1.

La Rússia tsarista

Monarquia absoluta
Característiques:
1. Parlament, Duma
2. No existeixen llibertats polítiques.
3. La policia fa una forta repressió sobre l’oposició.
Aquest règim comptava amb el suport de la noblesa, la burocràcia, l’exèrcit i
l’Església ortodoxa.

L’economia i la societat russes estaven molt endarrerides:

● Eren de caràcter agrari i rural. (175 milions vivien al camp, 80%)

● La noblesa controlava bona part de la propietat de la terra. La servitud

dels camperols feia pocs anys que s’havia abolit (1861) i eren mugics que
treballaven la terra com a jornalers.

● La noblesa controlava bona part de la propietat de la terra. La servitud

dels camperols feia pocs anys que s’havia abolit (1861) i eren mugics que
treballaven la terra com a jornalers.

Els canvis socials van afavorir l’aparició de demandes de reforma política. Es

demanava la fi del govern absolut i mesures liberalitzadores.
1.2. Les tensions polítiques

El lent però concentrat procés de modernització social i econòmic havia

conduït al sorgiment d’un focus d’oposició capitanejats pel moviment cultural
“intel·liguèntsia” que de del segle xix criticava el retard rus i difonia valors
occidentals contra els sectors tradicionalistes.
Al segle XX les tensions entre els dos corrents s’havien agreujat perquè els
primers començaven a tenir influència en les files obreres i burgeses.

Des dels darrers anys del segle XIX existien forces polítiques oposades al
tsarisme que representaven grups socials i ideologies diverses.

1.3. Lenin i la formació del bolxevisme

Lenin va ser el principal pensador revolucionari, i les seves obres foren la

inspiració del partit que va dirigir la revolució. El 1902 havia publicat el llibre
“Què fer?” on resumia la seva concepció del marxisme → un instrument de
lluita política clandestina contra l’autocràcia del tsar.

Defensava que el partit no havia d’estar obert a les masses, sino que havia de
tenir un nucli reduït de líders jeràrquicament organitzats capaços de dirigir el
moviment popular.

Al 1903 aconsegueix imposar les seves idees al POSDR. En aquells temps amb
prou feines sumaven 80.000 militants.
1.4. La Revolució de 1905

El 1905 el descontentament social a Rússia era molt important. Per què?:

Pagesia: empobrida i decebuda amb la reforma agrària.

Obrers industrials: insatisfets amb les condicions de vida i treball.
Guerra russo-japonesa: guerra pels interessos a l’Àsia. Fracàs militar de l’exèrcit
tsarista.

9 de gener de 1905, una multitud es va dirigir al Palau d’Hivern, per fer-li

arribar les queixes i demandes. Objectiu: denunciar el mal govern i forçar l’inici
de les reformes polítiques.

Repressió molt violenta= DIUMENGE SAGNANT

Conseqüències:

● Jornades de vages i aixecaments revolucionaris arreu del país

● El tsar va prometre a l’oposició de la concessió de llibertats civils
(reduïdes evidentment) i la convocatòria de la Duma que elaborés una
constitució d’estil democràtic.
● Amb el temps el govern del tsar es tornà més arbitrari pel fet de caure en
mans de camarilles de la cort. L’aïllament polític del tsar era ja una
realitat al 1914.

ELS SOVIETS:

Durant la revolució de 1905 van sorgir els anomenats soviets (consells o

juntes), organitzacions de caràcter assembleari popular i àmbit local
impulsades per delegats obrers.

El soviet de Sant Petersburg estava encapçalat per un jove anomenat Lev

Davidovitx Trotski.

Els diferents soviets mantenien relacions i tenien influència a les grans ciutats,
especialment a Moscou i Sant Petersburg. Dissolts amb la rev. de 1905 tornaran
a aparèixer amb força al 1917.
El triomf de la rev. d’octubre serà en part gràcies a la participació massiva dels
soviets. Amb el triomf de Lenin passen a estar ocupats exclusivament per
membres del partit i perden la base social.

