocarà un

increment dels costos de producció. Quan les empreses produeixen a costos més
elevats, els preus augmenten perquè el producte és més escàs.
Els efectes de la inflació són:

1.Pèrdua de poder adquisitiu. Aquells agents econòmics que tenen una renda fixa i
veuen com el nivell de preus apuja, presenten una pèrdua de poder adquisitiu, és a dir,
disminueix el volum de consum que poden assolir.
2.Disminució de les exportacions. Les exportacions del producte nacional resultaran

més cares per l'apujada de preus, per tant, les vendes del producte espanyol es veuran
reduïdes.
3.Augment de les importacions. Resultarà més barat adquirir els productes estrangers
a causa de la inflació, per tant, les importacions es veuran augmentades.
4.Incertesa. El nivell de preus dels productes dóna informació al mercat sobre

l'abundància o escassetat del producte, però quan apareix la inflació, aquesta
68
informació es veu afectada, perquè els preus apugen perquè tot segueix la mateixa
tendència.
ACTIVITATS:
4.El fet que pugen els preus, afecta els consumidors? De quina manera?
5.Comenta la frase: “L'alta inflació d'Espanya fa que les empreses siguen poc
competitives al mercat internacional.”
6.Comenta la frase:”A causa de la inflació, les exportacions disminuiran i les
importacions augmentaran, per tant, el país serà més ric.”
7.Sempre que pugen els preus, els salaris dels treballadors també augmenten? Què
passarà si els preus i els salaris no augmenten al mateix ritme?
5.3La desocupació: mesura, tipus, causes i efectes
La desocupació és un gran problema econòmic, al igual que la inflació. Hi ha molta

població espanyola afectada per l'atur, de fet, és el problema que més preocupa als
espanyols segons el CIS (Centre d' Investigacions Sociològiques).
Un desocupat és aquella persona en edat de treballar que encara que busca treball
de manera activa no el troba.
La desocupació es mesura a través de la taxa de desocupació, estadístic que elabora

l'INE a traves de l'Enquesta de Persones Actives.
69
La taxa de desocupació és la relació o el quocient entre el nombre de persones

desocupades i la població activa (ocupats i desocupats).
Taxa Desocupació=Població Desocupada X 100 /Població Activa
La població activa està formada per la població ocupada i la població desocupada, és

a dir, les persones en edat de treballar que tenen treball (població ocupada) i les
persones que no troben feina, encara que la busquen de manera activa (població
desocupada).
ACTIVITAT:
8.Calcula la TD a partir de la informació següent:
Població ocupada ….....18.233
Població desocupada …6.566
Població activa ….........24.799
TD= (6.566/24.799)*100 = 26,48%

De cada 100 persones actives, n'hi ha quasi 27 desocupades o el 26,48% de la
població activa, està a l'atur.
Els tipus de desocupació són els següents:
desocupació friccional. Desocupació temporal que dura el temps en què un

treballador es queda sense feina i en troba una altra. També estan inclosos els
desocupats que busquen treball per primera vegada.
desocupació cíclica. Formada pels treballadors que deixen de estar ocupats en temps
de crisi econòmica, quan l'activitat econòmica disminueix tant, que les empreses
comencen a acomiadar treballadors.
desocupació estacional. Fa referència a aquells treballadors que treballen en
activitats de demanda estacional, per exemple l'hostaleria, que requereix de més
treballadors els mesos d'estiu. La resta de l'any, els treballadors passarien a ser
desocupats estacionals. 7
70
desocupació estructural. Inclou els treballadors que es queden sense feina pels
desequilibris que hi ha entre l'oferta i la demanda de treball. També, aquelles persones
que per falta d'adaptació a les noves tecnologies es queden sense treball.
Les causes de la desocupació són:
A.Disminució de la demanda de treball. Quan la demanda de treball per part de les

empreses disminueix, hi apareix desocupació. Les empreses no contracten treballadors
perquè baixa l'activitat econòmica o perquè hi ha treballadors que es substitueixen per
màquines o per l'ús de l'autoservei.
B.Política econòmica del sector públic. Quan la prioritat del sector públic és controlar
el nivell de preus, és a dir, que no augmenten tant els preus, la desocupació
augmentarà.
L'estat reduïrà la inversió pública en infraestructures públiques, com carreteres,

