Veurem que passa

Tu escriu el que saps. Quin consell!

Si només se que no se que posar No ho tinc clar.
Ni l’inici, és molt fort és la gran ocasió
No estic fent una ressenya de Teatre

Nois afamats, contra rics amb la panxa plena

Ha! Ideal es pot dir que s’escriu tot sol
I sí, tan debò perquè tal com he dit
Contra aquest full no hi sé combatre

Va centra’t ja, és això el que esperat tant temps

Això i que aquests editors obriran els ulls
Però com, com ho ha fet, no pot ser!
Ho ha escrit una noia? Li hem de dur el contracte

Bé, sí, però a part hi ha la història d’aquesta història

Nens explotats, invisibles, no poden més
Que s’han revelat i hi ha algú que podrà evitar-ho
Pausarà un impacte

Poso ja en remull la tinta, agafo un full

I ara que passa?
Aquests noiets perduts sols i al carrer viuran dins del paper
Veurem que passa
I jo serè qui estigui just allà amb la càmera a la ma ben llesta per gravar
Veurem que passa amb aquests nois

Ja tinc la imatge, l’heroi guapo i carismàtic

Simple senzill faldiller cara-dura i un autèntic fill de…
Vas a dormir i et desperta un augment del teu salari
Ell és un cas, un cregut, tira-canyes,
però és la cara de la rebel·lió
I quina cara que té, és la cara d’aquell
qui s’encara per salvar-nos d’un calvari

Tal com es diu el poder pot corrompre els homes,

Ep, un moment! Els corromp? Corrupcions! Això és fantàstic!
Podré treure el cap entre selves ple de tigres llops i llobes

Miro al voltant veig el mon que heretarem

Cal pensar quin volem,
el problema és que els que mouen el mon ja son vells
Però nosaltres seguirem sen sempre joves

Si aquells nois i jo podem fer un món millor

Veurem que passa
A Fora hi ha David amb el Goliard
Lliurant el seu combat
No veig que passa

Mai no viuré asseguda a casa escalfant coixins

Cal atrevir-se a prendre nous camins
I si paro un cop segueixo els meus instints
Doncs veuré que passa des de dins