Àrea Social i de la

Comunicació: Intervenció i
estimulació
GRUPS DE FAMÍLIES
CSMIJ MANRESA
QUÈ OBSERVEM? ALTERACIÓ en l’àrea SOCIAL i de la COMUNICACIÓ
1. Precursors socials no adquirits
2. En la Reciprocitat socioemocional
3. En l'ús i la comprensió de la comunicació no verbal
4. En l’establiment de relacions adequades amb iguals
5. En l'ús i comprensió del llenguatge en un context social
Dèficits reconeixement i
Dificultats atenció comprensió de les emocions
conjunta (comparteix poc les
activitats, experiències, presta poca atenció
a l'altre->alt. comprensió emocional, Dèficits en habilitats mentalistes
llenguatge, comunicació no verbal, (habilitats per anticipar, predir i comprendre els
mentalisme) estats mentals propis i aliens)

Poc gaudi compartit No comprensió relacions entre

(capacitat per gaudir d'una interacció, fer
situació més atractiva)
iguals, relacions d'amistat (no
compren rols i conducta esperada)

Baixa capacitat d'imitació

(no observa, no imita, no aprèn per model) BAIXA GENERALITZACIÓ
(dificultats adoptar del que s’aprèn a una situació per
una situació similar)
RIGIDESA COGNITIVA (novetats, canvis,
frustració quan no es compleixen expectatives, dificultats
generar pensament alteranatiu i imaginar conseqüències
en situacions no viscudes)

NECESSITAT D'ESTRUCTURA INTERESSOS ESPECIALS PROCESSAMENT SENSORIAL

(què s'espera de mi en una situació concreta) (utilitzar per captar atenció en la relació) (entorn amable)

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

QUÈ OBSERVEM? ALTERACIÓ en l’àrea SOCIAL i de la COMUNICACIÓ
1. Precursors socials no adquirits
2. En la Reciprocitat socioemocional
3. En l'ús i la comprensió de la comunicació no verbal
NECESSITAT D’ESTRUCTURA
4. En l’establiment de relacions adequades amb iguals
5. En l'ús i comprensió del llenguatge en un context social
(què s'espera de mi en una situació concreta)
Dèficits reconeixement i
Dificultats atenció comprensió de les emocions
conjunta (comparteix poc les
•
activitats,Li he anticipat
experiències, el
presta poca
a l'altre->alt. comprensió emocional,
què
atenciópassarà? (com serà la situació, durada...)
Dèficits en habilitats mentalistes
llenguatge, comunicació no verbal, (habilitats per anticipar, predir i comprendre els
• Li he explicat quina
mentalisme) és la conducta que s'espera d'ell/a? estats mentals propis i aliens)

Poc gaudi compartit No comprensió relacions entre

•(capacitat
Ha entès el què s'espera d'ell/a? Li he preguntat què ha entès?
per gaudir d'una interacció, fer
situació més atractiva)
iguals, relacions d'amistat (no
compren rols i conducta esperada)
• Estic utilitzant els suports visuals possibles per acompanyar la meva demanda i fer-la més
Baixa capacitat d'imitació
comprensible? (pictos, llistes, horaris...)
(no observa, no imita, no aprèn per model) BAIXA GENERALITZACIÓ
(dificultats adoptar del que s’aprèn a una situació per
• Estic utilitzant els suportsRIGIDESA
visuals que l'ajudin a estructurar-se
COGNITIVA (novetats, canvis, en temps iuna espai? (durada
situació similar)

activitat, què faré després...)

frustració quan no es compleixen expectatives, dificultats
generar pensament alteranatiu i imaginar conseqüències
en situacions no viscudes)
• Puc reduir la demanda del què ha de fer en passos més petits fins arribar a l'objectiu final?
(metàfora: pujar esgraons escala, encadenament cap enrere)
NECESSITAT D'ESTRUCTURA INTERESSOS ESPECIALS
(què s'espera de mi en una situació concreta) (utilitzar per captar atenció en la relació)

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

QUÈ OBSERVEM? ALTERACIÓ en l’àrea SOCIAL i de la COMUNICACIÓ
1. Precursors socials no adquirits
2. En la Reciprocitat socioemocional
3. En l'ús i la comprensió de la comunicació no verbal
4. En l’establiment de relacions adequades amb iguals

