Tema 7: Funció financera i inversió

1. Inversió en l’empresa

Per crear productes o serveis nous, innovar i créixer, l’empresa necessita adquirir
maquinària, edificis, automòbils, ordinadors, matèries… La compra d’aquests béns
implica diners que l’empresa espera recuperar amb un benefici

La inversió és l’activitat que l’empresa porta a terme en el present a l’hora de comprar

béns per obtenir beneficis en el futur. Formada per: la persona que destina els diners,
el producte o servei adquirit, el cost d’oportunitat que comporta la renúncia,
l’esperança d’una recompensa futura i la durada de la inversió.

El finançament va lligat a la inversió i permet obtenir els recursos necessaris per a la

inversió

1.1 Quant de temps volem tenir la inversió en l’empresa

En funció del temps es pot distingir entre:

- Inversions a llarg termini: més d’un any (maquinària, construccions, terreny,

mobiliari)
- Inversions a curt termini: menys d’un any (matèries)

1.2 En quin tipus de bé necessitem invertir?

Tres classes d’inversions en funció del tipus de bé:

- Inversió material: tenen forma física

- Inversió immaterial: no forma física. Ocupen cada cop un % més imp
(programes informàtics, marques, patents)
- Inversió financera: mitjançant l’adquisició de drets d’actius financers (accions,
obligacions, participacions)

2. Mètodes per seleccionar la millor inversió

Una vegada haja decidit quina inversió farà, l’empresa ha de seleccionar la que més li
convinga.

2.1. Característiques d’una inversió

1. Desemborsament inicial (Do): és la quantitat de recursos que s’utilitzen en la

inversió. S’indica en negatiu, ja que es tracta de diners que es deixen de tindre.
És l’anomenat moment zero i acostuma a ser el pagament més alt
2. Durada temporal (n): es representa mitjançant un segment en què s’ex`ressa
l’esquema econòmic que mostra tot el projecte. Al llarg dels anys s’aniran
produint entrades i sortides de diners
3. Fluxos nets de caixa (F): Cobraments-pagaments. És la diferència entre
cobraments i pagaments
4. Valor residual (si en té): és el valor del bé al final de la seua vida útil. Pot passar
que siga 0 si el bé no té cap acceptació en el mercat. Es sumarà a l’últim FNC

2.2. Mètodes de selecció i valoració d’inversions

Hi ha diversos mètodes per seleccionar una inversió i són:
 - Mètodes estàtics: si se suposa que el valor dels diners no canvia en el temps
- Mètodes dinàmics: es tenen en compte els valors que tenen els diners segons
el moment en què es produeix el FNC. Sí tenen en compte el factor temps.

Mètodes estàtics

El mètode estàtic més conegut és el payback. Consisteix a calcular el temps que es

tardara a recuperar el Do de la inversió. En cas que s’hagi de triar, s’escollirà el que
permeti recuperar abans la inversió

Mètodes dinàmics

- VAN: consisteix a actualitzar els FNC de cada any al moment actual, de

manera que s’obtinga el valor de capital al principi.
- TIR: és la taxa interna de retorn o actualització que equilibra financerament el
cojunt de FNC prporcionats per al inversió i que fa que el VAN siga 0. La lletra r
és màxima rendibilitat de la inversió. Per a seleccionar una inversió hem de
calcular la TIR i comparar el valor amb la taxa d’actualizació anual (i).

3. L’estructura financera de l’empresa: fonts de finançament

L’estructura financera de l’empresa està composat per les fonts de finançament, que
estan formades pels recursos propis de l’empresa i pels alients que, amb el temps,
s’han de tornar.

L’empresa ha de decidir quin tipus de finançament necessita i per a aixó ha d’elaborar

un pla de finançament.

