L'EVOLUCIÓ DELS DELICTES D'ODI

CONTRA LA COMUNITAT LGTBI, LA

SEVA LEGISLACIÓ I LES GARANTIES

Alba Romero Sàbat

Marta Pla Valldosera
Fiona Moreno
Júlia Rabadán Díaz

28 de Novembre de 2019
M3 coordinat, Facultat de Dret, Universitat de Barcelona, Primer Curs
Sumari
1. Introducció 5

2. Els delictes d'odi 6

2.1 El concepte del delicte d'odi 6

2.2 Motius que poden motivar un delicte d'odi 6

2.3 El delicte d'odi contra el col·leciu LGTBI 8

3. Les comunitats LGTBI 8

4. Mesures per prevenir els delictes d'odi per motius d'orientació sexual 9

4.1 Prevenció i sensibilització 9

5. Evolució de la legislació dels delictes d'odi 10

5.1 Delictes d'odi en el Codi Penal 10

5.2 Reformes legislatives i dotació de mitjans 11

5.3 Problemes que presenta Espanya en l'àmbit dels delictes d'odi 12

6. Evolució de les condemnes d'aquesta tipicitat de delictes 14

7. Garanties actuals que prevenen o sancionen aquests actes 16

7.1 Història jurídica 17

7.2 Àmbit penal 19

7.3 Àmbit civil 19

7.4 Àmbit laboral 20

7.5 Àmbit sanitari 20

7.6 Transsexuals 20

7.7 Menors 21

8. Propostes per reduir aquestes actuacions delictives 21

8.1 Problemàtiques i millores 21

9. Conclusions 23
10. Referències Bibliogràfiques i Bibliografia 23

1. Introducció
Actualment és cert que les comunitats LGTBI han anat en augment i cada cop és més
habitual que les persones no s'identifiquin concretament amb una sola orientació sexual,
fet que provoca que ens sentim identificats amb aquesta classe de comunitats.
Paral·lelament a l'aparició d'aquestes comunitats de defensa del drets d'aquestes
persones LGTBI han anat apareguent i en actual creixement, els delictes d'odi motivats
per la orientació sexual d'una persona. Cada cop és més habitual sentir a parlar de casos
d'agressió, lessió o discriminació, per exemple, per motiu de l'orientació sexual de la
víctima. La comunitat LGTBI és una comunitat que ha nascut pràcticament amb la nostra
generació i lligat a aquesta els delictes d'odi. Els joves simpatitzem amb aquestes
comunitats i moviments que defensen la lliure expressió sexual i és per això que el nostre
grup hem decidit centrar-nos en aquesta temàtica, concretament, en l'anàlisi de l'evolució
d'aquesta tipologia de delicte. Sabent que actualment hi ha una major acceptació social
de la diferència d'orientació sexual i que per tant, és un fet que cada cop s'està
normalitzant més, creiem que és interessant, útil i necessari conéixer tots aquells
aspectes que envolten aquest tipus de delictes: des de les mesures per prevenir-los fins a
les condemnes per castigar-los.

(falta part científica)

Per realitzar aquest treball, degut al poc temps del que disposem per fer-lo ens hem
repartit les diferents parts del treball, fent que cadascuna entri en profunditat en cadascun
dels àmbits que volem tractar. A nivell d'informació, buscarem informació tant via internet
com a través de llibres, revistes i articles que tracten el tema que ens interessa. Pel que fa
a la legislació i les sentències utilitzarem aquelles webs recomenades per l'assignatura de
Tècniques de Treball i de la Comunicació. (falta per completar, a mesura que busquem
més informació)

2. Els delictes d'odi

2.1 El concepte del delicte d'odi

El delicte d’odi té la seva base en la discriminació a certes persones per el sol fer de ser
diferents, es sol trobar en els esterotips (creencies, idees, sentiments negatius). Això sol
resultar en el prejudici, que quan porta a una persona a actuar de una manera
determinada respecte al grup o individu prejutjat, el resultat és la intolerància, com a
comportament que deriva en negar la dignitat i els drets, consagrant com a valor superior
la identitat propia, enfrontada a la dels altres1.

Delicte cada cop més freqüent en un mon de globalització. Internet facilita promoure missatges
d’amenaça, d’odi, d’insults. etc. Sota l’anonimat en el que s’amaguen els usuaris de certes xarxes
socials, que s’han convertit en un espai on tota ruina humana hi té cabuda. 42,3% de les amanaces
es produeixen a Internet. 21,1% mitjançant dispositius mòvils.

Una societat civilitzada i democràtica no pot conviure passivament amb aquesta tipologia de
conductes. Una societat democràtica que vulgui avançar en el respecte als drets humans exigeix el
reconeixement de l’existència d’aquestes conductes denominades “delictes d’odi” i d’una lluita
contra les mateixes en tots els fronts, començant en la seva prevenció.

2.2 Motius que poden motivar un delicte d'odi

Un delicte d'odi pot estar motiviat per diferents aspectes de la vícitima 2:

- Raça, orígen ètnic: qualsevol actitud o manifestació que suposi afirmar o reconèixer de manera
explícita o implícia tant la inferioritat d’alguns col·lectius ètnics com la superioritat del propi
col·lectiu.

