EN CERCLE

Quan innovar l’escola és humanitzar-la

Taller de formació de facilitadors en l’àmbit educatiu

Dossier de treball
BLOC 3
Pràctiques responsives I

VERSIÓ ACTUALITZADA JUNY 2021

 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

COORDINACIÓ:

Sub-direcció General de Suport i

Atenció a la Comunitat Educativa

AUTORIA:

Mònica Albertí Cortés

Vicenç Rul·lan Castañer

2
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Índex
1. Pràctiques responsives I ................................................................................................ 5

1.1. Introducció ....................................................................................................................... 5

Activitat 1: Taronges i llimones .......................................................................................... 5

Activitat 2: La història del meu nom................................................................................... 5

Activitat 3. Connectem idees .............................................................................................. 5

2. Objectius del bloc 3 ....................................................................................................... 6

3. Les Pràctiques responsives ............................................................................................ 6

4. La justícia restaurativa: una breu introducció ................................................................ 7

4.1. Una imatge val més que mil paraules ............................................................................. 9

Activitat 4. El camió! ........................................................................................................... 9

5. Els principis restauratius de B.Hopkins .......................................................................... 9

Activitat 5. ADN Restauratiu ............................................................................................. 10

Activitat 6. Quin és el nostre nivell de restaurativitat? .................................................... 11

6. El conflicte .................................................................................................................. 12

Activitat 7: Percepcions diferents..................................................................................... 13

6.1. Les Distorsions cognitives .............................................................................................. 13

7. Model 5-5-5. ............................................................................................................... 14

8. Entrenem-nos! Principis i tècniques específiques ......................................................... 15

8.1. Principi 1. Tothom té una perspectiva única i valuosa .................................................. 16

Tècnica 1. Escolta atenta amb potenciadors mínims de la comunicació ............................. 16

Activitat 8. (Re)construïm la història del meu conflicte (Principi 1)................................. 17

8.2. Principi 2. Els nostres pensaments afecten les nostres emocions i ambdós les nostres
accions .................................................................................................................................. 17

Activitat 9. Gràfica pensaments i sentiments (Principi 2) ................................................ 18

8.3. Principis 1 i 2. Història amb pensaments i sentiments .................................................. 19

3
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Activitat 10. (Re)Construïm la història del meu conflicte identificant pensaments i

sentiments (Principis 1 i 2) ............................................................................................... 19

8.4. Els principis 3, 4 i 5......................................................................................................... 20

8.5. Principi 3. Les nostres accions ens afecten a nosaltres i a les persones del nostre
voltant ................................................................................................................................... 20

8.6. Principi 4. Identificar les necessitats és el pas previ a decidir com resoldre ................ 20

8.7. Principi 5. Les persones afectades per una situació són les millor situades per
resoldre-la............................................................................................................................. 21

Activitat 11. Principis 3, 4 i 5 ............................................................................................ 22

8.8. Les converses restauratives informals en el dia a dia a l’escola i l’institut ................... 23

Activitat 12. L’empatia el cor de les converses difícils ..................................................... 23

9. El full de reflexió restaurativa...................................................................................... 24

10. Posa’t el barret restauratiu ....................................................................................... 25

Activitat 13. El ball de les converses restauratives .......................................................... 25

11. Idees clau del bloc 3 .................................................................................................. 25

Activitat 14. Ronda de cloenda ......................................................................................... 26

12. Lectures recomanades .............................................................................................. 26

13. Referències bibliogràfiques ....................................................................................... 27

ANNEX ........................................................................................................................... 28

4
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

1. Pràctiques responsives I

1.1. Introducció

L’ERG inclou pràctiques proactives per a la creació de grup i comunitat, el

desenvolupament de competències relacionals i comunicacionals, tant pel que fa a l’equip
educatiu com per incorporar-les en el currículum (especialment l’escolta atenta, activa i
empàtica i la comunicació noviolenta), i les pràctiques restauratives responsives per tal
de gestionar situacions problema, conflictes o incidents.

En el bloc que ara presentem ens centrarem en les pràctiques responsives informals i
semiformals que se sustenten en les habilitats i les pràctiques proactives ja treballades. En
concret, veurem la conversa restaurativa utilitzant el model 5-5-5 que proposa B.Hopkins.
Aprofundirem en els 5 principis, les preguntes restauratives i les fases de tot procés
restauratiu.

Activitat 1: Taronges i llimones

Activitat 2: La història del meu nom

Activitat 3. Connectem idees

5
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

2. Objectius del bloc 3

● Recordar la importància de les pràctiques proactives i les competències relacionals
treballades en els blocs anteriors i el fet que les pràctiques responsives es
fonamenten en aquetes habilitats i funcionen millor en combinació amb les
proactives.
● Fer una breu història de la justícia restaurativa i identificar-ne els elements més
significatius.
● Presentar les pràctiques restauratives com a concreció dels principis de la justícia
restaurativa.
● Introduir i aprofundir en els cinc principis que proposa B. Hopkins.
● Introduir idees clau sobre les percepcions en situacions de conflicte.
● Presentar i practicar la conversa restaurativa a partir del model 5-5-5: cinc principis,
cinc preguntes, cinc fases.

3. Les Pràctiques responsives

Les sessions anteriors han tractat sobre intervencions proactives i sobre les competències
que formen part de la caixa d’eines de l’educadora restaurativa. Hem vist que un component
bàsic de les pràctiques restauratives és la provenció. En síntesi, podem dir que hem
treballat: el triangle, el cercle i el quadrat.

El triangle de l’ERG (construir, mantenir i reparar relacions), el cercle entès com un espai de
confiança per compartir que promou la cohesió i, per tant, la provenció, i la zona restaurativa
de la finestra relacional.

6
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

En aquest bloc ens centrarem en els nivells mitjà i superior de la piràmide, estratègies i
processos per mantenir i reparar relacions i danys si n’hi ha. És a dir en les pràctiques o
processos que es proposen des de l’enfocament restauratiu per donar resposta als reptes
relacionals que es donen en el si de la convivència quotidiana.

4. La justícia restaurativa: una breu introducció

Durant la primera sessió vam parlar sobre els elements clau de l’ERG. Ens proposem ara
aprofundir-hi una mica més, especialment pel que fa al seu origen.

L’ERG aplicat a l’àmbit escolar neix de la Justícia Restaurativa (en endavant, JR), una visió
alternativa de la justícia punitiva o retributiva, amb un enfocament en defensa els drets de
les víctimes i les minories i a la vegada els de les persones ofensores; permeten un treball
en coherència als valors de base: la participació, la inclusió, la responsabilització,
l’honestedat, la reparació i, especialment, el respecte a totes les persones.

La JR inclou diferents processos de resposta a la conducta delictiva que tenen en compte

les necessitats de víctimes, ofensors i comunitat. Un procés restauratiu inclou qualsevol
pràctica en què víctima i ofensor —i quan és apropiat, altres persones o membres de la
comunitat— participen junts de manera activa en la resolució de les qüestions derivades del
delicte, generalment amb l'ajuda d'un agent facilitador. Una solució restaurativa deriva en un
acord aconseguit com a resultat d'un procés restauratiu.