3.1 Classificació fonts finançament

Criteri classificació Tipus Definició Exemple

Segons la propietat Recurs propi pertanyen als propietaris (no tornar) Capital social, beneficis
dels recursos
Recurs alié no pertanyen als propietaris (tornar) Prèstecs, crèdits

Segons la Finançament procedeixen de fora de l’empresa Capital social, prèstecs

procedència dels extern
recursos
Finançament es generen dins de l’empresa i es Beneficis o quotes
intern poden reinvertir amortització

Segons el període llarg termini S’han de tornar en > any Prèstecs a llarg termini
de temps que
necessiten els € curt termini S’han de tornar en < any Credits comercials

4. Fonts de finançement pròpies

4.1 Fonts de finanament pròpies externes

- Capital social: està format per les aportacions de socis. Es pot ampliar o reduit
en funció de les necessitats de l’empresa. Té dues funcions: evitar que
l’empresa necessite finançament alié i actuar com a garantia davant tercers.
Pot estar dividit en accions o participacions i es pot obtenir per diverses vies:
 . Capital inicial: les primeres fonts de finançemnet que té l’empresa juntament
amb les aportacions personals dels socis. No són inversos progessionals, sinó
que venen de persones que confien en el teu negoci (familiar, amics)
. Capital de risc: empreses financeres d’inversió directa que aporten recursos
de manera temporal a emrpeses que tinguen potencial de creixement. Els
diners procedeixen de diversos inversors les quals a l’aportar diners, les
empreses de capital de risc entren a formar part de la seua propietat
. Business angels: inversors privats que tenen coneixements sobre el món
empresarial i que impulsen el desenvolupament de projectes amb alt potencial
de creixement, aprtant diners de maner temporal. Això permet adquirir una
participació que poden vendre. Acostumen a invertir en empreses petites que
necessiten finançament aliè
. Crowdfunding o micromecenatge: forma de finançament col.lectiu i
col.laboratiu que consisteix a posar en contacte les persones emprenedores
que necessiten finançament amb diferents inversors que vullguen apostar per
l’empresa. S’acostumen a dur a terme per plataformes en què es descriu el
projecte, la quantitat necessària, el benefici i la recompensa que trau l’inversor.

- Subvencions: fons públics que no s’han de tornar. Hi ha molts ajuts de les

administracions públiques per montar un negoci (contractació, comprar màq.)

4.2 Fonts de finançament pròpies internes o autofinançament

- Reserves: són els beneficis que tenen les empreses guardades. D’aquests
beneficis el més normal és que una part es repartisca entre els socis u la resta
quede en la empresa i es destine a fer inversions. Les reserves ajuden
l’empresa a créixer i expandir-se, per això s’anomena autofinançament
d’enriquiment
- Amortitzacions: són quantitats que es calculen amb diferents mètodes a partir
del valor que va perdent l’immobilitzat de l’empresa. Normalment aquest càlcul
es fa al final de cada activitat econòmica i es crea un fons que servirà per
substituir l’immobilitzat al final de la seua vida econòmica. Això permetrà
mantenir la capacitat productiva de l’empresa (autofinanç. de manteniment)
- Provisions: són fons procedents de beneficis que crea l’empresa com a
prevenció de futures despeses- Poden anar destinades a retribucions i altres
prestacions al personal, impostos, desmantellament d’immobilitzat, actuacions
mediamientals, reestructuracions o pagaments d’instruments de patrimoni que
en cas que no s’hajen utilitzat es poden fer servir com a autofinanç de manteni.

