LITERATURA D'AVANTGUARDA

1. INTRODUCCIÓ.
https://www.youtube.com/watch?v=MUXxDlvJFKw&t=16s (des del minut 9.30 fins al 13.50)

1. INTRODUCCIÓ

El terme avantguardes designa una sèrie de moviments artístics i literaris

sorgits a Europa vers el 1909 (any de la publicació del primer manifest de
Marinetti, ideòleg de l'avantguarda italiana) i que van tenir l'apogeu entre 1915 i
1925. La fi de les avantguardes és assenyalada simbòlicament l'any 1940, en
què els nazis dissolgueren els grups de París.

L'origen de les avantguardes cal cercar-lo en la crisi de valors culturals i

ideològics establerts, que havien conduït la humanitat a la barbàrie que
suposava la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Les conseqüències d'aquesta
crisi foren el trencament amb la cultura tradicional, l'actitud de la revolta
(anaven en contra de les normes i de la institucionalització de l'art) i la recerca
de noves formes d'expressió.

L'Avantguarda promou la ruptura amb les convencions bàsiques de l'art i manté

un esperit de lluita. Aquesta actitud dóna lloc a corrents i realitzacions
artístiques diverses (expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, ultraisme,
surrealisme...), però que tenen en comú les característiques següents:

• Conceben l'art com una experimentació i, per tant, assagen noves formes. Pel
que fa a la literatura, per exemple, juguen amb la tipografia o la disposició del
text, introdueixen el dibuix i les formes plàstiques en poesia... En les arts
plàstiques, l'abstracció substitueix la figuració. Destrueixen voluntàriament les
formes artístiques tradicionals.
• Introdueixen l'element irracional en l'art, influïts per les teories psicoanalítiques
de Freud. Valoren els somnis, les combinacions fortuïtes, l'absurd.
• Divulguen la seva actitud en manifestos públics polèmics i provocatius.
• Valoren tot allò que és nou i original i que pot ser emblema del futur: l'esport,
la tècnica, les màquines.

Els moviments d'avantguarda actuen en tots els camps de l'art, però són
especialment revolucionaris en el de les arts plàstiques. En els ambients
avantguardistes catalans, al costat d'artistes plàstics tan importants com Miró,
Picasso o Dalí, hi ha els autors literaris Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix.
ELS PRINCIPALS CORRENTS D'AVANTGUARDA

Els moviments d'avantguarda que han influït més directament sobre la literatura
catalana són el futurisme i el surrealisme.

El futurisme

L'any 1909 Filippo Tommaso Marinetti va publicar el manifest fundacional del

futurisme, en què proclamava l'èxit de l'atzar per damunt de l'intel·lecte, un
atzar que s'havia de plasmar literàriament amb la destrucció de la sintaxi, amb
la imaginació sense fils conductors racionals i amb les paraules en llibertat,
sense signes de puntuació que les limitessin.

Propugnava com a font d'inspiració artística el perill, l'audàcia, l'esport,

l'heroisme, la violència física i verbal, la guerra, la velocitat, la màquina... i
rebutjava el sentimentalisme, l'art tradicional, l'academicisme i els museus i les
biblioteques, que considerava cementiris de l'art. Per als futuristes, tot havia de
reflectir el món modern i canviant; en definitiva, el futur.
Pel que fa a l'estil, el futurisme es caracteritza per l'ús del vers lliure; l'associació
lliure de paraules; la supressió de majúscules, nexes, adjectius, adverbis i signes
de puntuació. També abandonen les formes conjugades del verb a favor de l'ús
exclusiu de l'infinitiu. Tot això per aconseguir dinamisme i rapidesa verbal, fins
arribar a la destrucció de la sintaxi i deixar així, “les paraules en llibertat”.

