MORFOLOGIA I ORGANITZACIÓ ANIMAL

2. Microscòpia
Biologia Animal

Anna Dalmau
anna.dalmau@uvic.cat

Facultat de ciències i tecnologia

Els nostres sentits són els que fan possible que ens relacionem amb l’entorn,
que siguem capaços de rebre informació del que ens rodeja i actuar en
conseqüència.

Un d’aquests sentits és la vista, i l’òrgan encarregat de detectar la llum és l’ull.

L’ull és sensible als canvis de llum i es capaç de transformar-los en impulsos
nerviosos.
A pesar d’això l’ull té limitacions:
Només pot veure objectes de mida més gran a 0,1 mm = 100 µm .

Les cèl·lules i els microorganismes unicel·lulars són més petits i per això no
poden ser detectats per l’ull humà.

Existeixen instruments òptics que permeten veure coses petites no visibles a

simple vista. El microscopi té un poder de resolució de 0,2 µm.
La llum és la font primària d’energia que possibilita la vida, però també
proporciona el mecanisme de informació principal per la majoria de les espècies,
donant lloc al desenvolupament dels mecanismes i òrgans que fan factible la
visió.
En la majoria dels animals es pot trobar algun tipus d’òrgan fotoreceptor, és a dir,
un ull, en el sentit ampli de la paraula.

Inicialment un simple conjunt de cèl·lules fotoreceptores pot ja funcionar com a

sensor de llum, i la seva agrupació i distribució en petits orgànuls protegits per
una estructura que els encapsuli ja formaria un ull incipient.
 Ones Electromagnètiques
La llum és una radiació electromagnètica que es propaga en l'espai com una ona.

Imatge 1. Ona electromagnètica

Observem que:
 Ones de major longitud d’ona
transporten menys energia (visible)
 Ones de menor longitud d’ona
transporten més energia (ultraviolats, raigs
x, …i amb caràcter lesiu per la cèl·lula)
Ones Electromagnètiques

L'ull humà, només és capaç de veure part de l'espectre electromagnètic, el que s'anomena
l'espectre visible, que va de 400 nm a 780 nm aproximadament.

1 micra, 1μ= 10-6m // 1 nanòmetre , 1nm=10-9m // 1 Angstrom , 1Å=10-10m

La llum quant es trobar amb un objecte experimenta un d'aquests fenòmens
segons el material que travessa:

• Rebota en l'objecte i torna cap enrere, reflexió

• S’absorbeix per l'objecte, absorció.

• Travessa l'objecte i es desvia de la seva trajectòria, refracció.

Ull Humà

Ull humà
És un sistema òptic que produeix imatges del món exterior sobre una superfície
fotosensible (la retina) que posteriorment es transformada en senyals nervioses i
processades pel cervell.

El sistema visual compren aquestes tres etapes:

- formació de la imatge
- generació de impulsos nerviosos
- i processament d’aquests

Anem a estudiar l’ull com a sistema òptic.

Imatge 2. Formació imatge a l’ull

Posa nom a les
diferents parts de
la imatge de l’ull

Imatge 3. Parts de l’ull

Descriu cadascuna
d’aquestes parts i
exposa la seva
funció en la visió.

Imatge 4. Parts de l’ull

Formació imatge

Recorregut llum
- Còrnia protegeix i concentra la
llum.
- L’iris regula la intensitat de llum
que penetra a l’ull contraient o
dilatant la pupil·la.
- Cristal·lí s’aplana o es bomba
segons la distància de l’objecte
(acomoda) perquè la imatge es
formi nítida a la retina. Imatge real,
invertida
- A la retina, les cèl·lules
fotosensibles originaran mitjançant
un procés fotoquímic, un conjunt
d’impulsos nerviosos que sortiran
de l’ull cap el cervell.
- El cervell és qui interpreta la
imatge i la redreça.

Imatge 5. Formació imatge a l’ull

Formació de la imatge
Lents

Una lent prima és un instrument òptic senzill.

Quan la llum arriba a una lent, la travessa i desvia la seva trajectòria, però ho fa
diferent en funció del tipus de lent.