col.legis o hospitals, i això provocarà una reducció de la contractació de treballadors,
però al mateix temps els preus no augmentaran tant.
Els efectes de la desocupació són de dos tipus:
1.Efectes econòmics. Hi ha una sèrie de conseqüències des del punt de vista econòmic,
com són la disminució de la producció, l'augment de la despesa pública i la reducció
del consum.
71
Disminució de la producció. El fet que hi haja persones desocupades farà que el

nivell de producció siga inferior a la producció màxima.
Augment de la despesa pública. Els treballadors desocupats que hagen treballat un
mínim d'un any rebran el subsidi de desocupació per part del sector públic. La
despesa pública començarà a ser major a causa de la desocupació.
Reducció del consum. Les famílies veuran com els seus nivells d'ingressos
disminueixen per la manca de treball, això farà que el consum baixe.
2.Efectes socials. Els treballadors que es queden sense feina pateixen una pèrdua
d'autoestima i també malalties psicològiques.
Pèrdua d'autoestima. En la societat actual en què vivim, tenir una determinada
ocupació o professió dóna prestigi, per tant, aquells que es queden sense feina
poden tenir una pèrdua d'autoestima.
Malalties psicològiques. El pas del temps i la dificultat de trobar feina pot
provocar malalties, com ansietat o depressió.
ACTIVITATS:
9.Comenta la frase: “Segons el CIS, la desocupació és la principal preocupació dels
espanyols.”
10.Quins són els col.lectius amb més problemes a l'hora de trobar feina? Per què?
11.El mercat laboral és un mercat masclista? Per què?
12.Comenta la frase:”A més taxa de desocupació, més benestar social per al país.”
5.4Polítiques contra la desocupació
Donat els efectes econòmics i socials, la desocupació és un dels grans problemes al

qual han d'enfrentar-se tots els països. La manera d'actuar serà a través de la política
econòmica.
72
La política econòmica està formada pels diversos instruments que utilitza el sector
públic per a assolir els objectius econòmics, com ocupació o control de preus.
La política econòmica que haurà d'utilitzar el sector públic serà una política expansiva,
és a dir, la finalitat és crear més demanda per part de les famílies i les empreses, de
manera que es generarà ocupació.
Les mesures que utilitzarà el sector públic per tal de reduir la desocupació seran els
següents:
● disminució d'impostos. Si el sector públic rebaixa els impostos, les famílies pagaran
menys a la Hisenda Pública i el consum de béns i serveis augmentarà. Per la
mateixa regla de tres, si les empreses paguen menys impostos en relació a la seua
activitat empresarial, podran invertir més i contractar més treballadors.
● augment de la despesa pública. Quan el sector públic inverteix més en
infraestructures públiques, caldrà més mà d'obra per a la construcció o rehabilitació
de carreteres o ambulatoris o instituts.
● Disminució de les cotitzacions a la Seguretat Social. Tots els treballadors amb
contracte laboral han de cotitzar a la Seguretat Social, quantitats que pagaran en
part el treballador i l'empresa. Si es redueix la quantitat que ha de pagar l'empresa,
la contractació de treballadors serà més barata.
Qualsevol de les mesures esmentades funcionaran a l'hora de crear nous llocs de

treball, sobretot en temps de crisi, que és quan més baixa és l'activitat empresarial i cal
incentius per a reanimar la contractació.
ACTIVITATS:
13.La taxa de desocupació juvenil és del 50%, què hauria de fer el sector públic per
reduir-la?
14.Comenta la frase: “En temps de crisi que tot baixa, la desocupació també baixa
i, per tant, no cal la intervenció del sector públic.”
73
ACTIVITATS FINALS:
1.Rosa és una emprenedora que vol crear un taller de producció de