En general, s’accepta que hi ha quatre esdeveniments clau com a origen de la justícia

restaurativa:

• El primer va desenvolupar-se a Ontàrio (Canadà), l’any 1974, on Mark Yantzi i

DaveWorth van proposar al jutge que dos joves de 18 i 19 anys que havien comès
actes vandàlics en 22 propietats es reunissin amb les víctimes per fer les paus i
reparar els danys.
• Es considera, però, que la primera pràctica institucionalitzada i regularitzada per llei
va ser el Family Group Conferencing (en endavant, FGC) l’any 1989 amb La Llei
Children, Young Persons and Their Families de 1989 que va reformar el sistema
judicial juvenil neozelandès amb l'abandonament del model punitiu per donar un lloc
prioritari a la JR.

7
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

• El tercer esdeveniment clau és la transferència del FGC neozelandès a Austràlia, per

part de Terry O'Connell, sergent de policia de la New South Wales Police a Wagga
Wagga, que al 1990 va desenvolupar el model després conegut com a “Model
Wagga Wagga” que influencia el model actual de l’IIRP.
• Finalment, es destaca com a quart esdeveniment clau el desenvolupament dels
Sentencing Circles, també al Canadà. Aquests cercles involucren la comunitat per a
la presa de decisions en relació amb joves ofensors.

La primera conceptualització del paradigma restauratiu la realitza Howard Zehr amb la

publicació del seu llibre Changing Lenses, l’any 1989, on ofereix una concreció teòrica, uns
principis, uns valors i uns objectius concrets per a la JR en contraposició a la justícia
retributiva.

H.Zehr en “El pequeño libro de la justicia

restaurativa”, exposa, de manera molt
orgànica amb la flor que teniu a la imatge,
les claus de qualsevol procés restauratiu.

• Centrar-se en el dany i les necessitats

(no en la norma).
• Atendre les obligacions/responsabilitats.
• Involucrar a totes les parts afectades:
víctimes, ofensors i comunitat.
• Utilitzar processos inclusius i
col·laboratius.
• Fonamentar-ho en el respecte a totes les
persones.

En el context escolar la JR està sent

aplicada des de finals dels anys 90 a
diferents països del món: Canadà, Estats
Units, Nova Zelanda, Austràlia, Irlanda del
Nord, Anglaterra, Gal·les i Escòcia en són
exemples. L’Enfocament Restauratiu (en
endavant, ER) proposa superar l'esquema penal —a tal falta, tal sanció— com a única via de
gestió dels conflictes, aportant una nova perspectiva on es planteja la transformació dels
conflictes des de l'assumpció de la responsabilitat i la reparació dels danys.

Ara bé, tot i que inicialment l'ER busca estratègies per donar resposta als conflictes,
actualment se centra en la gestió de les relacions, per això es comença a parlar
d'enfocament relacional-restauratiu i pedagogia restaurativa.

A l'Estat Espanyol, la mediació ha estat, durant els últims vint anys, la pràctica restaurativa
més implementada en l'àmbit judicial civil, penal, comunitari, i també en l'àmbit escolar, amb
diferents graus d'acceptació i implantació, i amb suport institucional variable. En concret, la

8
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

mediació en l’àmbit escolar a Catalunya es promou des de finals del segle passat i es regula
amb el Decret de Drets i Deures de l’any 2006.

Blood i Thorsbone (2006) recorden que el desenvolupament de l’enfocament restauratiu en

l'àmbit escolar precisa un canvi important de pensament i de creences en relació amb la
disciplina, el seu propòsit i la seva pràctica. Hopkins (2004) és molt clara en aquest sentit
quan apunta que no es poden desenvolupar les pràctiques restauratives sense els valors
propis del paradigma (respecte mutu, col·laboració, inclusió, diferència, honestedat, obertura
i participació) i les habilitats i competències que els sustenten (alfabetització emocional,
empatia, escolta activa i comunicació noviolenta).

Per això en aquest taller donem lloc a les pràctiques proactives i el desenvolupament de
capacitats abans de passar a les pràctiques responsives, que són les que comencem a
treballar en aquest bloc.

4.1. Una imatge val més que mil paraules

Activitat 4. El camió!

5. Els principis restauratius de B.Hopkins

Belinda Hopkins (Transforming Conflict) descriu cinc principis com a pedres angulars de
qualsevol intervenció restaurativa, de fet ella va més enllà i diu que són la base de qualsevol
interacció entre persones però també entre grups i sistemes, per tant els principis són
aplicables a una situació concreta però també al funcionament de tota l’aula i de tot el
centre. Però anem a veure’ls.

9
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Activitat 5. ADN Restauratiu

Recurs associat: Infografia dels 5 Principis. Les trobareu a l’Annex i al CERERE.

10
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Els cinc principis restauratius que proposa B. Hopkins ens repten a :

● Convidar totes les persones implicades en una situació a donar el seu punt de vista.
● Mostrar una curiositat sincera sobre els seus pensaments, sentiments i necessitats
durant i després de l’incident.
● Si estem implicats/des en la situació, compartir els nostres pensaments, sentiments i
necessitats.
● Facilitar l’exploració de qui més pot haver estat afectat/da.
● Considerar què pot fer cadascú per donar resposta a aquestes necessitats.

I abstenir-nos de:
● Jutjar, manar, criticar, ordenar, culpar.
● Imposar una solució.

Aquests principis són aplicables a les persones però també als grups i a les organitzacions.
Per exemple: en aquesta aula/ escola tenim clar que tots els nostres punts de vista són
valuosos i, per tant, en qualsevol situació donem veu a tothom sense jutjar-la i amb
respecte. I així per a tots els principis. “Som una escola que escolta, facilita l’expressió de
sentiments i necessitats i pren decisions de manera participativa tenint en compte l’afectació
de tothom (quan n’hi ha)”.

Activitat 6. Quin és el nostre nivell de restaurativitat?

Quan tens una conversa per gestionar algun problema disciplinari, desacord o conflicte, la
fonamentes en els cinc principis clau i les habilitats necessàries per construir i mantenir
bones relacions?

Convides les persones implicades a compartir la seva experiència i Sí/No

perspectiva escoltant sense interrupcions?

Mostres una curiositat sincera sobre els seus pensaments, sentiments i Sí/No
necessitats durant i des de l’incident o del problema ocorregut?

Si estàs personalment implicat/da, comparteixes els pensaments i Sí/No

sentiments que vas patir en el moment de l’incident o problema i els
pensaments i sentiments que has tingut des d’aleshores?

Si és rellevant, invites a explorar qui més pot haver estat afectat/da? Sí/No

Animes les altres persones a pensar sobre quines són les seves Sí/No
necessitats i les necessitats en relació amb la situació?

Si hi estàs personalment implicat/da, comparteixes les teves necessitats? Sí/No

11
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Els convides a pensar sobre què necessiten per poder resoldre i què Sí/No
estarien disposats/des a fer?

Els convides a pensar en quines són les seves necessitats per resoldre i Sí/No
reparar i en el que poden necessitar de tu?

Els convides a cooperar en la resolució? Sí/No

Mires d’abstenir-te de:

Fer servir el cos o to de veu per amenaçar, dominar o mostrar Sí/No

desaprovació.

