DRET FINANCER

CURS 2023/2024

ACTIVITAT 2

DISCIPLINA PRESSUPOSTÀRIA I DESPESA PÚBLICA POST-COVID:

EL PLA DE RECUPERACIÓ PER A EUROPA (NEXT GENERATION EU)

I EL SEU FINANÇAMENT
1. Competències a desenvolupar

a) Capacitat d’anàlisi i síntesi de la informació jurídica en matèria pressupostària,

en el Dret de la Unió Europea i en l’ordenament jurídic espanyol.
b) Valoració de la importància del Dret financer com a sistema regulador de
l’activitat financera dels ens públics, en el context actual post-pandèmia.
c) Capacitat per reconèixer les principals institucions del Dret pressupostari i del
Dret de la despesa pública.
d) Capacitat d'aplicació dels coneixements teòrics a l'experiència pràctica.
e) Recerca documental i de fonts de referència en l'àmbit del Dret financer.
f) Comparació i anàlisi de dades de naturalesa financera i pressupostària.
g) Capacitat d’organització i planificació del temps.
h) Capacitat per aprendre autònomament

1
 i) Competència comunicativa oral.
j) Compromís ètic i reflexió crítica.

2. Lectures prèvies al seminari

- Agulló Agüero, Antonia, “Europa , crisis y derecho: Notas para la construcción

de un nuevo derecho del gasto público”, Revista Española de Derecho
Financiero, 2016, núm 170, págs 39-62 (pdf)

- Comunicació de la Comissió Europea al Consell relativa a l’activació de la

clàusula general de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement, de 20 de
març de 2020 (pàgs. 1 a 3).

- Aprovació de l’acord del Consell de Ministres de 6 d’octubre de 2020 pel

Congrés dels Diputats. Butlletí Oficial de les Corts Generals, Congrés dels
Diputats, 16 d’octubre de 2020 (páginas 35-38).

- Nota de prensa del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública de 13 de setembre de

2021.

- Actualització del Programa d’Estabilitat 2023-2026 d’Espanya, d’abril de 2023

(págs. 41, 52, 91 a 93 i 110 a 121).

- Propuesta de Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo relativo a la

coordinación eficaz de las políticas económicas y a la supervisión
presupuestaria multilateral y por el que se deroga el Reglamento (CE) n.
1466/97 del Consejo (2023/0138/COD) - Confirmación del texto transaccional
definitivo con vistas a un acuerdo (20 de febrero de 2024).

3. Normativa bàsica

- Article 126 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE).

- Article 135 de la Constitució Espanyola (CE).

- Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat

Financera (LOEPSF).

- Reglament (UE) 2020/2094 del Consell de 14 de desembre de 2020 pel qual

s’estableix un Instrument de Recuperació de la Unió Europea per recolzar la
recuperació davant la crisi de la COVID-19.

2
 - Decisió (UE, Euratom) 2020/2053 del Consell de 14 de desembre de 2020
sobre el sistema de recursos propis de la Unió Europea i pel qual es deroga la
Decisió 2014/335/UE, Euratom.

- Reial Decret-llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures

urgents per a la modernització de l’Administració Pública i per a l’execució del
Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

- Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d’Espanya de 27 d’abril de

2021.

- Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària (LGP).

- Llei 22/2021, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat (LPGE)

per a l’any 2022.

- Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a

l’any 2023.

4. Qüestions plantejades

Bloc 1. La disciplina pressupostària en el Dret de la Unió Europea i en

l’ordenament jurídic espanyol

1) Quin és l’origen de la disciplina pressupostària europea? Quins són els

dos criteris de disciplina pressupostària que estableix l’article 126 del
TFUE?
Disciplina presupostaria: es una política de la despesa
*principi d’equilibri pressupostaria: es intentar buscar un equilibri entre els
ingresos i les despeses, es a dir, poder arribar a cobrir les depeses amb el
ingressos obtinguts, i de manera molt esporàdica, recórrer a l’endeutament si
es necessari.