complements d’home i dona i necessita un préstec bancari per tal de fer
la inversió necessària i començar a produir. Li interessa conéixer el tipus
d’interès? Per què? Què passarà si puja el tipus d’interès?
2.Què és la inflació? Quants tipus d’inflació hi ha?
3.La inflació:
En el conjunt de la Unió Europea (UE), la taxa d'inflació interanual de juliol va aconseguir un nou màxim
històric del 9,8%, dues dècimes per damunt de la lectura de juny. Al juliol de 2021, la pujada dels preus
entre els vint-i-set va ser del 2,5% interanual.
Com influirà la inflació sobre l’economia? Què podria fer el sector públic?
4.Quins tipus de desocupació es donen a Espanya?
5. Comentari:
L'esclat de la pandèmia al març de 2020 va impactar de ple en el mercat

de treball espanyol. La dada més preocupant està en la taxa de
desocupació dels menors de 25 anys, en 26,9% en 2022. Les causes
d'aquest problema endèmic es troben principalment en les crisis de la
bambolla financera i de la pandèmia, que han reduït les ofertes d'ocupació
disponible, però també en les aptituds dels joves. Espanya és el segon
país de la UE (només superat per Malta) amb major taxa d'abandó
escolar. També l'elevada polarització de l'educació a Espanya associada
a la reduïda aposta dels joves espanyols per la formació tècnica que
s'adquireix a través de la Formació Professional.
74
Com es veuen els joves afectats per l’atur o desocupació? Quines són les
causes de la desocupació juvenil? Quines mesures adopta el sector públic per
tractar de fomentar l’ocupació entre els joves?
TEMA 6
L'ECONOMIA
INTERNACIONAL
6.1La globalització
6.2El lliure comerç i l'intervencionisme comercial
6.3La Unió Europea
75
6.1La globalització
El comerç internacional que surgeix a partir de l'especialització dels països en
determinats béns i serveis a nivell mundial fa que aparega un nou concepte, la
globalització, la desaparició de les fronteres nacionals.
La globalització és la relació d'interdependència que surgeix entre els països a nivell

mundial.
A.Causes de la globalització
A.1.Avanços tecnològics
El desenvolupament dels mitjans de transport de mercaderies abarateix els costos de
transport i distribució. Resulta més barat importar productes que són millors en qualitat
perquè el preu del transport és més baix.
La societat de la informació fa que a través de les tecnologies TIC els consumidors i
les empreses puguen adquirir i vendre productes per tot el món, sense l'existència de
barreres físiques.
Els mitjans de comunicació de masses (TV, cine, internet, …) homogeneïtzen els
gustos i preferències dels consumidors a nivell mundial perquè la cultura es fa més
uniforme.
A.2.Economia de mercat
Els mercats es basen en la llei de l'oferta i la demanda. Les empreses ofereixen els
productes demandats pels consumidors, sempre que generen beneficis. Aquests
productes poden ser venuts a qualsevol país.
Els organismes internacionals, com l'Organització Mundial de Comerç, fomenten la
lliure circulació de mercaderies i la desaparició de barreres comercials. Per altra banda,
les organitzacions supranacionals, com la UE, també afavoreixen aquestes actuacions.
B.Avantatges de la globalització
• Major satisfacció de les necessitats dels consumidors pel ventall de béns i serveis
disponibles a nivell mundial.
• Més competència. Al mercat internacional només sobreviuen les empreses més
competitives, que saben oferir el que demanda el consumidor a preus assequibles.
76
• Deslocalització. Afavoreix la possibilitat de traslladar el procés productiu de béns a

països on els costos de producció són més baixos. Ex.: empresa espanyola que es
deslocalitza a la Xina perquè la mà d'obra és més barata.
• Economies a escala. Reducció dels costos mitjans o cost per unitat quan les empreses
són grans i poden repartir els costos fixos entre més unitats produïdes.
• Inversió estrangera. Al desaparéixer les fronteres nacionals, els inversors poden
invertir en qualsevol producte de qualsevol país.
C.Inconvenients de la globalització
• Foment de la desigualtat entre països. Els països afavorits per la globalització són els
països més desenvolupats, on la renda augmenta i el benestar social també. Els
països menys desenvolupats tindran una renda inferior i es veurà la desigualtat en
termes de distribució de la renda.
• Escassetat dels recursos naturals. La globalització fomenta la societat de consum i la
sobreexplotació dels recursos naturals. Els recursos naturals no renovables (com el
petroli, el gas, …) tenen el risc de desaparéixer.
• Circulació de capitals sense control. La inversió estrangera busca els millors
productes on invertir, però a vegades, aquestos productes financers no són segurs i
poden posar en risc el sistema financer internacional. Ex.: la caiguda del Banc
Lehman Brothers el setembre de 2008.
77
ACTIVITATS:
1.Els efectes de la invasió russa d’Ucraïna sobre les economies mundials són a causa
de la globalització? Per què?
2.Comenta la frase: “La globalització fa que els països rics siguen més rics i els
països pobres cada vegada més pobres.”
3.Tenim els mateixos gustos a Espanya, a Alemanya o Xina? Està relacionat això
amb la globalització?
El comerç a nivell mundial fa que les empreses ja no siguen nacionals, sinó

