Tema 4. El sistema migratori internacional.

Aquest anunci antiracista fet a la ciutat de Toronto que és la ciutat amb més diversitat al món pel que fa a cultures,
etnies, idiomes. Canada es el pais que té les polítiques més avançades en el que es la gestió de la diversitat –
polítiques de migració –, la gestió de la interculturalitat on esta més asentada es allà, essent un referent d’una
societat enormement diversa i per les polítiques migratories que té. Tanmateix, en una societat i un país amb unes
polítiques tan progressistes hi ha la necessitat de fer aquest tipus d’anuncis que lluiten contra el racisme, la
discriminació... Fins i tot en un país amb aquesta gran diveristat i que es construeix com Canada o EE.UU, sobre el
mite que es una país fet per immigrants com també ho es l’Argentina ... No vol dir que no hi hagui racisme ni
expulsions. En canvi Europa no té aquesta noció de ser un continent construit per la immigració.
Plantejament conceptual de la migració.
Migració/Migrant:
Migració:
• Es defineix com un trasllat d’una zona definitòria de la migració a un altre, que s’ha fet durant un interval de
migració determinat – normalment es considera un any – i que ha implicat un canvi de residència. (ONU)
• Cambio de residencia de un municipio a otro, al extranjero o desde el extranjero. Cuando es entre
municipios del territotio nacional se habla de migraciones interiores. (INE)
Migració interna:
• Canvi de residència entre dos municipis de Catalunya o un municipi de Catalunya i un altre de la resta de
l’Estat. (IDESCAT)
Totes aquestes definicions estan relacionades amb canvis de residencia. El concepte de movilitat vol dir qualsevol
desplaçament que faci la població (turisme...); però la migració es un tipus de desplaçament especial que té unes
característiques distintives.
La migració tal i com és defineix estadisticament, pot semblar molt clara però no ho és perque no estableixen ben bé
el que ha de tenir aquest desplaçament per a que sigui considerat com una migració (canvi de costums, de llengua,
de cultura...).
Definicions proporcionades per Herrera (2006), La perspectiva teòrica en l'estudi de les migracions:
• Hagerstrandt: “el canvi de residència d'una comunitat a una altra”.
• Eisenstadt: “Definim la migració com la transició física d'un individu o un grup d'una societat a l'altra, la qual
cosa inclou l'abandó d'un estadi social per a entrar en un altre diferent”.
• Malgesini/Jiménez (2000): Immigració és l'acte d'immigrar, és a dir, d'entrar a residir temporal o
permanentment en un país diferent al d'origen.
• Nikolanikos: “fenomen de classes que respon a la proletarització de grans masses populars”.
• Vogui: “una acció racionalment planejada que és el resultat d'una (…) decisió presa després d'una
consideració i càlcul dels avantatges i desavantatges de quedar-se en el lloc d'origen o mobilitzar-se al lloc de
destinació”.
Visió marxista de la migració:

• Thumerelle (1986): La migració es distingeix d'altres formes de mobilitat espacial per l'encreuament d'un
cert nombre de llindars de ruptura: caràcter irreversible o de llarga durada del desplaçament, distància entre
punts de sortida i d'arribada suficient per portar si no una ruptura total almenys una modificació profunda
en l'espai de vida habitual de l'immigrant...
• 1988 Courgeau (1988), definició de l'espai de vida: noció d'espai de vida que cobrirà la porció d'espai on
l'individu efectua les seves activitats. Aquest concepte no sols abasta els llocs de pas i residència, sinó també
els altres llocs on l'individu està relacionat.
No es tan fàcil definir que és una migració, ni tampoc es tan fàcil definir un migrant.
Migrant:
Un migrant és una persona que protagonitza aquesta migració. Però llavors tota la gent que canvia de residencia és
migrant? Què ha de tenir? ...
Com es defineix una comunitat i una societat? El problema és que pot semblar que sabem definir un concepte molt
clar i que realment no ho és tant. El concepte migració, migrant és dificil així com ho es el concepte de integració.
El socioleg francès Thumerelle diu que la migració és un canvi d’espai de vida. És a dir, un desplaçament en l’espai
que comporta un canvi de residencia i una transformació de l’espai vital. Tenim una sèrie d’activitats que fem, és a
dir que tenim un espai vital en el sentit social i geografic del terme. Una migració es un desplaçament que comporta
la reconstitució del meu espai de vida, es a dir un trencament en la meva vida que suposa una recomposició
d’aquesta vida. Aquesta definició no parla de la durada, ni dels limits fronterers... Es una noció que pot ser molt bona
però que es dificil de treballar perque no hi ha cap organisme estadistic que ofereixi dades a partir d’aquesta
definició.
El terme d’immigrant esta definint a un grup social i té una connotació classista perque només es denomina així a un
grup de persones (marroquins, africans, llatins), en canvi la resta no ho són (alemanys, italians...). Als anys 60 eren
els andalusos, als anys 2000 els marroquins i els sudamericans (posició social i laboral que ocupen en la societat, són
els de abaix). La principal porta d’entrada d’estrangers a Europa no són les pateres, sinó els aeroports.
Els mitjans de comunicació utilitzen aquestes informacions que fan referencia als immigrants d’una manera crítica.
Tota la problematica sobre la immigració s’esta centrant sobre els que es troben a sota de tot, i no hi ha una
definició acurada i comprenssiva de tot el fenomen en la seva totalitat. Gran part dels fluixos migratoris
internacionals en l’actualitat no estan organitzats només per mà d’obra desesperada i barata, sinó que hi ha
migracions per estudi, per qualitat de vida, per matrimoni, es a dir que hi ha diferents raons per les quals la gent
migra a altres països. La migració qualificada és de les més grans: quant més nivell social i d’estudis tinguis, més
movilitat tens.
¿A qui se li esta possant l’etiqueta d’immigrant?
Ciutadania/Estrangeria:
El concepte de ciutadania/estrangeria és un concepte social, però també implica una qüestió de nacionalitat qui és
espanyol i qui no tingui la nacionalitat espanyola.
Models ideals:
Com es conforma una nació, qui la conforma i com es pot adquirir la nacionalitat →
a) Imperial:
a. Anterior a la Revoulció Francesa i la Revolució Americana.
b. Imperis multiètnics (Imperi britànic, Imperi austrohongarès).
c. Domini d’un grup ètnic sobre la resta.
d. Ciutadà com a súbdit.
b) Ètinc (Alemanya):
a. Pertinença a la nació basada en un criteri “ètnic” (llengua, cultura, ascendència).
b. Naturalització: ius sanguinis (de sang).
➔ Tu només pot adquirir o ser de nacionalitat alemanya si tu ets descendent d’alemanys.
c) Republicà (França/EE.UU.):
a. Nació: comunitat política basada en la constitució, les lleis i la ciutadania.
b. Admissió a la comunitat: acceptació de les lleis i adopció de la cultura nacional.
c. Naturalització: ius solis (lloc de naixement).
➔ Si tu has nascut a EE.UU. ets ciutadà dels Estats Units.
Espanya té criteri mixte.
Integració i models d’integració.
Definició individual:

• El que entenc per integració seria l’ajut que es dóna a la gent que ve de l’estranger per formar part de la
comunitat i entendre tant la cultura com els costums del pais al que arriben.
Definició amb en Cam:
 • La integración seria un conjunto de actividades dirigidas a un grupo de población que porcede de otros
paises i que tienen como finalidad que estos formen parte de una comunidad.
• Integració: ha apres la llengua i els costums.
• No integració: no sap la llengua ni els costums ni fa l’esforç.
Definició grupal:
• la integració és una relació reciproca de respecte entre la comunitat i el o la que prosedeix de fora;
acompanyant-lo en el procés d’adquirició pel que fa a les activitats, les costums, l’idioma, tot i que hi hagui
aspectes ...
Tenim una visió des del paradigma multiculticultural. El concepte d’integració es una noció molt discutida, ja que hi
ha gent que no vol fer ús d’aquest terme, sinó d’un altre.
Definició IEC:
• Ajustament de les parts que componen un sistema social; procés que segueix una societat per a la
incorporació d’elements humans, culturals... Que li són àliens: immigrants, migrants...; assumpció, més o
menys coactiva, de grups ètincs o nacionals per un altre de més gran o poderós, o de grups socials d’una
mateixa ètnia en un altre de dominant.
Aquesta definició no té molt a veure amb la nostra definició d’integració. Es una concepció que més que integració,
parla de la idea de la integració.
Com s’ha definit el terme de integració academica i la seva complexitat.
Tipologies de models sociopolítics davant la diversitat sociocultural:

Discriminación del otro Legal Leyes discriminatorias

(trato desigual) Social Prácticas discriminatorias
Espacial Guetos residenciales /
EXCLUSIÓN: Delimitación de espacios
Racismo, Segregación del otro públicos
Xenofobia, Institucional Guetización escolar /
Antisemitismo, Guetización sanitaria
Apartheid, Cultural Etnocidio /
Holocausto ... Fundamentalismo cultural
Eliminación del otro
Física Genocidio / Limpieza
étnica
Assimilació / Fusió Meelting Pot
Homogeneización
INCLUSIÓN cultural
Acceptación de la Pluralismo cultural Multiculturalismo /
diversidad cultural como Interculturalismo
positiva