- Xenofòbia o de país de procedència: actituc de rebuig i exclusió de la identitat cultural aliena a

la pròpia. Aquesta actitud es dón quan es rebutja a una persona que ha arribat procedent d’un
altre país amb una cultura, tradicions i valors diferents comportant per part del col·lectiu ètnic
dominant comportaments, accions i actituds basades en l’antagonisme, rebuig, recel,
incomprensió i fòbia. La discriminació per l’orígen nacional és un odi discriminatori motivat per
1 «Descripció delictes d'odi o discriminació». A: Mossos d'Esquadra. Barcelona. Generalitat de Catalunya
<https://mossos.gencat.cat/ca/Com-estar-segurs-Prevencio/odidiscriminacio/Descripcio-delictes-odi/ >
 la nacionalitat de la víctima, entesa nació en el seu sentit polític o nomatiu que pertany a un
Estat.

- Discapacitat: qualsevol acte discriminatori que es realitza aprofitant-se de la discapacitat de la

víctima, qualsevol que sigui: deficiències físiques, mentals, intel·lectual o sensorials que
impeteixin la seva participació plena i efectiva a la societat en igualtat de condicions que la resta.

- Antisemitisme: determinada percepció sobre el poble jueu que pot expressar-se com odi,
violència, despreci o animadversió cap aquest col·lectiu. Les manifestacions verbals i físiques
poden dirigir-se tant contra persona jueves, contra els seus béns, instituciona comunitàries o llocs
de culte.

- Religió o creences: tractar de manera diferent a les persones o grups per motius de religió o
creences. Sentiments contraris a determinades religions: catòlica, islàmica, protestant, budista,
ortodoxa…

- Orientació o identitat sexual: qualsevol comportament que tingui la finalitat o que provoqui
l'efecte d'atemptar contra la dignitat, la integritat física o psíquica per raó del seu sexe, gènere,
orientació sexual, la identitat de gènere o la identitat sexual sentida de les persones.

- Ideologia: fets en el que la víctima ho és per la seva ideologia o pertinença a un grup polític.

- Aporofòbia/exclusió social: accions motivades pel sentiment de rebuid, odi, hostalitat i

repugnància envers les persones pobres, desemparades, que no tenen mitjans o recursos i/o que
viuen en situació d'exclusió social.

2.3 Els delictes d'odi per motiu d'orientació o identitat sexual de la víctima

Tot i que actualment, el context que pateixen les persones lesbianes, gais, transexuals i bisexuals és
molt més favorable, pel que fa a l'acceptació social i cultural, que el de respecta fa uns anys, no
podem oblidar les diverses situacions de discriminació que aquest col·leciu ha patit i segueix patint
en molts àmbits. Realment, l'homofòbia, lesbofòbia i transfòbia segueixen sent actituds molt
habituals. La lliuta per els drets humans d'aquestes comunitats no ha estat producte d'una generació

2 «Descripció delictes d'odi o discriminació». A: Mossos d'Esquadra. Barcelona. Generalitat de Catalunya

<https://mossos.gencat.cat/ca/Com-estar-segurs-Prevencio/odidiscriminacio/Descripcio-delictes-odi/ >
espontània, sinó un esforç continuat de dones i homes que des dels anys 70 fins avui en dia han estat
al carrer, a les institucions, partits, sindicats, manifestaciones i concentracions reclamant el missatge
de respecte i no discriminació per raó de sexe o identitat sexual3.

Així doncs, ens trobem davant d'una realitat cada vegada més evident no pel fet que aquesta situació
ens vingui de nou, sinó perquè ja fa uns anys que aquest col·lectiu ha començat a fer-se més visible,
a lliutar pels seus drets i a denunciar les discriminacions que pateixen i la seva desigualtat.

3. Els col·lectius LGTBI

LGTBI és l'acrònim utilitzat per referir-se col·lectivament a les persones Lesbianes, Gais,
Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals i qualsevol altre possible orientació sexual o identitat de
gènere que han estat o estan socialment discriminades, marginedes i oprimides. Aquest col·lectiu
ha esdevingut cada vegada més popular des de mitjans dels 1990 i a partir de 2005 s'ha convertit tan
corrent que ha estat adoptat per la majoria de co·lectius de la comunitat lesbiana, gai, transsexual i
bisexual, i també per la premsa4.

Els col·lectius LGTBI vetllen pel respecte i la no discriminació per motius de diversitat sexual i de
gènere. L'objectiu és finalitza les discriminacions provocades pel sexisme a totes les àrees de la
nostra vida quotidiana, com poden ser l'esport, l'escola, la feina, la cultura, etc.

4. Mesures per prevenir els delictes d''odi per motiu d'orientació o identitat
sexual

4.1 Prevenció i sensibilització

Mitjançant les accions que es porten a terme tant des de la justícia com des de les entitats, hi ha una
sensació d'avançar en la sesibilització cap a la no discriminació de certs col·lectius, com és el cas
del LGTBI. Per una banda, la sentència pot ser considerada com una forma de prevenció, com un
avís cap a la societat i una manera de mostrar que no és quelcom que s'ignori per part de la justícia.

