TEMA 7.

ROQUES GRANÍTIQUES
1. NOMENCLATURA DE LES ROQUES PLUTÒNIQUES INTERMÈDIES I
ÀCIDES:
 Aquestes roques ígnies (dioritoides i granitoides) son les més abundants de l’escorça terrestre.
Es localitzen en tots els ambients de tectònica de plaques, però son especialment abundants en
les zones de subducció i de col·lisió continental.
 Tenen a més interès econòmic, perquè en relació amb els fluids que s’acumulen en les zones
apicals de les seves intrusions, es formen jaciments minerals hidrotermals importants.
 Com son roques fanerítiques es classifiquen a partir dels anàlisis modals, segons les normes
proposades per la IUGS, projectats en el triangle QAP.
Granit té més del 25 % de quars respecte als feldespats.

Posició dels diferents tipus de granit i de les

diorites en el diagrama QAP.
Per les definicions més detallades del tipus de
granit i de les diorites, així com dels minerals
que els caracteritzen, mirar pràctica 3c.

Roques relacionades amb els granits:

Es tracta de roques també fanerítiques, amb menys quars,
que poden estar associades amb ells:
- Sienita quarsífera
- Monzonita quarsífera
*Sienita i monzonita quarsífera menys quars respecte a un
granit per definició.

Un cas a part son els granits amb orto + - biotita (charnockites), que
solen estar associats encara que no sempre amb anortosites.

1
2. FORMES I ESCALES DE LES INTRUSIONS GRANÍTIQUES:
Plutons individuals:
Els plutons granítics solen ser de tamany de menys de 10 km2 a més de 1000 km2. La seva forma sol
mantenir-se oculta perquè els marges de les intrusions cabussen cap a fora i només aflora la part
superficial.
Actualment es té una visió més
precisa d’aquestes intrusions a patir
de dades geofísiques (anomalies
gravimètriques de bouger i reflexió
sísmica); que indiquen formes
laminars en la majoria d’intrusions i
no cilíndriques, com es va deduir
inicialment.

El granit està al sostre. La roca

encaixant de baix metamorfitzada.
Roof – pendents: els granits ascendeixen en forma d’escales.
- Dics anulars: defineixen bloc encaixant en cub donant voltes

2
Unes altres intrusions granítiques tenen formes anulars, emplaçades en torn a un bloc encaixant
subsident. Aquest tipus d’intrusió sol estar lligada a una caldera volcànica (condicions d’emplaçament
relativament superficials).
Batòlits: cossos intrusius de granit que porten l’orientació de les estructures orogèniques (100 – 1000
km2) formants per plutons granítics individuals.
 Múltiples intrusions que tenen disposició seguint l’orogen del qual s’està formant.
Tota la costa peruana i d’argentina es considera un
gran batòlit, aquests estan format per petits cossos
intrusius interconnectats entre ells.
Actualment es pensa que aquestes intrusions a
escala continental també tenen forma tabular, amb
un espessor moderat en relació amb la seva
longitud.
També hi ha complexes anulars granítics a Nigerià:
es veuen molt bé perquè no hi ha vegetació.

La forma de les intrusions i també l’orientació de la seva fàbrica interna pot deduir-se a partir de la
tècnica de susceptibilitat de l’anisotropia magnètica (AS), que permet deduir el flux del magma durant
l’emplaçament. Amb aquesta tècnica es pot deduir la forma d’intrusió i la seva zona d’alimentació
arrel.
A partir de l’anisotropia dels materials:
- Lacòlits: freqüents en granits: sostre convex