Aquestes polítiques d’exclusió, no tenen res a veure amb la integració, són polítiques de rebuig:
• Qatar on el 90% de la població són estrangers, aquests no gaudeixen d’algun tipus de política d’integració i
d’inclusió, tenen una política de segregació, perque no hi ha polítiques d’integració.
• Alemanya fins fa molt poc tampoc tenia polítiques d’integració/inclsuió. Eren unes polítiques de
discriminació.
• Estats Units ha tingut polítiques d’assimilació i de multiculturalitat, però això no preveu el racisme i la
xenofobia.
Assimilació vs Pluralisme cultural (multiculturalisme i interculturalisme):
Són polítiques d’inclusió, i és caracteritzen perque són la primera forma que es té de formular polítiques migratories.
Els països que formulen les primeres polítiques migratories són EE.UU. i Canada que com a mite fundacional ambdos
paisos esta basat en la immigració dels paisos europeus.
Assimilació:
Són les primeres polítiques migratorias. Quan és comencen a preguntar el que s’ha de fer amb aquestes minories i
aquesta diversitat que comporta la immigració? Aquesta es basa en:
• Principi d’igualtat.
• Adequació unilateral immigrant.
• Aculturació.
• No reconeixment de la diversitat.
• Plena assimilació: eliminació de prejudici.
o Una persona ha de desprendre’s dels seus drets identitaris i adoptar els del altre pais (Amèrica o
França).
o És a dir, no hi ha cap respecte ni cap atenció a les diferencies. Es perden els valors identitaris que
caracteritzen a les persones com a part d’un grup: llengua, costums, cultura, religió...
o El concepte d’assimilació, no afavoreix ni possibilita la integració, el immigrant s’ha d’incorporar i
aculturar: es despren del bagatge cultural propi i assumeix un bagatge cultural nou de la societat de
destinació que es la dominant.
o França: mai es parla de polítiques multiculturals, ni interculturals, ni de pluralisme cultural. Tenen
una política d’assimilació pura i dura, on hi ha igualtat a nivell jurídic, però el ciutadà que ve d’altres
parts ha de deixar els seus referents culturals i la seva identitat, i s’ha de fer francès.
*Integració i inclsuió són sinonims. L’assimilació pot formar part de la inclusió, però no entaria dins de la integració
no tens dret a la diversitat.
Pluralisme cultural:
Reformulació de les polítiques d’immigració apareixen als anys 60/70 del s. XX.
• Multiculturalisme.
o Principi d’igualtat.
o Principi de diferència.
o Diferència no és conceptual.
o Adequació mútua (immigrant i societat receptora).
o Marc comú de referència compartit.
o Canadà, Gran Bretanya o Holanda
▪ Coexistir.
Definició Dictionary of Race and Ethnic Relations:
• “La integración es un proceso en el cual un grupo con una cultura distinta (incluida la religión) se adapta a, y
es aceptado por, un grupo más amplio sin ser forzado a cambiar su cultura y prácticas asociadas a favor de
los de la mayoría. Este proceso de integración es también definido como pluralismo cultural, en el sentido de
la coexistencia mutuamente aceptada de culturas diferentes dentro de una determinada sociedad”.
Tots som iguals i tenim dret a la diferencia: mantenir el bagatge cultural, identitari, religiós, etc. És a dir, la
coexistencia entre cultures, però sense interacció perque cada comunitat viu en la seva esfera vital a Gran Bretanya;
és crea una societat amb molts tipus de cultures. No crea una cultura comuna. Hi ha una guetització social i cultural,
no estan en una posició de domini...