5.Fons de finançament alienes

5.1 Fonts de finançament alienes a llarg termini (+ 1 any)
-Prèstec a llarg termini: se sol.licita a les entitats financeres. Els diners s’obtenen de
manera immediata i la quantitat sol.licitada s’ingressa al compte bancari
Termini: 5 a 7 anys
Condicions: és habitual cobrar una comissió d’obertura i una de cancel.lació
anticipada, total o parcial i despeses de gestió. Els diners s’han de tornar amb un
interés (periodicament)
-Emprèstit: quan les empreses necessiten diners, també poden recórrer a altres
empreses o a particulars i oferir-los obligacions per l’impost del préstec. Per norma
general, s’emeten quan el cost dels diners en el mercat és elevqat. Les obligacions
són parts del deute, ja que es divideix per poder arribar a més inversors. Es poden
vendre
Termini: + 1 any
Condicions: es paga una renda fixa (uns interessos amb independència del
funcionament o resultats de l’empresa). La fan servir empreses grans
-Lísing: consisteix en el fet que l’empresa financera compra el bé que necessita
l’empresa en qüesitó a un proveïdor i li’l lloga. Hi intervenen 3 agents: l’empresa
fabricadora, l’entitat financera que el compra i l’empresa que el lloga
Termini: de 5 a 7, es pot estendre a 12 o 15
Condicons: l’empresa que renda el bé per utilitzar-lo paga quotes mensuals. Al final de
la vida útil d’aquest bé, l’empresa té l’opció de comprar-lo per un valor pactat
prèviament o en acabar el contracte.
-Rènting: és un opció per a les empreses en cas que vullguen invertir en immobilitzat,
normalment en elements de transport o material tècnic. L’empresa de rènting
adquereix el be al proveïdor.
Termini: - de 5 anys.
Condicions: no hi ha opció de compra, però sí l’opció de renovar el be.

5.2 Fonts de finançament alienes a curt termini (+ 1 any)

-Prèstec a curt termini: se sol.licita a les entitats financeres. Els diners s’obtenen de
manera immediata i la quantitat sol.licitada s’ingressa al compte bancari
Termini: menys d’un any
Condicions: és habitual cobrar una comissió d’obertura i una de cancel.lació
anticipada, total o parcial i despeses de gestió. Els diners s’han de tornar amb un
interés (periodicament)
-Pòlissa de crèdit o linia de crèdit: la fan servir les empreses per finançar les
possibles despeses i consisteix en que l’empresa obté un compte de crèdit, que té un
límit de diners del qual podrà disposar a mesura que ho necessite.És molt freqüent en
les empreses que potser triguen a rebre els pagaments dels clients i necessiten
disposar de liquiditat per continuar amb l’activitat empresarial, o bé quan la mateixa
activitat empresarial presenta diferents escenaris en funció de l’època de l’any
Condicions: es paguen interessos per les quanitats utilitzades i un % de comissió per
la part que no s’ha utilitzat
-Descobert en compte: consisteix a utilitzar recursos per un import superior al saldo
del compte corrent
Condicions: quan es fan servir més diners dels que hi ha en un compte corrent, el banc
concedeix, però cobra uns interessos elevats i una comissió per la quantitat utilitzada.
-Descompte d’efectes: consisteix a anticipar els cobraments dels clients 30, 60, 90
dies. Es solen anticipar documents físics (llentra de canvi)
Condicions: el banc cobra interessos pel valor anticipat dels deutes presentats
-Crèdit comercial: l’empresa l’aconsegueix quan queda a deure les compres que
efectua als proveïdors durant uns dies.
Condicions: no hi ha cap cost associat.
-Facturatge: l’empresa cedeix el 100% de la facturació d’un client a una entitat
financera. Aquesta, cada vegada que rep una factura, anticipa a l’empresa un % del
seu valor
Termini: 30, 60, 90 dies
Condicions: el cost representa un interès del capital anticipat per l’entitat financera.
Resulta cara per a l’empresa.
-Confirming: l’empresa emet paquets de factures que arriben al proveïdor; el banc
ofereix al proveïdor l’avançament, i ñes aquest el que decideix si vol que li anticipen
els diners. Al proveïdor li interessa perq l’entitat financera li garanteix el cobrament de
les factures. El cost recau en el prov.
Condicions: no implica cost per a l’empresa
-Fons esponanis de finançament: fons totalment introduïts en l’empresa que no
necessiten negociació (salaris, ss, Hisenda)
Condicions: sense cost associat
5.3 En què ens fixarem per seleccionar una font de finançament

→ El grau d’endeutament que puga assumir l’empresa: dependrà de les possibilitats

que tinga de tornar els recursos. Pot triar una font aliena o pròpia
→ El cost que li suposa el deute: escollir el més barat
→ El tipus d’inversió: si una inversió és a llarg termini, es va recuperant a llarg termini.
Si una inversió és a curt termini, es recupera a curt termini.

