Antonella Fernández Delcaro Dret Processal I

Seminari 12/ NIU: 1601744 21 d’octubre de 2022

DRET PROCESSAL I. Pràctica avaluable individual I

Comentari dels quadres 13 i 15 de les Estadístiques Jurisdiccionals del 2021

El que podem observar en el quadre nº 13 de les Estadístiques Jurisdiccionals del 2021 referents al
recurs d'empara són les següents informacions:

En primer lloc, el dret que més s’invoca a l’ordre jurisdiccional civil és el dret a la tutela judicial
efectiva sense indefensió, amb un total de 1.160 recursos. A l’ordre jurisdiccional penal es dóna la
mateixa situació, es presenten 2.906 recursos invocant aquest dret. Pel que fa al social, es repeteix la
mateixa situació, amb un total de 247 recursos. Seguint amb els ordres jurisdiccionals, el contenciós-
administratiu també compleix amb l’estàndard, amb 1.802 recursos d’empara. Per últim, el militar,
també segueix les mateixes línies i amb un total de 22, fa que sumin entre tots els ordres
jurisdiccionals un total de 6.137 recursos d’empara que al·leguen el dret a la tutela judicial efectiva
sense indefensió.
El dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió es troba recollit a l’article 24.1 de la Constitució
Espanyola (CE). La tutela judicial efectiva s’encarrega de protegir els individus, persones físiques,
nacionals o estrangeres, titulars de dret i d’interessos legítims, i davant dels poders públics

En segon lloc, s’invoca en gran quantitat de recursos el dret a un procés amb totes les garanties. Pel
que fa a l’ordre jurisdiccional civil, van ser presentats durant l’any 2021, un total de 423 recursos. En
l’àmbit penal, 1.284, en el social, 83, en el contenciós-administratiu, 658 i en el militar, un total de 9
recursos, sumant entre tots cinc ordres un total de 2.457.
En aquest cas, el dret a un procés amb totes les garanties el recull l’article 24.2 de la CE i es basa en el
dret a la igualtat d’armes processals, el dret a la imparcialitat judicial i el dret a respectar-se la
immediació judicial penal i els seus efectes.

En tercer lloc, el tercer dret més invocat és el dret a la defensa i a l'assistència lletrada. En l’ordre
jurisdiccional civil van ser presentats al llarg de l’any 2021, 215 recursos d’empara, 578 en l’àmbit
penal, 36 en el social, 298 en el contenciós-administratiu i 3 en el militar, sumant un total de 1.130.
Aquest dret es troba a l’article 24.2 de la CE i té com a finalitat assegurar una efectiva realització dels
principis d’igualtat de les parts i contradicció que imposa als òrgans judicials el deure positiu d’evitar
desequilibris .
Antonella Fernández Delcaro Dret Processal I
Seminari 12/ NIU: 1601744 21 d’octubre de 2022

Pel que respecta al quadre nº15, es poden observar els motius d’admissió i d’inadmissió dels recursos
d’empara.
Els motius que donen lloc a més admissions són, en ordre, diversos motius, amb 51 recursos admesos
l’any 2021, d’un total de 133 presentats. D’altra banda, l’absència de doctrina constitucional, que
representa un 18,80% del total de recursos presentats. En tercer lloc, el motiu de l’eventual negativa a
l’acatament de doctrina constitucional per resolucions judicials, amb 21 recursos admesos i, per últim,
l’eventual origen normatiu de la vulneració, que representa un 11,27% del total de recursos d’empara
admesos l’any 2021.
I, amb relació els recursos que no s’admeten, cal destacar que superen notablement en quantitat als
recursos que sí s’admeten. Per a entendre la comparativa, es van inadmitir 6.439 recursos d’empara
contra 133 admesos.
Els motius més rellevants d’inadmissió son els següents: la insuficient justificació de l’especial
trascendència constitucional, que representa un 35,70% del total de recursos, 2.299. En segon lloc la
falta d’especial transcendència constitucional, que en total van ser 1659 recursos desestimats per
aquest motiu. En tercer lloc, la falta de subsanació de defectes processals, un 11,43% del total.

Comentari d’una sentència del Tribunal Constitucional on s’hagi al·legat vulneració d’alguna
garantia processal de l’article 24 de la CE

STC 189/2021, de 13 de desembre de 2021

ECLI: ECLI:ES:TC:2021:189
Recurs d’empara 696-2020

1. Descripció dels fets

La representació legal de Penrei Inversiones, S.L., va interposar demanda d’empara contra diverses
resolucions. Cal tenir en compte diversos actes rellevants per a la resolució del present recurs
d’empara i als quals fa referència la demanda que es presenta. En primer lloc, el Banc de Sabadell,
S.A., va interposar una demanda d’execució sobre bens hipotecats contra diverses mercantils, entre les
quals es troba la part actora actual que es Penrei Inversiones, S.L., i reclama una quantitat de
180.193,46 euros. Posteriorment, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº4 de Lorca, va admetre
la demanda i va ordenar a les mercantils a pagar la quantitat que es reclamava.

A l’hora de realitzar la notificació a la part demandada (actualment, la part actora), es fa a través del
correu electrònic. La societat mercantil Penrei Inversiones, S.L., al·lega en diversos recursos i
Antonella Fernández Delcaro Dret Processal I
Seminari 12/ NIU: 1601744 21 d’octubre de 2022

demandes que les actuacions de notificació i requeriment no s’havien realitzat correctament ni en la

data que la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre exposa. La mercantil expressa que la comunicació
que va rebre a través de la direcció electrònica habilitada només es podia entendre com un avís. Se li
acaba desestimant el recurs de reposició.

