CFGS HIGIENE BUCODENTAL

M6: EDUCACIÓ PER A LA SALUT ORAL

UF2 NF2: INFORMACIÓ SOBRE SALUT
BUCODENTAL A PERSONES I GRUPS

LA COMUNICACIÓ
La comunicació és un procés complex, mitjançant el qual es transfereix una informació
des d’un individu a un altre/s individu/s, generant-se a la seva vegada un procés de
retroalimentació o feedback que possibiliti influències recíproques.

1. ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ
• Emissor: és la persona que emet el missatge.
Les característiques pròpies de l’individu condicionaran la forma d’establir la
comunicació.

• Receptor: és la persona que rep el missatge.

De la mateixa forma que ocorre en l’emissor, la recepció del missatge també
dependrà de les característiques individuals del receptor.

• Missatge: la pròpia informació que l’emissor transmet.

• Codi: conjunt o sistema de signes i regles utilitzades per a transmetre el

missatge.

• Canal: mitjà a través del qual es transmet el missatge (aire, llum, telèfon, radio,
televisió, ordinador, etc.) i el receptor capta a través dels sentits.

• Context: conjunt de circumstàncies (temporals, d’espai, socioculturals, etc.)

que envolten el procés comunicatiu.

Fig 1. Elements que intervenen en el procés de comunicació

Document elaborat per: Versió 1

Data:

Arxiu:

Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès, l’última edició està al sistema informàtic Pàgina 1 de 6
 CFGS HIGIENE BUCODENTAL
M6: EDUCACIÓ PER A LA SALUT ORAL
UF2 NF2: INFORMACIÓ SOBRE SALUT
BUCODENTAL A PERSONES I GRUPS

Per a que es produeixi el procés de comunicació, en primer lloc l’emissor ha de saber

què és el que vol dir, a continuació ha de codificar les idees, sentiments o pensaments
que vol transmetre, adaptant-los al codi que hagi previst utilitzar.
Un cop el missatge és transmès per l’emissor, el receptor descodifica el missatge, a
través d’un procés intern, i sobre la bases de les seves experiències i coneixements
interpreta el missatge.
Un dels principals problemes de la interpretació del missatge és que és subjectiva,
amb la qual cosa resulta difícil tenir la certesa que el nostre interlocutor interpreti el
que li comuniquen exactament com volem.

El que l’emissor vol dir

El que l’emissor diu realment
EMISSOR RECEPTOR
El que el receptor escolta
El que el receptor entén

Fig 2. Pèrdues d’informació en el procés de comunicació

2. TIPUS DE COMUNICACIÓ
2.1. COMUNICACIÓ VERBAL
És aquell tipus de comunicació que utilitza les paraules per a transmetre el missatge.
Pot ser oral o escrita.

2.1.1. COMUNICACIÓ VERBAL ORAL

• Més ràpida: permet la retroalimentació immediata i proporciona més quantitat
d’informació en menys temps.
• Més flexible.
• Major potencial de distorsió del missatge.
• Major risc que el receptor no interpreti el missatge de la forma que vol el
receptor.

2.1.2. COMUNICACIÓ VERBAL ESCRITA

• Consumeix més temps.
• Més rígida.
• No té retroalimentació immediata.

Document elaborat per: Versió 1

Data:

Arxiu:

Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès, l’última edició està al sistema informàtic Pàgina 2 de 6
 CFGS HIGIENE BUCODENTAL
M6: EDUCACIÓ PER A LA SALUT ORAL
UF2 NF2: INFORMACIÓ SOBRE SALUT
BUCODENTAL A PERSONES I GRUPS

2.2. COMUNICACIÓ NO VERBAL

És aquell tipus de comunicació en el qual no intervé la paraula. És pràcticament
inevitable el seu ús sempre que la comunicació es produeixi de forma presencial.