Donar la teva opinió sobre el que ha passat, si no és que n’ets part Sí/No
implicada.

Prendre partit. Sí/No

Assumir que saps el que ha passat (encara que hi fossis present). Sí/No

Dir als altres el que han de fer. Sí/No

Oferir consell sense que te ‘l demanin. Sí/No

Insistir en el fet que la gent demani disculpes i faci les paus. Sí/No

Adaptat i traduït de Transforming Conflict_Belinda Hopkins.

6. El conflicte
Segons la cultura de pau, la cultura de mediació i també des del paradigma restauratiu, un
conflicte és una oportunitat. En si mateix, no és ni positiu ni negatiu; una altra cosa és la
violència, que és un intent violent de resolució d’un conflicte.

El fet que puguem convertir els conflictes en oportunitats dependrà de les nostra capacitat
de respondre-hi de manera positiva. Un altre element clau sobre el conflicte que cal tenir en
compte és que és consubstancial a la naturalesa humana, per tant sempre tindrem
conflictes. Cal, doncs, capacitar-nos per resoldre’ls de manera pacífica i no-violenta.

Cada persona té un punt de vista particular sobre la realitat i sobre qualsevol situació
viscuda, n’és la seva percepció.

Majoritàriament, les històries de cadascun dels individus implicats en un conflicte són força
tancades i seran les eines dels facilitadors i facilitadores les que promouran una
(re)construcció més àmplia i oberta d’aquestes històries.

12
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Activitat 7: Percepcions diferents

6.1. Les Distorsions cognitives

Les distorsions cognitives són formes de pensar o “dreceres mentals” que ens poden dur a
conclusions equivocades.
La dificultat per transcendir el nostre punt de vista i valorar el de l’altra part com a acceptable
té el seu fonament en la forma de funcionar del nostre cervell, que dona per fet que allò que
veiem i pensem és “la” veritat i allò que veuen i pensen els altres només és veritat quan
coincideix amb el que nosaltres pensem. Aquesta manera de veure les coses és
tranquil·litzadora, ja que no ens du a qüestionar res i ens fa sentir satisfets amb les nostres
percepcions.
Hi ha diferents distorsions cognitives:
● La il·lusió de superioritat, que ens du a pensar que nosaltres solem ser millors que
la majoria de la gent: una mica més llestos que la mitjana, més honrats, més
comprensius, més feliços, etc. Ho pensem nosaltres i ho pensen els altres. Poca gent
es posa en el terme mig o per davall de la mitjana en quasi res, cosa que
estadísticament és un absurd. Si demanem a gent que puntuïn el grau de felicitat
dels altres, gairebé sempre posaran a “els altres” una nota més baixa que a si
mateixos.
De cara als conflictes, la il·lusió de superioritat fa que valorem més les raons pròpies que les
alienes, que vegem bones intencions en la nostra conducta i males intencions en les d’altri.
● L’error fonamental d’atribució, segons el qual, quan jo faig malament una cosa, ho
minimitzo pensant que “es tracta d’un error, i errors en cometem tots”. A més em
justifico atenent a les circumstàncies externes que m’han dut a equivocar-me. En
canvi, quan els altres s’equivoquen som més severs i pensem que és degut a dèficit
de caràcter, manca de valors, psicopatia, etc. Els nostres errors són accidentals i
disculpables, mentre que els dels altres mostren les seves carències i defectes. Per
tant, els nostres errors es reparen amb una disculpa, però els dels altres necessiten
sancions alliçonadores.
La visió favorable d’aquest error ens l’apliquem a nosaltres i, per extensió, als membres de
la nostra comunitat. Això fa que quan un alumne pega a un altre, el pare del que ha rebut els
cops sovint “demani sang”, mentre que el pare de l’ofensor disculpi el fill dient coses com:
“ell m’ho ha explicat d’una altra manera… el provocaren… l’altre va començar… el meu fill
és molt noble…”, etc. Tendim a defensar i a demanar diàleg per als qui són “com nosaltres”
(bona gent, que actua amb bona intenció) i a desconfiar dels que “no són com nosaltres”

13
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

(mala gent, si no els poses càstigs no aprenen, etc.). El sentiment de comunitat que podem
crear amb el treball de cohesió de grup amb les pràctiques proactives ajuda a considerar
que tots els membres del grup són “com nosaltres” i, per tant, es facilita la disposició al
diàleg quan hi ha conflictes.

7. Model 5-5-5. Fases, principis associats, preguntes i

tècniques de tot procés restauratiu.
En la següent taula es mostra l’estructura bàsica de qualsevol procés restauratiu fonamentat
en el model de B. Hopkins.

FASE 1
BENVINGUDA I CONSTRUCCIÓ D’UN ESPAI SEGUR

PRINCIPIS PREGUNTES TÈCNICA

FASE 2 1i2 Què ha passat? Què pensaves Escolta atenta i línia
ESCOLTEM-NOS i, per tant, què senties? de temps

TRANSICIÓ 3 Alguna cosa més? Escolta atenta

CONNECTEM
A qui ha afectat la situació i
(AFECTACIÓ) com?
FASE 3 4 Què necessites per tirar Escolta atenta i
IDENTIFIQUEM LES endavant/ per posar les coses targes o cartes de
NECESSITATS al seu lloc? necessitats

FASE 4 5 Què pots fer per donar-hi Concreció d’una

CONSTRUÏM VIES DE resposta (a les necessitats)? estratègia SMART
SORTIDA (senzilla, mesurable,
assolible, realista i
temporalitzada).
FASE 5
COMIAT, AGRAÏMENT I CONCRECIÓ DEL SEGUIMENT

Recurs associat: Per aprofundir en el model 5-5-5 recomanem la lectura del document
“Manual de butxaca. Converses i reunions restauratives. Posa’t el barret restauratiu.” El
trobareu a l’Annex i al CERERE.

Al procés de base restauratiu li direm conversa restaurativa i té les característiques de

passar per totes les fases de la taula anterior i utilitzar les tècniques que especificarem. Si
no ho fem així, no podem dir que estem conversant restaurativament o fent una intervenció
restaurativa. Estarem dialogant d’una altra manera, però no de manera restaurativa.
Cadascú de nosaltres haurà de decidir en quin quadrant de la finestra relacional es vol situar
en cada moment, si és el restauratiu, cal integrar aquest procés i posar-lo en pràctica.

14
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Les converses restauratives les podem utilitzar:

• Per gestionar un conflicte, incident o conducta “disruptiva” a l’aula quan nosaltres no

hi estem implicats o implicades.
• Per gestionar un incident a l’aula quan nosaltres també hi estem implicades i ens
afecta.
• Com a base del procés d’entrevistes prèvies a la reunió restaurativa.
• Com a base del procés de les reunions restauratives formals i informals.
• Com a base del procés d’un cercle de resolució de problemes a l’aula.

La conversa restaurativa (altrament anomenada entrevista restaurativa o escolta

restaurativa) és el procés de base de qualsevol pràctica restaurativa responsiva. El que
volem fer a partir d’ara en la formació és concretar cada una de les fases i tècniques a
utilitzar en cada moment i entrenar-les.

