“Principis i elements de la intervenció

psicopedagògica”

PAC 1

Laura Riera Fernández

1r semestre Curs 2022-2023
 Fonaments de l'assessorament i la intervenció psicopedagògica
Laura Riera Fernández

Projecte i programa d’intervenció psicopedagògica a alumnes d’educació

especial
FASE 1: 1.1 Pauta d’anàlisi:
La següent intervenció va destinada al camp de l’educació formal, envers el
desenvolupament personal i cognitiu dels estudiants d’una escola concertada. Concretament
dirigit al grup d’educació especial de les aules de quart de primària.

El professional d’aquest programa serà el psicopedagog encarregat del grup d’educació

especial d’aquest curs, ja que és la persona que està al cas del procés d’aprenentatge
d’aquests estudiants. La seva posició constarà en el disseny de la planificació detallada, on
ha de tenir en compte els aspectes que es volen treballar. La implementació, la qual suposa
l’efectivitat del projecte als destinataris. L’aportació de recursos, el professional ha
d’assegurar que hi hagi suficients recursos per fer possible el projecte. Proporcionar
suport motivacional i emocional als nens i nenes perquè treballin amb una actitud positiva
i d’esforç. L’avaluació i comparació, on el professional haurà de realitzar una avaluació
abans i després de la implementació del programa. I finalment comunicar els resultats,
juntament amb la realització d’informes per a mostrar els resultats obtinguts.

El nivell d’intervenció és grupal, ja que treballarem amb un col·lectiu reduït dins d’una
institució, en aquest cas una escola. Dins d’aquesta ens centrem en el curs de quart de
primària, concretament en el grup d’educació especial. La demanda és incorporar
entrenament cognitiu al grup d’educació especial de l’aula de quart de primària. El
rendiment acadèmic d’aquests nens i nenes és molt baix i no s’observen millores des de
cursos anteriors.

La demanda ve per part del psicopedagog de l’escola. Aquesta s’enfoca a l’aula de quart de
primària, els professionals que estan involucrats són: les dues tutores de les classes, ja que
hi ha dues línies de 4t i l’encarregat del grup d’educació especial, que és psicopedagog.
Els tres tenen la funció de supervisar en tots els aspectes als alumnes d’educació especial. El
projecte educatiu consta de la incorporació de sessions d’estimulació cognitiva un cop a la
setmana. Destacar el baix rendiment en aquest grup, l’existència de dificultats
d’aprenentatge, problemàtiques conductuals i casos de TDA i TDAH.

2

1.2 Elements descriptius de l’anàlisi:
ACTORS QUE INTERVENEN
Actor 1: Tutores 4t
● Són les tutores encarregades de la
classe de 4t A i B de primària des de fa
molts anys.
● Les seves tasques són orientar i guiar
als alumnes durant l’any escolar.
● Desconeixen els avantatges i la finalitat
de l’estimulació cognitiva.
Actor 2: Psicopedagog
● Actitud molt positiva amb una gran
vocació.
● Molt bona comunicació amb la tutora
de 4t.
● Orienta, supervisa i guia als nens/es
d’educació especial.
● Molt bon criteri psicopedagògic, confia
Fonaments de l'assessorament i la intervenció psicopedagògica
FASE PLANIFICACIÓ
FINALITATS DE L’ACTOR
Finalitats:
● Esperen que la nova integració del projecte
aconsegueixi una millora acadèmica als
alumnes d’educació especial.
● Volen que a través del projecte els nens i
nenes tinguin més autoestima.
Finalitats:
● Vol una millora en el rendiment acadèmic
dels alumnes d’educació especial.
● Assolir que els nens i nenes millorin la
capacitat de gestió emocional.
● Obtenir un seguiment més exhaustiu del
rendiment d’aquests alumnes.
Laura Riera Fernández
CONTINGUTS A TREBALLAR AMB
L’ACTOR
Continguts:
1. Conèixer i entendre la finalitat i
avantatges que aporta l’estimulació
cognitiva per a un futur implementar-la
al grup classe.
Continguts:
2. Assumir la responsabilitat de la
integració de l’estimulació cognitiva al
grup d’educació especial.
3. Aportar els recursos necessaris per a la
realització del projecte.
4. Conscienciar a les famílies de la
3

