TEMA 5.

ROQUES ULTRAMÀFIQUES
1. INTRODUCCIÓ:
Les roques ultramàfiques i ultrabàsiques on la clau per entendre l’origen dels basalts ja que
representen les fonts mantèl·liques (protòlits) a partir de les quals es generen.
Hi ha tres tipus de roques ultramàfiques i ultrabàsiques:
1- Cumulados precoços en intrusions bandejades: s’originen per cristal·lització fraccionada a
partir de magmes bàsics abans que es saturin en plagiòclasi
2- Peridotites mantèl·liques transportades cap a la superfície per roques volcàniques o per
processos tectònics
3- Laves ultramàfiques extruïdes
Els 2 primer tipus son roques granudes, ultramàfiques i ultrabàsiques (SiO2<45%) o bàsiques
(45%<SiO2<52%), depenent de la proporció relativa d’olivina, espinela i clinopiroxè.

2. NOMENCLATURA I MINERALOGIA:
Les roques ultramàfiques (M>90%) es classifiquen
d’acord amb els següents diagrames a partir d’un
anàlisi modal.
A més de l’olivina, piroxens i amfíbols, en les
roques ultramàfiques hi ha com minerals accessoris
una fase rica en Al: plagiòclasi estable en la part
més superior del mantell, espinela a una profunditat
mitja, i granat (piropo) en el mantell més profund.
Exemple d’us de nomenclatura:
Una Lherzolita amb < 5% de granat: Lherzolita
amb granat
Amb > 5 % Lhersolita granatífera

3. ELS CUMULADOS ULTRAMÀFICS:

Existeixen Cumulados ultramàfics en tres tipus d’aflorament:
- Cumulados ultramàfics estratiformes en intrusions bandejades (alternant amb gabres)
- Associacions ofiolitiques
- Intrusions ultramàfiques de tipus Alaska
Cumulados ultramàfics estratiformes en intrusions bandejades:
Solen aparèixer en la zona basal de varis d’aquests complexos estratiformes i clàsticament se’ls
considera com els productes inicials de la cristal·lització fraccionada d’un magma basàltic (abans de
l’aparició de la plagiòclasi), però actualment en alguns exemples s’ha vist que poden formar-se a
partir d’altres tipus de magmes, especialment rics tant en MgO com en SiO2 (Bonattites).

1
 La seqüència de Cumulados
bandejats és bastant similar
en diferents complexos
estratiformes, amb dos zones:
la inferior rica en olivina i la
superior formada
principalment de piroxenites.
En la part inferior sol haver
macroritmes amb dunita,
harzburgita i piroxenita de
mur cap al sostre. També
solen haver bandes de
cromitita (explotables) en la
base de cada macroritme.

2
Aquests macroritmes s’interpreten com Cumulados a partir de successives injeccions magmàtiques (al
contrari del que passa en Skaergaard que tota la seqüència es considera una càmera magmàtica en
evolució tancada). Aquestes injeccions magmàtiques es dedueix que son de picrita o de boninita.
Cumulados ultramàfics en les ofiolites:
Solen localitzar-se en la part inferior de la capa 3 (càmera magmàtica, sota l’eix d’expansió), com
bandes interestratificades amb gabres. Solen ser de dunita, amb bandes i lentejones de cromitita.
Tenen freqüents injeccions de gabre i hi ha capes de dunita amb impregnacions de plagiòclasi
intersticial, que s’interpreten com la zona d’alimentació de la càmera magmàtica superior.
Exemple: la ofiolita de Semail a Omàn.