3
 - Lopòlits: freqüents en gabres: sostre còncau

3. EMPLAÇAMENT DELS GRANITS; EL PROBLEMA DE L’ESPAI

Explicar l’espai que ocupen les grans intrusions ígnies (batòlits) és la clau per entendre els
mecanismes d’emplaçament dels magmes.
Una intrusió granítica gran deu ocupar un volum equivalent de roques preexistents, on han anat a
parar aquestes roques?
Aquest problema de l’espai no concerneix nomes a les roques granítiques.
Comencem per mirar la formació del magma granític in situ. Hi ha hagut dos grans hipòtesis:
- Granitització (1930 – 1940)
- Migmatització
MIGMATITA: barreja, és una roca que té dos components:
- Leucosoma
- Melanosoma: no a fos, hi ha minerals rics en ferro i magnesi
La suma de les dues parts és la composició global.
Leucosoma (fos parcial granític) + Melanosoma (residu de fusió) = Mesosoma (protòlit)

Les migmatites podrien representar l’estat inicial de fusió in situ en una zona profunda, que donaria
lloc a la formació d’una massa considerable de magma granític.
Alguns batòlits estan relacionats amb migmatites (batòlit de Sierra Nevada a Califòrnia, granodiorites
de la Selva Negra, Alemanya) però altres no.

4
Una vegada formats, els magmes granítics poden ascendir per varis mecanisme:
o STOPING: granit s’intrueix en roca metamòrfica, la roca està més freda, el que la fa
comportar de manera fràgil, per tant quan es deforma el que li passa és que es fractura.
Blocs de roca encaixant van caient i es van dislocant i formen enclaves bolcats. Formarien
xenòlits
o SUBSIDÈNCIA DE CLADERA: en lloc de fragmentar-se la roca encaixant aquí el
magma ja ha pujat el que hauria de pujar i ara està en procés de col·lapsar. Es formen
fractures anulars a través de les quals s’intrueix el magma granit i deixa un gran enclau de
roca encaixant. Si tot això col·lapsa se’n forma una gran caldera volcànica.
Aquests dos tipus son permissius. Perquè?
En zones més profunda la roca encaixant està més calenta per tant canvi a el comportament.
o DIAPIRS: com roca encaixant menys viscos, aquesta es forma plegant-se, degut a la pressió (
ho empeny).
o INFLAMIENT: diapir multiintrusiu

Aquests dos tipus son no permissius

o ASCENSO A TRAVÉS DE UNA FRACTURA: des de l’escorça profunda, fins al límit
superior, (al procés ve des de la arrel del magma).
o EMPLAZAMINTO SINCINEMÀTICO: el moviment provoca un buit on s’hi posa el
basalt.

4. ESTRUCTURA INTERNA DE LES ROQUES GRANÍTIQUES:

Inclusions:
Molts granitoides inclouen altres
materials (enclaus); en forma de cossos
petits (cm) que mostres un contrast amb el
tamany de gra i/o la composició en relació
amb la roca granítica. Aquestes inclusions
poden ser de naturalesa diversa:
- Xenòlits de roca encaixant
- Enclaus de roques ígnies
- Schlleren
- Fragments de material sòlid
refractari resultat del procés de
fusió que genera el magma
granític

5
Bandejat
magmàtic:
El bandejat modal
és menys freqüent
en les intrusions
granítiques que en
els complexos
estratiformes de
composició
grabroica, alguns
exemples:

Injeccions múltiples:
I dins d’una mateixa intrusió podem trobar diferents intrusions:
- Poques intrusions granítiques estan formades per un únic pols magmàtic. Molts plutons
mostren evidències d’episodis d’intrusió successius, cada un dels quals talla o intrueix,
replaça tots o part dels productes intrusius anteriors.
- Les pulsacions successives de magma que formen un plutó. Es distingeixen per la seva
composició química, mineralògica, tamany de gra, textura, etc.
- L’edat relativa pot deduir-se a partir de les apòfisis de les més joves en les més velles o per
les inclusions d’una en l’altre.

6
En algunes intrusions es desenvolupa a vegades una xarxa de vetes, quan una intrusió prèvia, en un
plutó, parcialment refredada, és capaç de fracturar-se de forma fràgil per la pressió que exerceix un
altre magma ascendent. El resultat és una xarxa regular de fractures reomplertes per un granit més
tardà. Aquestes estructures corresponen segurament a un estat inicial de Stoping.