plenament en l’estimulació cognitiva.
● Té molt bon vincle amb els nens/es
d’educació especial.
Actor 3:
Alumnes Grup Educació Especial
● Grup format per cinc nens i nenes.
● Nens/es amb dificultats d’aprenentatge.
● Dos nens presenten trastorn de dèficit
d’atenció i hiperactivitat.
● Existència de males conductes.
● Alguns nens no tenen una bona
capacitat de gestió emocional.
Actor 4:
Famílies Grup Educació Especial
● Els pares i mares d’aquest grup no
tenen gaire comunicació amb l’escola.
● Sempre els hi sembla bé tot allò que
l’escola recomana pels seus fills.
Fonaments de l'assessorament i la intervenció psicopedagògica
● Millorar la comunicació entre l’escola i les
famílies dels nens i nenes d’educació
especial.
Finalitats:
● Realitzar un cop a la setmana exercicis
d’estimulació cognitiva.
● Aconseguir una millora i un
desenvolupament a les funcions
d’aprenentatge.
● Millorar la gestió emocional a través de
l’estimulació cognitiva.
Finalitats:
● Millorar la comunicació amb l’escola, per
poder estar al cas de tot allò que fan els seus
fills.
● Obtenir un seguiment de les millores
obtingudes pel projecte.
Laura Riera Fernández
implementació del projecte i necessitat
de la seva implicació.
Continguts:
5. Conscienciar de la dificultat
d’aprenentatge existent.
6. Reconèixer l’estimulació cognitiva com
a un recurs per a la seva millora.
Continguts:
7. Tenir més implicació en el procés
d’aprenentatge dels seus fills.
4
 Fonaments de l'assessorament i la intervenció psicopedagògica
Laura Riera Fernández

FASE EXECUCIÓ

RELACIÓ DE CONTINGUTS MODALITAT D'INTERVENCIÓ ORGANITZACIÓ DE L’ACCIÓ

Actor 1: Acció 1: Reunió entre les tutores i el Espai: sala de professors.
Tutores 4t psicopedagog per analitzar l’estimulació Temporització: 90 minuts.
Contingut 1. cognitiva juntament amb els seus avantatges. I fer Material: registre de la reunió.
una valoració de cada nen i nena.

Actor 2: Acció 2: Valoració i planificació de la Espai: sala de professors.

Psicopedagog intervenció amb la col·laboració de les tutores. Temporització: 60 minuts.
Contingut 2 i 3. Material: registre de la reunió.
Acció 3: El psicopedagog ha de posar-se en
Contingut 4. contacte amb la família de cada nen i nena per Espai: sala de reunions.
comunicar la implementació del projecte. Temporització: 30 minuts.
Material: registre de l’opinió de les famílies.

Actor 3: Acció 4: Els nens i nenes tindran una entrevista Espai: aula infantil.
Alumnes Grup Educació Especial individual dinàmica amb el psicopedagog per Temporització: 15 minuts.
Contingut 5 i 6. comunicar la integració de l’estimulació. Material: jocs i registre de la reunió.

Actor 4: Acció 5: Reunions amb l’escola, per comunicar Espai: sala de reunions.
Famílies Grup Educació Especial com veuen els seus fills durant la intervenció amb Temporització: 45 minuts.
Contingut 7. cada família. Material: registre d’aclaracions dels dubtes.