1.5. La Revolució de febrer de 1917 i la formació del govern provisional

En 1914 Rússia va entrar a la Primera Guerra Mundial. Ni l’economia ni

l’exèrcit estaven preparats per a la guerra.

● Les derrotes militars.

● El desproveïment de la rereguarda.
● Les elevades pèrdues humanes i territorials
=
MALESTAR ENTRE LA POBLACIÓ
=
Provocà vagues i manifestacions, reprimides amb molta duresa.
=
UNIÓ DE L’OPOSICIÓ CONTRÀRIA AL TSAR

La revolució del 1917 va començar després de la manifestació del 23 de febrer

a Petrograd (Sant Petersburg), el lema de la qual es resumia en “pau i pa”.

25 de FEBRER: Comença la vaga general

26 de FEBRER (11 de març): Es produeixen motins en els quarters. Les tropes

es neguen a disparar contra els vaguistes.

27 de FEBRER (12 de març): Es crea un govern provisional, la figura més

destacada era el socialista moderat Kerenski en coalició amb cadets i
menxevics. / organismes adm. mun (soviets).
El govern volia instaurar un sistema polític liberal i el tsar Nicolau II va ser
obligat a abdicar.
El govern provisional no tenia autoritat en tot el territori.
Obrers, camperols i soldats van formar soviets → milícies armades (la Guàrdia
Roja). Lenin torna del seu exili a Suïssa. Intenció d’instaura la dictadura del
proletariat. Pau, pa i terra. Tot el poder als soviets.

Aviat els soviets es van decantar cap als bolxevics, socialistes radicals partidaris
de la revolució comunista i de la dictadura del proletariat.

Les dones i la revolució

Des de 1905 havien sorgit iniciatives d’emancipació femenines, com la Unió de

Dones per la Igualtat de Drets. Després d’octubre l’estat soviètic va reconèixer
l’equiparació de drets, incloent l’electoral, i la plena capacitat jurídica de les
dones, consagrada en el Codi Civil de 1918.

Manifestació de dones al 8 de març

2. LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE I LA GUERRA CIVIL

2.1. La revolució bolxevic d’octubre de 1917
El govern provisional va ser incapaç d’aturar l’enorme inestabilitat social i
política.

● Els camperols exigien la propietat de les terres que treballaven.

● Els obrers reclamaven, amb vagues i protestes, la millora de la seva
situació.
● Els soldats posaven en dubte l’autoritat dels comandaments.
El govern havia decidit donar continuïtat a la participació de Rússia a la guerra
i, com que les derrotes al front i les privacions a la rereguarda prosseguien,
l’executiu cada cop tenia menys suport.

El líder dels bolxevics, Lenin, va retornar de l’exili, i en les anomenades Tesis

d’abril, va establir el programa que calia seguir:
● Retirada de la guerra
● Redistribució de la terra
● Control de les fàbriques pels comitès obrers
● Autonomia per a les nacionalitats
● Lliurament del poder als soviets

Defensava, així, la ruptura amb el govern provisional i el pas de la revolució

burgesa a la revolució socialista.

El juliol del 1917 els bolxevics van preparar una insurrecció armada, però van
fracassar i Lenin es va haver d’exiliar una altra vegada.

La nit del 24 d’octubre (7 de novembre), els soviets, controlats pels bolxevics,

es van apoderar dels punts estratègics de la capital. La caiguda del govern
provisional es va consumar després de l’assalt al Palau d’Hivern, seu del govern
provisional, el dia 25.

El nou govern revolucionari: tractat de Brest-Litovsk.

● Expropiació, sense indemnització, de la gran propietat i el lliurament de
la terra als soviets camperols.
● Va cedir el control de les fàbriques i les mines als soviets obrers.
● Va declarar el dret d'autodeterminació de les nacionalitats.

Paral·lelament va signar la negociació amb Alemanya per marxar de la guerra.