La disciplina pressupostaria s’inicia en el tractat de massatrich el 1993, quan

entra el euro. En aquell moment nomes havien els criteris que havien de tenir
el estats per formar-hi part de la unió monetària europea (criteris de
convergència)
-preus estables
-finances publiques solides
-condicions monetàries solides
-balança de pagament estable.

3
 En aquell moment no havia encara una definició de la política pressupostaria que
s’havia de seguir un cop l’entrada del euro, per això es va formar el PEC pacte
d’estabilitat i creixement, el que es volia era evitar un dèficit excessiu, a partir
de l’entrada de l’euro. Això suposa que tots els estats membres han de
comprometre a seguir aquestes indicacions per no arribar a un dèficit
excessiu.
La finalitat del PEC era prevenir l’aparició d’un dèficit excessiu degut a la entrada
del euro.

Per determinar la situació pressupostaria i el nivell d’endeutament que tenen el

estats membres, usarà dos criteris:

1. Si la proporció entre el dèficit públic real i el PIB sobre passa un valor d

referencia (3%)
2. Si la proporció entre el deute públic y el PIB sobrepassa un valor de
f¡referencia (60%)
La comissions emetrà un informe, si tu com estat sobrepasses aquests límits.
Hi ha 2 Excepcions del deficit:

el deficit puede ser previsto o real. Pero la deuda ha de ser real, reglamento 479/1009.

La comission no va ah emitir una infirje si ve que le estado se esta esfrorzando para

intentar bajar el deficit i la deuda. El deficit serà siempre objectivo siu vemos que te
estas acercando al valor previsto. En cambio la deuda l avemos desde una prespectiva
subjetiva, valorando el esfuerzo del estado para venirse a ese valor.

Segunda excepcions del deficit publico: la comiion la aploca de manera alternativa, es

suficiente que sea excepcional o temporal o que aroximes a los valores, en vez que se
tanga que interpretar de manera acumulativa.

Deficit previsto o real

Deuda real
La manera de interpretar el deficit es objectivo y para la deuda un criterio subjetivo.

2) Quins són els valors de referència a què es refereix l’apartat 2 in fine de

l’article 126 TFUE i a on es regulen? S’han modificat alguna vegada aquests valors
de referència?

4
 Els valors es troben especificats en el Protocol numero 12 sobre el
procediment aplicable en cas del deficit excesiu. En el art. 1 es mostren els
valors.

No pot superar aquest llindars per dir que compleix amb els criteris de finances
públiques solides
-en cas del déficit no pot superar el 3% del PIB de l’estat membre
-en cas del duete no pot superar el 60% del PIB de l’estat membre.

Aquest valos mai han estta modifictas, però si suspesos, cm en el cas del Covid

Perque esta en un protocol? El fet d eparalr d economia, la economia es cíclica,

es va momevent, fent que aquests valors es pugiun modificar. La manera era
regular-los fora del tractat perquè si han de modificar-se sigui mes fàcil.

3) Per què es va modificar l’article 135 CE l’any 2011 i què va implicar

aquesta reforma? A quina norma es fixen els valors de referència dels
límits al dèficit i al deute públics a Espanya?

Va sorgir en situació d’una crisi financera en 2008 que estava afectat a tota
Europa. Es per això que es va decidir reforçar el pacte d’estabilitat i creixement
a partir de dos tractats internacionals.

- Tractat Constitutiu del mecanisme europeu d’estabilitat (MEDE) : posava com es donarien les
ajudes econòmiques al estats, introduint que aquestes no computessin en el deute de cada estat.
Davant la incertesa de si el crèdits serien retornats o no, es va voler fomentar molt mes
compromís per parts dels etstats memebres, per això el segon tractat

- Tracte de Estabilitat, Coordinació i Governança en la UEM . en aquest tracta es demanda als

EM, que incorporessin a la CE o a la norma de rang mes alt, aquets augment de compromís
davant la situació de sostenible de les finances publiques. Dl que es volia es que els estats estiguin
més compromesos. Es per això que espanya va a ver de constitucionalitzar el principi de
d’estabilitat pressupostaria per pressió de la UE, degut al context de crisi.