INTERESSOS ESPECIALS Dèficits reconeixement i

5. En l'ús i comprensió del llenguatge en un context social

Dificultats atenció
(utilitzar
conjunta (comparteix poc les
per captar l’atenció en la relació)
comprensió de les emocions

activitats, experiències, presta poca atenció

a l'altre->alt. comprensió emocional, Dèficits en habilitats mentalistes
• Ús
llenguatge, del seunointerès
comunicació verbal, per: (habilitats per anticipar, predir i comprendre els
mentalisme) estats mentals propis i aliens)
– captar la seva atenció en la interacció: converses, activitats compartides
Poc–gaudi aconseguir
compartit gaudi compartit en la interacció No comprensió relacions entre
– fomentar imitació (jo
(capacitat per gaudir d'una interacció, fer l'imito a ell, tinc/faig el què li interessa, es fixa en
iguals, mi, m'imita,
relacions d'amistat (no
introdueixo variants)
situació més atractiva)
compren rols i conducta esperada)

Baixa capacitat d'imitació

•(noÚs d'interès
observa, no imita,com a per
no aprèn reforç
model)positiu del què volem aconseguir (pactes, anticipació)
BAIXA GENERALITZACIÓ
(dificultats adoptar del que s’aprèn a una situació per
una situació similar)
• Ús d'estructura i anticipació
RIGIDESArespecte estona que
COGNITIVA podràcanvis,
(novetats, dedicar a l'interès i estona que
haurà de fer altres activitats
frustració quan no es compleixen expectatives, dificultats
generar pensament alteranatiu i imaginar conseqüències
en situacions no viscudes)

NECESSITAT D'ESTRUCTURA INTERESSOS ESPECIALS

(què s'espera de mi en una situació concreta) (utilitzar per captar atenció en la relació)

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

Objectius diana per l'estimulació psicosocial:
Infants <6 anys
- Habilitats d'atenció conjunta: Compartir una
experiència/activitat amb algú: mirant, mostrant,
assenyalant, donant, compartint materials...
- Gaudi compartit: Temps de gaudi que es dóna en
les activitats compartides.
- Imitació
- Joc funcional
Sessions diàries d'activitats basades en interessos
del nen que fomentin aquest tipus d'activitats
(Sessió de joc i comunicació en continguts
específics).
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
Infants >6 anys-adolescència/adults joves
- Habilitats de regulació emocional
- Habilitats per gestionar conflictes i mals
entesos (solució de problemes)
- Habilitats de comprensió social
- Habilitats per desenvolupar relacions socials
amb iguals
Intervencions en situacions de l'entorn natural (casa,
escola, activitats de lleure) + grups habilitats socials
en entorn clínic
Tècniques de videomodeling i feedback
Guions i històries socials
 QUÈ OBSERVEM? ALTERACIÓ en l’àrea SOCIAL i de la COMUNICACIÓ DIFICULTATS en el LLENGUATGE EN
1. Precursors socials no adquirits CONTEXT SOCIAL, treballar:
5
2. En la Reciprocitat socioemocional
3. En l'ús i la comprensió de la comunicació no verbal 1. Conversa
4. En l’establiment de relacions adequades amb iguals
5. En l'ús i comprensió del llenguatge en un context social

1 PRECURSORS de la sòciocomunicació NO
ADQUIRITS, treballar:

1. ATENCIÓ CONJUNTA
2. GAUDI COMPARTIT
3. IMITACIÓ
4. JOC FUNCIONAL ... SIMBÒLIC DIFICULTATS en les RELACIONS AMB
IGUALS, treballar: 4
DIFICULTATS en la RECIPROCITAT
2 1. Participació activitats grupals
socioemocional, treballar:
2. Abordar iniciatives i conductes
inadequades
1. Comprensió emocional
3. Mentalisme
2. Comprensió social
DIFICULTATS en la
3 COMUNICACIÓ NO VERBAL,
treballar:

1. Comprensió emocional

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Desenvolupament social

Nivell de desenvolupament social

• Proximitat cap a altres.

• Activitats paral·leles.
• Observar als altres / imitar.
• Respondre de manera cooperativa / compartir.
• Aprendre a seguir torns.
• Seguir regles.
• Interacció recíproca (Tª de la ment).

*Tenir en compte nivell aconseguit per saber a partir d'on començar a estimular.

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Desenvolupament
- Crear rutina dinssocial
(15')
estructura diària per practicar

Nivell de desenvolupament social

- Presentar rutina dins horari visual (després d'una
activitat concreta, abans d'una activitat motivadora)

-Partim del seu interès per captar la seva atenció i

• Proximitat cap a altres. que busqui la proximitat i compartir l'activitat.
• Activitats paral·leles.
- Em poso en el camp visual de l'infant (fa activitat
• Observar als altres / imitar. però ja li dono un sentit social)
• Respondre de manera cooperativa / compartir.
• Aprendre a seguir torns. - Activitats curtes, d'acció reacció.
• Seguir regles. - Quan captem la seva atenció podem introduir
• Interacció recíproca (Tª de la ment).variants.