Una reunió restaurativa és quan convoquem a les persones afectades per una situació
donada a seure’s i parlar en una trobada conjunta seguint aquest procés. Per convocar a les
persones a parlar, si el conflicte o l’incident és mínimament greu caldrà tenir una conversa o
entrevista restaurativa prèvia a la trobada conjunta.

Una reunió restaurativa amb les dues persones protagonistes d’una situació conflicte
podríem dir que és una mediació, ho trobarem referenciat també com a petita reunió
restaurativa.

Quines són les característiques de tot procés restauratiu:

• Voluntari.
• Confidencial (excepte en situacions on hi hagi una situació de risc personal).
• Les persones afectades són les que decideixen com resoldre.

Quins són els indicadors de viabilitat de qualsevol procés restauratiu:

• Acceptació de responsabilitat.
• Desig de reparar.
• Desig de ser reparat.

Les reunions restauratives poden incorporar a més persones de les que han estat afectades
directament per la situació, per exemple hi poden participar: persones de suport, persones
afectades secundàries o altres membres de la comunitat.

8. Entrenem-nos! Principis i tècniques específiques

Passarem ara per cadascun dels principis que proposa B. Hopins i treballarem les preguntes
i les tècniques associades, comencem a entrenar!.

Recurs associat: Model 5-5-5. El trobareu a l’Annex i al CERERE.

15
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

8.1. Principi 1. Tothom té una perspectiva única i valuosa

Aquest principi emfasitza la idea que cal donar veu a tothom per tal que pugui expressar-se i
senti que l’escolten sense fer judicis. L’escolta activa i atenta és clau per a la gestió
restaurativa de les relaciona i el conflicte. I això és especialment important en institucions
jerarquitzades on, a vegades, les veus dels que estan situats en la cúspide de la jerarquia
silencien les veus de la resta. Aquest principi ens recorda que totes les veus compten, són
importants i tenen el dret de ser escoltades.

Tècniques:

1. Escolta atenta amb potenciadors mínims de la comunicació que ja coneixem.

2. Línia de temps.

Tècnica 1. Escolta atenta amb potenciadors mínims de la comunicació

Quin tipus d’escolta emprarem aquí? Ja hem parlat de diferents tipus d’escolta: l’escolta
atenta (amb els potenciadors mínims de la comunicació), l’escolta activa (amb parafraseig i
resum), i l’escolta empàtica (reflectint sentiments i necessitats). El model Transforming
Conflict planteja utilitzar només l’escolta atenta i de manera molt limitada algun resum o
parafraseig.

Les nostres intervencions, per tant, seran mínimes:

- Gestos d’assentiment, que mostrin interès, amb contacte ocular i una postura
adequada.
- Sons com “mm”, i preguntes de suport com “i després?”, “què més?”, “alguna cosa
més?”.
- Algun eco, repetint una o dues paraules, sense arribar a un parafraseig o fer-ho
excepcionalment.

Tècnica 2. Línia de temps

La tècnica cerca ajudar les persones a (re)construir el relat del que ha passat, segons el seu
punt de vista. L’objectiu és ajudar a expressar la història el màxim de completa possible.

Ens podem imaginar la història com una pel·lícula en blanc (veure gràfic seqüent) que volem
omplir de contingut.

Quan preguntem a una persona: “què ha passat?” començarà a parlar-nos de la seva

història en un punt temporal concret (la fletxa vermella en el gràfic següent) i ens detallarà la
història a partir d’aquest moment en endavant, tal com es mostra en el gràfic.

16
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Per poder (re)construir la història, el relat de la persona, ens interessa moure’ns

temporalment. Per aquest motiu, aprofitant un silenci, podem demanar a la persona que
parla: “puc portar-te una mica enrere? Què va passar abans? O.. I ahir?” Podem anar tant
enrere com ens sembli interessant (aquest matí, ahir, la setmana passada) o simplement
preguntar per abans.

Un cop hem explorat la història anterior al punt d’inici espontani de la narració de la persona,
podem explorar què és el que ha passat des de l’incident fins al moment actual, tal com
es mostra en el gràfic següent.

L’objectiu és facilitar que la persona pugui relatar una història més completa sobre la
situació.

Activitat 8. (Re)construïm la història del meu conflicte (Principi 1)

8.2. Principi 2. Els nostres pensaments afecten les nostres emocions i ambdós
les nostres accions

Les històries que expliquen les persones quan estan en una situació de conflicte no solen
incloure els seus pensaments i les emocions. Per poder connectar amb la persona que parla

17
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

i per tal que ella pugui connectar amb ella mateixa i entendre’s és important que puguem
aprofundir i facilitar la identificació dels pensaments i els sentiments en qualsevol moment
donat.

Podem imaginar-nos un iceberg. En general, les històries es mouen per la part visible de
l’iceberg, on hi ha les conductes, però per aconseguir una comprensió plena cal submergir-
se per sota del nivell de l’aigua i facilitar l’expressió de pensaments i emocions.

Hi ha una realitat no observable directament que farem aflorar preguntant sobre pensaments
i sentiments. És important recordar que un sentiment es deriva del pensament; per tant, la
pregunta ha de formular-se de manera consecutiva intentant que la persona pugui percebre
el vincle entre allò que pensa o pensava en un moment donat i el que sent o sentia en aquell
moment.

Activitat 9. Gràfica pensaments i sentiments (Principi 2)

18
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

8.3. Principis 1 i 2. Història amb pensaments i sentiments

Sumem a la història les preguntes sobre pensaments i sentiments.

Principi 1. Tècniques escolta atenta i línia de temps.

a. Partim del fet que marca el conflicte i fem intervencions mínimes per fer
avançar la historia.
b. Diem “tornem enrere” i veiem què passava abans dels fets.
2. Principi 2. Identificar pensaments i emocions.
a. Comencem en el moment dels fets i demanem “i quan (fets) … què
pensaves?”. Quan ens han contestat, demanem “i quan pensaves …, què
senties?”
b. Seguim avançant, i en cada punt dels que hem establert fem les mateixes
preguntes: “i quan (fets) … què pensaves”. Quan ens han contestat,
demanem: “i quan pensaves …, què senties?”
c. Després, retrocedim i repetim el procediment.

Activitat 10. (Re)Construïm la història del meu conflicte identificant pensaments

i sentiments (Principis 1 i 2)

19
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

8.4. Els principis 3, 4 i 5

Els dos primers principis els hem treballat per separat, ja que per posar-los en pràctica
necessitem emprar diverses tècniques i habilitats:

- L’escolta atenta amb els potenciadors mínims de la comunicació, que cerca

acompanyar sense interferir ni bloquejar i ajudar a construir una narració basada en
observacions.
- L’ús de la línia de temps.
- Les preguntes sobre pensaments i sentiments per posar atenció sobre el que passa
dins la persona.

Vegem ara la resta dels principis.

8.5. Principi 3. Les nostres accions ens afecten a nosaltres i a les persones del
nostre voltant

Tot allò que diem o fem té un efecte en les persones que estan al nostre voltant. Pot ser un
efecte positiu, que faci sentir bé als altres; o pot tenir l’efecte negatiu generant-los patiment o
dolor.

En el context de la conversa restaurativa, el que voldrem és que l’entrevistat es faci

conscient de l’efecte de les seves accions cap a si mateix i cap a les persones del seu
voltant.