És especialment poderosa per a transmetre emocions i com és menys controlable

també transmet els nostres veritables sentiments (encara que els vulguem amagar).

La comunicació no verbal ajuda a confirmar o no els missatges verbals, es a dir,

serveix per a clarificar o bé per a contradir la comunicació verbal.

2.2.1. PARALLENGUATGE
Està relacionat amb aquells elements vocals no verbals establerts al voltant de la
parla.
És la manera en com es diuen les coses (forma), en lloc del què es diu (contingut).
El parallenguatge pot afectar totalment al significat del que s’expressa.

• Volum de la veu:
És important, que aquells elements del nostre missatge que vulguem emfatitzar
i captar l’atenció del receptor utilitzem un volum de veu més alt.
Per una altra banda, cal tenir en compte que quan més alt parla una persona
més nerviosa es considera que està.
Hem d’esforçar-nos per trobar un volum de veu adequat i donar un major
èmfasi a allò que considerem més important.

• Velocitat:
Si la velocitat és massa lenta pot provocar avorriment i comunica tristesa i
apatia.
Si la velocitat és molt elevada es contribueix a la pèrdua d’informació i
comunica nerviosisme.

• Dicció:
Fa referència a l’articulació i pronunciació de les paraules. Una dicció correcta
facilita la comprensió del missatge.

• Pauses i silencis:
Faciliten l’assimilació del missatge i la recepció del feedback.

Document elaborat per: Versió 1

Data:

Arxiu:

Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès, l’última edició està al sistema informàtic Pàgina 3 de 6
 CFGS HIGIENE BUCODENTAL
M6: EDUCACIÓ PER A LA SALUT ORAL
UF2 NF2: INFORMACIÓ SOBRE SALUT
BUCODENTAL A PERSONES I GRUPS

• Latència de resposta:
Fa referència al temps que triguem en parlar una cop que ho ha fet el nostre
interlocutor. Començar a parlar abans que l’altre hagi acabat indica ansietat,
mentre que fer-ho molt després pot indicar tristesa, avorriment o desinterès.

2.2.2. COMPONENTS NO VOCALS

• Expressió facial.

• Mirada:
És un dels elements no verbals de major importància, ja que dóna molta
informació. Compleix una sèrie de funcions, entre elles, la regulació del flux de
la comunicació i proporciona feedback respecte com els demés reaccionen al
missatge emès.
Mantenir el contacte visual amb l’interlocutor transmet interès respecte a ell,
però un contacte massa intens pot resultar amenaçador o intimidatori.
L’evitació del contacte visual amb l’interlocutor indica indiferència i falta
d’atenció o bé pot ser un signe de timidesa.

• Orientació:
Fa referència a la posició relativa de l’individu en relació amb el seu o els seus
interlocutors. Es pot presentar orientada front a front o inclinada en major o
menor grau en relació amb l’interlocutor.
Per a facilitar la comunicació i transmetre interès respecte el pacient és
important adoptar una orientació front a front.

• Postura:
L’apropament, produït per la inclinació del cos cap a l’interlocutor, s’interpreta
com una atenció d’interès, mentre que la retirada s’interpreta com rebuig o
repulsió.

• Gestos:
Fan referència al moviment de les mans que serveix de recolzament al
contingut del missatge verbal. Aquests moviment il·lustren el missatge verbal i
demostren estats emocionals, normalment de forma no intencionada.

• Automamipulacions (tocar-se el cabell, gratar-se la cara o el braç, tocar-se el

nas, etc.)
Solen ser interpretades com signes d’incomoditat i ansietat.

Document elaborat per: Versió 1

Data:

Arxiu:

Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès, l’última edició està al sistema informàtic Pàgina 4 de 6
 CFGS HIGIENE BUCODENTAL
M6: EDUCACIÓ PER A LA SALUT ORAL
UF2 NF2: INFORMACIÓ SOBRE SALUT
BUCODENTAL A PERSONES I GRUPS

• Aparença personal.