- Reforço aproximacions (reforç material, social)

*Tenir en compte nivell aconseguit per saber a partir d'on començar a estimular.
- Vetllar gaudi compartit, voldrà repetir,
s'interessarà per relacionar-se
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
 Desenvolupament social
- Crear rutina dins estructura diària per
practicar (15')

Nivell de desenvolupament d'una

social
- Presentar rutina dins horari visual (després
activitat concreta, abans d'una activitat
motivadora)
• Proximitat cap a altres. - em poso en el camp visual de l'infant (fa
• Activitats paral·leles. activitat però ja li dono un sentit social)
• Observar als altres / imitar.
- Partim del seu interès, observo què fa i
• Respondre de manera cooperativa / l'imito
compartir.
per captar el seu interès
• Aprendre a seguir torns.
• Seguir regles. - Introduiexo variants (nous objectes, noves
• Interacció recíproca (Tª de la ment). activitats)
- Reforço aproximacions a l'imitació
*Tenir en compte nivell aconseguit per saber a partir d'on començar a estimular.
- Vetllar gaudi compartit, voldrà repetir,
s'interessarà per relacionar-se
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
 - Crear rutina dins estructura diària per practicar (15')
Desenvolupament
- Presentar rutinasocial
dins horari visual (després d'una
activitat concreta, abans d'una activitat motivadora)

Nivell de desenvolupament -però

social
em poso en el camp visual de l'infant (fa activitat
ja li dono un sentit social)

- Activitats que fem conjuntament per arribar a

• Proximitat cap a altres.
• Activitats paral·leles.
• Observar als altres / imitar.
• Respondre de manera
cooperativa /compartir.
• Aprendre a seguir torns.
• Seguir regles.
• Interacció recíproca (Tª de la ment).
objectiu comú (partir d'interès): torres de blocs,
trencaclosques
- Activitats que hem de repartir material (partir
d'interès)
- Desglossar en més fàcil:
- marcant estona que ha de compartir
- començant 1 a 1. primer amb adult, després
companys

- Establir regles abans: Anticipar conducta esperada,

*Tenir en compte nivell aconseguit per saber a partir d'onde
ajuda començar a estimular.
suports visuals, economies de fitxes
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
 Desenvolupament social
- Crear rutina dins estructura diària per practicar
(15')

Nivell de desenvolupament social

- Presentar rutina dins horari visual (després
d'una activitat concreta, abans d'una activitat
motivadora)
• Proximitat cap a altres. - Puc estructurar de forma fàcil com fer els
• Activitats paral·leles. torns?
• Observar als altres / imitar. - objecte: qui té l'objecte té el torn
• Respondre de manera cooperativa / compartir.
- llista de noms per seguir el torn
- explico i acompanyo de suports visuals
• Aprendre a seguir torns. conducta esperada quan és el meu torn i
• Seguir regles. quan m'he d'esperar
• Interacció recíproca (Tª de la ment). - Allargo progressivament l'espera al torn

- Reforço aproximacions
*Tenir en compte nivell aconseguit per saber a partir d'on començar a estimular.

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Desenvolupament social
- Anticipar-les
Nivell de desenvolupament social
- Simplificar-les

• Proximitat cap a altres. - Fer-les visuals

• Activitats paral·leles.
• Observar als altres / imitar. - Explicar conducta esperada
• Respondre de manera cooperativa / compartir.
• Aprendre a seguir torns. - Explicar excepcions
• Seguir regles.
- Explicar conducta esperada si algú no
• Interacció recíproca (Tª de la ment). segueix regles

- Variar-les de forma progressiva i

*Tenir en compte nivell aconseguit per saber a partir d'on començar a estimular.
anticipada per treballar flexibilitat

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 - Guions socials, històries socials. (fer visual
Desenvolupament social comportament social + especificar conducta esperada
i conseqüències)
• Guió social: Fer visuals els passos o les
instruccions a seguir per desenvolupar habilitats

Nivell de desenvolupament social

• Proximitat cap a altres.
• Activitats paral·leles.
• Observar als altres / imitar.
• Respondre de manera cooperativa / compartir.- Es esperable aquesta conducta? Perquè?
• Aprendre a seguir torns.
• Seguir regles.
• Interacció recíproca (Tª de la ment).
socials genèriques (saludar, demanar per jugar...).
- • Història social: Història que fa comprensible una
situació concreta, descrivint perspectiva (emocions,
pensaments, intencions) de totes les persones i
donant guia de conducta per resoldre la situació.
- Reflexió sobre conducta social pròpia, observada
en altres o en vídeos:
- Què penses? Què pensen els altres?
- Com et sents? Com se senten els altres?
- Quina intenció tens? Quina intenció tenen els altres?
- Altres maneres de resoldre-ho? (analitzar conseqüències
per triar la millor opció).

