DOSSIER HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA KANTIANA

EL PENSAMENT FILOSÒFIC DE KANT

Alumna: Clàudia González Donaire

Professora: Carmen Jiménez Rey
Data: 25.04.2024
Curs: 2n batxillerat
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 3
2. QUÈ PUC CONÈIXER? 4
2.1. Pot convertir-se la metafísica en una ciència? 4
2.2. Tipus de judicis 4
2.3. El gir copernicà 5
2.4. Possibilitat mates com a ciència 6
2.5. Possibilitat física com a ciència 6
2.6. Impossibilitat metafísica com a ciència 7
2.7. Fenomen i noümen 7
3. QUÈ HE DE FER? 7
3.1. La cerca d’una ètica universal 7
3.2. Una ètica formal 8
3.3. L’imperatiu categòric 8
3.4. L’ètica del deure 8
4. QUÈ PUC ESPERAR? 9
4.1. L’aplicació a la felicitat 9
4.2. És raonable tenir esperança? 9
5. LA PAU PERPÈTUA 10
5.1. La insociable sociabilitat humana 10
5.2. Un projecte per a la pau mundial 10
6. COMPARACIÓ KANT - NIETZSCHE 11
 1. INTRODUCCIÓ
Kant és un autor del moviment il·lustrat, representat per la raó, la ciència, el progrés... i que
reacciona d’una manera contundent contra el passat.
És un dels grans filòsofs de la història.
Admiració per les ciències naturals, que estaven realitzant grans progressos gràcies al mètode
científic.

En la seva obra distingeix 2 vessants diferents de la racionalitat humana.

1. ÚS TEÒRIC/ESPECULATIU DE LA RAÓ: manera com empren la racionalitat per conèixer.
2. ÚS PRÀCTIC DE LA RAÓ: ús de la racionalitat per decidir com actuar.

Els humans no tenim 2 raons diferents, sinó que una única, tot i que podem emprar-la de
maneres diferents.

RAÓ: capacitat més alta i noble dels éssers humans, que ens distingeix dels altres animals i
ens capacita per conèixer el món que ens envolta i per escollir com comportar-nos.

La filosofia de Kant proposa elaborar un examen crític sobre les possibilitats i els límits de la
raó, dins del marc del pensament il·lustrat.

La filosofia de Kant es basa en tres preguntes fonamentals:

1. QUÈ PUC CONÈIXER?
2. QUÈ HE DE FER?
3. QUÈ PUC ESPERAR?
 2. QUÈ PUC CONÈIXER?

2.1. Pot convertir-se la metafísica en una ciència?

Kant no posa en dubte el coneixement científic de la època, però si que planteja la següent
pregunta: Com és possible la ciència? És possible la metafísica?

Què tenen les ciències d’especial? Això ho sabrem mitjançant els judicis. Els judicis de Kant
són una metodologia plantejada per a analitzar la validesa dels coneixements i les veritats
sobre el món.

2.2. Tipus de judicis

JUDICI ANALÍTIC
Explicatiu, però no afegeix informació nova sobre el subjecte de la proposició. El predicat no diu
res que no estigui prèviament present en el subjecte.
EXEMPLE: “Un triangle té 3 costats” - el predicat només repeteix el contingut del subjecte: se
sap que és un triangle, per tant no aporta cap informació nova.
La seva negació: “Un triangle no té 3 costats” - CONTRADICCIÓ.

JUDICI SINTÈTIC
Extensiu, el predicat aporta informació nova, que no estava expressada en el subjecte.
EXEMPLE: “La cicuta és una planta verinosa” - el predicat ens ofereix informació nova sobre el
subjecte i amplia el nostre coneixement sobre les propietats de la cicuta.

JUDICI A PRIORI
És independent de l’experiència.
És una afirmació necessària, que sempre resulta veritable.
EXEMPLE: “El tot és més gran que les parts” - aquesta oració sempre és certa, i no cal recórrer
a l’experiència per comprovar-ho perquè es tracta d’una afirmació lògica que és
necessàriament veritable.
JUDICI A POSTERIORI
És dependent de l’experiència.
Per a veure si un judici a posteriori és veritable o fals hem de recórrer a la experiència.
EXEMPLE: “Els pingüins ponen ous” - per saber si és efectivament veritat, no ens queda més
remei que comprovar-ho empíricament.

