ACTIVITATS TEMA 2

Monosacàrids:
1. És dextrogira la dihidroxiacetona?
2. Quantes L-cetopentoses són possibles? Dibuixa’n les estructures.
3. Dibuixa les fórmules de les aldotetroses.
4. Quan un àtom de carboni presenta els quatre enllaços units a radicals
diferents diem que és asimètric i la molècula presenta activitat òptica.
Assenyala en aquestes dues pentoses els carbonis asimètrics amb un
asterisc. Digues també si es tracta de formes -D o formes -L.

5. Indica quin carboni de la glucosa és simètric en la forma lineal i asimètric

en la cíclica.
6. Quin nom rep un glúcid la fórmula empírica de la qual es C6H12O6
7. Identifica aquestes dues hexoses, i indica si es tracta d’una aldosa o una
cetosa, i si són formes D o L.

8. Quin és el nom de les molècules següents?

Disacàrids:
9. Fixat en l’enllaç O-glicosídic següent:

- És un enllaç monocarbonílic o dicarbonílic? És a-glicosídic o b-

glicosídic?

10. Copia les fórmules i estableix un enllaç O-glicosídic monocarbonílic

entre aquestes dues molècules de a-glucosa. Què és desprèn quan es
forma l’enllaç?

11. Per què, si la sacarosa és dextrogira, la mel que fabriquen les abelles
amb sacarosa és levogira?
12. Copia i completa la taula dels principals disacàrids d’interès biològic.

13. Quantes molècules de glucosa s’obtindran de la hidròlisi de dues

molècules dels compostos següents: maltosa, cel·lobiosa i sacarosa.
14. Per què si la maltosa i la cel·lobiosa estan fetes de glucosa són dos
disacàrids diferents? I per què si ingerim maltosa augmenta el nivell de
glucosa en sang i en canvi si ingerim cel·lobiosa això no passa?
 15. Per què hi ha moltes persones que no poden hidrolitzar la lactosa i en
canvi si la maltosa i la sacarosa? Per què les persones que no toleren la
lactosa no poden prendre llet, ni mató, i en canvi sí que poden prendre
iogurt?

Polisacàrids:
16. Relaciona els glúcids de la primera columna amb els tipus de glúcids de
la segona.

17. Per què les cèl·lules no tenen reserves energètiques en forma de

glucosa?
18. Per què l’enllaç a és més fàcil de trencar i l’enllaç b no ho és?
19. Per què la major part dels animals no poden digerir la cel·lulosa?
20. Indica quin polisacàrid correspon cadascuna de les característiques
següents:
a. Homopolisacàrid amb funció esquelètica propi dels vegetals.
b. Polisacàrid que es troba abundantment a l’interior de les cèl·lules
del fetge.
c. Polisacàrid format per N-acetilglucosamines unides per enllaços
b (1®4).
d. Homopolisacàrid de reserva propi dels vegetals.
21. Quina de les figures següents correspon a un fragment de glicogen?
Justifica la resposta.
22. Quina diferència hi ha entre els enzims amilases i els enzims R-
desramificadors?
23. Quin tipus d’enllaç presenten la cel·lulosa i la quitina?
24. Relaciona els glúcids de la columna de l’esquerra amb els
monosacàrids de la columna de la dreta, per indicar la composició dels
primers.

25. Posa exemples de glúcids que tinguin les funcions següents:

antibiòtic, anticoagulant, colorant floral.
26. Observa les fórmules següents:

a. Quines molècules són monosacàrids?

b. Escriu la fórmula resultant de la seva unió.
c. Com s’anomena aquest enllaç?
d. Quin tipus de biomolècula en resulta?
e. Què té a veure aquest tipus de molècula amb la molècula de
glúcid que utilitzen les cèl·lules animals per emmagatzemar
energia?
27. La sacarosa és l’edulcorant natural que s’extreu principalment de la
canya de sucre i de la remolatxa. Quina de les molècules següents
correspon a la sacarosa? Justifica la resposta.

La sacarasa és un enzim que catalitza la hidròlisi de la sacarosa. Copia i

completa la taula següent amb els noms de la sacarosa i de les
molècules que s’obtenen de la hidròlisi d’aquest polisacàrid i amb les
característiques que s’indiquen d’aquestes molècules.

28. La insulina és una hormona de naturalesa peptídica que secreta el

pàncrees. Duu a terme una important funció: regula la concentració de
la glucosa al plasma sanguini o glucèmia. Així, l’augment de la
concentració de la insulina al plasma afavoreix l’absorció i la utilització
de glucosa per diversos teixits i, per tant, la disminució de la glucèmia.
a. Observa el gràfic adjunt, que mostra l’evolució de la concentració
de la glucosa i de la insulina en diversos moments després
d’haver ingerit un aliment.
 A partit de la informació que subministra el gràfic, fes una taula
com la següent i emplena-la.

b. Respon les preguntes:

• Per què durant els 30 primers minuts pugen les dues
gràfiques?
• Per què durant el minut 30 i el 60 baixa la glucèmia i
continua pujant la insulina?
• Per què desprès del minut 60 la insulina comença a baixar?
• Per què a partir del minut 90 la glucèmia comença a baixar
a menys velocitat?
• Per què a partir del minut 120 ja no hi ha insulina en sang?
c. La glucosa és, sens dubte, el monosacàrid amb més importància
biològica. Els organismes l’acumulen en forma de diferents
biomolècules. Omple la taula, referida a humans i plantes, de
manera que s’hi reflecteixin els aspectes següents:

29. En el gràfic següent es representa la corba de la glucèmia al llarg d’un

dia, des de les 9 del matí fins a la 1 de la matinada, d’una persona normal
i d’una persona diabètica que necessita dues injeccions diàries
d’insulina. Aquestes dues persones fan quatre àpats (esmorzar, dinar,
berenar i sopar) a la mateixa hora.
a. Quina gràfica pertany a la persona diabètica? Justifica la
resposta.
b. A quines hores s’injecta la insulina la persona diabètica?
c. A quines hores fan els àpats?