SEMPRE ELS SUPORTS VISUALS COM IMATGES

*Tenir en compte nivell aconseguit per saber a partir d'on començar a estimular.
O ESCRITS FACILITARAN LA COMPRENSIÓ I
PARTICIPACIÓ.
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
 QUÈ OBSERVEM? ALTERACIÓ en l’àrea SOCIAL i de la COMUNICACIÓ DIFICULTATS en el LLENGUATGE EN
1. Precursors socials no adquirits CONTEXT SOCIAL, treballar:
5
2. En la Reciprocitat socioemocional
3. En l'ús i la comprensió de la comunicació no verbal 1. Conversa
4. En l’establiment de relacions adequades amb iguals
5. En l'ús i comprensió del llenguatge en un context social

1 PRECURSORS de la sòciocomunicació NO
ADQUIRITS, treballar:

1. ATENCIÓ CONJUNTA
2. GAUDI COMPARTIT
3. IMITACIÓ
4. JOC FUNCIONAL ... SIMBÒLIC DIFICULTATS en les RELACIONS AMB
IGUALS, treballar: 4
DIFICULTATS en la RECIPROCITAT
2 1. Participació activitats grupals:
socioemocional, treballar:
2. Abordar iniciatives i conductes
inadequades
1. Comprensió emocional:
3. Mentalisme
– Identificar emocions pròpies i dels altres
– Posar nom a les emocions DIFICULTATS en la
– Relacionar emocions amb situacions 3 COMUNICACIÓ NO VERBAL,
viscudes treballar:
– Expressar i compartir emocions
2. Comprensió social: 1. Comprensió emocional:
– Històries i guions socials – Identificar expressions (facials,
gestuals...) emocionals pròpies
i dels altres
– Explicitar el perquè de la
comunicació no verbal
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
 Abordatge comprensió emocional (I)
• Treballar la PSICOEDUCACIÓ EMOCIONAL (PE):
– Identificar emocions pròpies, senyals del cos…
– Identificar emocions en els altres
– Posar nom a les emocions
– Relacionar emocions amb situacions viscudes
– Expressar emocions
– Compartir emocions
– Explicitar el perquè de les
expressions emocionals
(fer explícit allò implícit)

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Abordatge comprensió emocional (I)
• Matisar i acompanyar amb gestos i expressió emocional
clara els missatges. Fer-lo adonar de l'expressió pròpia i de
la dels altres.

• Ser CLARS i SENZILLS en l'explicació de com se senten les

persones segons la situació.

• Posar paraules a les emocions (les que sent ell i les dels
altres) en situacions de la vida quotidiana.

• Treballar contes o històries amb contingut emocional bàsic

amb imatges i fer-los partíceps; donar-los temps per pensar.

https://www.youtube.com/watch?v=73igr2Xclkc
https://natibergada.cat/35-contes-imprescindibles-per-treballar-les-
emocions/
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
 Abordatge comprensió emocional (II)
Treballar les EMOCIONS:
• Representacions en “viu” (avorrit, disgustat, cansat, seriós,
preocupat, trist, etc.).
• Relacionar emoció bàsica amb situació.
• Relacionar emoció bàsica amb desig.
• Diferenciar allò que es creu que passa amb allò que es desitja.
• Diferenciar allò que es pensa d'allò que es diu.
• Elaborar plafó amb imatges d'emocions i identificar l'emoció que
se sent en una situació concreta.
• Termòmetre d'emocions.
• Fer explícit allò implícit. Pex: què ens ajuda a identificar
les emocions a través de l’expressió facial.

Materials/recursos:
 En la Mente I (Monfort i Monfort)
 web: El sonido de la hierbaGrups
al crecer
de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
 Abordatge de la Comprensió Social:
La Història social (I)
• Història breu (20-150p) que serveix per aclarir situacions difícils
o confuses (Gray, 1997). Proporciona informació sobre el què la
gent pensa o sent en una situació, es reflecteixen els senyals
socials, i és un guió amb el què cal dir i fer, és a dir, serveixen per
identificar la resposta desitjada i adequada.

• Poden anar acompanyades de suport visual durant la construcció

de la mateixa; d'aquesta manera s'aconsegueix més atenció i
integració del missatge.