3 Perseguit per haver escollit la meva orientació sexual [en línea]. Barcelona: Comissió Catalana d'Ajuda al
Refugiat (CEAR) [Consulta: 12-11-2019]
4
Tot i així, també hi ha la teoria que la prevenció s'ha d'inciar molt abans que es produeixi l'acte
discriminatori. Tots els agents que han estat consultats estan d'acord en que la millor solució per a
prevenir els delictes d'odi és l'educació i la senisbiització. Atès que hi ha poca confiança en el
sistema judicial i que la denúnica, encara que es guanyi, no és útil per a reparar el dany moral i
emocional comès, veuen com una possible solució intervenir en l'origen de la discrimació i de l'odi
a certs col·lectius. La majoria d'entitats ja assumeixen la funció de sensibilització, però creuen que
és necessari un treball més efectiu per part d'altres agents socials5.

5. Evolució de la legislació dels delictes d'odi

Segons aquest gràfic de sectors sobre els deferents tipus de delictes d’odi on es compara
la seva evolució de l’any 2016 respecte el 2017, s’observa que els que han patit un major
increment són aquells relacionats amb les creencies i pràctiques religioses, l’orientació o
identitat sexual, els incidents racistes i xenòfobs i per motius de la ideologia.

5 L'abordatge dels delictes d'odi i les discriminacions a Barcelona: estudi sobre el concepte, l'atenció i
l'experiència de les persones víctimes [en línea]. Barcelona: SPORA Consultora Social.
<https://www.idhc.org/ca/recerca/publicacions/discriminacio-intolerancia-i-odi/l-abordatge-dels-delictes-d-
odi-i-les-discriminacions-a-barcelona-estudi-sobre-el-concepte-l-atencio-i-l-experiencia-de-les-persones-
victimes.php> [Consulta: 27-11-2019]
5.1 Delictes d’odi en el Codi Penal

A Espanya els delictes d’odi consten en l’article 510 del Codi Penal, que va ser introduit
en la útlima reforma feta per la Llei orgànica 1/2015. Es dòna una nova definició i
s’estableixen penes de fins a 4 anys de presó i multa de 6 a 12 mesos per aquells que
incitin directa o indirectament a l’odi, la discriminació o volència en contra d’un grup o
persona per motius relacionats amb la raça, el sexe, l’orientació o identitat sexual, les
creències religioses, l’origen nacional, el gènere o qualsevol enfermetat. Ja sigui
públicament o amb l’objectiu de fomentar-ho través de la distribució de qualsevol clase de
material o suport, creant així un clima de violència i odi. Per altra banda, s’aplicarà un
pena de presó de 6 mesos a 2 anys i multa de 6 a 12 mesos a aquells que menysprein,
humillin i descreditin a alguna persona o grup dels citats anteriorment i también, a los que
justifiquen las conductas llevadas a cabo de forma pública.

Per últim, si aquests fets s’han portat a terme a través d’un medi de comunicació social
sel’s impondrà una pena superior, ja que d’aquesta manera seria accessible per a un
nombre més elevat de persones.

Delictes d’odi que consten en el Codi Penal actualment:

- Amenaces a un grup amb un mal que constitueixi delicte (art. 170.1 CP)

- Tortura comesa en base a algun tipus de discriminació (art. 174 CP)

- Provocació a la discriminació, odi o violència contra grups o associacions (art. 510.1

CP) i difusió d'informacions injurioses sobre grups o associacions (art. 510.2 CP)

- Associació il·lícita per promoure la discriminació, l'odi o la violència contra les persones,
grups o associacions (art. 515.5 CP i 518 CP)

- Delictes contra llibertat de consciència i sentiments religiosos (arts. 522-525 CP)

- Genocidi (art. 607 CP) i delictes de lesa humanitat (art. 607 bis CP)6

5.2 Reformes legislatives i dotació de mitjans

Els greus problemes exposats anteriorment estan cada vegada més vigents en la nostra
societat i exigeixen la necessitat d’una reforma legislativa i una dotació de mitjans per
proveir l’Administració de justícia d’unes eines més efectives per abordar els delictes
d’odi. Les necessitats són les següents:

a) Reformes del Codi Penal

El Codi Penal de 1995 aprovat per la Llei Orgànica 10/1995 de 23 de novembre va

suposar un canvi significatiu a l’hora d’abordar el terme de la discriminació. Però,
l’escassa aplicació de certs articles ha constatat la necessitat de modificar i millorar els
defetctes que presenta el Codi Penal. Per tant, s’hauria de fer una reforma dels articles
22.4, 129, 173, 314, 510, 512, 607.

b) Fiscalia especialitzada

S’hauria d’elaborar una xarxa de fiscals especialitzats a tot l’Estat amb un abordatge més
específic i exclusiu envers el seguiment dels delictes d’odi i discriminació.

c) Reformes en la legislació dels cossos i forces de seguretat

Unitats de policia especialitzades per fer més eficaç la cerca dels responsables de la
creació de bandes o grups amb l’objectiu de divulgar i propagar l’odi contra persones per
les seva situació social o personal.

d) Llei d’enjudiciament

La seva aplicació permetrà evitar la incitació a l’odi i a la discriminació perquè suposarà la

inavilitat d’aquelles pàgines web, blocs, etc. utilitzades per aquesta finalitat.