Capa 3 escorça oceànica: en aquestes roques

ultramàfiques sola haver-hi dunites (peridotita molt
rica en olivina).
Harzburgita o peridotita mantèl·lica (depleted
harzburguite)
Roques ultramàfiques (dunita) intersecades per gabres.
A vegades intruïdes per dics.
No dominen tan roques ultramàfiques  gabres
(representats en negre)
Discontinuïtat de Mohorovic (Ones P es propaguen
en comptes de 6 km/s, es propagaran a 8 km/s, per tant, ha d’haver-hi un canvi de material).
La base de l’escorça oceànica és àcids. Mohorovic físic o sísmic (ones) i Mohorovic petrològic (canvi
del mantell a l’escorça oceànica)

3
 Intrusions ultramàfiques de tipus Alaska:
Les típiques apareixen esparcides a lo llarg d’una
cadena de 500 km de llarg per 35 d’ampla, amb
direcció NNW – SSE a lo llarg de la “panhandle”, SE
de Alaska.
La majoria d’aquestes intrusions no tenen més de 2 km
d’ampla i solen mostrar zonació concèntrica, amb
dunita en el centre i marges de piroxenita
hornblèndica.
A més d’Alaska, aquest tipus d’intrusions apareixen
en:
- Urales
- Plataforma de Siberia
- Cordilleria de Colombia – Equador
- Est d’Austràlia
Molts d’aquests complexos es localitzen en bandes pròximes a terrenys al·lòctons pel que s’ha
suggerit que poden estar en relació amb zones d’acreció (zones de subducció).
L’estructura zonada, però no bandejada, d’aquestes intrusions s’interpreta com injeccions de fraccions
d’acumulacions de cristalls + fundido (crystal – mush injections) formats en una camara inferior.
L’abundància d’hornblenda com mineral cúmulus i intercumulus suggereix la formació a partir d’un
magma basic hidratat.

4. LES PERIDOTITES D’ORIGEN MANTÈL·LIC:

Poden trobar-se en 3 contextos diferents:
- Xenòlits en basalts alcalins i en kimberlites
- Massissos peridotítics orogènics
- Peridotites abissals

Els xenòlits:
Els xenòlits en basalts alcalins son fragments del mantell arrastrats pels basalts en el seu ascens cap a
la superfície. Son peridotites de tipus Lherzolita i harzburgita amb espinela i amb textura granular (no
s’origina per cristal·lització a través d’un fos. % Forsterita de 90 cap amunt), en les que son freqüents
els contactes entre grans a 120º (granoblàstica). La composició química dels seus minerals exclou un
origen com Cumulados a partir dels basalts.
Els xenòlits en les kimberlites son més variats: Lherzolites amb espinela o granat, harzburguites,
dunites, piroxenites i eclogites (roques ultramàfiques però formada per Cpx (Omfacita) + Granat –
Plagiòclasi (no pot coexistir la plagiòclasi amb el clinopiroxè, és una roca metamòrfica no ígnia tot i
tenir la mateixa composició que un basalt.). Son fragments del mantell extrets de zones més profundes
que en el cas exterior.

4
 Perquè pot aparèixer espinela o espinela i granat en
aquests xenòlits.
Profunditat/pressió
Solidus  Solidus de la peridotita
Dins el Solidus hi ha 3 espais d’estabilitat:
- P i Profunditats baixes  plagiòclasi
(mineral accessori). MANTELL
SUPERFICIAL
- Gris clar  mineral accessori dominant
espinela. MANTELL DE PROFUNDITAT
MITJA
- Gris fosc  mineral accessori dominant
granat. MANTELLA D’ALTA
PROFUNDITAT.