TIPUS DE JUDICI A PRIORI A POSTERIORI

IND. experiència DEP. experiència.

ANALÍTICS Necessaris i universals, però no No n’hi ha.

El subjecte conté el amplien el nostre coneixement del
predicat: explicatius. món.
“El tot és més gran que les parts”

SINTÈTICS Necessaris i universals, a més Contingents i empírics,

El subjecte no conté el amplien el nostre coneixement amplien el nostre coneixement
predicat: extensius. sobre el món. Proporcionen el del món per mitjà de
fonament de les ciències. l’experiència.
“Tot fenomen té una causa” “La calor dilata els cossos”

2.3. El gir copernicà

Com són possibles els judicis sintètics a priori?
MATÈRIA: contingut del coneixement.
FORMA: organització que dona sentit a allò que coneixem.

La clau per entendre el coneixement humà no està en la realitat exterior, sinó que es troba en la
manera que tenim de copsar, organitzar i interpretar allò que percebem.
Kant es va referir a aquesta afirmació com a gir copernicà, que ens obligava a fer atenció
especialment a la manera com el subjecte estructura i conforma allò que coneix.

El que proposa el gir copernicà és un canvi total de perspectiva.

Per conèixer, els humans fem ús de 3 facultats diferents (DIVISIÓ RAÓ TEÒRICA):
1. SENSIBILITAT
Passiva: s’encarrega de percebre dades sensorials.
L’espai i el temps no provenen de l’experiència ni són realitats externes.
El marc espaciotemporal de les nostres percepcions és aportat pel subjecte i estableix les
condicions de possibilitat de l’experiència sensible.

2. ENTENIMENT
Actiu: elabora dades per donar-los significat.
La nostra ment disposa d’una sèrie de categories (conceptes a priori) que ens permeten
organitzar i estructurar les dades de la sensibilitat.

3. RAÓ
Funció d’elaborar generalitzacions a partir dels conceptes i els judicis de l’enteniment.
L’ésser humà tendeix de manera natural a cercar explicacions cada vegada més completes i
globals sobre la realitat.
Idees reguladores (per sintetitzar els nostres coneixements):
MÓN: intentem englobar en un sol concepte tot allò que coneixem sobre els fenòmens físics i
naturals.
ÀNIMA: amb la qual aspirem a unificar tots aquells fenòmens psíquics que experimentem al
nostre interior.
DÉU: la més extensa i completa de totes, perquè amb ella intentem agrupar la totalitat de la
realitat.

2.4. Possibilitat mates com a ciència

D’acord amb el pensament de Kant, la possibilitat d’elaborar judicis sintètics a priori sobre
l’espai i el temps permet que considerem les matemàtiques com una ciència.

2.5. Possibilitat física com a ciència

La física és una ciència estricta, ja que es poden formular judicis sintètics a priori relacionats
amb les categories de substància i de casualitat.
2.6. Impossibilitat metafísica com a ciència
La manca de fenòmens relacionats amb el món, l’ànima i Déu fa que la metafísica no pugui ser
una ciència. No obstant això, Kant creia que la metafísica respon a una tendència natural i
inevitable dels éssers humans.

2.7. Fenomen i noümen

Hi ha una diferència important entre el fenomen (la cosa tal com se’ns mostra) i el noümen (la
cosa en si). El coneixement humà només arriba fins al fenomen, mentre que el noümen resulta
inaccessible per a nosaltres.

Els éssers humans, en tant que fenòmens, estan subjectes al determinisme de les lleis
naturals. Però, com a noúmens, les persones tenim llibertat autèntica.
 3. QUÈ HE DE FER?

3.1. La cerca d’una ètica universal

D’acord amb els ideals de la Il·lustració, Kant aspirava a dissenyar una ètica universal, vàlida
per a tots els éssers humans. Segons ell, però, cap de les teories anteriors no complia aquest
requisit.

