Dret Mòdul 2

Alba Garcia

Evolució i Situació Actual

Formes d’Estat
L’Estat Absolutista: es considera l’Estat i el seu governant (monarca) per sobre de les lleis.
La forma de govern és la de que tots estan sotmesos a l’autoritat única i sobirana del
monarca. L’ordre es sol imposar per la força. Es pensa que els individus de la societat civil
es troben, com diu Hobbes, en un estat de naturalesa pre-social, en el qual cada un vetlla
per sí mateix i ataca als altres. L’única solució és un pacte mitjançant el qual s’entregui
absolutament tot al sobirà.
Expressió de Lluis XIV de França: “L’état c’est moi”.
No existeix divisió de poders.
L’Estat Liberal: Posterior a l’Estat absolutista arrel de la Revolució Lliberal. Diferents
formes d’Estat segons els països: parlamentaria (Espanya Constitució 1812), monarquia
parlamentària (Anglaterra), o republicana (França).
- Transformació social, política i econòmica per afavorir a la nova classe dominant:
la burgesia.
- Capitalisme.
- Es pretén que l’Estat no intervingui en l’economia i garanteixi la llibertat
individual.
- L’Estat és un estat de Dret.
- Separació entre Estat i església.
L’Estat Democràtic: és l’Estat en el qual el contracte és de tots amb tots, mitjançant el qual
es crea la voluntat general, la plena llibertat.
- En l’Estat democràtic el poder el té el poble.
- El poble dóna legitimitat als seus governants.
Característiques de la democràcia:
- Una constitució que limita els poders i controla el funcionament del govern.
- Estat de Dret.
- Divisió de poder.
- Dret a votar i ser votat (sufragi universal)
- Dret a la propietat i foment activitat econòmica privada.
- Partits polítics.
- Llibertat d’expressió, de premsa i d’associació.
- Drets humans. Atenció de protecció per a les minories.
Formes de Govern
República: forma de govern en la que el cap de l’Estat no és un monarca, sinó un càrrec
públic. Ha estat escollit mitjançant una elecció pública i sotmès a l’escrutini públic.
Monarquia i Monarquia Parlamentària: en les monarquies el cap de l’estat és personal,
vitalici i designat per ordre hereditari. En les monarquies parlamentàries el poder està molt
més limitat. És el cap de l’Estat però amb funcions en molts casos simbòlica o cerimonial. El

1
 Dret Mòdul 2
Alba Garcia

poder executiu està dirigit pel primer ministre o president del govern (Espanya, Bèlgica,
Luxemburg, Dinamarca, Noruega)
Dictadura: Poder concentrat en una sola persona. No hi ha drets.
Principis Fonamentals de l’Ordenament Jurídic
9.3 CE: La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la
publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no
favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad
y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos.
Principis constitucionals
Principi de legalitat: estan sotmesos a la llei
Principi de jerarquia normativa:
Principi de publicitat de les normes: s’han de publicar al “boletin oficial del estado”
Principi d’irretroactivitat: els efectes de les normes van cap al futur no cap enrrera
Principi de seguretat jurídica: un recull dels atres principis, seguretat dels ciutadans que
exigeix que nosaltres coneguem i entenguem les normes.
Principi de responsabilitat:
Principi d’interdicció de l’arbitrarietat: es prohibeis l’oposat a la legalitat
Constitució Espanyola 1978
- La Constitució espanyola de 1978 es pot considerar com a constitució llarga. Té un
total de 169 articles, quatre disposicions addicionals, nou disposicions transitòries,
una disposició derogatòria i una disposició final.
- No té clàusules d’intangibilitat, és a dir, que tota la constitució pot ser reformada.
Ara bé, els procediments de reforma constitucionals estan fets perquè sigui difícil o
complexa la modificació.
- La Constitució de 1978 pretenia donar resposta als problemes tradicionalment
pendent: el paper del rei adaptat al règim parlamentari; la separació entre l’Estat i la
religió; el parlamentarisme de partits i amb direcció política del Govern; la
subordinació de l’Exèrcit al Govern, i el reconeixement d’autonomia política a les
Comunitats Autònomes.
Característiques principals de la nostra CE
1. Consensuada: el contingut de la CE fou resultat no d’una votació, sinó d’un acord de tots
els membres que formaven part de la comissió constituent.
2. Rígida: la seva reforma és un procediment més server i difícil que altres normes.
3. Inacabada: remissions a la llei i caràcter obert i indeterminat de l’organització territorial.
4. Caràcter normatiu i norma jurídica suprema: és una font del dret i és jeràrquicament
superior a la resta de normes.
5. Escrita.
6. Extens: la més llarga després de la CE de CE 1812.

2
 Dret Mòdul 2
Alba Garcia

7. Monàrquica: “la forma política del Estado español es la monarquía parlamentaria” (1.3
CE).
8. Garantista: reconeixement i protecció judicial de drets fonamentals. “no només es
reconeixen dret sino que es protegeixen”
9. Democràtic: “España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho” (1.1
CE). Drets i llibertats, sobirania resideix en el poble i divisió de poders.
10. D’origen popular: a la comissió estaven representades totes les forces polítiques del
país, i després fou ratificada en referèndum per tot el poble.
Reforma Constitucional