Des de la línia de 1280 ºC ascendeix el mantell (el basalt és una conseqüència d’aquest ascens).
Parteixo d’una Lherzolita amb granat, després aquest reacciona transformant-se amb espinela. Quan
toca el Solidus per primera vegada, el mantell comença a fondre i es comencen a generar els basalts,
que en aquest cas fon en la forma d’espinela. Arribaran a dalt xenòlits amb espinela.
Perquè els toleítics no porten espinela, doncs perquè comencen des de temperatures més baixes i per
tant trobem més plagiòclasis.
Des de la línia de 1380 ºC els fragments que arranca son d’un mantell més profund, i aquí el resultat
son els granats ben conservats.
Totes aquestes transformacions tenen lloc en estats sòlids, de sòlid a sòlid.
El residu que queda és la peridotita mantèl·lica. Impossible fondre al 100% una peridotita, les T de la
terra no arriben a tant.
Massissos peridotítics orogènics:
Es tracte de lentejones de roques mantèl·liques, amb una escala de mètrica a quilomètrica, que han
sigut tectònicament incorporades a la base de l’escorça continental, com en els Pirineus i en els Alps, i
posteriorment exhumats per aixecament i erosió postorogèniques.
El fet que es trobin associats amb roques metamòrfiques d’alt grau, de naturalesa continental, indica
que aquests lentejones representen fragments del mantell subcontinental litosfèrics.
Entre els massissos peridotítics més famosos estan les de la zona metamòrfica nordpirinenca
(exemple, Massís de Lherz) i els de les illes Bètiques (Ronda) i la zona del Rift al Marroc, a ambdós
constats del Mediterrani occidental.
Aquests massissos solen mostrar una estructura bandejada amb roques de tipus Lherzolita amb
espinela, alternat amb piroxenites amb espinela o granatíferes i harzburguites en menor proporció.
El bandejat està moltes vegades tallat per venes de piroxenita i de hornblendita.

5
 Exemples molt coneguts de
roques ultramàfiques.

Tan les roques ultramàfiques en xenòlits com en els massissos orogènics tenen textures que no son
pròpies de roques ígnies, sinó de roques metamòrfiques. En les menys deformades son freqüents les
textures poligonals, amb punts triples a 120 º (protogranulars), mentre que en les més deformades son
freqüents les textures porfidoclàstiques.
Aquestes roques no s’originen per cristal·lització a partir d’un fos, sinó que son el residu sòlid
de processos de la fusió mantèl·lica que origina basalts.

6
Peridotites abissals de fons oceànic:
Les peridotites de diversos dragats de fons oceànics soler estar molt serpentinitzades, però
s’assemblen a les peridotites subcontinentals alpines. La seva composició varia de Lherzolita a dunita
amb espinela. S’interpreten com els residus de la fusió per descompressió mantèl·lica que genera els
basalts MORB. Son per tant equivalents a les que apareixen en les associacions ofiolitiques per sota
dels gabres bandejats.
EXERCICI: relacionat lherzolites, harzburguites i dunites per un procés de fusió en equilibri
mantèl·lica a partir del diagrama de fases Fo – Di – En.
Parteixo d’un mantell (peridolita magma fèrtil virtual). Com aquest durant un procés de fusió (ja que
és solida). Quin serà el primer fos que es generarà, com evolucionarà, T del sòlid residual a mesura
que el fos es va produint i tot això la relació amb les lherzolites, harzburgita i dunites.
Relacionar les 3 peridotites més abundants per un procés de fusió.

5. LES KOMATITES I ALTRES ROQUES VOLCÀNIQUES RIQUES EN

MgO:
Durant molt de temps es va discutir l’existència de fosos
magmàtics de composició peridotítica (ultrabàsica), fins que
es van descobrir laves d’aquesta composició en les
muntanyes arcaiques de Barbeton a Sudàfrica. Es tracta de
laves amb un contingut en 18%>MgO<32% i amb textura
“spinifex” a la part superior de les colades. El contingut en
MgO > 18% i la presència d’aquest tipus de textura, les
diferencia de les picrites.

7
Es creu que és per passar de 1400 ºC a 25 ºC.
Aquest tipus de laves amb textura spinifex es conserven en
tots els cinturons greenstone arcaics, encara que també se
n’ha trobat en laves d’aquest tipus més recents, per exemple
les laves de la illa Gorgona a Colombia, d’edat cretàcica.
Aquestes roques s’han format preferentment en el
precàmbric perquè el gradient geotèrmic era més alt que
l’actual.