6 AGUILAR, Miguel Angel. «Servei Especial de Delictes dOdi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de
Barcelona». Barcelona Societat: revista d'informació i estudis socials, 2010, num. 18 p.47-54.
5.3 Problemes que presenta Espanya en l’àmbit dels delictes d’odi

a) Ausencia d’estadístiques oficials y sistemes informàtics

Aquests són imprescindibles per saber el nombre de casos de delictes d’odi que es donen
cada dia i també, per recollir les accions de la Fiscalia en relació als delictes d’odi i a la
discriminació. Per així poder conèixer la situació en la que es troba el país i per tant, que
es puguin dissenyar polítiques públiques de prevenció que siguin efectives.

b) Xifra negra: la falta de denúncies

En el cas dels delictes d’odi hi ha un elevat nombre de casos en els quals les persones no
denuncien i una gran dificultat per compatibilitzar el volum d’aquests delictes no
denunciats.

Les raons per les quals no es denuncia en aquests casos són diverses:

- La quotidianitat dels delictes d’odi en la societat, tendeix a la normalització per part de

les víctimes davant la situació patida , és a dir, l’assumeixen com un fet habitual i per
tant, no prenen cap mesura.

- El fet de no voler donar a conèixer la seva orientació sexual públicament per por a
possibles represalies.

- El desconeixement de la via legal. En molts casos la víctima no coneix els elements per
a enjegar el judici. Per una banda, desconiex els serveis d’atenció dels quals disposa
per així, poder rebre suport per part de les entitats socials i no haver d’abordar
l’agressió per ella mateixa. Ja que, és necessaria l’ajuda d’una tercera persona per fer-
hi front d’una manera Per altra banda, desconeix el procediment de la denúncia i el que
aquesta implica.

- La desconfiança envers els cossos policials i les institucions jurídiques. El fet d’haver
experimentat anteriorment la ineficacia d’algunes institucions públiques tendeix a que
les víctimes no denunciïn. A més a més, moltes conductes no es troben recopilades en
 la llei i per una banda, gran part de les entitats no disposen de suficients competències
per determinar aquells comportaments que podrien definirse com a delictes d’odi. Per
altra banda, tenen una falta de coneixença dels documents de suport i legislació
fundamentals per a abordar el delictes d’odi7.

6. Evolució de les condemnes d'aquesta tipologia de delictes

6.1 Actuació de les institucions en els delictes d'odi

6.1.1 Qui intervé a la resolució dels delictes d’odi?

Moltes institucions internacionals en defensa dels drets humans, han expressat des de fa
molt de temps, la seva preocupació per l’efectiva investigació dels delictes comesos per
odi i discriminació, i per la seva atenció a la gent que ha sigut víctima d’aquests delictes.

La societat d’avui en dia, en el nostra cas l’espanyola, exigeix una resposta eficaç i
immediata per portar a terme la resolució de les conductes que comporten odi i
discriminació cap una víctima per la seva raça, origen nacional o ètnic, color, edat,
orientació sexual... L’últim motiu és el punt en el que ens centrarem en aquest treball de
recerca. Cal dir que l’aplicació del principi d’igualtat i l’eliminació de tota classe de
discriminació és un element essencial per la millora de qualitat democràtica i el
desenvolupament sostenible del conjunt de la societat.

Primer de tot farem un petit anàlisi dels delictes d’odi per saber la freqüència en la que
succeeixen aquests tipus de casos dins la nostra societat.

7 CARRASCO GARCÍA, Antonio. «La futura reforma del Código Penal y los delitos racistas o xenófobos».
Notícias Jurídicas, 02-04-2014. <http://noticias.juridicas.com/conocimiento/articulos-doctrinales/4889-la-
futura-reforma-del-codigo-penal-y-los-delitos-racistas-o-xenofobos/>[Consulta: 12-11-2019]
6.1.2 Anàlisis dels delictes d’odi del 2016 i 2017

Com podem observar a la imatge de sota, que representa l’Evolució dels incidents
relacionats amb els delictes d’odi a Espanya concedits l’any 2017. La xifra de delictes
d’odi, registrada per les Forces i Cossos de Seguretat a Espanya, ascendeix a un total de
1419 delictes e infraccions administratives. Llavors això suposa un augment de 11,6% en
relació al 2016.

6.1.3 Àmbits principals dels delictes d’odi:

En general, trobem molts àmbits on es produeixen delictes d’odi ( religió, orientació

sexual, color de pella, raça, racisme...) D’entre tots aquests, està comprovat que els
àmbits de racisme, xenofòbia i raò ideològica són els nombrosos en quan a delictes d’odi.

Com podem veure, per la freqüència que hi ha d’aquests tipus de delictes d’odi el ministeri
d’interior8, ha posat en marxa un Pla d’acció de lluita contra els delictes d’odi.

6.1.4 Procés de resolució d’un delicte d’odi

8 El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza

l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior. L'actual titular
és Fernando Grande-Marlaska Gómez.
Com bé sabem, els delictes d’odi vulneren els drets fonamentals. El principi d’igualtat es
un dels principals fonamentals en l’Estat democràtic espanyol. Aquests delictes neguen la
dignitat de les persones i la individualitat de la víctima, i també suposen un atac al principi
d’igualtat davant la llei. Per això, com a defensors de drets constitucionals, els Fiscals
tenen una funció essencial per donar un veritable significat als drets fonamentals. La
persecució penal d’aquests delictes defineix i protegeix els valors democràtics.

