La Sociedad de la nieve... treball després del seu visionat.

· Resiliència

Després de l'accident, els supervivents es van enfrontar a un ambient hostil i a la falta

d'aliments i refugi adequat. Malgrat aquestes condicions extremes, es van adaptar utilitzant les
restes de l'avió per a protegir-se del fred i buscant formes innovadores d'obtenir aigua i
aliments, demostrant una notable resiliència enfront de l'adversitat.

Tots sabien que òbviament estaven en una situació molt difícil, però en grau més alt van
assimilar les circumstàncies i van remar en la mateixa situació.

1) Busca i comenta el significat de resiliència.

· Estratègies enfront de l'adversitat. Petits objectius que salven vides

Un exemple de com es van establir petits reptes o objectius va ser la decisió d'organitzar
expedicions per a buscar ajuda. Sabien que aconseguir la civilització seria un desafiament
enorme, però es van centrar en metes més immediates i manejables, com aconseguir la cua de
l'avió per a recuperar la bateria del radi o escalar una muntanya pròxima per a avaluar la seva
ubicació.

Per desgràcia, van haver de seguir durant més temps de l'esperat allà dalt i van decidir posar-se
com a últim objectiu col·lectiu sortir d'allí caminant, literalment.

Però estaven molt febles, així que van haver de, durant uns dies, preparar-se per a poder
executar aquesta tasca tan difícil. Les persones que anaven a emprendre la caminada van estar
entrenant i menjant més que la resta per a tenir una dosi extra d'energia, molt necessària per a
emprendre el camí per les muntanyes.

2) Quins petits objectius vols assolir amb les persones que convius cada dia?

· El Poder de l'Equip:

“Si vols anar ràpid, només dedicat a caminar. Si vols arribar lluny, ves ben acompanyat”

3) Què significa per a tu aquesta frase?

Els supervivents es van organitzar per a racionar aliments, mantenir la moral i cuidar-se
mútuament. Quan alguns membres del grup estaven massa febles o ferits per a fer tasques,
uns altres prenien la responsabilitat. Aquesta col·laboració va ser crucial per a la seva
supervivència i mostra la importància del treball en equip sota pressió extrema. Tots aportaven
el seu granet de sorra.

· Calma estoica enmig del caos.

Enfront de la tragèdia i la desesperació, els supervivents van practicar una forma d'estoïcisme.
Van mantenir la calma i es van centrar en el que podien controlar, com l'administració dels seus
recursos i la planificació d'estratègies de supervivència, en lloc de cedir al pànic o la
desesperació.

Malgrat saber que les possibilitats de rescat eren escasses, els supervivents van mantenir
l'esperança de ser trobats. Aquesta esperança es va veure enfortida per moments d'alegria i
companyonia, com celebrar aniversari o compartir records, la qual cosa els va ajudar a
mantenir una actitud positiva enfront de l'adversitat.

És molt important mantenir la calma en tot moment, però molt més en situacions tan
extremes, ja que sense aquesta "ment freda" es poden arribar a perdre els papers amb facilitat,
i això provocaria un caos del qual cap hagués sortit viu.

4) Cerca el significat d'estoïcisme.

5) Explica qui era Zenó de Cítion.