DE LA PAU DE BREST-LITOVSK A LA GUERRA CIVIL (1918-1922)

Es realitzen eleccions a l'Assemblea Constituent i els bolxevics obtenen el

suport de menys d’una quarta part de la població rusa que va votar
massivament als socialistes revolucionaris. Solució:

● El gener del 1918 els bolxevics van dissoldre l’Assemblea Constituent i

van liquidar la democràcia parlamentària.
● Confirmació de que l’únic poder a Russia serà el del govern bolxevic,
batejat com a Comissaris del Poble, que curiosament presideix ell
mateix. En aquest nou govern no hi ha lloc per l’antiga burguesia.
● Es promet una dura repressió contra els enemics del règim. → guerra
civil

2.2. La guerra civil (1917-1921)

El país va quedar dividit i enfrontat en dos bàndols:

EXÈRCIT BLANC EXÈRCIT ROIG

Partidaris de la contrarevolució. Els bolxevics
Tenien l’ajut de les potències
estrangeres (el Regne Unit, França,
els Estats Units i el Japó).

L'exèrcit blanc: S’oposaven al nou règim polític, per la por que els feia que
l’exemple rus fou imitat als altres països i, així, s’estengués la revolució
comunista

La guerra civil va acabar amb la victòria dels bolxevics el 1921, en part per la
feina organitzativa de Trotski en l’Exèrcit Roig i la inexistència d’un veritable
front comú entre els antibolxevics.
Lenin havia pres el poder a la capital amb un cop de mà → Decrets d’Octubre
→ suports populars especialment pel Decret sobre la Terra

La gran propietat sobre la terra es declara immediatament abolida i sense cap

indemnització

Les finques dels terratinents, com també totes les terres de la corona, els
convents, l’Església, amb tot els seu bestiar i arreus, els seus edificis i totes les
dependències passen a dependre dels comitès agraris comarcals i dels soviets
de diputats camperols de districte, fins que la qüestió sigui reglamentada per
l’Assamblea Constituent.

Tot detriment causat als béns confiscats - que d’ara endavant pertanyeren al
poble - es considerarà com a delicte greu, que castigaran els tribunals
revolucionaris (...)

Els primers passos del règim

Els bolxevics van implantar una dictadura de partit encara que ho disfressessin
de dictadura del proletariat.

A partir d’aleshores (després de la dissolució de l’Assemblea el febrer de 1918)

s’adoptarà el nom de Partit Comunista com a denominació oficial de
l’organització revolucionària.

La configuració del nou règim és simultània a la guerra civil contra els

anomenats russos blancs (que rebien el suport de França, Gran Bretanya, EUA, i
Japó entre d’altres coses perquè el govern provisional havia expropiat també
inversions de capital estranger). El focus de la resistència es trobava concentrat
a Ucraïna, aprofitant la recança del nacionalisme ucraïnès enfront del nou
poder rus, en l’extrem asiàtic, i en zones aïllades del Caucas i Sibèria. Eren
antics tsaristes i democrataliberal.

L’Exèrcit Roig dirigit per Lev Trotski va mobilitzar quasi mig milió de soldats i va
aconseguir suprimir els russos blancs.
Com a mostra de la seva determinació de portar la revolució fins al final al juliol
de 1918 Lenin va ordenar l’afusellament de la familia imperial.

Del “comunisme de guerra” a la NEP

Nacionalització de la indústria, comerç, transports, serves, institucions
educatives i inicialment la propietat de la terra.

Els efectes van ser desastrosos: un mínim de cinc milions de persones van
morir de fam i de fred durant aquells anys.

Al 1921 es va substituir el comunisme de guerra per la NEP (Nova Política

Econòmica), que permetia als camperols reprendre el control de les granges i
comercialitzar-ne la collita (retorn controlat a la economia de mercat
aconsegueix recuperar els nivells de producció agrària i industrial) → apareix
una pagesia pròspera i una burgesia comercial puixant.

L’Estat continuava controlant el crèdit, els ferrocarrils, la banca, les grans

empreses i el comerç exterior.