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Abordatge de la Comprensió Social:
La Història social (II)

• La història social:
– Ha d'estar escrita en primera persona.
– Ha d'incloure diferents tipus de frases:
1. Frases descriptives. Donen informació sobre el tema que
parlarem.
2. Frases directives. Dirigeixen els seus actes.
3. Frases perspectives. Expliquem què pot passar i com es pot
sentir amb el què passi.
4. Frases de control. Resum del què ha de fer. Al final de la història

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

En primera Descriptives:
persona:

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

Descriptives:

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

Directives: Perspectives:

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

De control. Resum:

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Abordatge de la Comprensió Social:
El Guió social
• El guió social respon a 4 preguntes:
– Explica el motiu de l’acte social, perquè les coses es fan així. Perquè la
gent se saluda quan es veu, perquè els altres esperen que els saludis, perquè se
celebra un aniversari...
– Descriu la mecànica de l’acte social. Tipus de salutació segons l’hora, segons
sigui adult o nen, frases adequades, ordre dels comentaris, tempos...
– Ensenya les habilitats socials concretes implicades. Mirar a la cara,
somriure, responent a les preguntes, seguint la conversa...
– Mostra les conseqüències emocionals i conductuals de les actuacions
i les respostes que hagim tingut.

GUIÓ
SOCIAL

Font: El sonido de la hierba al

crecer / Equiposidi.com Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
 RECURSOS PER ELABORAR HISTÒRIES SOCIALS:

ELABORACIÓN DE HISTORIAS SOCIALES PARA PERSONAS CON TEA. Asociación Tajibo

http://www.autismonavarra.com/wp-content/uploads/2012/06/HISTORIAS-SOCIALES.pdf: Podeu trobar

exemples d'històries socials elaborades per diferents temàtiques

HISTORIA-SOCIAL-conflictos-con-compañeros-2.pdf (centroacadia.es)

Crear Historias Sociales Para Adolescentes y Autismo | Ejemplos de Historias Sociales

(storyboardthat.com)

Exemple història
WEBINAR EDUCATIO:
social: pressió
taller Les històries soicals
social
per a TEA

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 QUÈ OBSERVEM? ALTERACIÓ en l’àrea SOCIAL i de la COMUNICACIÓ DIFICULTATS en el LLENGUATGE EN
1. Precursors socials no adquirits CONTEXT SOCIAL, treballar:
5
2. En la Reciprocitat socioemocional
3. En l'ús i la comprensió de la comunicació no verbal 1. Conversa
4. En l’establiment de relacions adequades amb iguals
5. En l'ús i comprensió del llenguatge en un context social

1 PRECURSORS de la sòciocomunicació NO
ADQUIRITS, treballar:

1. ATENCIÓ CONJUNTA
2. GAUDI COMPARTIT
3. IMITACIÓ
4. JOC FUNCIONAL ... SIMBÒLIC DIFICULTATS en les RELACIONS AMB
IGUALS, treballar: 4
DIFICULTATS en la RECIPROCITAT
2 1. Participació activitats grupals:
socioemocional, treballar:
– Estructurar i anticipar
– Motivadors i reforçadors
1. Comprensió emocional:
– Guions i històries socials
– Identificar emocions pròpies i dels altres
DIFICULTATS en la 2. Abordar iniciatives i conductes
– Posar nom a les emocions
COMUNICACIÓ NO VERBAL, inadequades
– Relacionar emocions amb situacions 3 – Històries i guions socials
viscudes treballar:
3. Mentalisme
– Expressar i compartir emocions
1. Comprensió emocional: – Perspectiva de l’altre
2. Comprensió social:
– Identificar expressions (facials, – Intencions, manipulacions, enganys
– Històries i guions socials
gestuals...) emocionals pròpies – Detectar comportaments socials erronis
i dels altres – Anticipar què passarà
– Explicitar el perquè de la – Explicitar allò que ja se sap
comunicació no verbal – Solució de problemes socials
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
 Fomentar participació en activitats grupals
Ajudar-lo marcant:
– L'ESTRUCTURA: “Primer jugarem a la bomba i després a cotxes”.

– DESCRIURE L'OBJECTIU DEL JOC, de forma clara i amb ajuda física o de model.
Ex: “Tots els nens ens posem drets formant una rotllana. Hem de passar-nos la bola, una a un. Quan hagi passat una
estona la bola ens mullarà amb l'aigua que porta a dins. A vegades, et pot mullar a tu, a vegades a un altre nen. Qui es mulli
quedarà eliminat”.

– FER ÚS DE MOTIVADORS: Començar jugant amb altres nens a coses que li agradin (Ex:
l'aigua li agrada molt).