Els estats responen a aquests delictes d’odi a través de la jurisprudència penal. Aquests
només es poden defendre quan hi ha una col·laboració entre la policia, els fiscals i els
Tribunals.

Normalment, la policia es qui actua primer davant d’aquests delictes, i per això la seva
feina és deixar constància del delicte, prendre les declaracions inicials i profunditzar en la
seva investigació. Seguidament, el tractament el tractament d’aquests delictes exigeix una
cooperació entre els òrgans de la justícia penal. Cal una definició precisa i clara del delicte
d’odi, ja que això permetrà que la informació sobre el cas flueixi sense cap tipus
d’obstacle en el sistema de justícia penal i resulti més fàcil la cooperació.

Els Fiscals seran els encarregats de continuar amb la repercussió de la comissió del
delicte d’odi.

Després de veure quines mesures s’efectuen per poder arribar a la resolució d’aquests
delictes d’odi, podem dir que per una part l’especialització de la fiscalia permet un major
coneixement de les lleis i jurisprudència nacionals, com ara de dret públic i recomanacions
internacionals, relacionades amb la no discriminació. Totalment cert, però , per l’altra
banda cal dir que encara queda molt a fer perquè la formació és insuficient. Òbviament
l’especialització de la fiscalia és molt important i bàsica en la lluita contra aquests delictes
però, no ha de ser la única, falten serveis especialitzats en l’atenció de delictes d’odi.

5.- Entitats d’atenció

Tot i així, hem de destacar la importància de les entitats d’atenció a les persones i
col·lectius. La seva funció es encarregar-se de proporcionar un espai de seguretat en
aquells que han sigut víctimes de delictes d’odi. Per a ells, aquests espais són els únics
llocs on realment poden verbalitzar la seva vivència sense ser jutjats per ningú. Aquesta
confiança és bàsica i fonamental per poder iniciar altres accions accions de protecció i
garantia dels seus drets9.

7. Garanties actuals que prevenen o sancionen aquests actes

Tot i que sembla difícil d'entendre en el segle en el que ens trobem, la condició sexual de
moltes persones que no és la majoritària, és a dir, que no es la heterosexualitat, ja sigui
per incomprensió, per prejudicis o per un pensament tancat, provoca en molts casos
violència cap a aquestes persones, ja sigui física o psicològica.

Les persones LGTB tenen els mateixos drets que totes les altres, el fet que la seva
orientació sexual sigui diferent no suposa que no se les hagi de protegir i a nivell estatal.
Això queda exposat tant en l'article 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans que
diu que "todo individuo tiene derecho a la vida, a la libertad y a la seguridad de su
persona", l'article 6 "el derecho a la vida es inherente a la persona humana. Este derecho
estará protegido por la ley. Nadie podrá ser privado de la vida arbitrariamente", l'article 9
"todo individuo tiene derecho a la libertad y a la seguridad personales" del Pacte
Internacional de Drets Civils i Polítics com en l'article 33 (1) "Ningún Estado Contratante
podrá, por expulsión o devolución, poner en modo alguno a un refugiado en las fronteras
de los territorios donde su vida o su libertad peligre por causa de su raza, religión,
nacionalidad, pertenencia a determinado grupo social, o de sus opiniones políticas."

En el cas dels assassinats l'Estat té la obligació de sancionar a aquelles persones que

privin de la vida de altres a causa de la seva orientació sexual.
No anant tant a l'extrem, les persones LGBT també sofreixen moltes altres formes de
violència, tant física, com psicològica i el Comitè de les Nacions Unides contra la Tortura
va declarar que els Estats estan obligats a protegir a "todas las personas,
independientemente de ...su orientación sexual (o) su identidad transgénero, de la tortura
y de cualquier trato o castigo cruel, inhumano o degradante.”

7.1 Història jurídica

9 Plan de acción de lucha contra los delitos de odio [En línea]. Madrid: Minisreri d'Interior - Secretaria
de l'Estat de Seguretat. <http://www.interior.gob.es/documents/642012/3479677/PLAN+DE+ACCI
%25C3%2593N+DE+LUCHA+CONTRA+LOS+DELITOS+DE+ODIO/c469581b-9e19-47a5-8340-
45d138ab246a> [Consultat: 25-11-2019]
S’ha documentat en tots els períodes de la historia la existència de persones gays,
lesbianes, bisexuals i transsexuals. No obstant, la circumstancia, tant social com jurídica,
ha anat canviant segons la situació històrica i l’estat o la civilització en que s’ha observat.
En el passat, algunes persones tenien una conducta social que permetia bastant les
relacions homosexuals, fins i tot, certes civilitzacions relacionaven l’espiritualitat o el
misticisme amb les persones transsexuals. Però, per altre banda, altres civilitzacions no
veien amb bons ulls a aquestes persones i sancionaven les relacions entre elles. A tot
això s’hi suma la extensió del cristianisme, que considerava que aquestes relacions eren
un pecat contra la natura i que la Santa Inquisició sancionava amb la pena de mort.
Aquesta disposició va perdurar fins el període de la Il·lustració i la Revolució Francesa,
que mitjançant la implantació dels preceptes de igualtat i llibertat va aconseguir que
deixessin de castigarse les conductes homosexuals. Aquest fet, juntament amb la
medicalització de la homosexualitat i la transsexualitat, així com la creació del corrent
feminista va provocar una millora de la situació d’aquestes persones, que començaran a
unir-se i a aconseguir una certa visibilitat en la societat a l’inici del segle XX, donant lloc a
la creació del moviment vinculant LGTB, que a partir d’aquell moment fins els nostres dies
ha exigit que es protegeixin els seus drets tant jurídicament com socialment.