Tipus de Lents
- Divergent

- Convergent

Imatge 6. Tipus de lents

Representació gràfica de com es forma la imatge
Nomenclatura d’elements

Pla òptic
Eix òptic
Lent convergent
Zona virtual/real
Centre òptic
Centre de curvatura
Focus
Distància focal
Objecte
Imatge

Imatge 7 Pla òptic i elements de la representació gràfica

Fórmules:
On:
S’ = distancia centre òptic a imatge
S = distància centre òptic a objecte (-)
f = distància centre òptic al focus
Y= alçada objecte
Y’= alçada imatge
AL= augment lent

• La potencia òptica és la magnitud física que indica el poder

de refracció ( desviació) d’una lent. La diòptria (m-1) és la unitat
de mesura amb què s'expressa la potència d'una lent

P=1/f
Exemple 1: Si l’objecte està situat abans del centre de
curvatura (C1), com serà la imatge?

Imatge 8. Representació gràfica de la imatge quan objecte està més llunt que C1

La imatge formada serà real, invertida i més petita que

l’objecte.
Exemple 2: Si l’objecte està situat al centre de curvatura (C1)
com es forma la imatge?

Imatge 9. Representació gràfica de la imatge quan objecte està a C1

es forma una imatge real, invertida i de la mateixa mida que

l’objecte.
Exemple 3: Si l’objecte està situat entre el centre de curvatura i
el focus, com es forma la imatge?

Imatge 10. Representació gràfica de la imatge quan objecte està entre C1 i F

és forma una imatge real invertida i més gran. A l’anar-nos

acostant al focus la imatge va creixent
Exemple 4: Si l’objecte està situat al focus, com es forma la
imatge?

Imatge 11. Representació gràfica de la imatge quan objecte està al fous

no es forma imatge perquè les dues línies són

paral·leles i mai es creuen. Es forma a l’infinit.
Exemple 5: Si l’objecte està situat entre el focus i el centre òptic
de la lent, com es forma la imatge?

Imatge 12. Representació gràfica de la imatge quan objecte està després del focus

es forma una imatge de mida més gran, virtual i dreta

Exercici

Al col·locar un objecte davant d’una lent convergent es genera una imatge real,
invertida i de doble mida que l’objecte. Sabent que la imatge que es forma a 30
cm de la lent.
És demana:
a) Calcular la distància focal
b) la posició i naturalesa de la imatge que aquesta lent formarà d’un
objecte situat a 5 cm davant de la lent. Efectua la construcció geomètrica.
Instruments òptics
Quan volem millorar la visió d'un objecte, l’ acostem a nosaltres per tal
d'ampliar aquesta imatge .
A partir de certa distància no és possible acomodar la vista per enfocar
un objecte excessivament proper, trobant-se el punt proper a uns 25
cm, per a l'ull normal

Imatge 13. Distància mínima per acomodar

La forma més senzilla de millorar la nostra observació és la utilització

d'una lupa o microscopi simple.
Lupa

el que fem és situar l'objecte aproximadament en el focus objecte d'una lent

positiva de distància focal curta.
Al col·locar l'objecte en el focus, els raigs que surten de la lent són paral·lels, i
poden ser focalitzats per l'ull com si es tractés d'un objecte llunyà. D'aquesta
manera les limitacions imposades pel punt proper desapareixen.

Imatge 14. Esquema del funcionament d’una lupa, amb l’objecte al focus
Per tant, una lupa és un instrument òptic compost d'una única lent convergent,
que augmenta la mida aparent dels objectes i permet copsar-ne millor els
detalls.

L'objecte a observar es col·loca al focus i els rajos paral·lels poden ser

focalitzats per l’ull, donant una imatge: invertida i augmentada.

L'augment angular normal per a una lupa simple, de mida raonable, és x 2 - x 3,

tot i que amb dissenys més complexos poden assolir augments de x 10 i fins i
tot x 20.

Per sobrepassar aquest límit és necessari utilitzar el microscopi pròpiament dit,

o microscopi compost.
Microscopi compost

Consideracions:

• La primera lent del microscopi, és l’objectiu.

Aquest ha de tenir una distància focal curta. Això vol dir que la lent és forta,
refracte molt (desvia).

• La segona lent, és l’ocular.

Ha de tenir una distància focal llarga. Això vol dir que la lent és fluixa ,
refracta poc (desvia poc)

• el microscopi augmenta imatges que estan aprop

El microscopi compost està format per dues lents:
- un objectiu (part propera a l'objecte) i
- un ocular (part propera a l'ull).