(tema 10): la digitalització i els nous models de negoci

1. La digitalització i les noves tecnologies

1.1 De l’àmbit analògic al digital

La digitalització és el procés pel qual la tecnologia digital s’implanta en l’economia en

el seu conjunt i afecta el consum, la producció, l’organització de les empreses i la
manera de gestionar-les.

Però quan parlem de tecnologia digital no volem dir únicament que la informació
estigui emmagatzemada en un suport digital.
En aquest cas, la transformació digital es produeix si s’aprofita l’oportunitat que aporta
la tecnologia i, per exemple, es graven les classes perquè es puguin visualitzar
diverses vegades en funció del ritme d’aprenentatge de cada alumne.

2. El model de negoci

El model de negoci és l’eina que recull els elements bàsics que mostren el
funcionament d’una empresa, en funció del tipus de resposta que dona a una o a
diverses necessitats del mercat.

Els elements bàsics són:

- A qui i com es vendrà

- Quina proposta de valor s’utilitzarà per satisfer les necessitats del consumidor
- Quins recursos es necessiten
- Quin benefici s’espera aconseguir

2.1 Models de negoci tradicionals

Un model de negoci tradicional és el que no fa servir la nova tecnologia a favor seu i

se serveix dels canals de comunicació i distribució bàsics

-Petit comerç: El petit comerç, també conegut com a comerç detallista, comerç
minorista... és l'empresa comercial que ven productes al consumidor final
-Franquícia: És un model de negoci en què el propietari d’una empresa reconeguda
ven a un tercer els drets per exlotar la seua marca, el logo, la identitat corporativa i, en
definitiva, el mateix model de negoci. Permet la venda dels mateixos productes per
part del propietari i del franquiciat. L’empresa propietària de la marca estableix el
preu de franquiciar el negoci, les condicions i els requisits mínims

Hi ha dos punts de vista: empresa productora (empresaa productora), propietari del

comerç individual (franquiciat)
2.2 El llenç de model de negoci

El llenç de model de negoci, o model Canvas, és una eina estratègica per

desenvolupar i mostrar un model de negoci de manera visual. També anomenat
business model Canvas, va ser dissenyat per Alexander Osterwalder i Yves Pigneur el
2004.

Es tracta d’una eina ideal per mostrar el model de negoci a partir de quatre preguntes
bàsiques: qui, què, com i quant, que es desenvolupen en 9 caselles que s’han de
completar en l’ordre correcte
1. El punt de partida és saber a qui crearem valor amb el producte o servei que
oferim
2. Quan s’hagi definit el client, toca decidir quina necessitat li satisfarem o quin
problema l’ajudarem a resoldre amb el nostre producte o servei
3. El canal és el mitjà que s’emprea per fer arribar la nostra proposta de valor al
client objectiu. (Estratègia de màrqueting triada és fonamental)
4. Recull les estratègies com s’adquirirà, es retindrà i s’expandirà la base de
clients. És important la personalització del missatge i la proposta de valor
5. S’han de preveure totes les possibles fonts d’ingressos
6. Aquí s’han de tenir en compte tots els recursos necessaris
7. S’han de detallar totes les activitats clau que s’han de dur a terme i
classificar-les segons la importància que tenen per al negoci
8. Perquè el negoci funcione, cal disposar de diferents agents (prove. distribu). En
alguns casos, fins i tot es poden establir aliances amb altres empreses
9. A partir dels recursos necessaris i les associacions imprescindibles podem
determinar els costos en què incorrerem
2.3 Canvis en el model de negoci

Els models de negoci tenen un cicle de vida. S’ha d’estar atent als canvis que es
produeixen en les preferènces del consumidor, als avenços tecnològics, a les noves
idees de la competència,etc…, per poder reaccionar a temps i no quedar-se enrere.

