1/5/24, 23:31 history

Leyes fundamentales: El fuero del trabajo(38), la ley

1
consultiva de las cortes(42), el fuero de los españoles(45), La
ley del referéndum nacional(45), ley de sucesión(47) - Els fets
de maig de 1937 a Barcelona van ser un enfrontament armat
entre grups antifeixistes, incloent anarquistes, comunistes i
brigades internacionals, que reflectien les divisions internes
del bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola. G.
negrin: Després dels fets de maig de 1937, els anarquistes i el
POUM van perdre influència, mentre que el PSUC
(comunistes) en va guanyar. Liderat per Juan Negrín, el
govern va intentar reforçar el front central i unificar les forces
militars i industrials. A Catalunya, es va formar un nou govern
amb tensions entre Negrín i Lluís Companys. Negrín va
traslladar el govern a Barcelona per controlar millor els
recursos econòmics i va intentar negociar amb Franco, però
va acabar defensant la resistència fins a l'exili, després de la
derrota de la República. g.largo caballero: va tenir lloc durant
la Guerra Civil Espanyola, principalment entre setembre de
1936 i maig de 1937. Com a líder del govern republicà, Largo
Caballero va intentar coordinar els esforços militars i polítics
per resistir l'avanç de les forces feixistes del general Franco.
Va promoure reformes socials com ara la nacionalització de
les indústries clau i la redistribució de terres, amb l'esperança
de guanyar el suport de les masses. No obstant això, el seu
govern va ser marcat per les tensions internes, especialment
amb els comunistes i altres faccions de l'esquerra. Va ser
obligat a dimitir després dels Fets de Maig de 1937, que van
reflectir les profundes divisions dins del bàndol republicà.
Del falangisme al nacionalcatolicisme: créixer malestar i
protestes per part de la població, per la duresa de les
2
condicions de vida i de treball de les persones.1948 hi va
haver una primera Vaga General a Bilbao i al 1951 va esclatar
un moviment de protesta popular a Barcelona (Vaga dels
Tramvies) per la pujada del preu del bitllet.1951, i davant la
situació que s'estava creant a Espanya, Franco va decidir fer
una remodelació del govern, amb la intenció d'apropar-se a
les potències occidentals. Aquest nou govern va obrir una
nova etapa que es va caracterizar per donar més pes als
catolics i que es va anomenar etapa del
NACIONALCATOLISME. Oposicio exterior franquisme:
Després de la Guerra Civil, prop de 500.000 republicans van
fugir d'Espanya, molts cap a França i altres països com Mèxic i
Argentina. Un gran nombre d'exiliats van romandre a fora
durant la dictadura, afectant greument la producció cultural i
la pèrdua de talent. A França, l'ocupació nazi va empitjorar la
situació dels exiliats, alguns van ser detinguts i retornats a
Franco. No obstant això, es va desenvolupar una oposició
important contra el règim de Franco, amb els governs
republicans basc i català operant des de l'exili. A Mexic, el
1945, es van reunir les Corts republicanes i es va formar un
nou govern republicà que va romandre a l'exili fins al 1977. A
Catalunya, després de la detenció i execució de Lluís
Companys, Josep Irla va assumir el càrrec de president de la
Generalitat, fins que Josep Tarradellas el va substituir al 1954.
Tot i això, la manca de cohesió entre les forces opositores va
dificultar la creació de plataformes unitàries per lluitar contra
el règim de Franco des de l'exterior.

3
ressorgiment de la conflictivitat social: A finals dels anys 40,
es va observar un ressorgiment del moviment de protesta
entre les classes treballadores a Espanya, que s'oposaven a
les condicions de vida i de treball precàries sota la dictadura
de Franco. Tant comunistes com anarquistes van liderar una
lluita política clandestina per refer les seves organitzacions,
mentre que fins i tot sectors catòlics com la HOAC van
començar a plantejar reivindicacions socials i laborals. Els
conflictes laborals es van intensificar especialment a
Barcelona, Sabadell i Terrassa a partir de 1946, provocats pels
baixos salaris i l'augment del cost de vida, amb vagues
generals com la del tèxtil a Manresa el 1946 i una altra a
Biscaia el 1947, tot i que totes van ser reprimides pel règim.
Destaca la vaga dels tramvies a Barcelona el 1951, que va
generar un boicot generalitzat i va ser resolta amb
cessaments. A més, va sorgir un moviment estudiantil oposat
al SEU i exigint llibertats polítiques, amb fets com la
manifestació a Madrid el 1956 i els Fets del Paranimf a la
Universitat de Barcelona el 1957, que van ser durament
reprimits per la policia i van estendre el moviment estudiantil
a altres universitats espanyoles.

about:blank 1/1