Mingling magmàtic:
Es produeix quan s’intrueixen simultàniament dos magmes de composició contrastada. Es solen
observar enclaus ovalats de tipus de roca en l’altre, amb contactes sinuosos (inclusions lobades o
cúspides).

Cavitats miarolítiques:
Els magmes granítics que s’emplacen en
zones relativament superficials poden
tenir pH2O > Plag. En aquest cas, el
vapor s’escapa, però la viscositat del
magma dificulta aquest escapament i el
vapor condensa en els conductes
d’escapament, es solen generar cristalls
de quars, feldespat, mica però també
turmalina, topaci, beril, etc.

7
5. EVIDÈNCIES TEXTURALS DE LA CRISTAL·LITZACIÓ DE MAGMES
GRANÍTICS:
Presència de megacristalls de feldespat:
- Origen metasomàtic
- Origen igni: raonament a partir de les petites inclusions
orientades que presenten.
Son fenocristalls? Vc>>Vn

Sobrecreixement (textures coronítques):

Tradueixen l’existència de
reaccions en el sistema
magmàtic, degut a canvis
en les variables que
determinen l’estat del
sistema (T, pH2O,
composició).

Textura d’intercreixement:
Es dona entre quars i
feldespat. Poden ser
gràfiques (cristal·lització
simultània de ambdós
minerals a partir d’un fos de
composició eutèctica) o
granofídiques (fos de
composició protoeutèctica
que evoluciona cap a la
composició eutèctica).

8
Textures intracristal·lines:
A aquest tipus pertanyen les textures pertítiques (lamel·lars) entre albita i feldespat K, resultat de
l’existència de un solidus entre aquestes dos fases. Es dona en condicions de refredament lent
(plutòniques).
Les formes geomètriques dels intercreixements s’interpreten com degut a un refredament ràpid per
descens brusc de la pH2O.

Relacions de fase entre albita i ortosa en condicions

anhidres i en presència d’aigua

6. PROCESSOS TARDIMAGMÀTICS:
Pegmatites i aplites:
Apareixen com lents, venes, dics o bandes en molts plutons granítics. Tenen composició
leucogranítica. Si son de gra molt gros son pegmatites i si son de gra fi es denominen aplites. Poden
estar associades en un mateix dic formant bandes. Les pegmatites poden ser senzilles i complexes
(mineralitzades).
Ambdós tipus de roques representen els últims estadis de la evolució magmàtica (estan molt
enriquides en elements incompatibles). El que es formin unes o altres es deu a oscil·lacions en la P H2O

Alteració:
L’augment de la PH2O durant els últims estadis de la evolució d’un magma granític genera canvis
continus en la part superior de la intrusió solidificada o en la roca encaixant, a sostre, per circulació de
fluís hidrotermals o d’aigües meteòriques. Els minerals magmàtics poden reaccionar amb aquestes
aigües per donar minerals secundaris (d’alteració):
3KAlSi3O8 + 2H+  KAl2AlSi3O10(OH)2 + 2K+ + 6SiO2
Kfs Fluid Sericita Fluid Quars

Aquesta és una reacció de hidròlisi. Altres vegades son els cations dissolts en els fluids que actuen
com reactants donant lloc a nous minerals.
La naturalesa de l’alteració depèn de la T, composició del fluid (pH i salinitat), relació aigua/roca.
L’alteració de la roca és més intensa si està fracturada.

9
Mineralitzacions:
Els fluids hidrotermals en
relació amb els granits porten
en dissolució Na+, K+,
Ca2+, Mg2+, però també
altres cations metàl·lics (Cu,
Mo, Ag i Au). Tot i que estan
concentrats en baixa
quantitat, la circulació
prolongada dels fluids
hidrotermals pot donar lloc a
mineralitzacions importants.

