TascaHistoSN22-23.

pdf

rosenrrot

Histología del Sistema Nervioso

2º Grado en Medicina

Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud

Universidad Rovira i Virgili

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Tasca Histologia SN 22-23

1. Morfologia i situació d’una neurona (qualsevol) sensitiva propioceptiva muscular.

Les neurones es divideixen en tres dominis cel·lulars: soma, dendrites i axó.
- Soma: conté el nucli i els orgànuls de la cèl·lula. A més de realitzar funcions de manteniment, els
orgànuls s’encarreguen de la síntesi de neurotransmissors. El soma posseeix dendrites.
- Dendrites: son projeccions citoplasmàtiques que emergeixen de la superfície del soma. Aquestes
formen connexions amb altres neurones, i estan recobertes d’espines dendrítiques (punts de
sinapsi amb els axons d’altres neurones).
- Axons: el cos cel·lular de la neurona posseeix una zona anomenada con axonal que es projecta
per formar l’axó. L’axó és la prolongació que transporta els impulsos nerviosos des del soma.
Poden estar o no recoberts d’una beina membranosa conformada per una substància anomenada
mielina, que aïlla l’axó. En els axons mielinitzats, aquesta coberta no és contínua sinó que
existeixen regions intermitges sense mielinitzar anomenats nodes de Ranvier. Gràcies a aquestes
regions, l’impuls nerviós es transmet més ràpidament, mecanisme que rep el nom de conducció
saltatòria.
(1)
2. Associació de cèl·lules de Schwann amb la prolongació neuronal perifèrica d’aquesta neurona per fer
una fibra nerviosa.
Les cèl·lules de Schwann s’associen a porcions d’axons en el sistema nerviós perifèric. És a dir, un axó
perifèric té múltiples cèl·lules de Schwann.
AXÓ MIELÍNIC
La cèl·lula de Schwann envia múltiples processos petits que rodegen l'axó. Aquest embolcall inicial forma
un solc a la membrana cel·lular de Schwann que el tanca. La cèl·lula de Schwann llavors comença a girar
al voltant de l'axó, mentre va dipositant capes de mielina que aïllen l’axó. Conforme es produeix aquest
embolcall, el nucli i citoplasma de la cèl·lula de Schwann es van desplaçant gradualment cap afora, de
manera que queden a la part més externa un cop ha acabat la mielinització. L'associació entre la cèl·lula
de Schwann i l'axó és mantinguda per proteïnes especialitzades i molècules d'adhesió que mantenen les
dues cèl·lules juntes. (2)
AXÓ AMIELÍNIC
Quan una cèl·lula de Schwann s'associa amb un axó no mielinitzat, no forma una beina de mielina
completa al voltant de l'axó. En lloc de formar una beina de mielina estreta i compacta, la membrana
cel·lular de Schwann forma una sèrie de plecs o solcs embolcallats al voltant de l'axó. Aquests plecs o
ranures s'anomenen feixos de Remak, i es mantenen units per proteïnes especialitzades i molècules
d'adhesió que mantenen l'associació entre la cèl·lula de Schwann i l'axó.
Els feixos de Remak proporcionen una mica d'aïllament per a l'axó, però no creen una beina de mielina
contínua al seu voltant. En canvi, l'axó és exposat al fluid extracel·lular, el qual pot permetre l'intercanvi
d'ions i molècules petites entre l'axó i el seu entorn. (3)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8627170

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Tasca Histologia SN 22-23

3. Circuit neuronal de la seva implicació en el reflex miotàtic del múscul triat.

El reflex miotàtic és un arc reflex que implica una neurona sensorial, una neurona motora i el fus
neuromuscular. El circuit del reflex mitòtic es pot descriure de la manera següent:
- L'estirament d'un múscul activa el fus muscular situat dins del múscul.
-