internacionals, és a dir, s'obrin a l'exterior i ofereixen els seus productes per a cobrir la
demanda interna i externa.
6.2El lliure comerç i l'intervencionisme comercial

Cada un dels països decidirà quins tipus de transaccions o operacions vol fer amb la
resta de països. Haurà d'elegir entre un sistema proteccionista o lliurecanvista.
El proteccionisme es caracteritza per les traves al comerç entre els països amb la
finalitat de protegir el producte nacional.
78
El lliure comerç és el sistema de comerç caracteritzat per la inexistència de mesures

proteccionistes, per tant, estarà basat en les regles de mercat, sense intervencions
del sector públic.
A.Avantatges del sistema proteccionista

• fomenta el producte nacional, en perjudici del producte estranger
• crea riquesa i ocupació al país
• protegeix indústries emergents poc competitives
• augment de la recaptació fiscal a través dels aranzels
• més varietat de béns i serveis a preus més baixos i més qualitat
• sistema competitiu en què només sobreviuen les empreses que poden
mantindre's sense ajuts públics.
C.Barreres proteccionistes
a)Aranzels. Impostos que graven l'entrada de productes provinents d'altres països per
travessar la frontera.
b)Quotes. Quantitat màxima de producte que pot importar-se de l'estranger.
c)Burocràcia. Tràmits burocràtics, normes de qualitat, etiquetes especials, etc que
hauran d'acomplir els productes que siguen importats. En el cas de no acompliment,
els productes es quedaran a la frontera.
D.Organismes de cooperació internacional

1. Organització Mundial del Comerç. Organisme que persegueix l'objectiu de reduir
els aranzels i fomentar el lliure comerç.
2. Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. L'objectiu és la
liberalització dels moviments de capital i productes.
3. Fons Monetari Internacional i Banc Mundial. Organismes que concedeixen préstecs
als països amb problemes econòmics.
79
ACTIVITATS:
4.Què és millor per al país, un sistema lliurecanvista o un sistema proteccionista?
L'aplicació d'aranzels a qui afavoreix?
5.Comenta la frase: “Sense comerç internacional no hi hauria tanta riquesa i benestar
social.”
6.Comenta la frase: “La taronja del Marroc es vén a preus molt baixos, per això el
govern espanyol està considerant aplicar aranzels.”
7.Comenta la frase:”La UE suprimeix les quotes a la importació de productes
tèxtils.”
6.3La Unió Europea

La Unió Europea és una organització supranacional integrada per la majoria de
països europeus que suposa la unió econòmica i monetària.
Es tracta d'una unió econòmica, en el sentit que es comparteixen temes econòmics i
polítiques comunes (p.e. política agrària), a més d'una unió monetària perquè es
comparteix una única moneda, l'euro.
Els inicis de la UE van ser la dècada dels 50, quan després de la Segona Guerra
Mundial, Europa es va quedar molt debilitada. Una manera de fer la competència a les
dues grans potències mundials, els Estats Units i la Unió Soviètica, era cooperar i
dialogar entre els països europeus per tal d'evitar posteriors conflictes bèl.lics.
Els sis països fundadors, França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg,
van signar una sèrie d'acords, com són:
• Tractat de Paris de 1951. Mercat comú per als productes siderúrgics (fabricats a
partir de l'acer), és a dir, desaparició dels aranzels i les traves a la circulació
d'aquestos productes.
80
• Tractat de Roma de 1957. Supressió de les barreres aranzelàries de manera