3. LA CONSTRUCCIÓ DE L’URSS
3.1. La creació de la Unió Soviètica

El 1922 va constituir-se l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques). Es

tractava d’un estat plurinacional i multi ètnic

3.2. La internacional Comunista

Lenin considerava que calia estendre la revolució fora de l’URSS. Per a portar a
terme això, els bolxevics van impulsar el 1919 la creació de la Tercera
Internacional.

Els partits comunistes de diversos països estaven, de fet, sotmesos a les

directrius del PCUS.
La repressió de tota oposició política o ideològica va ser des del principi un
senyal d’identitat del règim. Però Lenin també va adonar-se molt aviat de les
creixent tensions burocràtiques provocades per la confusió entre partit únic
jerarquitzat, institucions de l’Estat i organitzacions socials instrumentalitzades,
que tendien a la creació d’una dictadura personal, com així va acabar passant
amb el seu successor: Lóssif Stalin.

4. INSTAURACIÓ I CONSOLIDACIÓ DE L'ESTALINISME

4.1. Stalin s’imposa en la lluita pel poder

Amb la mort de Lenin el 1924 es va obrir un període de lluites internes pel

poder dins del PCUS.
La direcció del partit i de l’estat havia quedat en mans d’un grup reduït de
dirigents:
STALIN, TROTSKY, KAMENEV, ZINOVIEV i BUKHARIN

Enfrontaments continus perquè tenien diferents punts de vista sobre política

internacional i economia.
=
Es va acabar imposant Stalin, que havia estat nomenat secretari general del
PCUS el 1922.

La successió de Lenin

L’ascens dels apparàtxik (homes de l’aparell burocràtic que controlen el partit)

va propiciar l’elecció de Stalin com a secretari general del partit l’abril de 1922
quan la salut de Lenin començava a malmetre’s. Un mes després Lenin patia
una apoplexia i expressava el seu temor davant Lenin:
“ha concentrat un poder immens, però no estic segur que el sàpiga fer servir
sempre amb la necessària prudència”.
Quan mor Lenin, la URSS ja s’havia creat. Com havia previst la lluita política de
la direcció bolxevic es va articular al voltant de Trotski, brillant estrateg militar, i
Stalin, gran administratiu.
Trotski defensava una internacionalització de la revolució, alertava sobre el risc
de la burocratització i els arribistes a l’interior del partit. Stalin defensava la
construcció del socialisme en un sol país, el paper de la burocràcia en la
consolidació del règim bolxevic i la continuació de la NEP.

Desenvolupament polític i ideològic del socialisme:

Stalin defensava la política del “socialisme en un sol país”. Segons això era
prioritari enfortir l’URSS i desenvolupar la construcció del socialisme dins el
marc d’aquesta federació d’estats, sense esperar el triomf d’una revolució
mundial que no semblava propera.

Stalin va eliminar qualsevol focus d’oposició o de rivalitat:

1.1927, Trotski, Kamenev, Zinoviev i altres són expulsats del país.

2. Trotski, va ser desterrat i expulsat de l’URSS. Exiliat a Mèxic, va morir
assassinat per ordre de Stalin el 1940.

Cap al 1929 Stalin havia eliminat pràcticament tots els possibles competidors.
Amb el control absolut del Partit Comunista, va accelerar la construcció d’un
règim dictatorial totalitari.
Entre 1924-27 la pugna pel poder es va estendre fins que Stalin va triomfar i va
desposseïr a Trotski de tots els seus càrrecs, el qual es va exiliar dos anys
després a Mèxic. El 1940 va ser assassinat per Ramon Mercader (marxista
barceloní)

6. L’època de Stalin (1928-1953)

1928 nova forma d’organització de l’economia → planificació econòmica. →

PLANS QUINQUENNALS :
● Objectius econòmics que l’estat establia i que s’havien de complir en un
termini de cinc anys.
● Volien enfortir militarment i industrialment l’estat rus.
● 1928-32; 1933-1937; 1938-1941 (interromput per IIGM)
6.2. Col·lectivització de la terra

El primer pla volia construir una indústria pesant a l’URSS. Es tractava

d’industrialitzar sense recórrer a emprèstit estranger. Però Rússia continuava
sent un país exclusivament agrícola de manera que aquest objectiu exigia una
profunda transformació agrària. Amb el primer pla es va iniciar el complex
procés de col·lectivitzar la terra. El pla establia granges col·lectives que es
consideraven propietats dels camperols que hi vivien, però no de l’estat.