Això fa que el primer que s’hagi de fer davant qualsevol altre gasto es pagar la deuda davant.

Abans l’article 135 deia al govern amb el fi d’augmentar el deute o demanar crèdits, haurà
d’haver esta autoritzat per llei. A mes que tots els credits necessaris per fer front al deute es
posaran dins les despes de l’estat.

Amb la reforma es va incloure una definició d’estabilitat pressupostaria i que el

pagament del deute públic era el primer que havia de pagar e estat respecte cualsevol
altre despesa.

Els límits no estan fixats com a tal, si no que ens remet als límits de la UE.

5
135.2: doble revisió al dret d ela UE i a una LO esttaal. La llei orgànica establirà el
màxim, pero que el ens locals han de presentar equilibri.
Deficit estructural?? Hi ha mes gatso que ingresso, cuando la economia experiment
crecimiento a su màxima tassa de empleo. En el major d elos escenario, crecimiento
economico, incluso allí tienes mas gasto que ingresso.
El problema es que la UE nunca cxnavio el concepyo de que el deficit sea previsto o real
a estrctueal como establecio espanya.

Si euripa no ha canviat lo d estructural , no ens podem remetre al TFUE, per això posa
que ens hem de remetre al dret de la UE.

135.3: concepte de deuda tradicional. Emitre letra, bonos o obligaciones que los
ciudadanos compran. El ciudadadno se convietr en un prestamista del estado. Para
emiter deuda o credito ha de ser por ley.
Principio de incluios automàtica i prioridad en el pago: es el primer que l’estat ha de
pagar.
El volumen de deuda publica en relacion al PIB, no puede superar el valor d ereferencia
del TFUE. Aquie si nos referimos al TFUE porque es igual al de la UE.

135.4: excepciones. Encara que sembli diferent a les excepcions del TFUE, a nivell
interpretatiu son iguals.
La UE pide a los estados que sean restrictives con estas excepciones. Que no la usen a
menos que sea muy excepcional.

135.5: LO desenvolupara la estabilidad presupuestari en esopanya. LOEPSF->

desarrolla el 135 de la CE.
135.6: pese a los mandats d ela UE son cenbtrales, la CE nos dice que es aplicable a
todos los novel·les territoriales. Tu CCAA tambien tienes que complir.

Es remet tant al protocol 12 per saber els valors i a la LO 2/2012 LOEPSF.

Art. 3.2 i art. 11, 12 y 13 -> LOEPSF  llegir

4) D’acord amb l’article de la Prof. Agulló citat supra, com ha incidit la

disciplina pressupostària en el Dret de la despesa pública? (no entra)
Degut a la crisi aquesta disciplina pressupostaria que trobàvem en el principi amb el
tractat de maastrich, s’ha enfocat completament en un control de la despeses. Molt
enfocat al dèficit i al deute dels estats. S’ha tornat un dret de la despesa.
Passem d’un dret pressupostaria a un dret de control pressupostari.

Ha portat a una disciplina pressupostaria de la austeritat, es a dir, polítiques econòmiques molt

restrictives per reduir el dèficit dels estats.

6
Bloc 2. Disciplina pressupostària i despesa pública post-pandèmia

1) A conseqüència de la pandèmia causada per la COVID-19, què va succeir

amb l’aplicació de les regles de disciplina pressupostària europea abans
analitzades? En particular, quin és l’origen i què preveu la clàusula
general de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement de la UE?

Aquesta clàusula es va introduir com a part de la reforma del paquet de les 6

mesures del PEC que es va fer al 2011, arrel d’haver passat per un context de
crisis. Amb la crisis es van donar compte que havien de introduir alguna
clàusula que permetre als EM desviar-se d’aquests estàndards imposats en cas
de crisi econòmica greu en la zona del euro o en el conjunt de la UE.
Això permet facilitar la coordinació de les polítiques presupostaries en context
de crisis greu.
-component preventiu: permet apartar-se de la trajectòria imposada cap a
l’objectiu pressupostàri
-component corrector: el Consell amb prèvia recomanació de la comissió, pot
adopta una trajectòria pressupostària revisada.