8.6. Principi 4. Identificar les necessitats és el pas previ a decidir com resoldre

Les necessitats ens han acompanyat al llarg de tot el taller. En la primera sessió vam
identificar què necessitem per donar el millor de nosaltres mateixos en el grup, en la segona
sessió vam veure la necessària expressió de les necessitats en la comunicació no-violenta
per promoure l’autoempatia i l’empatia i vam abordar la importància de poder identificar les
necessitats dels altres per poder mantenir converses no-violentes.

De fet, la comunicació noviolenta ens diu que qualsevol crítica, judici, diagnòstic i expressió
d’ira és l’expressió tràgica d’una necessitat insatisfeta. És a dir, que les nostres accions són
estratègies per donar resposta a les nostres necessitats

20
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Quan tenim conflictes ens trobem que tenim necessitats no satisfetes que pensem que
podrem satisfer si actuem d’una certa manera. Això passa a cadascuna de les parts en
conflicte.

Quan les necessitats estan clares, les

solucions o accions per satisfer-les
resulten més fàcils de trobar.

El procediment que recomana Belinda

Hopkins per tal d’esbrinar les necessitats dels
interlocutors d’una conversa restaurativa és
utilitzar les targetes o cartes de necessitats,
perquè si no ho fem així la persona pot parlar
d’estratègies en lloc de necessitats o pot no
ser capaç d’identificar les necessitats per si
mateixa.

En el moment d’explorar, ens proposa posar-

les totes en una superfície plana, per tal que
la persona amb qui parlem les tingui a la vista. Podem dir quelcom similar a:

Ara et mostraré unes targetes amb necessitats (o les cartes). M’agradaria que les
miressis durant un moment, el temps que necessitis, i separis aquelles que et sembla
que necessites satisfer per tal de sentir-te bé en aquesta situació.

Deixem un moment perquè les elegeixi i ens expliqui perquè i com les entén. Un cop ho ha
fet, podem continuar cap al Principi 5.

8.7. Principi 5. Les persones afectades per una situació són les millor situades
per resoldre-la.

Com vàrem veure en parlar de la finestra de les relacions, les persones funcionen millor, se
senten més felices i es comprometen més quan han pres part en la presa de decisions. Dit
d’una altra manera, quan seguim la màxima: “res de nosaltres sense nosaltres.”

Aquest principi cerca la participació activa i col·laborativa de les persones en conflicte, i

promou que es plantegin accions concretes per resoldre’l.

Tècnicament, per fer-ho, mostrem les necessitats identificades en la fase anterior i

preguntem: què podries fer (podríeu fer) per tal que aquestes necessitats es puguin
satisfer?

21
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Deixem que la persona entrevistada vagi dient allò que li sembla que pot donar resposta a
les necessitats i en prenem nota
(no detallada). Quan sembla que
ja està, mirem de concretar cada
una de les possibles opcions per
especificar-la al màxim i fer un
pla d’acció indicant qui farà què,
quan i com. Es tracta que siguin
solucions realistes, concretes i
que estiguin al seu abast. Les
possibles solucions s’han de
redactar de manera que siguin
objectives, com si una càmera
de vídeo les pogués gravar
mentre tenen lloc.

Si és necessari, demanarem
concreció sobre les accions, per
exemple, si la persona ens diu: “tractaré de portar-me millor amb ell”, li podem demanar: “i
quan tractis de portar-te millor amb ell, què faràs?, com ho faràs? Posa’m algun exemple de
com ho faràs”.

En el cas que proposi accions que estiguin fora del seu abast (que ens donin més temps de
pati, que no hagi d’estudiar matemàtiques, que canviïn les lleis, que el director expulsi
l’alumne, etc.), mirarem de reconduir-ho cap a accions que depenen de les parts en
conflicte. Si volen la intervenció de terceres persones, ens han de dir com la demanaran, per
tal que siguin ells qui es responsabilitzin de les accions.

Com a resultat es proposa obtenir un pla d’acció específic, mesurable, assolible, realista i
temporalitzat (en sigles angleses, SMART-Specific, Mesurable, Achievable, Realistic i Time-
bound).

Activitat 11. Principis 3, 4 i 5

22
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

8.8. Les converses restauratives informals en el dia a dia a l’escola i l’institut

La conversa restaurativa informal amb l’ús de les fases i tècniques que es proposen poden
convertir-se en “la manera que tenim de resoldre les coses aquí” i superar el model punitiu i
el model permissiu per a la gestió quotidiana de les relacions i el conflicte.

Fora bo que una de les coses que ens plantegéssim al centre fora incloure en el currículum
el treball dels principis restauratius i les preguntes restauratives en totes les aules i amb tots
els alumnes, també amb les famílies i altres sectors de la comunitat per tal que en el
moment de tenir una conversa restaurativa tothom sàpiga què anem a fer.

I què anem a fer? Doncs anem a parlar i escoltar-nos de manera noviolenta i respectuosa
per resoldre qualsevol situació donada que impliqui alguna tensió relacional. De fet les
preguntes i el procés restauratiu en ajuden a mantenir-nos en la zona restaurativa i
noviolenta.

Quin és el nostre rol com a educadors o educadores restauratives en la gestió del conflicte:

• Mantenir la calma i entrar a la zona restaurativa fent-nos les preguntes a nosaltres

mateixos i imaginant les respostes dels altres a les mateixes preguntes.
• Oferir un moment i un espai per parlar. Fer la petició zero. Preguntar què passa amb
la intenció de connectar i entendre, no amb la intenció de jutjar.
• Quan ja comencem el procés: Seguir les seves fases, utilitzar les preguntes
restauratives per no jutjar ni decidir pels altres i promoure la responsabilització i
l’autonomia de l’alumnat o de les persones amb les que tenim la conversa.
• Quan no estem implicades en la situació no explicarem el nostre punt de vista, ni
expressarem els nostres pensaments i sentiments, però si hi estem implicades si ho
farem.

Activitat 12. L’empatia el cor de les converses difícils

El model de l’Institut Internacional de Pràctiques Restauratives (IIRP) que va ser el model

inicial de l’associació de pràctiques restauratives de Balears, diferencien les preguntes a fer
a les persones autores dels fets i a les receptores com es veu en les següents targetes:

23
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Per aprofundir en el model IIRP recomanem aquesta lectura: “Prácticas restaurativas

para la prevención y la gestión de conflictos en el ámbito educativo” de Jean
Schmitz.

9. El full de reflexió restaurativa

De la mateixa manera que estem dient que per a nosaltres és important entrar en la zona
restaurativa abans de facilitar una conversa pot ser interessant donar temps a l’alumnat per
reflexionar abans de seure’ns a parlar. Per això és interessant que en cada centre puguem
disposar d’un full de reflexió restaurativa que inclogui les preguntes i tenir les cartes de
necessitats a disposició de tothom. Podria ser quelcom similar a això:

Full de reflexió restaurativa

Data_____________________________

Nom_____________________________

Què ha passat?

Què pensaves i què senties en aquell moment? I abans, i des d’aleshores? (pots utilitzar la
llista d’emocions i sentiments si ho necessites)

Qui ha estat afectat i com?