• Distància interpersonal:
S’estableix pel tipus de relació plantejada i el grau d’acceptació entre els
interlocutors.

3. DIFICULTATS EN LA COMUNICACIÓ: BARRERES

Hi ha molts factors que poden provocar que la comunicació no es dugui a terme d’una
forma efectiva, són les anomenades barreres de la comunicació.

Les barreres de la comunicació són obstacles en el procés comunicatiu que poden

distorsionar-lo, i aconsegueixen esbiaixar el missatge, donant-li un significat
incorrecte o restant-li claredat.

Hi ha bàsicament tres tipus de barreres que aconsegueixen disminuir de forma

considerable l’efectivitat de la comunicació: les barreres personals, les barreres
semàntiques i les barreres físiques.

3.1. BARRERES PERSONALS

Són els obstacles que posen tant l’emissor com el receptor. Estan relacionades amb
aspectes fisiològics (deficiència auditiva, incapacitat visual, deficiència de la parla,
etc.) , psicològics (personalitat, esta anímic, actitud, etc.) i socioculturals de l’individu.

3.2. BARRERES SEMÀNTIQUES

Són les interferències que pertanyen al llenguatge o a la interpretació que fan
l’emissor o receptor del llenguatge. Fan referència a la dificultat d’aconseguir que el
significat d’allò que transmet l’emissor sigui el mateix que per al receptor.

3.3. BARRERES FÍSIQUES

Són aquells elements ambientals que dificulten la comunicació (sorolls, música molt
alta, il·luminació, deficiència en els mitjans que s’utilitzen per a transmetre un
missatge, etc.).

Un element que contribueix a sortejar les barreres de la comunicació és la

retroalimentació o feedback, que consisteix en que el receptor es transforma en
emissor i explica a l’antic emissor què ha entès. D’aquesta forma, el primer emissor
sabrà si el seu missatge ha arribat correctament al seu interlocutor.

Document elaborat per: Versió 1

Data:

Arxiu:

Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès, l’última edició està al sistema informàtic Pàgina 5 de 6
 CFGS HIGIENE BUCODENTAL
M6: EDUCACIÓ PER A LA SALUT ORAL
UF2 NF2: INFORMACIÓ SOBRE SALUT
BUCODENTAL A PERSONES I GRUPS

4. HABILITATS QUE CONTRIBUEIXEN A MILLORAR LA

COMUNICACIÓ
4.1. EMPATIA
És la capacitat de posar-se en el lloc dels demés i comprendre el que experimenten.

4.2. ASSERTIVITAT
Una persona amb un estil comunicatiu assertiu és capaç d’expressar els seus
sentiments, idees i opinions, defensant els seus drets i respectant els dels demés.

4.3. ESCOLTA ACTIVA

Un element clau per a una comunicació eficaç és saber escoltar. L’escolta activa es
defineix com l’esforç físic i mental de voler escoltar amb atenció la totalitat del
missatge que s’emet, tractant d’interpretar el significat del mateix, i indicant-li a
l’emissor a través de la retroalimentació allò que pensem que estem entenent.

Accions que afavoreixen l’escolta activa:

• Eliminar possibles distraccions.

• Identificar els sentiments de l’emissor.

• Identificar el moment en el qual el nostre interlocutor desitja que parlem i

finalitzem amb el nostre paper de receptor.

• Ser empàtic (la qual cosa no significa que estem d’acord amb l’emissor, només
que l’entenem).

• Mantenir contacte visual amb l’emissor.

• Adoptar gests (com assentir amb el cap) indicatius d’estar concentrats en el

que diu l’emissor.

• Prendre notes.

• No interrompre al que parla.

• No jutjar.

• No oferir solucions o ajuda de forma prematura.

Document elaborat per: Versió 1

Data:

Arxiu:

Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès, l’última edició està al sistema informàtic Pàgina 6 de 6