5
 Fonaments de l'assessorament i la intervenció psicopedagògica
Laura Riera Fernández

FASE AVALUACIÓ

RELACIÓ D’ACCIONS INDICADORS DE CANVI INSTRUMENTS DE REGISTRE I

D'INTERVENCIÓ ANÀLISI DEL CANVI
Actor 1: Tutores 4t
Acció 1: Reunió entre les tutores de 4t i el 1.1 Grau d’acceptació d’avantatges envers 1.1 Registre de l’evolució del nens i nenes del
psicopedagog. l’estimulació cognitiva i possible valoració grup d’educació especial durant el curs escolar.
1.1 Establir uns objectius. d’integrar el projecte a més aules.

Actor 2: Psicopedagog
Acció 2: Implementació de l’estimulació
cognitiva.
2.1 Modificar l’horari del grup d’educació 2.1 Incorporació de l’estimulació cognitiva un dia 2.1 Registre de les sessions d’estimulació
especial. a la setmana. cognitiva realitzades.
2.2 Delimitació dels continguts a treballar. 2.2 Especificació del contingut a treballar a cada 2.2 Registre setmanal dels continguts treballats.
sessió: atenció, memòria i funcions executives.

Acció 3: Mostrar l’eficàcia de la implementació

de l’estimulació cognitiva. 3.1 Informe individualitzat abans i després de la
3.1 Supervisió dels resultats. 3.1 Augment del rendiment dels nens i nenes. intervenció de l’estimulació cognitiva per a la
3.2 Comunicació del seguiment. 3.2 Calendari de reunions amb les famílies i/o la realització de la comparativa.
tutora. 3.2 Registre de les reunions.

6
 Fonaments de l'assessorament i la intervenció psicopedagògica
Laura Riera Fernández

Actor 3: Alumnes Grup Educació Especial

Acció 4: Realització de les sessions d’estimulació 4.1 Millora en el rendiment acadèmic i 4.2 Entrevista amb els nens i nenes a final de curs
cognitiva. emocional. envers el projecte.
4.1 Expectatives de millora.

Acció 5: Autoconsciència 5.1 Canvi en l’actitud dels nens i nenes. 5.1 Aparició d’actituds positives, receptives,
5.1 Assimilació de l’eficàcia de l’estimulació d’esforç i col·laboradores.
cognitiva.

Actor 4: Famílies Grup Educació Especial

Acció 6: Assistir a les reunions marcades pel 6.1 Millora en la comunicació. 6.1 Aparició d’actituds col·laboratives i
psicopedagog. receptives durant la implementació de la
6.1 Realització de les reunions per obtenir un intervenció.
feedback.

• Conclusions:
L'escola en què es portarà a terme el projecte d'intervenció, sempre ha tingut molta preocupació pel benestar dels seus alumnes. Des de fa uns
anys, han comprovat que els alumnes d'educació especial de les aules de primària no hi ha hagut millores en el rendiment. Per tant, s'ha optat
pel disseny d'una intervenció per a cobrir les necessitats d'aquests nens i nenes. En un principi havia el dubte de fer un pla individualitzat per a
cada nen i nena d'educació especial, però s'ha considerat que no és el més l'òptim, ja que els professionals no donarien l'abast. S'ha comprovat
que l'estimulació cognitiva aporta millores en la maduració del cervell, per tant, aconsegueix reforçar les funcions executives i cognitives, com
a resultat, s'espera que aquesta intervenció millori, per una banda, les capacitats mentals i per l'altre la gestió emocional.

7
 Fonaments de l'assessorament i la intervenció psicopedagògica
Laura Riera Fernández

La justificació teòrica de la pauta d’anàlisi.

El camp d'intervenció escollit ha sigut el d'educació formal, considero que estic més
familiaritzada en aquest camp, ja que per una part és el que em genera més interès i, per
altra banda, perquè el meu àmbit laboral està relacionat en el camp de l'educació formal, per
tant, durant el meu dia a dia estic exposada a problemàtiques d'aquest estil.