progressiva per aconseguir la llibertat de circulació de qualsevol mena de producte.
Els anys posteriors es van incorporar altres països europeus, com són: Regne Unit,
Irlanda i Dinamarca el 1973; Grècia el 1981; Espanya i Portugal el 1986; Aùstria,
Finlàndia i Suècia el 1995.
Amb el pas dels anys, els acords signats s'havien quedat antics i calia reformar-los.
Els nous acords van ser:
• Acta Única Europea. Significa l'actualització dels Tractats de París i de Roma. Es
crea un mercat únic, és a dir, a partir de 1993 hi haurà llibertat de circulació de
mercaderies, treballadors i capitals.
81
• Tractat de la Unió Europea o Tractat de Maastricht signat el 1992 a la ciutat

holandesa que li dóna el nom. Els Estats membres hauran d'aconseguir una sèrie de
paràmetres econòmics o criteris de Maastricht (dèficit, tipus d'interès, inflació, …)
per tal d'entrar a la Unió Econòmica i Monetària.
L'euro, la moneda europea es va crear el 1999 i el 2002 es va posar en circulació en
la majoria dels països de la UE.
Les últimes ampliacions es van fer el 2004 amb la incorporació de Polònia, Estònia,
Letònia, Lituània, República Txeca, Eslovàquia, Hungria, Xipre, Malta i Eslovènia. El
2007 van entrar Rumania i Bulgària. El 2013 es va incorporar Croàcia. 22
Actualment, després del referèndum de juny del 2016, el Regne Unit va decidir estar
fora de la UE, el que es coneix com el Brèxit.
La UE està contínuament en negociacions amb països europeus interessats en formar
part de la organització supranacional, com són Sèrbia, Montenegre, Islàndia i Turquia.
Quant a la política regional, la UE concedeix ajuts a tots els Estats membres amb
desequilibris i regions més pobres. Els instruments que utilitza són:
✔ Fons estructurals. Fons destinats a reduir les diferències entre les regions de la
UE, com són el FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional).
✔ Fons de cohesió. Van orientats als països amb un PIB inferior al 90% de la
mitjana de la UE.
82
L'estructura institucional de la UE és la següent:

a) Consell Europeu. Reuneix els líders nacionals i europeus per establir les prioritats
de la UE.
b) Parlament Europeu. Està format pels diputats europeus elegits que representen els
ciutadans europeus.
c) Comissió Europea, els membres de la qual són nomenats pels governs nacionals.
Promou els interessos de la UE i proposa noves lleis.
d) Consell de la UE. Els governs defenen els interessos nacionals dels propis països
ACTIVITATS:
8.Quins són els avantatges i els inconvenients de pertànyer a la UE?
9.Comenta la frase: “Amb l'aparició de l'euro, els preus es van arredonir, el que
abans costava 100 pessetes, va passar a valer 1€.”
10.Un espanyol que busca feina a països com França o Alemanya, disposa de
llibertat per a fer-lo? Quins són els requeriments?
11.Ens beneficia als espanyols el fet que a la UE hi haja un mercat comú? En què
consisteix el mercat comú?
12.Isabel és una jove de 16 anys que vol anar a Irlanda a l'estiu per a millorar
l'anglès. Què necessitarà quant a tràmits legals per a anar a l'estranger? 13.Què és el
Brèxit? Quines conseqüències tindrà el Brèxit?
14.Comenta la frase: “Quant més països passen a formar part de la UE, més riquesa
s'hi generarà.”
83
ACTIVITATS FINALS:
1.Quins són els avantatges i els inconvenients de la globalització?
2.Quines són les mesures que adopta el govern espanyol per tal de proteger
el producte nacional front altres productes més competitius?
3.Quins van ser els origens de la UE? Què comporta ser un estat membre de
la UE?
4.Elegeix un país de la UE i fes una presentació oral sobre l’any de l’adhesió

a la UE i les característiques socials i culturals de l’estat membre.
84

Eco 4t ESO Valencià

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Eco 4t ESO Valencià

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Economia 4t ESO IES F.