Aquestes exigències han sigut proposades als organismes internacionals, que han fet un
esforç per establir el principi de igualtat i no discriminació de les persones LGTB. Es pot
considerar que l’origen d’aquesta actitud va ser la supressió de la homosexualitat com a
malaltia mental per part de la OMS. A partir de llavors, diversos organismes van expressar
a través de declaracions i disposicions, la instauració d’aquest principi en tots els estats
membres dels mateixos. S’han exposat de manera oberta la OIT, la OMS, ONUSIDA i la
OEA, la ONU encara no ho ha fet. La Unió Europea ha sigut un dels continents que ha
difós més disposicions referents a que es reconeguin i es protegeixin els drets de les
persones LGTB a nivell penal, laboral i civil.

Internacionalment, la posició que ocupen els drets d’aquestes persones és desigual. Però
podem fer una agrupació dels estats respecte la seva posició. Un grup està format per
estats de Àsia i Àfrica, que neguen els drets d’aquestes persones i sancionen la
homosexualitat condemnant als que ho són o bé a la presó o bé a la mort. Un altre grup,
està format per els estats, que bàsicament formen part de la Unió Europea, que no
accepten que tinguin tots els drets però que si reconeixen el principi de igualtat i no
discriminació per les persones LGTB. I finalment, l’últim grup, que és el més petit, format
per estats de la Unió Europea i Amèrica del Nord, en que tant s’aplica el principi com hi ha
reconeixement de tots els drets.

Els Tribunals de Justícia Internacionals han reconegut els drets de les persones LGTB
progressivament. Al principi, consentien que es criminalitzessin les conductes
homosexuals i s’oposaven al seu matrimoni. Però, gràcies a les sentencies del TEDH
sobre la orientació sexual i la identitat de gènere han fet una evolució que reconeix
jurídicament els drets que han sol·licitat aquestes persones. El desenvolupament històric
del nostre país és molt semblant a el dels estats veïns. La Constitució de 1978 estableix el
principi d’igualtat i no discriminació en el nostre país i especifica que totes aquelles
disposicions que ho refutin seran immediatament derogades.

Un cop situats en la posició en la que ens trobem actualment respecte la discriminació per
orientació sexual, intentarem desenvolupar tot el que s’ha aconseguit en tots i cadascun
dels àmbits que considerem importants per entendre com hem arribat a on ens trobem
ara.

7.2 Àmbit Penal

A nivell penal hem de remarcar la supressió de la homosexualitat com a situació que

provoca perill social i la restricció dels comportaments homosexuals del delicte de
escàndol públic per part de la Jurisprudència dels nostres tribunals. La nostre legislació
actual s’expressa com un ordenament que s’encarrega de garantir la protecció d’aquestes
persones, de conductes que els discriminin per la seva orientació sexual. De manera que,
en el nostre Codi Penal, s’integra com a delicte contra els drets fonamentals, la
discriminació causada per orientació sexual.

7.3 Àmbit Civil

A nivell civil, s’han tractat assumptes que bàsicament giren entorn al reconeixement jurídic
de les relacions de persones del mateix sexe i els drets relacionats amb elles. Inicialment,
la jurisprudència dels nostres Tribunals no acceptava el matrimoni entre persones del
mateix sexe, i conseqüentment es veien afectades les relacions personals i patrimonials
dels conjugues, el dret de família i el dret de successió. Però més tard, la majoria de les
comunitats autònomes van publicar les lleis de les parelles de fet, en les quals es
reconeixia jurídicament les parelles de fet formades per persones del mateix sexe,
concedint-les de determinats drets, que diferien molt als reconeguts per el matrimoni. Però
definitivament, el que va fer progressar definitivament la existència jurídica d’aquestes
relacions va ser la publicació de la Ley 13/2005, de 1 de juliol, en la qual s’autoritza la
celebració del matrimoni entre persones del mateix sexe, fixant el mateix regim jurídic en
tots els àmbits per els matrimonis de persones del mateix sexe i de diferent sexe. De
manera que gràcies a ella es va aconseguir la igualtat total de drets. Tot i que, hi ha certes
coses que encara han de ser regulades, com la ordenació dels cognoms dels fills de les
parelles del mateix sexe i la possibilitat d’adoptar, que sembla ser que no és permet en la
legislació estatal actual.