En la demanda d'empara la societat recurrent al·lega la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva
sense indefensió de l’article 24.1 de la CE. La part actora fa referència a la falta de notificació
personal de la demanda d’execució hipotecaria, al·legant que el correu electrònic en el que,
suposadament es notifica, no compleix amb els requisits essencials per a ser considerat un acte de
notificació processal. Per tal que se li admeti el recurs d’empara, invoca la doctrina recollida en la
STC 47/2019, en un cas similar.

La Secció Segona del TC acorda no admetre a tràmit el recurs ja que no s’aprecia especial
trascendència constitucional que es requereix d’acord amb l’article 50.1.b) de la LOTC.
Posteriorment, el Ministeri Fiscal interposa un recurs de súplica contra la providència sol·licitant que
aquesta quedi sense efecte i s’admeti el recurs. S’admet el recurs de súplica el 22 d’octubre de 2020.

2. Problema jurídic plantejat

El problema jurídic que es planteja en aquest cas és determinar si un correu electrònic remès per part
d’un servei de notificacions electròniques és o no un acte de notificació processal que genera els
efectes propis d’una notificació realitzada amb totes les garanties processals. En cas de no ser-ho, es
tracta de valorar si les decisions que ha pres el jutjat en la instància poden arribar a vulnerar en algun
cas el dret a la tutela judicial efectiva recollit a l’article 24.1 de la Constitució Espanyola.

3. Fonamentació jurídica al·legada per cadascuna de les parts

Pel que respecta al Jutjat de Primera Instància, al·lega que el recurs no ha de ser estimat ja que ha de
tenir-se en consideració la data en la qual va tenir la part la possibilitat d’accedir a les notificaciones,
ja que sinó, s’estaria deixant al lliure arbitri de les parts obligades a utilitzar el sistema electrònic de
comunicacions el compliment dels terminis processals disposat a la normativa. D’altra banda, exposa
també que en l’aplicació estricta de l’article 162.2 de la LEC, si la recurrent no ha justificat una
impossibilitat d’accedir al sistema en aquest termini, no es pot considerar com a excusa ja que es
considera que s’ha produït correctament la notificació. Per tot allò, considera que el recurs ha de ser
Antonella Fernández Delcaro Dret Processal I
Seminari 12/ NIU: 1601744 21 d’octubre de 2022

desestimat perquè l’auto que es recorre s’ajusta plenament a dret, inadmetent un escrit que va ser
presentat fora de termini.

El present recurs s’interposa bàsicament contra els autos de 15 de novembre de 2018 i contra el del 12
de desembre de 2019, que van ser dictats pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº4 de Lorca en el
procediment d’execució hipotecària nº369-2018. En el primer dels autos s’inadmet per extemporània
l’oposició a l’execució hipotecària formulada per la part actora, i en el segon es confirma la decisió
del primer.

A partir d’aquí, l’òrgan judicial considera que el termini que tenia la part demandada per a formular
oposició a l’execució ha de computar-se des del dia en que rep la notificació al seu correu electrònic.
La mercantil no va accedir a l’enllaç fins el dia 1 d’agost de 2018, i per ser un mes inhàbil, no va
poder presentar el seu escrit d’oposició fins el 29 d’agost. Per tant, al·lega que ho va fer en el termini
de 10 dies hàbils. Aquesta també considera que la notificació va ser realitzada de forma incorrecta ja
que, al ser la primera notificació, hauria d’haver-se produit de forma personal i no mitjançant l’adreça
electrònica. És per aquest motiu que al·lega el Ministeri Fiscal que s’estimi el recurs d’empara de la
mercantil Penrei Inversiones, S.L., per haver-se vist vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva sense
indefensió de l’article 24 de la CE.

4. Decisió i motivació del Tribunal

El Tribunal Constitucional considera, aplicant la doctrina sentada per les SSTC 6/2019, 47/2019 i
40/2020, estimar el recurs d’empara interposat per Penrei Inversiones, S.L., i conseqüentment:

Declarar que sí s’ha vulnerat el seu dret fonamental a la tutela judicial efectiva sense patir indefensió,
recollit a l’article 24.1 de la CE.

En segon lloc, acorda declarar la nul·litat dels autos de data 15 de novembre de 2018 i 12 de desembre
de 2019, que havien estat dictats pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº4 de Lorca, així com la
declaració de nul·litat realitzades a partir de l’emplaçament de l’entitat recurrent a través de la
direcció de correu electrònic habilitada.

Per últim, fer retrocedir el procediment al moment immediatament posterior al decret del dia 24 de
juliol de 2019, havent de dur a terme la notificació de la demanda i l’emplaçament, de manera que
respecti el dret fonamental reconegut.

La STC 40/2020, de 25 de febrer, tracta un cas similar a aquest i el fallo estima la demanda. És per
aquest motiu, que, en el cas present, el TC admet la demanda. Els motius que s’exposen estan basats
en l’article 155.1 LEC i el complementa la regla de l’article 273.4 LEC. S’exigeix l’emplaçament
Antonella Fernández Delcaro Dret Processal I
Seminari 12/ NIU: 1601744 21 d’octubre de 2022

personal com a primera comunicació amb l’òrgan judicial i no es pot substituir per una comunicació
electrònica.

5. Valoració

Considero que sí es vulnera l’article 24.1, el dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió ja que
com s’estableix a la sentència que he tractat, la primera comunicació amb l’ordre jurisdiccional
competent hauria d’haver-se produit personalment i no a través d’un missatge per correu electrònic.
Per tant, estic d’acord amb la resolució final que dona el Tribunal Constitucional.