Aquesta clàusula no suspèn el processon del Pacte de estabilitat i creixement,

sino que permet a la comissió i al Consell actuar dins el PEC, però no cal que
respectin les obligacions preuspostaries que normalemnt haurien d’aplicar.

En resum, permet que els estat membres puguin adoptar mesures

pressupostaries per fer front a una situació econòmica molt complexa.

Es suspenen regles disciplinaries

La comision europea activa la clausula de salvaguarda por primera vez. La
clausula permite que los EM puedas desviarte temposralmente, pero simepre
garantizando una sostenibilidad fonanciera. Porque es una de los 4criterios de
convergencia.
En espanya, se adipta en octubre de 2020, lo que hgacemos es suspender en
base del articulo 135.4, suspendemos los criterios de disciplina presupuestarios

2) Després d’anys de suspensió de l’aplicació de les regles fiscals, en quina

situació es troba actualment la reforma de la normativa europea sobre
disciplina pressupostària?

7
 En principi es volia desactivar l’activació de la clàusula de salvaguarda en el
2023. Però Malgrat la guerra entre russia i ucraina, provocant incertesa a mes
dels riscos i les previsions respecte a la baixada de les perspectives
econòmiques en el context de la guerra, a més d el apujada de preus, va fer
que la clàusula de salvaguarda seguis activada.
La comissió europea va esmentar que les condicions per mantenir activada la
clàusula existien, i que la nova data per desactivar-la ja seria l’any 2024.

En relació a la reactivació de les regles fiscals, s’ha dit que es faria el 1 de

gener del 2024, però s0han ampliat el terminis perquè els estats compleixin
amb el s objectius de la reducció del dèficit i el deute fixat per la UE.

Per covid es suspenen la mesuresle sregles de discuplina prespuestaria i a mes

es donen els fons de next generator

Febrero de 2024 acuerd provisional sobre marco de governanza del marco

europeo-> nuevas normes fiscales i antes de setembre d eesta año que
presentes sus primeros planes sobre las nuevas regles. Este reflamenbto
provisional mantienen los limiites per9 introcude que tanga un periodo de ajuste
a cambio que hagan Inversiones en materia comun de la UE:

3) En què consisteix el programa de despesa pública “Next Generation EU”

(NGEU)? Per tal de finançar NGEU, quines modificacions s’han produït en
el sistema de recursos propis de la Unió Europea?

Es un pla temporal de recuperació, on la UE donarà finançament al estats

membres de manera temporal. Servirà per reparar els danys econòmics i
socials causat pel Covid. Aquest pla esta dotat de 750.000 milions d’euros per
repartir entre els estats membres. Gairebé la meitat d0’aquest diners, no serà
necessària el reemborsament. Es a dir, que els estat no hauran de tornar tot
aquest a quantitat de diners.
El problema surt en, com la UE recuperarà tots els diners que ha donat????
Com es finançarà????
-dert d’aduana
-IVA
-RNB renta nacional bruta
Al final veiem com son els estat de manera indirecta que anitran cobrint tt
aquest finançament.

La UE proposa noves Fonts de ingressos pel pressupost de la UE per ajuda al

reemborsament de la subvenció de next generar.
-recurs porpi basat en el regim del comerç del drets de emissió
-recurs propi del mecanisme de ajustament en frontera per corboni
-recurs propi basat en els beneficis resignats de les empreses multinacionals
molt grans.