7.4 Àmbit Laboral

Respecte l’àmbit laboral, com a conseqüència de certs casos de discriminació per

homosexualitat i transsexualitat que s’havien donat en situacions de treball, com per
exemple, acomiadaments injustificats que la jurisprudència havia rebutjat, es va afegir el
principi de igualtat i no discriminació per raons de orientació sexual en l’Estatut dels
Treballadors, reformat per Ley 62/2003, de 30 de diciembre, de Medidas fiscales,
administrativas y financieras, respecte tant als companys de feina com als empresaris per
tal de cumplir la Directiva de la Unión Europea 2000/78/EC, de 27 de noviembre, relativa
al establecimiento de un marco general para la igualdad de trato en el empleo y la
ocupación. A més a més, les parelles de fet del mateix sexe no tenien la possibilitat de
tenir accés a cap mena de benefici laboral, als quals si que podien accedir les parelles
heterosexuals, ja que es considerava que no tenien la condició imprescindible per accedir
a ells, que segons la jurisprudència dels nostres Tribunals era el matrimoni. Això era degut
a que les parelles de fet del mateix sexe no van tenir cap tipus de reconeixement jurídic
fins a finals del segle XX. Tot això va solucionar-se a gràcies de l’aplicació de la citada
Ley 13/2005, que va permetre que poguessin gaudir dels mateixos beneficis dels que
gaudien les altres parelles.

7.5 Àmbit Sanitari

Respecte la sanitat, com a resultat del reconeixement jurídic de les parelles del mateix
sexe, s’ha aconseguit tant la possibilitat de l’aprovació per substitució en circumstancia de
incapacitat temporal de algun dels dos components de la parella, com la possibilitat de
afegir a la parella a la cartilla sanitària, per tal de poder cobrar les prestacions de la
Seguretat Social.

7.6 Transsexualitat

Respecte a la transsexualitat, l’assumpte elemental que s’ha establert tracta sobre el

canvi de sexe, de nom i les conseqüències que deriven d’aquest. Com no existia una
normativa concreta, els nostres Tribunals tan sols acceptaven el canvi de sexe i nom si
s’havia donat una cirurgia de reassignació de sexe, tot i que no consentien el matrimoni
d’aquestes persones. Però la jurisprudència va anar modificant la seva postura de forma
progressiva. La Direcció General dels Registres i del Notari van acceptar el matrimoni de
persones transsexuals, si aquestes havien finalitzat el procediment de reassignació de
sexe, tot i que la jurisprudència del Tribunal Suprem va continuar utilitzant el precepte
utilitzat en sentencies anteriors, el qual no acceptava aquesta possibilitat. Aquest fet va
acabar-se quan es va publicar la Ley 3/2007, de 15 marzo, reguladora de la rectificación
registral de la mención relativa al sexo de las personas, que admet el canvi de sexe i nom
sense que sigui necessària una cirurgia de reassignació de sexe i accedeix a que la
persona tingui tots els drets que li pertoquen amb la seva nova condició. Tot i això
aquesta llei no tracta totes les possibles qüestions que deriven de la situació de
transsexualitat.

7.7 Menors

Es pot afirmar que tot i tots els avenços que ha suposat la publicació d’aquestes lleis en
referència a la discriminació per raó d’orientació sexual, encara hi han aspectes que han
de ser regulats, com es en el cas dels menors, referents a la homosexualitat i la
transsexualitat, tant en la discriminació que poden rebre en l’àmbit familiar com en l’àmbit
escolar.

8. Propostes per millorar aquestes actituds delictives

8.1 Problemàtiques i millores

Existeixen diversos problemes que s'han percebut en l’àmbit dels delictes de odi a
Espanya per part de els organismes internacionals i el treball del Servei de Delictes de
Odi i Discriminació que s’haurien de millorar-se per tal de que aquets acabin
desapareixent

El primer problema és la falta de estadístiques oficials, que són imprescindibles

per tal de saber la magnitud aproximada de criminalitat necessària per tal de 21

d’aconseguir idear polítiques publiques referents a prevenir i assistir a les

víctimes. Durant aquests últims anys, tant organismes a nivell internacional com
organitzacions no governamentals, han senyalat de forma repetitiva que Espanya és dels
únics països d’Europa que no disposa d’aquestes dades de forma sistemàtica. Entre 2010
i 2011 va aconseguir-se les primeres dades de Espanya al respecte, però aquestes apart
de ser molt limitades no són publiques, i per tant no pot figurar-se la situació en la que ens
trobem a Espanya en el moment actual.

El segon problema és la falta de denuncies, ja que encara que s’aconseguissin realitzar

les estadístiques oficials de les que parlàvem en el paràgraf anterior, continuaria existint
una gran dificultat per a saber la magnitud real d’aquets delictes, ja que la magnitud de
delictes que no són denunciats és molt elevada en el cas d’aquest tipus de delictes. És
important que aquestes persones intentin posar-se amb contacte amb col·lectius de la
societat civil, que tenen com a funció representar a aquestes minories o bé intentar
contactar amb alguna persona d’atenció directa al ciutadà, mitjançant el telèfon o bé per
escrit ja que disposen d’un Chat, per tal de que aclareixin a les víctimes d’aquesta
violència quin son els seus drets i en que consisteix l’exercici d’aquets.

El tercer problema és que les investigacions policials i judicials no són suficients i

aquestes dues són imprescindibles per dur a terme el judici de qualsevol delicte, sobretot
en els de odi per lo difícil i important que és demostrar que existeix un prejudici que incita
a que es duguin a terme aquest delictes.

El quart problema és la insuficient formació dels operadors del sistema de justícia penal.
La formació tant de la policia, com dels individus que formen part del sistema judicial com
de metges forenses, advocats i personal de la seguretat privada és essencial en la disputa
que s’oposa als delictes d’odi i discriminació.