– DESGLOSSAR L'APRENENTATGE DEL JOC, planificant objectius senzills i anar augmentant

la dificultat de manera gradual.
• Ensenyar-li una versió més senzilla del joc
• Ensenyar-li a jugar amb un adult, augmentant dificultat gradual
• Ensenyar-li a jugar 1 a 1, després amb 2 nens...
• Ensenyar-li a jugar amb nens de la seva edat (és l’objectiu final)

Si presenta dificultat per tolerar la frustració, important anticipar les opcions, explicar conducta
esperada, estratègies per autorregular-se i reforç positiu (social, economia de fitxes...).

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

Suport visual per explicar normes d'un joc:

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Història social Si presenta dificultat per
Guanyar o perdre en tolerar la frustració:
un joc i estratègies 1. Anticipar opcions
d'autoregulació 2. Explicar conducta esperada
emocional: 3. Estratègies autorregulació
4. Reforç de la conducta
esperada (social, economia
de fitxes...).

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

Exemples d'economies de fitxes per conducta de tolerar frustració durant joc:

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

Exemples d'economies de fitxes per conducta esperada durant joc:

PARTICIPO

SI M'ENFADO, HO DIC
PERÒ NO PICO NI
TRENCO COSES

FELICITO EL QUE
GUANYA

ESPERO EL
TORN
SI M'ENFADO,
DEMANO TEMPS
PER CALMAR-ME

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Abordatge de les iniciatives i conductes inadequades a nivell
relacional (ex. pren les coses, pica, acostaments no adequats...)
– Avisar-lo de manera CLARA, SENZILLA I TRANQUIL·LA, que allò no es
fa i per quin motiu no es fa (s'expliquen les conseqüències socials i
emocionals).

– Explicar-li de manera CLARA, BREU I SENZILLA com ha de fer-ho

(amb ajuda d'un model i amb ajuda verbal).
• Ex: “Has de dir: m'ho deixes? I així podràs...”.

– Substituir allò inadequat per allò adequat, donant-li una explicació sobre
la repercussió positiva o negativa.

– Pot ser útil anticipar-nos a la situació explicant la conducta esperada

(amb ajuda de suport visual, si cal) i poder reforçar positivament el
compliment d'aquestes conductes.

– Ús de guions socials (suport per la comprensió)

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
Guió social per explicar
les conseqüències
d'una conducta
inadequada:

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

Guió social per explicar la conducta esperada i la conducta no esperada quan
SALUDEM:

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
Exemple de guions socials per conductes inadequades a nivell relacional:

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

Guió social per anticipar com fer demandes i conseqüències:

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Abordatge Mentalisme (I)
• Treballar amb contes com la Caputxeta, Pinotxo, Blancaneus, etc.
en edats entre els 5-8 anys, per:
1. Detectar les intencions, les manipulacions i els enganys dels
personatges.
2. Anticipar la reacció dels altres i el perquè del què es fa.

• Treballar diferents aspectes amb vídeos (Mr. Bean/Xai Shaun):

1. Detectar comportaments socials erronis i emocions i
pensaments dels personatges:
– Entendre el missatge social.
– Detectar la intenció dels diferents personatges.
– Detectar les equivocacions del comportament social.
2. Anticipar què passarà.
3. Analitzar què s'hauria de fer.
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
 Abordatge Mentalisme (II)

• Ensenyar de manera explícita, allò que en molts casos no necessita un

ensenyament formal. No hem de donar res per suposat.
1. Quan algú et fa un regal, sempre hem de donar les gràcies, encara que el regal no
t'agradi.
2. Quan algú ens explica una cosa que ha fet molt bé, hem d'elogiar-lo i felicitar-lo per
la tasca realitzada.
3. Explicar que hi ha les mentides piadoses. 3.
2.
1.

En la Mente I: les mentides piadoses

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Abordatge Mentalisme (III)
• Treballar la perspectiva de l’altre a través d’activitats:
1. Situar vàries persones/infants en una habitació i demanar a cada un que indiqui
quines coses estan a la vista de cadascú (punt de vista propi i el dels altres).
2. Jocs de presa de perspectiva (Quién es quién, o exemples de Falsa Creença com
la tasca de Sally i Anne).
3. Joc Pictionary, joc de les pel·lícules, joc de mímica, joc de representar les cartes:
l'objectiu es centra en endevinar què està pensant l'altra persona a partir del
dibuix que realitza o a través del què està representant.
3.
3.
2.

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Abordatge Mentalisme (IV)
• Treballar solució de problemes:
1. Plantejar una situació de problema interpersonal (a ser possible en context natural) i
demanar que intenti inferir el punt de vista dels companys, a part del seu estat
emocional (es pot utilitzar suport d'història social), per tal d’arribar a una solució.
2. Vinyetes que representen situacions socials i resolució de problemes socials:
Històries de Schubi. 1. 2.