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Aquest estirament activa les neurones sensorials aferents primàries, que es troben embolicades
al voltant del fus neuromuscular. Aquestes neurones fan sinapsi amb neurones motores alfa a la
medul·la espinal.
- Les neurones motores alfa reben el senyal i envien un impuls cap al mateix múscul, provocant la
seva contracció.
- La contracció muscular s'oposa a l'estirament del múscul i ajuda a mantenir el to muscular.
(4)
4. Circuit neuronal de la seva innervació reciproca.
La innervació recíproca és un circuit neuronal que implica la coordinació dels músculs agonistes i
antagonistes. Aquest permet la contracció simultània del múscul agonista (que produeix el moviment
desitjat) i la relaxació del múscul antagonista (que s'oposa al moviment).
Quan un fus muscular s'estira, el reflex d'estirament s'activa, i el grup muscular oposat s'ha d'inhibir per
evitar que treballi contra la contracció del múscul homònim. Aquesta inhibició s'aconsegueix per les
accions d'un inhibidor interneurona en la medul·la espinal.
L'aferent del fus muscular es bifurca a la medul·la espinal.
- Una branca innerva la neurona motora alfa que causa que el múscul homònim es contragui,
produint el reflex.
- L'altra branca innerva la interneurona inhibidora, que després innerva la neurona motora alfa que
sinapsi sobre el múscul oposat. Com que la interneurona és inhibitòria, evita que la neurona
motora alfa oposada dispari, reduint així la contracció del múscul oposat
(5)
5. Circuit neuronal paral·lel d’una altra neurona sensitiva implicada en un reflex miotàtic invers.
- La tensió muscular activa les neurones sensorials anomenades fibres Ib, que es troben a l'òrgan
tendinós de Golgi (OTG), un mecanorreceptor especialitzat situat a la zona de transició entre el
tendó i el múscul, col·locat en sèrie amb les fibres musculars.
- Les fibres Ib fan sinapsi amb interneurones inhibidores a la medul·la espinal, que després envien
senyals inhibidores a les neurones motores alfa que innerven el mateix múscul.
- Les senyals inhibidores fan que les neurones motores alfa disminueixin la seva velocitat
d’estirament, provocant una relaxació del múscul.
- Simultàniament, les interneurones inhibitòries envien senyals excitatòries a les neurones motores
alfa que innerven el múscul antagonista, provocant la seva contracció.
(4)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8627170

Descubre el Escape Room del que todo el mundo habla en casabatllo.es

Histología del Sistema Nervioso
Banco de apuntes de la
 Tasca Histologia SN 22-23