24
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Què necessites (utilitza la llista de necessitats o les cartes de necessitats) posar les coses al
seu lloc?

Què pots fer per donar resposta a aquestes necessitats (i reparar) si cal?

10. Posa’t el barret restauratiu

Posar-nos el barret restauratiu té a veure desplegar les nostres habilitats restauratives,
aquelles que estem adquirint, en qualsevol situació relacional donada. Hi ha una fase que
encara no hem comentat i que és clau en tot procés restauratiu, que inclou l’emmarcament
de la conversa, l’explicació del què farem, com ho farem i el nostre rol. La treballarem en la
propera sessió a fons, però per si algú ja vol començar a mirar recomanem la lectura del
document: “Manual de butxaca. Posa’t el barret restauratiu” que trobareu al CERERE i
també en l’Annex d’aquest dossier.

Activitat 13. El ball de les converses restauratives quan estem implicades en la

situació.

11. Idees clau del bloc 3

1. Les pràctiques restauratives (PR) són la realització concreta de la justícia
restaurativa (JR). La JR proposa un tractament responsabilitzador del delicte o la
falta que inclou la participació activa de totes les persones afectades.
2. En l’àmbit escolar les pràctiques restauratives responsives ofereixen uns processos i
unes eines concretes per poder realitzar intervencions responsabilitzadores i no
culpabilitzadores per gestionar qualsevol situació o conflicte. Ara bé, l’ERG va molt
més enllà de les pràctiques responsives i implica uns valors i principis de base, unes

25
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

competències, el desenvolupament de pràctiques proactives per a la creació de

connexions prosocials i l’enfortiment de la comunitat.
3. Les pràctiques responsives han d’anar associades al desenvolupament de les
pràctiques proactives, l’adquisició de competències i els valors de base. Això implica
necessàriament un canvi de mirada en relació amb la gestió de la convivència.
4. En tot conflicte tothom té un punt de vista diferent i valuós.
5. Les converses restauratives són la pràctica restaurativa informal que més utilitzarem
en l’àmbit escolar.
6. El model de Belinda Hopkins aporta un treball intens en la (re)construcció de la
història, la identificació de pensaments i sentiments i les necessitats.
7. Les converses restauratives requereixen la capacitació en habilitats concretes de
facilitació que inclouen:
○ Domini del procés incorporant els principis restauratius per a la gestió de les
relacions i el conflicte.
○ L’ús de les preguntes restauratives.
○ L’ús de l’escolta atenta i la línia de temps pel que fa a la construcció de la
història.
○ La identificació de pensaments i emocions.
○ La identificació de les necessitats de cadascú.
○ La consecució d’acords SMART, concrets i realitzables per donar resposta a
les necessitats i a la resolució positiva del conflicte.
8. El rol de la persona facilitadora implica:
○ No jutjar.
○ No imposar solucions.
○ Respectar el punt de vista de les persones en conflicte.
○ Utilitzar l’escolta atenta, activa i empàtica per afavorir la comprensió dels fets i
la connexió de totes les persones afectades.

Activitat 14. Ronda de cloenda

12. Lectures recomanades

Definiendo qué es restaurativo. Ted Wachtel. IIRP

Decret 279/2006 de 4 de juliol sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència

en els centres educatius no universitaris de Catalunya.

26
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Zehr, H. (2005). El pequeño libro de la justicia restaurativa. Intercourse, PA: GoodBooks.

Las prácticas restaurativas.Transformar el conflicto en la ciudad. Herramienta núm. 18.

Escola de Pau. UAB.

Schmitz, J. (2018). Prácticas restaurativas para la prevención y gestión de conflictos en el

ámbito educativo.

13. Referències bibliogràfiques

Hopkins, B. (2004). Just Schools: A Whole School Approach to Restorative Justice.
London: Jessica Kingsley Publishers.

27
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

ANNEX

Manual de butxaca. Posa’t el barret restauratiu .......................................................... 29

Model 555 ..................................................................................................................... 40
Infografia principis B. Hopkins...................................................................................... 42

28
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Manual de butxaca. Posa’t el barret restauratiu

MANUAL DE BUTXACA
CONVERSES I REUNIONS
RESTAURATIVES

Posa’t el restauratiu

29
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

“Acceptar i respectar la diferència és una d’aquelles virtuts

sense les quals l’escolta no es pot donar”
Paulo Freire

PRINCIPIS I PREGUNTES RESTAURATIVES

Aquests són els principis guia d’una intervenció restaurativa: conversa o
reunió restaurativa/mediació

PRINCIPIS PREGUNTES

1 Tothom té un punt de vista únic Què ha passat?

i valuós
Què va passar?
Explica’ns el teu punt de vista?
...

2 Els nostres pensaments Què pensaves i, per tant, què senties?

influencien les nostres Línia de temps: ara, abans, des
emocions i ambdós les nostres d’aleshores
accions
...

3 Les nostres accions impacten Qui ha estat afectat i com?

en les persones del nostre Com t’ha afectat la situació?
voltant
Què ha estat el més difícil per a tu?
...

4 Identificar les necessitats és el Què necessites per poder resoldre?

pas previ a decidir estratègies
per donar-hi resposta
Què necessites per tirar endavant?
Què necessites per sentir-te bé?
Què necessites per sentir-te
reparat/a?1
Què necessites per reparar?
...

5 Les persones afectades per una Què pots/podem fer per donar
situació són les millor situades resposta a aquestes necessitats?
per resoldre-la (en ...
col.laboració)

*Les preguntes sobre reparar o ser reparat només les utilitzem en el cas que hi hagi hagut un dany

30
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

FASES CONVERSA RESTAURATIVA

I/O REUNIÓ RESTAURATIVA (MEDIACIÓ)
FASE 1 - Dona la benvinguda.
- Explica el procés que dureu a terme.
BENVINGUDA
- Explica què fareu les persones mediadores .
I CONSTRUCCIÓ - Explica les normes de la conversa/mediació i demana si hi
D’UN ESPAI estan d’acord.
SEGUR - Agraeix la disposició al diàleg o a la mediació.
FASE 2 - Convida a cada persona a explicar la seva història, connectant
amb pensaments i emocions (línia de temps).
ESCOLTEM-NOS
TRANSICIÓ - Pregunta si volen afegir alguna cosa.
- Explora com ha estat afectat cadascú i si hi ha algú més
CONNECTEM
afectat i com.
(AFECTACIÓ)

FASE 3 - Convida a cadascú a explicar què necessita per sentir-se

millor i tirar endavant (pots utilitzar les cartes de necessitats).
IDENTIFIQUEM
LES
NECESSITATS

FASE 4 - Dirigeix la discussió sobre les vies de sortida.

- Escriu l’acord, si és necessari.
CONSTRUÏM VIES
- Tingues en compte que sigui SMART.
DE SORTIDA

- Si valores que és possible una mediació, fes la proposta i

dona la informació necessària perquè la persona pugui decidir
si vol participar-hi de manera lliure i voluntària.
FASE 5 - Comprova com se sent tothom
- Pregunta: què podrien fer la propera vegada per gestionar la
COMIAT
situació de manera diferent?
I SEGUIMENT - Agraeix el fet que hagin optat pel diàleg o la mediació
- Concreta un dia per fer el seguiment
Si s’ha proposat una mediació:
- Pregunta si hi ha algun dubte, si volen afegir quelcom.
- Concreta dia, hora i lloc per la trobada conjunta

31
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

FASE 1
DISCURS DE BENVINGUDA

Objectiu Generar un espai segur i de confiança, per tant, crear les condicions
adequades per parlar.