L’últim aspecte que creiem que s’hauria de millorar es la extensió de l’odi i de les
conductes hostils que existeixen cap a determinats grups. Una de les grans inquietuds
que existeixen a nivell de tot Europa és la propagació del discurs de l’odi en cerimònies
que són publiques, i que van incrementant degut a l’Internet. Tot i que no és la única
preocupació, ja que també hem de tenir en compte l’increment de grups neonazis i de
joves violents. Una mesura per tal de acabar amb aquets és l’existent Plan de Actuación y
Coordinación contra grupos organizados y violentos de carácter juvenil que va crear el
Ministeri de Interior i també la diversitat d’actuacions considerades a la Estrategia Integral
que tenen com a objectiu acabar amb el racisme i la xenofobia.

9. Conclusions

(Creiem que per realitzar aquesta part del treball és necessari tenir la resta de les parts
totalment completes i clares, de manera que de cares a l'esborrany encara no creiem que
poguem redactar les conclusions)

10. Referències bibliogràfiques i bibliografia

(Aquesta part del Treball de recerca no està completa, falta citar tant a peu de pàgina com
a aquest apartat seguint els criteris CUB)

https://mossos.gencat.cat/ca/Com-estar-segurs-Prevencio/odidiscriminacio/Descripcio-delictes-odi/
[Consultat el dilluns 11 de novembre de 2019.]

https://www.eldiario.es/catalunya/sociedad/pilla-pilla-amenazara-humillara-homosexuales-
neonazis_0_962404001.html [Consultat el dilluns 11 de novembre de 2019]

https://www.abogacia.es/2017/10/11/el-odio-al-diferente-un-delito-tipificado-en-el-codigo-penal/
[Consultat el dilluns 11 de Novembre de 2019]
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1995-25444&p=20190302&tn=1#a22 [Consultat el
dilluns 11 de Novembre de 2019]

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-3439 [Consultat el dilluns 11 de

Novembre de 2019]

http://administraciojusticia.gencat.cat/ca/serveis_als_ciutadans/atencio_a_la_victima/
oficina_d_atencio_a_la_vi [Consultat el dimarts 12 de novembre de 2019]

http://aranzadi.aranzadidigital.es.sire.ub.edu/maf/app/document?
tid=&docguid=I826896b0f4e511e7a0cb010000000000&base-guids=JUR\
2018\2960&fexid=flag-red-juris&fexid=flag-yellow-juris&fexid=flag-blue-juris&fexid=DO-
ANA-25&fexid=DO-ANA-
23&srguid=i0ad6adc50000016e6094e1557c78f48a&src=withinResuts&nivelClas=area&sp
os=2&epos=2 [Consultat el dimarts 12 de Novembre de 2019]

http://www.interior.gob.es/web/servicios-al-ciudadano/delitos-de-odio/prevenciones-ante-delitos-
de-odio [Consultat el dimarts 12 de Novembre de 2019]

http://www.interior.gob.es/documents/642012/3479677/plan+de+accion+delitos+de+odio/
d054f47a-70f3-4748-986b-264a93187521 [Consultat el dimarts 12 de Novembre de 2019]

https://www.bienestaryproteccioninfantil.es/imagenes/tablaContenidos03SubSec/
2018_Bartrina_comportamientos_odio_ES.pdf [Consultat el dimarts 12 de Novembre de 2019]

http://www.ccar.cat/wp-content/uploads/2012/03/perseguit-per-haver-escollit-la-meva-orientació-
sexual1.pdf [Consultat el dimarts 27 de Novembre de 2019]

https://ajuntament.barcelona.cat/lgtbi/ca/qui-som/estrategia [Consultat el dimecres 28 de

Novembre de 2019]

https://ca.wikipedia.org/wiki/LGBT [Consultat el dimecres 28 de Novembrede 2019]

http://cercabib.ub.edu/iii/encore/record/C__Rx1121847__SLGTBI__Orightresult__U__X4?
lang=cat&suite=def [Consultat el dimecres 28 de Novembre de 2019 (útil per qui fa la
legislació)]

http://eds.b.ebscohost.com.sire.ub.edu/eds/detail/detail?vid=0&sid=61ab331d-1f9e-42db-bb7c-
8f3163bed6d6%40pdc-v-sessmgr04&bdata=Jmxhbmc9ZXMmc2l0ZT1lZHMtbGl2ZQ%3d
%3d#AN=edsdnp.5608138ART&db=edsdnp [Consultat el dimecres 28 de Novembre de 2019]

Güerri Ferrández, C. (2015). La especialización de la fiscalía en materia de delitos de odio

y discriminación : Aportaciones a la lucha contra los delitos de odio y el discurso del odio
en España. Indret: Revista Para El Análisis Del Derecho, (. 1), 4. Retrieved from
http://search.ebscohost.com.sire.ub.edu/login.aspx?
direct=true&db=edsdnp&AN=edsdnp.4951298ART&lang=es&site=eds-live

Alventosa del Río, J. (2008). Discriminación por orientación sexual e identidad de género
en el derecho español. Retrieved from
http://search.ebscohost.com.sire.ub.edu/login.aspx?
direct=true&db=edsdnp&AN=edsdnp.609920LIB&lang=es&site=eds-live

https://www.ohchr.org/Documents/Publications/BornFreeAndEqualLowRes_SP.pdf

24
25