El surrealisme

El surrealisme va ser un producte del dadaisme. André Breton, que va publicar el

manifest fundacional del surrealisme el 1924, havia militat en el moviment dadà,
però se'n va separar i va crear una nova teoria estètica: la literatura, alliberada
dels entrebancs del bon gust i de la lògica, havia de ser un mitjà per fugir del
racionalisme, que només havia contribuït a l'empobriment de la civilització.

Els surrealistes exploren l'univers dels somnis i de l'inconscient, fet que denota
la influència de la psicoanàlisi. Segons els surrealistes, el que entenem per
“vida” és només la cara més grisa de la realitat. Hi ha una realitat més alta que
cal descobrir, una “superrealitat” que tenim reprimida en el subconscient a causa
dels tabús, els hàbits, les convencions socials, la moral i l'educació. El mitjà per
descobrir-la és l'automatisme psíquic: l'artista ha d'explorar el subconscient tot
seguint el dictat d'un pensament alliberat del control estètic, de la raó i de la
moral.

Per a la creació i l'exploració del subconscient, els surrealistes disposaven de

diversos mètodes:
• L'escriptura automàtica és un mètode de composició que suprimeix el control
de la raó per mitjà de la rapidesa en l'acte d'escriure, la qual cosa permet que el
subconscient es manifesti plenament. El text aconseguit així és “pur” i definitiu, i
qualsevol correcció és un acte d'hipocresia.

L’escriptura automàtica no prové del conscient de l’individu, sinó del subconscient.

La tècnica consistia en situar el llapis damunt del paper i començar a escriure sense
cap mena de coerció, ni moral, ni social. Té com a objectiu vèncer l’autocensura que
ens exercim nosaltres mateixos a través de la raó. Pretén deslliurar l’inconscient i
assolir d’aquesta manera actes creatius no programats i que escapen a la voluntat de
l’autor. Així, el jo poètic actua lliurement, sense repressions i deixa fluir el seu esperit
creador. Té els seus precedents en les paraules en llibertat, del fundador del
futurisme, F. T. Marinetti.
L’escriptura automàtica és un mitjà, com també ho és el somni, per alliberar el
subconscient. Deixar córrer el llapis tot intentant abstreure’s de tot el que t’envolta, pot
arribar a fer sorgir paraules aparentment inconnexes o sense sentit.
La poesia surrealista utilitzava sovint aquesta tècnica. Una poesia que havia de ser
revolucionària, transgressora de normes i allunyada del control de la raó. Llibertat,
amor i poesia, tres elements indispensables en la creació surrealista. Bons exemples
d’aquest tipus de poesia els trobaríem en l'obra de Bretón.
http://magpoesia.mallorcaweb.com/poesiafrancesa/breton.html#Alguns_poemes

• La narració de somnis i d'al·lucinacions, ja siguin espontanis o bé provocats per

mitjà de la hipnosi o de drogues. En els somnis i les al·lucinacions és on, segons
Freud, aflora el subconscient en forma d'imatges il·lògiques.
• El collage, amb frases retallades de diaris i prospectes.

De tots els avantguardismes, el surrealisme ha estat el que ha exercit una

influència més gran i duradora en la literatura i en les arts plàstiques.
2. JOAN SALVAT-PAPASSEIT (Barcelona, 1894-1924)

Nascut en el si d'una família proletària, va quedar orfe de pare als set anys, va
estudiar molt poc temps i es va haver de posar a treballar de molt jove (als
dotze anys). Va fer les feines més variades: aprenent d'adroguer, ajudant en un
taller d'escultura religiosa, vigilant nocturn al moll de la fusta, llibreter...

Intel·lectualment fou un autodidacta. A partir dels desset anys va començar a

freqüentar intel·lectuals i escriptors i s'inicià en la lectura dels autors que més
l'havien d'influir: Nietzsche, Ibsen, Gorki... Aviat se sentí atret pel socialisme i,
després, per l'anarquisme i el catalanisme; i dugué a terme una sèrie de
col·laboracions periodístiques, tot assumint les reivindicacions dels estament
més humils de la societat. Un d'aquests articles li valgué dos mesos de presó.
Quan tenia vint-i-tres anys entrà de dependent en una llibreria barcelonina.
Descobrí el futurisme italià i començà a escriure poesia.