6. Fibra nerviosa central de qualsevol protoneurona sensitiva. Relació amb les fibres nervioses
grimpadores i molsoses del còrtex cerebel·lós.
Les fibres nervioses centrals de qualsevol protoneurona sensitiva són axons que transporten informació
sensitiva des de les neurones sensitives perifèriques fins als nuclis sensitius del sistema nerviós central.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
En relació amb les fibres nervioses trepadores i molsoses del còrtex cerebel·lós, hi ha una connexió
indirecta a través de les vies ascendents del sistema nerviós central. Les fibres nervioses trepadores són
axons que provenen del nucli olivar inferior i fan sinapsis directament amb les cèl·lules de Purkinje al
còrtex cerebel·lós. Aquestes fibres proporcionen una entrada moduladora a les cèl·lules de Purkinje.
Per altra banda, les fibres nervioses molsoses són axons de diferents orígens, com ara els receptors
sensorials perifèrics, la medul·la espinal i alguns nuclis del tronc de l'encèfal. Aquestes fibres entren al
cerebel a través del peduncle cerebel·lós inferior i fan sinapsis principalment amb les cèl·lules granuloses
del còrtex cerebel·lós.
Així doncs, tot i que les fibres nervioses grimpadores i molsoses tenen orígens diferents i fan sinapsis amb
diferents tipus de neurones del còrtex cerebel·lós, existeix una connexió indirecta en què l'entrada de les
fibres nervioses molsoses pot influir en l'activitat de les cèl·lules de Purkinje a través de les interaccions
amb les cèl·lules granuloses i les fibres paral·leles.
(6)
7. Organització sinàptica dels grans del cerebel. Glomèrul cerebel·lós.
Les cèl·lules granulars són el tipus de neurona més abundant en el cerebel i es troben a la capa granular
del còrtex cerebel·lós.
La principal font d'entrada a les cèl·lules granuloses prové de les fibres molsoses. Aquestes fibres
entren al cerebel a través del peduncle cerebel·lós inferior, provinents de diverses fonts (com receptors
sensorials perifèrics, la medul·la espinal i nuclis del tronc de l’encèfal) i fan sinapsis excitadores sobre les
cèl·lules granulars.
Cada fibra molsosa forma múltiples connexions sinàptiques amb diverses cèl·lules grànuls en estructures
anomenades glomèrul. Un glomèrul consisteix en un terminal de fibra molsosa, que dona lloc a múltiples
sinapsis excitadores sobre les dendrites de les cèl·lules granuloses.
Els axons de les cèl·lules granulars s'estenen horitzontalment a través de la capa molecular del còrtex
cerebel. Cada cèl·lula de grànuls dona lloc a una única fibra paral·lela i aquestes fan sinapsis excitadores
amb altres cèl·lules de l'escorça cerebel·losa, incloent cèl·lules de Purkinje i interneurones de la capa
molecular.
Aquesta intricada xarxa de connexions és fonamental per al paper del cerebel en la coordinació motora,
l'equilibri i l'aprenentatge motor.
(7)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8627170

Descobreix un Escape Room de què tothom parla a casabatllo.cat

 Tasca Histologia SN 22-23

8. Organització sinàptica de les cèl·lules de Purkinje.

Les cèl·lules de Purkinje són un tipus de neurona que es troba al cerebel i tenen una organització sinàptica
distintiva.
Reben aferències de dos tipus de fibres: fibres trepadores i fibres paral·leles.
- Sinapsi cel·lular de fibra trepadora. Les fibres trepadores s'originen del nucli olivari inferior
(medul·la oblonga) i fan una sola sinapsi a l'arbre dendrític d'una cèl·lula de Purkinje
- Sinapsi cel·lular de fibra paral·lela-Purkinje. Les fibres paral·leles s'originen a partir de les cèl·lules
granulars en l'escorça del cerebel i formen moltes sinapsis sobre les espines dendrítiques d'una
cèl·lula de Purkinje. Les espines dendrítiques són petites protrusions en les dendrites que reben
entrades d’aquestes fibres (cada columna rep entrades de múltiples fibres paral·leles).
Les cèl·lules de Purkinje envien les seves eferències a dos tipus principals de neurones: neurones del nucli
cerebel profund i neurones del nucli vestibular. Les cèl·lules de Purkinje inhibeixen aquestes neurones a
través de la seva sortida axonal alliberant el neurotransmissor GABA.
(8)
9. Destinació intermediària i final dels axons de les cèl·lules de Purkinje.
Els axons de les cèl·lules de Purkinje tenen dues destinacions intermèdies principals abans d'arribar a la
seva destinació final:
- Nuclis cerebel·losos profunds. Aquests es troben a la substància blanca del cerebel. En aquesta
part trobem els nuclis dentats, interposats (format pel nucli globós i l’emboliforme) i fastigial, amb
diferents tipus de neurones. Cada tipus de neurona rep aportacions de diferents regions del
còrtex cerebel·lós i juga un paper en diferents aspectes del control motor.
- Nuclis vestibulars: Els axons de les cèl·lules de Purkinje també es projecten als nuclis vestibulars
del tronc cerebral, que estan implicats en el control dels moviments oculars i l'equilibri.
La destinació final dels axons de les cèl·lules de Purkinje depèn del tipus específic de cèl·lula de Purkinje i
el seu patró de projecció. Algunes es projecten directament a les neurones motores de la medul·la espinal,
mentre que altres es projecten al tronc cerebral i al tàlem.
- Els axons de les cèl·lules de Purkinje en el nucli fastigial, per exemple, es projecten al nucli
vestibular, formació reticular, i medul·la espinal, i estan implicats en el control de la postura i la
locomoció.
- Les del nucli dentat es projecten cap al tàlem i estan implicades en la planificació i execució de
moviments motors complexos.
- Les del nucli interposat es projecten cap al nucli vermell i estan implicades en la coordinació dels
moviments de les extremitats.
(6,7)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8627170