Hem considerat com si tots dos fossin lents primes simples, encara que en els
microscopis habituals, tant un com l'altre estan formats per conjunts de diverses
lents, curosament dissenyades per evitar aberracions.

L'objectiu del microscopi forma una primera imatge intermèdia (y’ i ) , actuant
seguidament l'ocular com una lupa, utilitzant com a objecte la imatge intermèdia.
 Imatge 15. Estructura bàsica del microscopi

Perquè l'observació ocular es realitzi adequadament la posició de la

imatge intermèdia ha de coincidir amb el focus objecte de l'ocular.
El microscopi es construeix de manera que la distància t entre el focus imatge de
l'objectiu (F ' ob) i el focus objecte de l'ocular (Foc) (anomenada longitud del tub)
romangui fixa.

El mecanisme d'enfocament consisteix a apropar o allunyar el conjunt fins que la

imatge intermèdia es formi en el focus de l'ocular, moment en què s'observarà
correctament.
L'augment angular del microscopi (T’) és igual al producte de l’ augment lateral
de l'objectiu (AL= Y’/Y) per l'augment angular de l'ocular (T’ oc). Aquestes dues
magnituds solen aparèixer gravades en objectius i oculars, per la seva fàcil
identificació.
Per exemple, si s'observa un insecte de 5 mm de longitud amb un microscopi,
utilitzant un objectiu 5x i un ocular 10x, la mida aparent de l'insecte serà:
Γ ' = (5) × (10) = 50, és a dir, la imatge a la retina és 50 vegades més gran que
observant l'insecte a simple vista des del punt proper (25 cm).

Imatge 16. Informació objectiu

Una altra característica important del microscopi és la quantitat de llum que
capta l’objectiu, el que es quantifica mitjançant l’obertura numèrica (AN), la
qual es defineix com:
AN = n sin θ max
On: n és l'índex de refracció del medi extern i
θ max, és el semiangle del con format pels raigs de llum que partint de
l'objecte són captats per l'objectiu

Està relacionada tant amb la lluminositat de la imatge com amb la seva

resolució, com es veurà més endavant, i el seu valor sol aparèixer gravat en els
objectius.
Si l'objecte està a l’aire, amb n = 1 i sin θ max ≤ 1, l’obertura numèrica seria de
AN ≤ 1, però es poden utilitzar objectius d'immersió, amb un medi extern d'índex
de refracció n superior a la unitat, llavors l'obertura numèrica pot ser també
superior a la unitat.

Imatge 17. Apertura numèrica

Poder de resolució
El poder de resolució es defineix generalment com a la capacitat
de separar de forma nítida la imatge de dos punts que estan
molt pròxims.
1 n  sen
Poder de Re solució  
d 0,61  

On:
-“d” és la distància mínima necessària per a veure dos punts separats.
- “n” és l’índex de refracció del medi (n=1 aire)

Per incrementar el poder de resolució:

Incrementar índex de refracció (n=1,51 oli d’immersió)
Utilitzant lents més planes (de major obertura numèrica) on  és
major.
Disminuint la longitud d’ona emprada.
Característiques del microscopi òptic convencional

• Utilitza les radiacions electromagnètiques de la zona del visible com a font

d’il·luminació.

• És indispensable que el material que es vol observar no sigui opac, ja que la llum ha de
travessar la preparació per a poder ser visualitzada: mostra molt fina.

• Es poden observar estructures vitals o bé preparacions no vives.

• El poder de resolució màxim d’aquests microscopis és de 0,2 m.

• Està format per dos sistemes òptics: ocular i objectiu

• El condensador és un sistema de lents que concentra els feixos de llum emesos per la
font d’il·luminació. Està equipat amb un diafragma iris que permet controlar el con de
llum incident sobre la mostra.
El microscopi òptic compost

Ocular

Objectiu
Mostra
Condensador
Mirall
Font de llum
Parts del microscopi òptic
Ocular
Tub ocular

Revòlver
Braç
Objectiu
Objectiu
Platina
Objectiu
Pinces Macromètric
Condensador i Diafragma Micromètric
Llum
Peu
Bibliografia

Villar, Lázaro, Raúl, et al. Fundamentos físicos de los procesos biológicos.

Volumen III: bioelectromagnetismo, ondas y radiación, ECU, 2014. ProQuest
Ebook Central,