Fundà diverses revistes, entre les quals en destaca una que tenia el propòsit de
contribuir a la “subversió espiritual” i a la qual donà un títol agafat d'una obra
d'Ibsen, Un Enemic del Poble. Va publicar també una sèrie de manifestos
avantguardistes. Morí el 1924, quan només tenia trenta anys, a causa de la
tuberculosi.

Obra

La poesia de Joan Salvat-Papasseit té un toc original que la fa singular dins el

panorama de la seva època. El fet més innovador no està tant en el fons o en la
forma, sinó en l'actitud del poeta: sincera, directa i entusiasta davant la
literatura.

La trajectòria de Salvat-Papasseit ha estat qualificada com el pas “del cal·ligrama

a la cançó”, perquè l'obra dels inicis, de to avantguardista, anà depurant-se fins
a assolir un to líric més tradicional, tot i que mai no va arribar a desprendre's de
certs elements avantguardistes.

Els seus inicis poètics varen ser futuristes. I, com a bon futurista, va defensar
per damunt de tot la força, la lluita, la joventut, la voluntat, el dinamisme, la
victòria... Els seus dos primers llibres de poemes són un clar exemple d'aquest
vessant futurista, però alhora ja s'hi descobreix la recerca d'una poètica personal
més intimista. Parlam de Poemes en ondes hertzianes i de L'irradiador del port i
les gavines.

Les conspiracions és un opuscle que aplega vuit poemes de caire nacionalista

que va començar a escriure durant la seva estada al sanatori de Fuenfría, a
Castella, on va fer una cura de repòs, obligat per la seva malaltia.
A partir d'aquest moment els poemes de Joan Salvat-Papasseit experimenten un
tomb significatiu i tendeixen al lirisme d'arrel popular amb preferència per les
cançons tradicionals. El recull La gesta dels estels és un exemple del que
acabem de dir.

El recull poètic El poema de la rosa als llavis és la confidència d'una dramatúrgia

amorosa que es caracteritza per l'essencialitat i la intensitat. Confegit amb
materials literaris diversos, aquest llibre dóna una visió sacralitzada de l'amor i
de la relació carnal. Dividida en vint seccions pel mateix poeta, El poema de la
rosa als llavis és una història d'amor desenvolupada en trenta poemes. Al primer
poema Joan Salvat Papasseit ja fa una declaració d'intencions: deixa la ciutat i
tot el que la ciutat comporta de maquinisme. Deixa, en definitiva, el futurisme,
per escriure un llibre plenament líric.

Sembla que la història d'amor va ser real, una passió que va viure l'autor al
sanatori de les Escaldes i que explica, poema rere poema, des del desig inicial
d'estimar i d'allunyar-se de la ciutat per poder conèixer l'estimada, passant pels
primers moments de contacte amb l'estimada, l'assoliment de l'amor, la unió
dels amants i l'adéu final.

El darrer llibre de Joan Salvat-Papasseit, Óssa menor, publicat post mortem, és

un recull de poemes heterogeni que expressa el grau de plenitud lírica que havia
aconseguit el seu autor als trenta anys. És un recull de poemes, malgrat la
malaltia que va condicionar els seus darrers dies, amarats de l'alegria de viure
que sempre el va caracteritzar.

Tot l’enyor del demà. https://www.youtube.com/watch?v=O9dPw5ypxcw

https://vimeo.com/315873839 Salvat-Papasseit -l’artista-

https://vimeo.com/24109892 54045

https://vimeo.com/23851352 Com es besar

https://vimeo.com/24306492 Les formigues

https://vimeo.com/25072778 Plànol