• Per treballar l'anticipació d'intencions: realitzar l'inici

d'una acció (ex. apropopar-se les mans a les sabates), parar i
demanar que indiqui què creu que farà la persona (lligar-se
les sabates).

• Per treballar el fer veure es pot fer mitjançant el joc simbòlic, fent substitucions
d'objectes i imaginant propietats no
Grups de presents
Famílies, i escenaris
CSMIJ Manresa. ALTHAIA imaginaris.
 Abordatge Mentalisme (V)
• Aprenentatge dels principals estats mentals:
– La percepció és CONEIXEMENT: una persona sap allò que veu.
– El DESIG es satisfà amb accions i objectes.
– FER VEURE implica la substitució d'un objecte del seu ús habitual.

• Recursos:
– Libres: En la Mente, En la Mente 2 (Monfort i Monfort)
– Pàgines web:
1. TEORÍA DE LA MENTE - cómo trabajarla paso a paso | Espectro autista |
Mente (scribd.com)
2. Teoría-de-la-mente-Anabel-Cornago-1.pdf (autismonavarra.com)
3. El sonido de la hierba al crecer

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 QUÈ OBSERVEM? ALTERACIÓ en l’àrea SOCIAL i de la COMUNICACIÓ DIFICULTATS en el LLENGUATGE EN
1. Precursors socials no adquirits CONTEXT SOCIAL, treballar:
5
2. En la Reciprocitat socioemocional
3. En l'ús i la comprensió de la comunicació no verbal 1. Conversa:
4. En l’establiment de relacions adequades amb iguals – Preguntes concretes, opcions de
5. En l'ús i comprensió del llenguatge en un context social resposta, contextualitzar, deixar temps
– Normes bàsiques de conversa
– Reciprocitat en la conversa
1 PRECURSORS de la sòciocomunicació NO
ADQUIRITS, treballar: – Intersessos i estructura
– Suports visuals
1. ATENCIÓ CONJUNTA – Pragmàtica: com dir les coses
2. GAUDI COMPARTIT – Ironies, metàfores, frases fetes
3. IMITACIÓ
4. JOC FUNCIONAL ... SIMBÒLIC DIFICULTATS en les RELACIONS AMB
IGUALS, treballar: 4
DIFICULTATS en la RECIPROCITAT
2 1. Participació activitats grupals:
socioemocional, treballar:
– Estructurar i anticipar
– Motivadors i reforçadors
1. Comprensió emocional:
– Guions i històries socials
– Identificar emocions pròpies i dels altres
DIFICULTATS en la 2. Abordar iniciatives i conductes
– Posar nom a les emocions
COMUNICACIÓ NO VERBAL, inadequades
– Relacionar emocions amb situacions 3 – Històries i guions socials
viscudes treballar:
3. Mentalisme
– Expressar i compartir emocions
1. Comprensió emocional: – Perspectiva de l’altre
2. Comprensió social:
– Identificar expressions (facials, – Intencions, manipulacions, enganys
– Històries i guions socials
gestuals...) emocionals pròpies – Detectar comportaments socials erronis
i dels altres – Anticipar què passarà
– Explicitar el perquè de la – Explicitar allò que ja se sap
comunicació no verbal – Solució de problemes socials
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
 Estratègies per fomentar la CONVERSA (I)
• Les PREGUNTES:
– Han de ser CONCRETES. On has anat de
vacances?
– Oferir OPCIONS de RESPOSTA, quan
NO RESPONGUI. On has anat, a la platja o
la muntanya?
– Evitar les preguntes OBERTES. Explica, què tal les vacances?
– Evitar les preguntes de SÍ/NO com a resposta. Has anat de vacances?
– Deixar TEMPS per contestar.
– Ús de SUPORTS VISUALS per centrar ATENCIÓ a la pregunta i facilitar
COMPRENSIÓ. Mentre es miren fotos de les vacances, es fan les preguntes, i
les imatges de les fotos serveixen de suport per donar una resposta.
– Abans de realitzar una pregunta, contextualitzar-la. Aquest estiu jo he anat
de vacances al càmping, a la muntanya. I tu, on has anat de vacances?
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
 Estratègies per fomentar la CONVERSA (II)
• NORMES BÀSIQUES de conversa:
– Miro als ULLS de l'altre, de qui parla
– ESCOLTO a l'altre i estic en SILENCI
– Parlo quan sigui el meu TORN
– No interrompo
– No m'enrotllo, no em faig pesat
– Parlo en un volum de veu normal
– Parlo a una velocitat adequada
– Parlo a una distància adequada
– No canvio de tema
– Quan acabi, li pregunto o faig un
comentari
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
 Estratègies per fomentar la CONVERSA (III)
• Ensenyar a mostrar reciprocitat en la
conversa:
– Ensenyar-li a preguntar allò mateix que se
li pregunta. Si se li pregunta Què has fet
aquest matí?, ha de respondre i preguntar
allò mateix, He anat amb bici, i tu?
– Ensenyar-li a aportar més informació
sobre allò que se li ha preguntat. He anat
amb bici. He anat amb el meu pare fins al
poble del costat. Hem fet 10 quilòmetres.
– Ensenyar-li a fer comentaris sobre el què
l’altra persona explica. La Costa Brava és
molt xula, però sempre fa molt vent. Us ha
fet bon temps? Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA
Guió visual per ajudar en la
reciprocitat
conversacional:

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Estratègies per fomentar la CONVERSA (IV)
• motivació per mantenir converses utilitzant els seus interessos marcant
una ESTRUCTURA.

– Primer parlarem de ...... i després m'expliques la pel·lícula del Senyor dels anells (podem especificar
l'estona que parlarem de cada tema).

• Davant de preguntes peculiars, ensenyar-li a introduir noves preguntes

adequades amb ajuda verbal/visual. Sovint realitzen aquest tipus de preguntes
per falta de comprensió social i de recursos.

• Davant de les preguntes repetitives sobre coses que ja saben la resposta, no

respondre i reconduir-ho cap a preguntes o temes adequats. Limitar
aquestes preguntes a moments específics del dia.

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

Guió social
per guiar
conversa
adequada:

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

Suport visual per facilitar
els tipus de preguntes
que es poden fer durant
una conversa:
QUI
QUÈ
ON
QUAN
PER QUÈ
COM

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

Guió visual per practicar i
concretar temes de
conversa. El suport visual
ajuda a parlar d'una
situació no present.

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Estratègies per fomentar la CONVERSA (V)
• Millorar la pragmàtica
comunicacional:

– Les AJUDES VERBALS de com dir

les coses (to, comunicació no
verbal...) són de gran ajuda.

– Ajudar-lo a fixar-se en situacions

REALS o en VÍDEOS, en la forma
com es diuen les coses i com això
influeix en el significat.

– Ensenyar-los a identificar ironies, metàfores i/o frases fetes (mitjançant

llibres, vídeos, situacions reals).
Aplicació per modular el to de veu: VOICE METER

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 Font:
Pinterest

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

Exemples de com treballar pragmàtica conversacional:

Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA

 QUÈ OBSERVEM? ALTERACIÓ en l’àrea SOCIAL i de la COMUNICACIÓ DIFICULTATS en el LLENGUATGE EN
1. Precursors socials no adquirits CONTEXT SOCIAL, treballar:
5
2. En la Reciprocitat socioemocional
3. En l'ús i la comprensió de la comunicació no verbal 1. Conversa:
4. En l’establiment de relacions adequades amb iguals – Preguntes concretes, opcions de
5. En l'ús i comprensió del llenguatge en un context social resposta, contextualitzar, deixar temps
– Normes bàsiques de conversa
– Reciprocitat en la conversa
1 PRECURSORS de la sòciocomunicació NO
ADQUIRITS, treballar: – Intersessos i estructura
– Suports visuals
1. ATENCIÓ CONJUNTA – Pragmàtica: com dir les coses
2. GAUDI COMPARTIT – Ironies, metàfores, frases fetes
3. IMITACIÓ
4. JOC FUNCIONAL ... SIMBÒLIC DIFICULTATS en les RELACIONS AMB
IGUALS, treballar: 4
DIFICULTATS en la RECIPROCITAT
2 1. Participació activitats grupals:
socioemocional, treballar:
– Estructurar i anticipar
– Motivadors i reforçadors
1. Comprensió emocional:
– Guions i històries socials
– Identificar emocions pròpies i dels altres
DIFICULTATS en la 2. Abordar iniciatives i conductes
– Posar nom a les emocions
COMUNICACIÓ NO VERBAL, inadequades
– Relacionar emocions amb situacions 3 – Històries i guions socials
viscudes treballar:
3. Mentalisme
– Expressar i compartir emocions
1. Comprensió emocional: – Perspectiva de l’altre
2. Comprensió social:
– Identificar expressions (facials, – Intencions, manipulacions, enganys
– Històries i guions socials
gestuals...) emocionals pròpies – Detectar comportaments socials erronis
i dels altres – Anticipar què passarà
– Explicitar el perquè de la – Explicitar allò que ja se sap
comunicació no verbal – Solució de problemes socials
Grups de Famílies, CSMIJ Manresa. ALTHAIA