PER QUANT EM VENS AL TEU FILL?

“Esclavitud”, que, segons el *DRAE, és: “Situació d'una persona que manca de drets de manera
permanent, especialment els fonamentals d'igualtat i llibertat, per exercir un tercer sobre ella tots o
alguns dels atributs del dret de propietat, reduint-la a la condició d'objecte”. I ací era, és, on justament
se situen els ventres de lloguer.
5 Per a qui no ho sàpia un contracte de ventre de lloguer és un acord privat, subscrit entre dues parts,
en el qual una dona es compromet a gestar un nadó amb la finalitat d'entregar-lo, després de donar a
llum, a les persones amb les quals ha signat un contracte de compravenda, renunciant a la seua filiació
a canvi de diners. Els drets de la mare desapareixen des del mateix moment en què signa. No podrà
quedar-se amb el nadó, ni tan sols si hi haguera un embaràs gemel·lar i els compradors sol volgueren
10 un; o cas que el nadó tinguera malformació i els compradors decidiren que avortara.
Així estan les coses. Esclavitud. La polèmica sobre la legalitat dels ventres de lloguer, ho recordareu,
va entrar en l'actualitat espanyola recentment amb l'arribada al nostre país de la neta d'Ana Obregón, i
acaba de tornar a ella fa uns dies amb Gustav VII, nebot de Margarita II de Dinamarca, i Carina Axelsson.
El matrimoni, ja talludet, “desitjava” tindre descendència i, ni curts ni peresosos, com a Alemanya, lloc
15 de residència de la família, els ventres de lloguer estan prohibits, van partir als Estats Units a contractar
“un ventre”. En el bateig, això sí, han demanat “discreció”, per el “bé del nadó”, obviant que ningú
qüestiona al xiquet, sinó l'actitud d'ells.
No hauria d'haver-hi discussió sobre que no es pot comprar i vendre éssers humans. Sembla, dic,
però els que defensen aquesta compravenda reclamen la “llibertat d'elecció” de les dones a… vendre als
20 seus fills? El parany, és clar, consisteix a apel·lar a la llibertat individual de cadascuna de nosaltres per
a justificar i permetre que s'abuse de les dones. Sabut és que, com va dir Margaret Sanger: “Cap dona
pot dir-se a si mateixa ‘lliure’ quan no té el control sobre el seu propi cos”. Vendre el teu nadó no és una
mostra de control sobre el teu cos, perquè fer-ho per a sobreviure és precisament perdre el control sobre
el teu propi cos.
25 No és recent l'argument, però ara s'ha ampliat i es “ha carregat de legitimitat”. Sense importar-li a
aqueixos defensors la situació en la qual es troba la dona que arriba a aqueix escenari. No cal dir que
aqueixos valedors de “els ventres” es mouen com a peix en l'aigua, amb soltesa i sense complexos, en
el marc de democràcies preocupades només pels beneficis econòmics i no per les persones, convertint a
les mares en “atuells” en les quals coure un producte que pot comprar-se. En un món en el qual hi ha un
30 sistema de repartiment, el capitalisme, en el qual hi ha quasi 800 milions de persones que passen fam —
no cal dir que les pobres dels pobres són dones— sembla que no hauria de generar cap dubte rebatre
l'argument de la “llibertat de decidir”. Perquè, quan no es tenen les necessitats cobertes, el que decidim
no és una reacció fruit de la nostra llibertat, sinó condicionada, precisament, perquè no la tenim. Això,
per no parlar, que no existeix el dret a tindre un fill que reivindiquen els compradors, aprofitant que hi
35 ha dones sense recursos, els diners no tot el pot.
Així les coses, segur que vosaltres sou de les privilegiades que no vendríeu al vostre fill, perquè
l'esclavitud, amigues, és cosa de pobres.
El País. 12-09-2023