L'economia és la ciència social que s'ocupa d'administrar els recursos disponibles

1.2L'escassetat i el cost d'oportunitat

L'escassetat és un dels conceptes econòmics essencials per a l'estudi de l'assignatura.

● Econòmica. Tots els països pateixen les conseqüències de l'escassetat econòmica.

El cost d'oportunitat és un concepte que deriva de l'escassetat econòmica. Com els

El cost d'oportunitat és el valor de la millor alternativa a què renunciem quan

1.3Les necessitats i els béns

Els tipus de necessitats són les següents:

• Necessitats primàries. Les necessitats més bàsiques i elementals, com són el

• Necessitats secundàries. Es tracta de les necessitats més prescindibles. Ex.: anar

Un bé és tot allò que es susceptible de satisfer les necessitats humanes.

Hi ha diversos tipus de béns.

6.Per al país és millor disposar de béns privats o públics?

1.4Els agents econòmics

Els agents econòmics tindran un paper determinat en el sistema econòmic. Hauran de

Consumidors. Famílies o economies domèstiques que prenen decisions de

8.Les empreses necessiten consumidors per a poder operar i continuar prenent

Producció. Transforma les primeres matèries (inputs) en producte acabat

Distribució. Consisteix a fer arribar el producte acabat a empreses o consumidors

Consum. Activitat que satisfà directament una necessitat humana. Ex.:

1.6Els recursos productius

Els recursos productius són necessaris per a realitzar l'activitat econòmica de

Els recursos productius són els mitjans disponibles per a desenvolupar la

● Terra. Recursos naturals o mitjans que provenen de la natura. Ex.: la fusta o el

● Treball. Activitat humana utilitzada en l'elaboració de béns i serveis. Ens referim

1.7El flux circular de la renda

El flux circular de la renda és la interrelació que es produeix entre els agents

L'actuació per part dels agents econòmics és la següent:

Els consumidors demanden productes en el mercat de béns i serveis. Al mercat

Les empreses suposen l'oferta en el mercat de béns i serveis. Al mercat de

1.8Els sistemes econòmics

Considerem que l'escassetat és el problema econòmic per excel.lència, però de

El sistema econòmic és la manera d'organitzar-se un país a l'hora de resoldre els

Els sistemes econòmics possibles són l'economia de mercat, economia planificada i

L'economia de mercat està basada en el mercat, utilitza la llei de l'oferta i la

Què produir? El mercat a través de l'oferta de les empreses i la demanda de les

Un dels grans inconvenients de l'economia de mercat és la distribució desigual de la

Sistema econòmic basat en la planificació central, els problemes econòmics bàsics es

Com produir? L'objectiu que es persegueix ja no és el de mínim cost de producció,

1.Defeneix els conceptes o vocabulari tècnic de la unitat.

2.Quins recursos productius necessitem per a produir?

Classifica i enumera els recursos productius necessaris per a les activitats

3.”L'economia al destape” de Charles Wheelan

L'anècdota és interessant perquè demostra la manca de coneixement sobre

L'economia soviètica va fracasar a causa que els buròcrates del govern

4.Quin és el sistema econòmic d’Espanya? Quins avantatges i inconvenients

5.”Catalunya, on més diners es gasten de tot l'Estat els turistes estrangers”

Catalunya, segons les dades que aporta el ministeri d'Indústria, Energia i

a)Com es situa la Comunitat Valenciana quant a la recepció de turistes

Si volem formar una empresa haurem de tenir en compte:

L'empresari és la persona que coordina i organitza tots els factors productius, a

L'empresari pendrà les decisions pròpies de la direcció:

• Planificació. Fixació dels objectius generals de l'empresa, com l'objectiu de

L'entorn és el conjunt de factors que provenen de l'exterior de l'empresa, però que

2.2Criteris de classificació de l'empresa

A.Segons el sector econòmic:

D.Segons la titularitat del capital:

F.Segons la forma jurídica:

La forma jurídica és un tràmit de constitució obligatori per a totes les empreses. A

2.3Objectius i funcions de l'empresa

A.Objectius econòmics. Objectius que persegueixen el benestar particular de

B.Objectius socials. Objectius que busquen el benestar social, de tota la societat.

Aprovisionament. Subministrament dels materials o primeres matèries