7. CLASSIFICACIÓ GEOQUÍMICA DELS GRANITS:

A la família de les roques granítiques, les diorites son les roques menys diferenciades. Diorites,
diorites quarsíferes, tonalites, granodiorites i granits poden veures com successius estadis evolutius
durant la diferenciació d’un magma granític, encara que a més de la cristal·lització fraccionada,
puguin contribuir altres processos com la mescla de magmes, la contaminació cortical, etc.
¿Representen els granits fosos magmàtics o son roques de tipus cumulado?
El bandejat modal, encara que pugui existir, és menys freqüent que en els gabres perquè els magmes
granítics son més viscosos i en ells, la velocitat de difusió és menor: per tant, la sedimentació de
cristalls és menys probable.
Si existeix bandejat, es deu a la variació modal de la
biotita (no molt important).
En conclusió, la composició química d’un granit
homogeni té moltes possibilitats de representar al fos a
partir del qual es forma.
Classificació química:

 Granits peralumínics: Al2O3 > K2O + Na2O +

CaO (òxids en mols)
 Granits metalumínics: K2O + Na2O < Al2O3 <
K2O + Na2O + CaO
 Granits alcalins: Al2O3 < Na2O + K2O

10
8. CLASSIFICACIÓ GENÈTICA DELS GRANITS O ALFABETO-
GENÈTICA:
 Granits I (protòlits ignis)
 Granits S (protòlits sedimentaris)
 Granits M (origen mantèl·lic)
 Granits A (anorogènics)

Equivocació: en els granits I no hi ha peralumínics, sinó que hi ha metalumínics i en els S no hi ha

metalumínics però si peralumínics.
Inconvenients de la classificació genètica:
- No tots els orogens tenen granits de tipus I i de tipus S, com a Austràlia.
- No es considera la participació de magmes mantèl·lics o la mescla de magmes en alguns
granits.
- No hi ha uniformitat de criteris: S, I i M es refereixen a la naturalesa dels protòlits, mentre
que A es refereix a un context tectònic.

9. AMBIENTS TECTÒNICS DELS AFLORAMENTS GRANÍTICS:

Granits M  Arc d’illa Granit S  Marge i col·lisió continental

Granit A  post orogènic i dorsals

11
OROGÈICOS: es torben en zones de subducció, a arc d’illes o arcs continentals.
A la col·lisió continental es pot fondre tot, tant els materials ígnies com els sedimentaris.
ANOROGÈNICS: granits alcalins
Mas abundantes de la corteza continental.
Magmas básicos azul, corteza rosa pálido i es ígnea, corteza continental sedimentaria marrón,
fundidos graníticos colores fucsia.
Orogénicos: zonas subducción tipo arco de isla (no abundantes los granitos, derivados de la
cristalización fraccionada de un magma que esta debajo) o margen continental activo (andes, por
ejemplo. Corteza continental gruesa, debajo magmas mantélicos, como les cuesta subir se estancan
abajo i calientan corteza por debajo, rocas ígneas pueden fundir, fundidos granitos suben i se sitúan
debajo de los volcanes). Si placa que subduce arrastra masa continental, corteza se subduce i chocan
los dos continentes, cordillera de colisión. Corteza continental se duplica (tercera foto), si funden los
de abajo ígneas son granitos tipo ígneo, pero funden sobre todo los sedimentarios, a consecuencia se
forman más granitos S. Por ejemplo, en himalaya.
Anorogénico: no hay esfuerzos compresivos, manto también asciende por descompresión i si corteza
es gruesa adelgaza, parte de abajo materiales calientan la corteza i se forman magmas graníticos que
ascienden. Anorogénicos que ascienden. Zonas de distensión de dorsal oceánica, basaltos suben i se
diferencian, por cristalización fraccionada se dan magmas graníticos.
Transicional: este tipo sucede cuando orógeno se levanta, esfuerzos compresivos poca relevancia, se
levanta exhumación de un orógeno i después también baja i colapsa, se forman fallas normales de sin
tensión i el manto como se levanta para fundir, se calienta parte inferior corteza i se forman granitos
parecidos en composición a las I i de estos, transicionales hay muchos en orógeno varisco.

12