ÈTIQUES MATERIALS: teories elaborades pels filòsofs del passat. Tenen un contingut, atès
que orienten la vida humana a la consecució d’un bé.
Les seves normes són HIPOTÈTIQUES, és a dir, que les seves propostes només resulten
vàlides per als qui reconeguin la importància de l’objectiu que es tracta d'assolir.

Kant critica les ètiques materials perquè les seves normes són hipotètiques, heterònomes i a
posteriori.

3.2. Una ètica formal

La proposta ètica de Kant és una teoria formal, necessària, autònoma i a priori.

Aquesta teoria ètica només ens diu quina és la forma a la qual han d’ajustar-se les normes de
conducta que escollim nosaltres mateixos.

3.3. L’imperatiu categòric

MÀXIMES DE CONDUCTA: les normes individuals de comportament que cada persona ha
d’escollir per si mateixa.
Aquestes màximes/regles/normes de conducta han de respectar l’IMPERATIU CATEGÒRIC:
“Actua de manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer com a principi d’una legislació
universal”.

Les persones hauríem d’actuar com si fóssim part d’un REGNE DELS FINS en el qual ens
tractaríem els uns als altres segons màximes racionals acceptades per tots.
3.4. L’ètica del deure
L’ètica de Kant és una ÈTICA DEONTOLÒGICA, perquè insisteix en la importància de complir
el nostre deure.

Per remarcar la importància de les intencions, Kant distingia dos grups d’accions:
1. ACCIONS AJUSTADES AL DEURE
Quan el comportament s’ajusta a allò que és la nostra obligació, encara que en realitat actuem
seguint la nostra inclinació i perseguint interessos egoistes.

2. ACCIONS PER DEURE

Quan la fem simplement perquè aquesta és la nostra obligació, malgrat que estigui en contra
dels nostres desigs i les nostres inclinacions.
Segons Kant, aquestes accions tenen valor moral autèntic.
 4. QUÈ PUC ESPERAR?

4.1. L’aplicació a la felicitat

L’ètica de Kant no persegueix la felicitat perquè no és una ètica material ni es proposa
aconseguir cap objectiu.
Però, això no impedeix pas que les persones tinguem una aspiració humana i natural a assolir
la felicitat.

4.2. És raonable tenir esperança?

D’acord amb l’ètica kantiana, perquè la moralitat tingui sentit cal postular la llibertat de l’ésser
humà, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu.
 5. LA PAU PERPÈTUA

5.1. La insociable sociabilitat humana

Segons Kant, la naturalesa humana es caracteritza per una insociable sociabilitat, atès que
necessitem els altres per viure en societat malgrat que estem en conflicte permanent amb ells.

5.2. Un projecte per a la pau mundial

GOVERN REPUBLICÀ: govern en el qual els poders estan dividits per garantir el respecte a la
dignitat de les persones (separació de funció executiva i legislativa).
Segons Kant, el sistema republicà ofereix la millor manera de garantir el progrés cap a un futur
regne dels fins. Kant, a més, va propugnar la necessitat d’establir una federació de nacions per
evitar les guerres i promoure la pau mundial.

6. COMPARACIÓ KANT - NIETZSCHE

ÈTICA DE KANT ÈTICA DE NIETZSCHE

La fonamentació de la metafísica dels costums és La moral noble és la d’aquells que són capaços
la primera obra ètica de Kant, on intenta trobar un d’assumir la vida amb tota la seva plenitud,
referent moral universal. reflecteix la capacitat creadora.
Amb això en ment elaborarà una ètica autònoma, La moral, per Nietzsche, no pot estar
amb caràcter formal, ja que no es pot establir cap fonamentada amb cap idea més enllà de la vida
bé o finalitat de la conducta moral (ex: felicitat o mateixa perquè si no, es converteix en la moral
vida) més enllà del compliment del deure moral dels esclaus, la que ens ha fet presoners de
(deontologisme ètic). valors ficticis.
Els postulats de l’ètica kantiana són precisament Critica l’ètica de Kant perquè encara arrossega
les idees que la raó pura no podia acceptar: la els valors occidentals (idees de la raó pràctica).
llibertat en el món, la immortalitat de l’ànima i Diu que Kant rebutja la metafísica i critica la raó
l’existència de Déu. però accepta les idees de la raó i les torna a
introduir a l’ètica.