He escollit aquesta problemàtica, pel fet que considero que en moltes ocasions per l'escola
només és essencial el rendiment dels alumnes, és a dir, les qualificacions. Crec que falta la
visió més enllà d'aquestes qualificacions i treballar altres aspectes que puguin potenciar el
rendiment dels nens i nenes. En aquest cas he optat per l'estimulació cognitiva, considero
que no es té en compte en el camp de l'educació formal i crec que és una eina molt
enriquidora. L'estimulació cognitiva és definida pels autors Sara Villalba i Raúl Espert
(2014) com el conjunt de tècniques i estratègies que optimitzen l'eficàcia del funcionament
de les diferents capacitats i funcions cognitives (percepció, atenció, raonament, memòria,
llenguatge, processos d'orientació) mitjançant una sèrie de situacions i activitats concretes
que s'estructuren en allò que s'anomenen programes d'entrenament cognitiu.

Pel que fa a la posició del professional d'aquesta intervenció, he cregut oportú que fos el
responsable del grup d'educació especial per dues raons: La primera perquè és la figura que
més vincle té amb aquests alumnes i considero que aquest és un punt molt important. La
segona raó és pel fet que aquest professional està al corrent de tot el desenvolupament
d'aprenentatge d'aquests nens i nenes, per tant, és la figura que millor pot observar les
dificultats i les millores del grup d'educació especial.

La posició de cada professional en la intervenció, segons ens destaquen els materials de

Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica, ha de ser concretada, és a dir, ha
d'haver-hi uns rols que els professionals de la psicopedagogia han d'assumir (p.29). Per altra
banda, per obtenir una bona intervenció, és necessària la diferenciació de les tres fases, com
bé s'argumenta al material Model d'orientació educativa i intervenció psicoeducativa (p.39).
Segons el material de Principis i fonaments: en primer lloc, la fase de planificació, aquesta
consisteix a plasmar tota la informació de la intervenció, des de la seva finalitat, com i

8
 Fonaments de l'assessorament i la intervenció psicopedagògica
Laura Riera Fernández

quan s'implementarà i l'acció de cada actor (p.32). En el cas de la intervenció proposada,

consten quatre actors: el psicopedagog, les tutores de 4t, les famílies i el grup d'educació
especial, tots ells tenen en comú una mateixa finalitat, tot i que cadascú ho realitza a través
de diversos continguts. Cada contingut està adaptat a la finalitat de cada actor, fent que la
intervenció estigui coordinada i pugui esdevenir eficaç (p.43). En segon lloc, la fase
d'execució, aquesta fase és la que fa possible la implementació de la intervenció (p.33). En
aquest apartat és imprescindible que cada actor sigui assignat amb una o diverses accions al
seu abast. En el cas del psicopedagog, aquest serà el planificador i comunicador de, ja que
és l'actor més implicat i amb més càrrega de responsabilitats. I finalment, la fase
d'avaluació, aquí és indispensable la comunicació dels resultats durant i després de la
intervenció (p.33). Per altra banda, els indicadors també serveixen per contrastar si la
intervenció ha tingut algun efecte, com per exemple canvis d'actituds.

Al llarg de la realització del treball m'han anat sorgint dubtes, si bé és cert el camp
d'intervenció el tenia molt clar, el nivell no tant, ja que no era del tot conscient entre la
diferenciació de "nivell institucional" i "nivell grupal", llegint els exemples dels materials ho
vaig poder resoldre. Un altre dubte va ser etiquetar el professional de la intervenció, tenia
dues opcions, un expert extern de l'escola o un intern, finalment vaig optar per un
psicopedagog intern pel fet de l'existència d'un vincle entre el professional i els alumnes,
vaig creure que això afavoriria el programa. I finalment, en algunes ocasions em va resultar
complicat exemplificar algun indicador de canvi, ja que o poder no hi veia cap relació o no
eren del tot rellevants. Cal afegir que la coavaluació m'ha aportat millores i crítiques
constructives per a millorar la intervenció.