3. Patrons de models de negoci

Internet i les noves tecnologies han introduït canvis revolucionaris en el sector

empresarial.

La digitalització ha generat noves necessitats en els consumidors i ha obert noves

oportunitats de negoci

Els patrons de negoci són els models de negoci que tenen organitzacions, relacions o
comportaments semblants entre els elements que els componen

3.1 El model de negoci basat en la gratuïtat: freemium

En els models de negoci basats en la gratuïtat s’ofereix sense cap cost, tot i que hi ha
un petit paquet de serveis de pagament (prèmium) per a alguns clients que volen
gaudir de condicions més beneficioses,

Hi ha moltes maneres de plantejar aquest model però aquesta és una d’elles

Capacitat Restringir l’ús a un nombre determinat de vegades dque s’utilitza o a un màxim de dades
emmagatzemades

Temps Oferir un determinat període de prova per fer servir el servei o el bé. Passat aquest
temps, es bloqueja i s’exigeix un pagament per tornar-se a activar

Serveis Es permet l’accés de manera gratuïta a determinades aplicacions bàsiques i s’ha de

bàsics pagar per utilitzar les més avançades

Publicitat El servei gratuït se sustenta per la publicitat. Per poder gaudir del servei sense talls de
publicitat s’ha de pagar

Ús Oferir un nombre limitat de llicències i permetre ampliar-les si es paga

3.2 Model de negoci long tail

El més habitual en els negocis tradicionals és que tinguen el sproductes amb més
demanda als magatzems

El model de negoci long tail consisteix a vendre menys quantitats de més productes. El
long tail està compost per molts articles diferents que tenen poca demanda.

La tecnologia digital ho ha canviat tot: l’abast és infinit i accessible per a pràcticament

tothom.

3.3 Model de negoci multiplataforma

Els models de negoci multiplataforma, o multilateral, tenen com a finalitat reunir

com a mínim dos grups de clients interdependents. Aquestes plataformes tenen
valor per a un grup o segment de mercat només si l’altre o els altres també hi
són presents.

Les plataformes es fan més fortes quan s’hi van incorporant més usuaris. És el que
s’anomena efecte xarxa.
3.4 Model de negoci basat en apps

Una app és una aplicació de programari que es pot utilitzar en dispositus mòbils,
tauletes o ordinadors després d’instal.lar-la

Al començament dels telèfons mòbils, les apps eren simples, però actialment hi ha una
app per a tot
La creació d’aplicacions mòbils és també per si mateix un model de negoci. Hi ha
empreses que s’encarreguen de crear aplicacions que responen a les necessitats
d’una empresa
4.5 Altres patrons de model de negoci i gestió

A. Model d’esquer i ham

Consisteix a oferir un producte bàsic a un preu molt baix, sovint amb pèrdues (esquer)
i fer el negoci amb els reecanvis
 B. Model de negoci marketplace

Un marketplace és una plataforma digital que reuneix diversos venedors i una gran
varietat de productes. El marketplace acuta com a intermediari en el procés de
compravenda amb diferents tarifes i comissions per als venedors.

En aques model hi ha tres elements fonamentals:

- La plataforma: és el lloc on interactuen els venedors i els compradors i on es

produeixen les transaccions
- Els venedors: són els socis de la plataforma. Posen a la venda els productes
en aquest gran aparador virtual i decideixen els preus i les ofertes
- Els clients: accedeixen a la plataforma per veure les ofertes, comunicar-se amb
el venedor i, en cas que els interesse el producte, fer la compra.