Sandra García Dueñas

EL PARTENÓ

FITXA TÈCNICA

Títol: Partenó
Autor: Ictinos i Cal·lícrates
Cronologia: S. V a. C(447-438)
Estil: Grec clàssic (ordre dòric)
Tipologia: Temple
Materials: Marbre de la pedrera del Pentèlic i fusta.
Localització: Acròpoli d’Atenes.

BIOGRAFIA DELS AUTORS

Ictinos i Cal·lícrates van ser els arquitectes principals del Partenó sota la supervisió de Fídies. Els
dos van treballar al segle V a.C o segle de Perícles. A més del Partenó van fer el temple dòric
d’Apol·lo a Bassae (Ictinos) i el temple jònic d’Atenea Niké (Cal·lícrates)

L’ACRÒPOLI

El Partenó forma part de l’Acròpoli d’Atenes, reconstruït després de les guerres mèdiques.
L’Acròpoli d’Atenes és l’Acròpoli més important de Grècia, tenia dues funcions, la funció defensiva
i com lloc on més culte es feia. L’Acròpoli d’Atenes està situada sobre un turó d’uns 165 metres
per sobre del nivell de la ciutat.

L’Acròpoli té una entrada monumental,

anomenada el Propileus, al seu costat
es troba el temple d’Atenea Aptera, al
centre hi havia una gran estàtua de la
deessa Atenes(feta per Fídies), a la
dreta d’aquesta estàtua es troba el
Partenó i a l’esquerra de l’Acròpoli
trobem l’Erecteon. A l’Acròpoli també
queden restes del teatre de Dionís.
L’any 1987, l’Acròpoli va ser proclamat
patrimoni de la humanitat.
A l'Acròpoli vivia Cecrops, el geni del bé. En relació amb el temple del Partenó, hem de dir que la
llegenda diu que Atenea neix del cap de Ceus i es diu que la primera petjada es conserva a la
naos del Partenó, on abans estava la monumental escultura d'Atenea. També es diu que aquesta
deessa i Poseidò tindran una gran lluita i que d'aquest enfrontament naixerà un cavall de terra i
brotarà una font d'aigua salada.

CONTEXT HISTÒRIC
Situem el Partenó el segle V a.C, en el període clàssic, també conegut com a segle de Perícles,
era el segle de gran esplendor de la cultura grega. Atenes va ser reconeguda durant aquest
període com a gran capital cultural i artística, això va provocar enfrontaments entre les polis
(ciutats-estat) que van derivar en la guerra del Peloponès, aquesta guerra la van guanyar els
espartans, però Grècia es troba molt debilitada i Filip II i Alexandre el Gran unifiquen les polis i
creen un gran imperi.

DESCRIPCIÓ FORMAL
L’edifici està sobre una escalinata (estereòbat) que culmina amb una última plataforma (estilòbata)
sobre la qual s’aixequen les columnes dòriques, té vuit columnes a la façana principal i disset als
laterals, per tant, podem dir que el Partenó és un edifici dòric octàstil i perípter, no el considerem
un temple perquè té l'altar fora.

El fust està format per tambors amb estries d’aresta viva, el collarí, l’equí i l’àbac. L’entaulament
està compost per l’arquitrau, el fris, compost per 92 metopes, i la cornisa, el frontó era triangular i
actualment està perdut.

La planta és rectangular, s’entrava per un pòrtic que sortia a la pronaos que tenia 6 columnes,
després de la naos trobem la naos on estava l’estàtua de la deessa Atena, a continuació trobem
l’opistòdom on es guardava el tresor envoltat amb quatre columnes jòniques.

Una característica que destacava en el Partenó és que era

policromat (molts colors) on predominaven el vermell, el blau
i el daurat que feien contrast amb el blanc del marbre. El
Partenó tenia unes decoracions a l'exterior de les parets de
la cel·la , que representaven la processo de les Panatenees,
també feta per Fídies. Una altre característica del Partenó és
que tenia obertures estratègiques per il·luminar l’estàtua. A
l'interior la llum és escassa. Els únics obertures del temple
són: L'entrada a la naos des de la pronaos i l'entrada a la
sala de les “verges” des del opistòdoms.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
El Partenó és un temple ofert a la deessa Atenea després de derrotar els perses, va ser construït
durant l’inici de la reconstrucció de l’Acròpoli. Al llarg del segle VI d.C va esdevenir un temple
cristià dedicat a la Saviesa Divina, durant l’ocupació Aragonesa al segle XIV va ser un temple
dedicat a Santa Maria de Cetines i vigilat pel rei Pere IV.

Sota la dominació turca(segle XV) el temple es va convertir en mesquita, i durant el segle XVII, en
un polvorí que va quedar destruït parcialment per una bomba veneciana el 1687. Finalment,
l'anglès lord Elgin es va emportar al seu país algunes de les figures que decoraven el temple.

Les escultures decoratives fetes per Fídies, ocupaven els frontons on es representaven diversos
episodis de la vida de la deessa Atenea.

A les mètopes del fris exterior es representaven les quatre lluites mitològiques (la centauromàquia,
la guerra de Troia, l’amazonomàquia i la gigantomàquia). El fris de la naos estava esculpit amb la
processó de les Grans Panatenees, a l’interior de la naos s’hi guardava la monumental escultura
criselefantina.

El Partenó és el millor exemple de la recerca dels grecs de la perfecció i la harmonia, on podem

destacar les correccions òptiques amb la finalitat d’aconseguir la perfecció, les correccions
òptiques més importants van ser: la curvatura de l’entaulament i el bombament de l’èntasi, també,
el gruix i la separació de les columnes situades als cantons del temple.

MODELS I INFLUÈNCIES
El Partenó és una síntesi entre la tradició dòrica (robustesa, austeritat i monumentalitat) i la
novetat jònica (esveltesa). Les correccions òptiques no són pròpies del Partenó perquè també les
trobem en el temple de la Concòrdia a Agrigent. El Partenó és considerat la culminació de la
perfecció arquitectònica i un model de la fusió entre arquitectura i escultura.

La resta d'art clàssic i posteriorment el renaixement i el neoclassicisme estaran influenciats per

l'estil grec i per el Partenó.