Per concloure aquest apartat, m'agradaria exposar la importància de la creació de pautes

d'anàlisis per a la correcta implementació d'intervencions com o similars a la meva, que ens
ajuda a tenir una adequada organització i una bona planificació de tot el que envolta
incorporar una intervenció, el psicopedagog ha de ser molt conscient de tots els aspectes a
tenir en compte, preveure les possibles accions necessàries i marcar uns objectius a assolir.
El material de consulta m'ha resultat de gran utilitat a l'hora d'elaborar la pauta, ja que en
aquest està molt ben argumentat i exemplificat, la qual cosa ha facilitat la feina.

9
 Fonaments de l'assessorament i la intervenció psicopedagògica
Laura Riera Fernández

FASE 2: Coavaluació al company

SÍ Cal millorar NO

La pauta s’inicia amb una descripció del camp d’intervenció, la x

posició del professional i el nivell d’intervenció.

Es defineix clarament la demanda/problema/incident crític. x

Es contextualitza la demanda (institució, professionals, x

projecte...)

S’han establert les 3 fases d’anàlisi (planificació, execució i x

avaluació).

En la fase de planificació s’han definit tots els actors que hi x

intervenen amb una definició de concepcions, expectatives o
objectius.

S’han especificat un o més continguts a treballar amb cadascun x

dels actors.

En la fase d’execució s’ha establert una relació coherent entre x

els actors i les accions a portar a terme.

Totes les accions tenen alguna descripció sobre l’espai i el x

temps en què es portaran a terme.

A la fase de seguiment-avaluació s’han pensat indicadors de x

canvi per a cadascuna de les accions.

Cada indicador s’ha vinculat amb algun instrument de registre. x

10
 Fonaments de l'assessorament i la intervenció psicopedagògica
Laura Riera Fernández

Hi ha correlació i coherència entre tots els elements descrits en x

cadascuna de les fases. (És a dir, no hi ha cap oblit d’elements
descriptius en el pas d’una fase a l’altra)

La pauta inclou unes breus conclusions sobre l’evolució de la x

demanda/problema/incident crític.

Els aspectes formals de presentació de documents (marges, x

organització, títols, ...) són correctes, així com també
l’ortografia.

La pauta respecta l’extensió de 4 a 6 pàgines. x

● Especificar mínim 2 aspectes de la pauta que es volen subratllar perquè es consideren

rellevants, originals, ben fonamentats...

En primer lloc, considero que s’ha fet una bona pauta d’anàlisi i que la problemàtica em
sembla molt interessant. El camp i el nivell d’intervenció queda clar. La descripció del
centre ens permet contextualitzar-nos molt bé dins la problemàtica, es parla de com és
l’escola, les seves característiques: com per exemple que és una escola amb un nivell
d’integració cultural molt alt. I ens presenta en Hassan de manera molt detallada, d’igual
manera amb el seu context familiar i social. Un altre punt a destacar és que s’entén a la
perfecció les principals problemàtiques en separar-les en “a” i “b”, queda molt més clar
quins aspectes són els que s’han de treballar.

En segon lloc, les 3 fases d’anàlisis apareixen ben organitzades i especificades. Totes tres
tenen correlació i es mostren amb coherència. A cadascuna queda ben assenyalat els actors
amb les seves accions. I finalment, remarcar les conclusions, molt ben exposades, amb una
bona reflexió de l’estat d’avui a dia amb la incorporació de famílies nouvingudes al sistema
educatiu.

11
 Fonaments de l'assessorament i la intervenció psicopedagògica
Laura Riera Fernández

● Argumentar cadascun dels aspectes que en la llista de control s’hagin assenyalat amb
un “no” o un “cal millorar”. Caldrà justificar-ne el motiu i aportar suggeriments de
millora fonamentats en els materials de consulta.