Els kulaks (camperols propietaris) s’hi resistien i al final a base de violència van
claudicar. Centenars de kulaks van morir o van ser deportats a camps de treball.

La violència del procés va afectar la producció agrícola, que va decréixer ben

significativament.
L’any 1932-33, una onada de fam es va estendre per tota Rússia sudoriental.
→ HOLODOMOR (literalment vol dir matar de fam)

Llei d’Espigues (32)→ establia castics per a tots aquells que estiguessin en
contra de la confiscació i pels camperols que robessin gra.
Tot i això, els furts eren tan elevats que les autoritats van crear tribunals per
dictar penes de mort als lladres. Van morir 5.400 persones i 125.000 van ser
enviades als gulags.

La col·lectivització va significar una ampliació de les exportacions, cosa que

facilitava la introducció de tractors i de tota maquinària agrícola en general. A
cada col·lectiu se li assignava un mínim de producció que havia de lliurar a
l’estat a un preu baix però podia quedar-se i comercialitzar la part de
l’excedent, si n’hi havia.
El 1939 pràcticament s’havia col·lectivitzat tota la pagesia. Això va assegurar el
control estatal sobre la producció i va facilitar l’èxit de la industrialització en
augmentar l’oferta d’obrers industrials (26-39 vint milions de persones es
traslladen del camp a la ciutat). Els camperols tanmateix van haver de pagar un
preu molt alt: veure’s sotmesos a la violència i l’expropiació, a la pèrdua de la
iniciativa individual, a l’obligatorietat de lliurar la majoria de la producció per
un preu inferior al del mercat.
El segon pla es centra en reforçar la indústria d’armaments i en l’autosuficiència
(res estrany tenint en compte l’hostilitat dels països europeus envers l’URSS) →
la producció d’acer i ferro es multiplica per quatre.

● 1938 URSS era el productor mundial més gran de tractors agrícoles i

locomotores i només EUA i Alemanya la superaven en producció
industrial.
● Es sacrifica la indústria de béns d’ús i consum → afecta negativament a
la qualitat de vida de la població

4.2. El règim estalinista: una dictadura totalitària

Stalin va acaparar tots els poders i va instaurar una dictadura personal que es
va caracteritzar per:

CULTE A LA REFORÇ DEL PODER DEL REPRESSIÓ POLÍTICA:

PERSONALITAT: PARTIT COMUNISTA: Fa callar qualsevol veu
Mitjançant la Si es vol participar en la opositora.
propaganda es presenta vida política per mitjà Repressió dins del partit
a Stalin com a pare del dels soviets, s’ha de i de la societat.
poble. pertànyer al PCUS. Instrument per a
S’eliminen les El PCUS imposava les portar-la a terme: la
referències positives als candidatures policia política NKVD.
enemics. També va col·laborar
Si cal es falseja la part de la població.
veritat. Ambient de sospita i
delació.

Les purgues o depuracions més fortes es van fer entre el 1933 i el 1939. Van ser
importants els processos de Moscou, en què es van condemnar antics dirigents
del partit.

Centenars de milers de persones van ser executades o enviades a camps de

concentració (la majoria situats a Sibèria). Vivien en condicions infrahumanes i
feien treballs forçats. Qui eren els presoners? Criminals, dissidents polítics ,
sacerdots... Una gran quantitat van morir.

Gulag
Acrònim que definia la direcció dels camps de treball, avui en dia es coneix com
a gulag el sistema soviètic de treballs forçats i, per extensió, tot el sistema
soviètic de repressió (deportacions, detencions, interrogatoris, execucions, etc).
Establert legalment l’any 1930 durant el període del Gran Terror (37-38).
Un total de 14 milions de persones van passar pels gulags entre 1929 i 1956.
1,6 milions de persones van morir als gulags.