8
Se apruevan en julio de 2020 para salir dle covid, recuperacion y a la trasformacion y
resiliència para alcanzar ideals que tiene la UE.
Como tenoemos un doble objectivo, tenoemso dos intrumentso financieros.
- React eu: el que va aservor para el COVID.
- Mecabismo d erecuparcion i resilencia. Para l afgase d etransformacion
que se desdobla enayuda sno reembolsable si

Plan que amplia los fondos next generation: para ganrantixar suministro energetoco se
amplian los fondos con un plan (Re power EU)

4) A Espanya, com s’executen els fons Next Generation EU? En particular,

en què consisteix el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
d’Espanya? La LPGE per a 2022 incorpora aquests fons europeus? I la
LPGE per a l’any 2023?

Per rebre suport financer en el marc del mecanisme financer de recuperació i

resiliència, els estat membres han elaborat plans estatals de recuperació i
resiliència
El pla espanyol s’especifica una agenda d’inversions i reformes especificant les
metes, objectiu i indicadors per al seu seguiment i control.

Els 4 eixos del pla son: (ESPANYA PUEDE, es el plan ) del qual derivan 10
políticas. Esto lo incuimos en nuestros presupuestos
-transició ecològica
-transformació digital
-cohesió territorial
-igualtat de genere

La llei de pressupostos generals de l’estat del 2022, en el preàmbul de la llei

esmenta que es manetent suspese les regles fiscals, també posa que inclou la
posada en marxa del mecanisme de recuperació y resiliència, dons del
instrument excepcional de recuperació next generation UE, e sper això que si
s’incorpora.

En la LPGE también incluye este plan en el preámbulo de la ley

Plan Espanya puede: d elos 6 ejes que d ala UE, espanya elige 4

9
5) D’acord amb l’actualització del Programa d’Estabilitat 2023-2026
d’Espanya (págs. 41, 52, 91 a 93 y 110 a 121):

a. Quin ha estat el dèficit (en % del PIB) del conjunt de les

Administracions Públiques a Espanya l’any 2022? I quin va ser el
nivell de deute públic (en % del PIB) l’any 2022? Es preveu un
augment o una disminució dels nivells de dèficit i deute públic per
als propers anys a Espanya?

-dèficit 2022-> 4.8 % del PIB

-deute 2022-> 113,2 % del PIB

Cara el 2026, tan el deute com el dèficit es diu que es reduirà, però el
deute no entrarà dins el llindars establerts per la UE, dins el 60%.

El Programa d’Estabilitat 2023-2026 presentat pel Govern planteja un ajust

gradual del dèficit públic, impulsat per la recuperació de l’economia espanyola,
amb una reducció des del 4,8% del PIB el 2022 al 3,9% el 2023 i al 2,5% el
2026. En contrast, l’AIReF estima que, el 2026, el dèficit públic se situarà en
1

el 3,0% del PIB, a causa, principalment, d’una previsió menys optimista de

l’evolució dels ingressos.

b. Les previsions contingudes al Programa d’Estabilitat 2023-2026,

han estat avalades per de l’Autoridad Independiente de
Responsabilidad Fiscal (AIReF)? Quines són les funcions de
l’AIReF?

Airef es un òrgan que controla el compliment del principi d’estabilitat

pressupostària que es troba en l’article 135 CE, mitjançant la avaluació
continua del cicle pressupostari, del endeutament públic i del anàlisi de les
previsions econòmiques.
Va ser creat al 2013.
Doncs a través de les funcions de EVALUAR i CONTROLAR s’assegura de
vetllar pel compliment de l’article 135 CE, que te finalitat de vetllar per una
sostenibilitat de les finances publiques, per així assegurar el creixement
econòmic i el benestar de la societat espanyola .

“La AIReF considera que tanto la senda del PIB real y nominal resultan
factibles y, por tanto, avala el escenario macroeconómico de medio plazo
planteado por el Gobierno. Sin embargo, recalca que el aval se ha
realizado con la información disponible hasta el 21 de abril de 2023, por lo
que no incorpora las cifras del Instituto Nacional de Estadística (INE)
relativas al mercado laboral y la contabilidad nacional, ni se conocen las
posibles medidas de política económica que pueda contener el documento
de la APE.”  es a dir, que AIReF ha avalat les previsions del programa
d’estabilitat 2023-2026

10