Què Una benvinguda, una explicació de les característiques del procés, del nostre
conté? rol, les normes, l’acceptació i una felicitació per l’opció al diàleg.

Evita Rebre els i les alumnes a un lloc sense privacitat, a un lloc que es pugui sentir
incòmode o no escoltat perquè hi ha molt de renou ambient.
La confiança i la seguretat.
Promou
La voluntarietat i la confidencialitat.
L’explicació clara de les característiques de la conversa que tindreu o del
procés de mediació, el teu rol i les normes.
Tenir temps suficient i un espai físic adequat per poder parlar sense
interrupcions.
Proposta model discurs de benvinguda (a adaptar per cadascú)

1. Hola, me n’alegro que haguem trobat aquest moment per parlar sobre____.
2. M’agradaria començar explicant-te les característiques de la nostra conversa i els
seus objectius:
• La conversa és confidencial.
• L’objectiu és entendre què passa, veure a qui afecta i com, identificar les necessitats i
trobar estratègies de resposta per tirar endavant, estar millor, resoldre la situació.
• La proposta passa perquè tu mateix/a puguis pensar com resoldre (nosaltres, si jo estic
afectada)
o A l’Institut tenim clar que les persones afectades per una situació, incident,
conflicte, són les que estan millor situades per resoldre-la.
• La teva participació és voluntària.
3. També vull explicar-te que faré jo (nosaltres, si som dos facilitadores)
• No et jutjaré
• No imposaré cap solució, no et diré el que has de fer
• Mantindré la confidencialitat (excepte si hi ha quelcom que considerem que cal resoldre
en altres serveis i/o espais, amb altres persones, ho parlarem i conjuntament decidirem
com procedir).
• Utilitzaré unes preguntes (que potser ja coneixes) que ens poden servir per entendre el
teu punt de vista, com et sents, què necessites i mirar de trobar solucions.
4. Finalment, la conversa funcionarà si podem:
o Escoltar i parlar amb respecte
o Parlar amb sinceritat
5. Què et sembla? Tens algun dubte?
6. Estàs d’acord amb continuar i fer-ho d’aquesta manera?
7. “Gràcies. Optar pel diàleg no és fàcil, així que felicitats per fer-ho, aquest ja és un primer
pas. Anem a començar, ens vols explicar quin és el teu punt de vista, què ha passat/què
va passar?”.

32
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

FASE 2
ESCOLTEM-NOS
“L’interès de la persona que escolta estimula la comunicació de la persona que parla”
Charlotte Bronte
Preguntes Què ha passat? Quin és el teu punt de vista? Explica’ns com ho has vist?
Com has viscut aquesta situació? Quina és la teva història? ...
Intenta anar vinculant algun moment important de la història amb
pensaments i sentiments, inclou la línia de temps, abans, en el moment,
ara, amb aquest tipus de preguntes:
I, aleshores, què pensaves, i, per tant, com et senties.
I abans que això passés, què pensaves? Com et senties?
I ara, què penses i com et sents?

Objectiu Donar lloc a que les persones puguin expressar-se de manera lliure.
Donar veu.
Connectar pensaments i emocions. Promoure la comprensió,
l’autoempatia i l’empatia.

Evita Segueix,
Jutjar, aconsellar, interrompre, donar la teva opinió, tranquil·litzar amb no.
Preguntar per què?
Preguntes tancades que poden ser contestades amb un Sí o un No.
sisplau...
Fer un interrogatori: què, quan, com, on, a quina hora....
Promou Escolta atenta: Utilitza paraules o gestos per animar les persones a
parlar
Del tipus: pots explicar una mica més? I, aleshores? Segueix, sisplau? Ah,
ha...
Manté un bon contacte visual, mira als ulls de la persona que parla, manté
l’atenció i una posició del cos mostrant interès.
Escolta vinculant història-pensaments-sentiments:
Per exemple: Disculpa, quan ___________, què pensaves? Què et
passava pel cap?... i, per tant, com et vas sentir?
Pots utilitzar les cartes d’emocions
Les trobaràs aquí

Escolta activa:
• Mirar de clarificar: quan dius ______, què vols dir? M’ho pots explicar
una mica més?
• Resumir: així, segons el teu punt de vista.....
• Si veus que a la persona li costa molt referir-se als seus sentiments
quan li preguntes directament, pots reflectir: pot ser que et
sentissis_______? (sempre amb interrogant perquè ens pugui
respondre confirmant o no allò que sentia, potser et serviran les
cartes!).
• Parafrasejar o eco: repetir allò que la persona ha dit (evitant el
contingut ofensiu) amb un interrogant al final.

33
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

FASE DE TRANSICIÓ
IDENTIFIQUEM AFECTACIÓ
Ésser empàtica és veure el món amb els ulls de l’altra persona,
no veure el nostre món reflectit en els ulls d’ella.
Carl Rogers

Preguntes Com t’ha afectat aquesta situació? Què t’ha afectat més? Com?
Ha afectat a algú més? Com?
Objectiu Identificar afectacions promoure autoempatia i empatia cap els
altres.
Evita Jutjar, aconsellar, interrompre, donar la teva opinió, tranquil·litzar
amb no.
Preguntar per què?
Preguntes tancades que poden ser contestades amb un Sí o un No.
Fer un interrogatori: què, quan, com, on, a quina hora....

Promou Escolta atenta, activa i empàtica.

Centrar-vos en el present, en l’afectació actual d’un/a mateix/a i
els/les altres.

Segueix,
FASE 3
IDENTIFIQUEM NECESSITATS sisplau...
“Una conducta violenta és l’expressió d’una necessitat no coberta”
Marshall Rosenberg
Preguntes Què necessites per tirar endavant?
Què necessites per reparar?
Què necessites per sentir-te reparada?
Objectiu Identificar les necessitats
Evita Parlar d’estratègies en lloc de necessitats
Exemples d’estratègia:
Què deixi de molestar a l’aula!
Que la profe no em cridi l’atenció constantment!
Promou Investiga les necessitats que hi ha darrera d’aquestes estratègies:
• Quan dius que no et molesti a l’aula, què és el que
necessites?
• Quan dius que no et cridi l’atenció, què necessites?
Necessitats possibles en aquests casos: atenció, escolta, respecte,
col·laboració, acceptació.
Utilitza les targes o cartes de necessitats et serà més fàcil Segueix,
identificar-les. Les trobaràs aquí
sisplau...

34
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

FASE 4
SOLUCIÓ DE PROBLEMES I PLA D’ACTUACIÓ
CONCRECIÓ D’UNA TROBADA CONJUNTA
Preguntes Si és una entrevista de tutoria pots fer preguntes de l’estil:
Què podries fer per donar resposta a aquetes necessitats
Si tinguessis una vareta màgica, què passaria?
Alguna idea més? Alguna idea impossible?
Quina seria la teva solució somiada?
Com et puc ajudar a donar resposta a aquestes necessitats?