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Tasca Histologia SN 22-23

10. Descripció simplificada de la integració de senyals en soma i dendrites de una motoneurona de

banya anterior de la mèdul.la espinal (Seminari 1).
Les dendrites de la motoneurona de banya anterior reben un gran nombre de sinapsis excitatòries i
inhibitòries. Les excitatòries alliberen neurotransmissors que despolaritzen les dendrites, mentre que les

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
sinapsis inhibidores generen hiperpolarització. Es realitza llavors una sumació espacial d’aquestes senyals
i un cop s’arriba al potencial llindar es produeix el potencial d’acció. També pot realitzar sumació
temporal, en que senyals consecutives s’acumulen i generen una senyal més forta.
Un cop es genera el potencial d’acció aquest es propagarà per l’axó fins a la unió neuromuscular, on
alliberarà neurotransmissors que estimularan la contracció de les cèl·lules musculars innervades.
La integració té lloc al con axònic. Aquesta conducció passiva presenta un problema i és que els ions es
poden perdre amb la distància. Per això, immediatament després del con, trobem els canals VGSC.
Aquests canals estan a la membrana de la fibra nerviosa, inactius, però s’activen quan s’arriba al potencial
llindar. Estan col·locats l’un al costat de l’altre de manera que, quan s’activa un, actua com una filera de
dominós i es van activant un rere l’altre al llarg de tot l’axó.

Bibliografia
1. Tipos celulares. Neurona. Atlas de Histología Vegetal y Animal [Internet]. [citat 28 maig 2023].
Disponible a: https://mmegias.webs.uvigo.es/8-tipos-celulares/neurona.php
2. Vaina de mielina: Mielinización, función, clínica | Kenhub [Internet]. [citat 28 maig 2023].
Disponible a: https://www.kenhub.com/es/library/anatomia-es/mielina-y-mielinizacion
3. Fisiología_de_la_neurona [Internet]. [citat 28 maig 2023]. Disponible a:
https://www.quimica.es/enciclopedia/Fisiolog%C3%ADa_de_la_neurona.html
4. ▷ Reflejo Miotático y Miotático Inverso 2020 - Cursos Med [Internet]. [citat 28 maig 2023].
Disponible a: https://cursosmed.net/reflejo-miotatico/
5. [Internet]. [citat 28 maig 2023]. Disponible a:
https://www7.uc.cl/sw_educ/neurociencias/html/159a.html
6. El cerebelo. Anatomia del sistema nervioso central. Apuntes de Neurologia. Apuntes de Medicina
- Revista Electrónica de PortalesMedicos.com [Internet]. [citat 28 maig 2023]. Disponible a:
https://www.portalesmedicos.com/publicaciones/articles/2046/2/El-cerebelo.-Anatomia-del-
sistema-nervioso-central.-Apuntes-de-Neurologia.-Apuntes-de-Medicina
7. Cerebelo [Internet]. [citat 28 maig 2023]. Disponible a:
https://www.quimica.es/enciclopedia/Cerebelo.html
8. Células_de_Purkinje [Internet]. [citat 28 maig 2023]. Disponible a:
https://www.quimica.es/enciclopedia/C%C3%A9lulas_de_Purkinje.html

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8627170

Descubre el Escape Room del que todo el mundo habla en casabatllo.es