A la pauta d’anàlisis poder he trobat a faltar la posició del professional, en aquest cas la del
psicopedagog de l’EAP, es podria afegir per exemple el disseny de la intervenció,
l’aportació de recursos, el suport emocional a en Hassan i a la família o la comunicació.
Crec que és un petit error, l’actor 4 considero que en comptes de psicòloga de l’EAP, hauria
de ser la psicopedagoga. Es podria afegir alguna finalitat més, com per exemple potenciar
l’aprenentatge d’en Hassan.

Pel que fa a les finalitats de l’actor de la família, es podria afegir un canvi en l’actitud del
pare, que sigui més proper a en Hassan per reforçar el vincle, la qual cosa podria augmentar
la seva autoestima i confiança.

Per altra banda, es pot incloure alguna intervenció més per a cada contingut. Per exemple,
en el contingut 2 com a intervenció es podria anar fent un seguiment quinzenal de l’estat
d’en Hassan per anar observant la seva evolució. En el contingut 4, es podria afegir una
acció la qual es donessin eines a la família per a treballar l’idioma (català o castellà) a casa,
juntament amb en Hassan.

I finalment, es podria considerar l’opció d’integrar un traductor o d’una persona que tingui
coneixement de la llengua de la família del Hassan per poder fer més profitosa la reunió
amb la família, ja que la dificultat del llenguatge serà un gran impediment.

12
 Fonaments de l'assessorament i la intervenció psicopedagògica
Laura Riera Fernández

FASE 3:
Reelaboració final del treball incorporant els comentaris i les contribucions extretes de
la coavaluació rebuda. Cal que reflexioneu sobre els motius que heu triat per
incorporar les contribucions que us han fet els companys/es i ho justifiqueu amb els
materials de consulta.

La coavaluació m'ha ajudat a perfeccionar aquells petits detalls que no vaig tenir en compte,
cal dir que han sigut crítiques constructives que serveixen per a la millora del treball.

Una de les millores que m'ha recomanat la companya en la coavaluació ha sigut una diferent
organització de les organitzacions de l'acció de la fase d'execució, és cert que en la majoria
d'elles havia especificat només un registre de la reunió, ja que la majoria d'accions són
reunions o entrevistes, tot i això, seria bo que alguna es presentés de manera diferent.
L'acció 4 ha sigut modificada, he incorporat que l'entrevista dels nens i nenes del grup
d'educació especial sigui dinàmica, per tant, amb jocs i que l'espai sigui a una aula infantil,
així el nen/a se sentirà més còmode. Com bé s'exposa en el material Models d'orientació
educativa i intervenció psicoeducativa, és important l'eficàcia de les reunions (p.34), doncs,
és essencial que el nen o nena estigui el més còmode possible per a poder extreure tot el que
és necessari per a la intervenció. També és molt rellevant donar-los suport i
acompanyament, així que en aquest cas una entrevista ordinària amb els nens no seria el més
efectiu, per això s'ha optat fer-ho d'una manera més entretinguda.

Una altra millora és relacionada amb les conclusions, les quals podrien ser amb més
profunditat i argumentació, per tant, les he modificat una mica, ja que m'ha semblat correcte
l'aportació. He de dir que no tinc molt de marge en les conclusions, però he detallat amb
més claredat el perquè d'aquesta intervenció juntament amb una millor explicació de la
demanda.

13
 Fonaments de l'assessorament i la intervenció psicopedagògica
Laura Riera Fernández

BIBLIOGRAFIA

Badia, A. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Barcelona:

Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Espert Tortajada, R., Villalba Agustín, S. (2014). Estimulación cognitiva: una revisión
neuropsicológica. Therapeia, (6), 73-93

Monereo, C., & Castelló, M. (2004). Un model per a l’anàlisi de contextos d’assessorament
psicopedagògic en educació formal. A T. Mauri, C. Monereo & A. Badia (Coords.), La
pràctica psicopedagògica en educació formal (volum I) (pp. 54-74). Barcelona: Fundació
per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Montero, C. Models d'orientació educativa i intervenció psicoeducativa. Editorial UOC.

14