Si és una entrevista on proposes una mediació pots fer preguntes

de l’estil:
Alguna idea per mirar de resoldre la situació?
A l’institut tenim un servei de mediació que implica una trobada conjunta
amb X per parlar sobre això, escoltar-vos des del respecte, identificar
necessitats i pensar vies de sortida?
Com ho veus? Què et sembla la idea?

Si ja estàs en una sessió de mediació pots fer preguntes de l’estil:

Què podeu fer per donar resposta a les necessitats que heu identificat?

Di hi ha hagut algun dany pots preguntar:

Què necessites per sentir-te reparada?
Què necessites per reparar?
Objectiu El teu objectiu no és resoldre el problema sinó ajudar a les persones a
que per elles mateixes trobin la manera de resoldre.
Pots proposar una trobada conjunta (mediació) però són les persones
les que han de decidir lliurement si hi volen participar.
Evita Fer suggeriments del tipus:
Per què no fas/feu... ? Potser podries/podríeu fer...
Promou Fes preguntes per tal que les idees de resolució sorgeixin de les
persones que tenen el problema, d’aquesta manera es tornen
“solucionadores” d’allò que els hi passa. El model restauratiu és
capacitador i promou l’autonomia.
Amb aquestes preguntes mira de concretar un acord, UN PLA D’ACCIÓ,
que sigui SMART

eSpecífic, Mesurable, Assolible, Realista i Temporalitzat

Si proposes fer una trobada conjunta, en aquesta fase hauràs d’explicar quines són les
característiques de la mediació (voluntària i confidencial), explicar quin serà el teu rol com
a mediadora i quan i on es pot fer la trobada conjunta.

L’acord, en aquesta situació, serà l’acceptació de participar en un procés de mediació.

35
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

FASE 5
COMIAT I TANCAMENT
Preguntes Com us sentiu ara amb tot el que hem comentat i decidit?
Alguna cosa més que vulgueu afegir?
Després d’aquesta experiència, fareu alguna cosa diferent quan tingueu
un conflicte?

Objectiu Tancar la conversa o mediació de manera amable reconeixent l’esforç de

tothom i agraint la participació.
Concretar la trobada conjunta o el seguiment en funció de cada cas.

Evita Demanar que facin les paus, que tornin a ser amics, que s’abracin...
deixar que siguin les persones les que decideixin si ho volen fer.
Sermonejar dient: espero que no ho torneu a fer, que a partir d’ara us
porteu millor, etc.
Tancar sense felicitar per la feina i l’esforç fet.

Promou Fes un tancament amable, agraint la participació de tothom.

Comprova com se senten les persones i si tenen algun dubte o pregunta.
Felicita per l’opció dialogada.
Si s’accepta una mediació concreta dia, hora i lloc.
Si has fet una conversa concretant un pla d’acció concreta un dia per fer-
ne el seguiment.
Fes un registre de com ha anat el procés i anota el dia del seguiment a
l’agenda!

36
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

REGISTRE CONVERSA RESTAURATIVA O MEDIACIÓ

Participants: A: B:

Persones
facilitadores/mediadores
Data: Lloc:
• Conversa tutoria
• Proposta de mediació
• Mediació
Què tenim entre mans? (resum de la situació)

Què decidim? (resum de l’acord o pla d’acció)

Si fas un proposta de mediació anota dia/hora/lloc:

(un cop feta la mediació torna a omplir aquest registre)

Data per al seguiment:

Ho complim? Funciona?

Ha millorat la relació? S’ha arreglat el problema?

Signatures (si cal)

Signat A: Signat B:

Signat persona mediadora: Signat persona mediadora:

37
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

REGISTRE CONVERSA RESTAURATIVA O MEDIACIÓ

(continuació)
Notes:

AUTOFEEDBACK
Coses que m’han funcionat bé:

Coses que podria fer diferent la propera conversa o mediació:

Idees a supervisar amb l’equip:

38
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

LLISTA D’AUTOVERIFICACIÓ
O
PER A LES PERSONES OBSERVADORES D’UNA
CONVERSA TROBADA
FASE 1 FASE 2 FASE 3 FASE 4 i 5
• Dona una • Manté un bon • Manté un • Convida les persones a dir
benvinguda contacte visual. bon contacte què poden fer per resoldre i
atenta. visual amb donar resposta a les
• Gestiona de
les dues necessitats identificades i
• Felicita per manera
persones. reparar (si cal).
l’opció calmada el
dialogada. procés. • Explora què • Utilitza preguntes obertes.
necessita
• Explica • Mostra interès. • Pregunta i valora
cadascú per
clarament conjuntament si cal prendre
• Convida sentir-se
com serà la per escrit
amablement les millor i tirar
conversa o la l’acord/compromís.
persones a endavant
trobada
parlar. (resoldre). • Si és així, s’assegura que
conjunta.
les paraules de l’acord són
• Usa l’escolta • Si cal,
• Explica les de les persones
atenta (què pregunta a la
clarament el implicades i que aquest és
més.., segueix, persona
rol de les SMART.
etc.). perjudicada
persones
què • Revisa com se sent cadascú
facilitadores. • Realitza un
necessita per abans de tancar el procés.
resum/síntesi de
• Explica sentir-se
cada història. • Felicita per haver optat pel
clarament les reparada.
diàleg o la mediació.
normes. • Pregunta sobre
• Valora com
pensaments i • Recorda que poden tornar a
• Té un bon es va sentint
sentiments. posar-se en contacte amb
contacte cada
ella si ho necessiten
visual. TRANSICIÓ persona.
• S’acomiada amablement.
• Mostra • Pregunta si algú
d’interès i vol dir alguna PER LA PROPOSTA D’UNA
calma. cosa més TROBADA CONJUNTA
(MEDIACIÓ)
• Pregunta sobre
com els ha • Informa sobre les
afectat la característiques de la
situació? Si ha mediació, fases, normes i rol
afectat a algú de la persona mediadora.
més i com.
• Concreta on i quan es
podria fer.
• Pregunta si hi ha algun
dubte.

39
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Model 555

40
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

41
 En Cercle. Bloc 3.
Pràctiques responsives I

Infografia principis B. Hopkins

Mes
ENFOCAMENT RESTAURATIU GLOBAL Any
Els cinc principis Restauratius
MODEL BELINDA HOPKINS

TOTHOM TÉ UNA PERSPECTIVA ÚNICA

I UNA CONTRIBUCIÓ VALUOSA A FER

ELS NOSTRES PENSAMENTS INFLUENCIEN

LES NOSTRES EMOCIONS I AMBDÓS
INFLUENCIEN LES NOSTRES ACCIONS

LES NOSTRES ACCIONS

IMPACTEN EN LES PERSONES
DEL NOSTRE VOLTANT

IDENTIFICAR LES NOSTRES

NECESSITATS ÉS EL PAS
PREVI A DECIDIR
ESTRATÈGIES PER DONAR-HI
RESPOSTA

LES PERSONES AFECTADES PER

UNA SITUACIÓ O PROBLEMA SÓN
LES MILLOR SITUADES PER
RESOLDRE’L
(EN COL·LABORACIÓ )

JUNY 2021

42