• Interculturalisme.
o Principi d’igualtat.
o Principi de diferència.
o Principi d’interacció.
o Visió oberta i dinàmica de la cultura i les identitats.
o Importància classe social.
o Participació i compromis civil ple.
o Intercanvi social entre tots. Gestió social es conflictiva.
o Negociació i resolució de conflictes.
▪ Conviure.
Definició “¿Qué entendemos por integración de los inmigrantes? Una propuesta conceptualizada”, Entreculturas:
 • “El proceso de adaptación mutua de dos segmentos socioculturales mediante el cual: 1) la minoría se
incorpora a la sociedad receptora en igualdad de condiciones, derechos, obligaciones y oportunidades con
los ciudadanos autóctonos, sin que ello suponga la pérdida de sus culturas de origen; y 2) la mayoría acepta
e incorpora los cambios normativos, institucionales e ideológicos necesarios para que lo anterior sea
posible”.
Les minories han de ser capaces de participar en el debat públic. Toronto es la més diversa del planeta (cultures,
idiomas...). A Canadà hi ha el debat d’incorporar al ordenament general de la sociaetat alguns elements de la llei
islàmica “sharia”. Les minories tenen la capacitat de proposar canvis, normes, regulacions, costums a la majoria, i
participar en el debat de la constitució d’allò que és comú. La cultura d’aquesta societat es una perque esta
conformada per tots els elements culturals de la diversitat que la compon.
• Són models ideals, perque les societats són complexes.
• La noció de cultura es complexa pel seu dinamisme.
• Les societats són conflictives.
Evolució del sistema migratori internacional.
Migracions colonials des del s. XV al s. XIX.
En aquest mapa s’observa la gran emigració que té Europa des del descobriment d’Amèrica fins a la Revolució
industrial. El sistema món es configura a l’època de les primeres colonitzacions, els descobriments, el capitalisme
comercial, el triangle de l’esclavitud i comença delimitar-se el sistema migratori internacional. No és que abans no hi
hagues migracions, però ara ens movem en un món que s’esta unificant.
Hi ha tres tipus de migracions:
• Les migracions des dels imperis:
Espanya i Portugal – Amèrica Llatina / França i Anglaterra – Estats Units, Canada.
Pel que fa a les migracions dels colons que van ser en el cas d’Espanya, potència colonial que comença a
conquistar gran part d’Amèrica, que té posessions a l’Àfrica i a l’Àsia, entre 1492 i 1824 s’estima que van emigrar
unes 800.000 persones (s’han d’agafar amb pinces aquestes dades); l’època d’emigració massiva d’espanyols cap
Amèrica no és a l’època colonial, sinó posteriorment. En aquest moment, aquestes migracions de colons que
estan sortint d’Europa no eren igual d’importants com ho van ser les del s. XIX durant la època de la
industrialització (migrava la mà d’obra); en aquesta època els que emigraven cap Amèrica i Asia eren les classes
benestants: els nobles, els militars, els administradors, els religiosos, és a dir, el sistema de dominació de les
potencies del Regne Espanya i Portugal, el Regne d’Anglaterra i el Regne de França. Els moviments migratoris en
aquesta època són poc importants, però “qualitativament” el paper que jugaven era molt important perque era
la gent que tenia el control.

• El tràfic d’esclaus que també va ser un tipus de migració amb una finalitat:
Les migracions massives són les que es produeixen quan comença a desenvolupar-se l’economia d’exportació de
les terres americanes, on a més a més, va haver un declivi demogràfic degut a les matances i la difusió de
malalties de les quals la població originaria no estava inmunitzada. Aquesta alta mortalitat de les poblacions
originaries que eren la mà d’obra afecta a l’economia extractiva de recursos per exportar a la metropolis, per
això es recorreix al comerç o tràfic d’esclaus que provenien de l’Àfrica, primer s’aboleix el trafic d’esclaus i
posteriorment els països aboleixen l’esclavitud a meitats del s. XVIII-XIX. Aquestes migracions van ser molt
importants perque els esclaus eren una mà d’obra molt necessaria; també s’explica la diversitat que es pot veure
en molts països (EE.UU o Brasil).
• Època de la industrialització: des del s. XIX fins la II GM:
El sistema de migració internacional és mante, però també canvia per la magnitud que assoleixen alguns països.
S’estima que entre uns 50-60 M de persones van emigrar d’Europa en el s. XIX-XX cap a Amèrica. Europa és el
continent amb grans fluxos migratoris; en aquesta època Europa esta fent tres grans revolucions: la industrial,
l’agraria i la transició demografica on hi ha un gran creixment de la població i en un moment en el que es
necessita molta mà d’obra, hi ha molta migració d’agricultors, artesans que quedaven desplaçats amb el nou
sistema econòmic que comportava la industrialització.
 Al s. XIX a l’Àfrica ja no hi ha tràfic d’esclaus, tot i que en un primer moment es mantingui als EE.UU. i actualment
encara no ha desaparegut.
Els coolies anaven de la India o de la Xina cap a Africa, Amèrica o Australia. En l’època del Gran Imperi britànic
que necessita molta mà d’obra pels territoris que esta conquistant; i els coolies no eren esclaus, però era una
figura en semiesclavitud, sinó gent de manera lliure signaven un contracte amb les grans potencies que
pràcticament comportava que tota la regulació relacionada amb la teva feina estava en mans del patró, eren
contractes temporals d’entre 5 i 15 anys per cobrir la alta densitat de mà d’obra dels imperis, desplaçant a gent
de la India o de la Xina a l’Àfrica o als Estats Units.
• Sistema de migració del món global:
El sistema migratori d’abans i després de la II GM fins a la crisi del petroli dels anys 70 té punts d’igualtat i punts
de diferència: és igual pel que fa a determinats països que continuen sent receptros de migració internacional,
però hi ha una gran diferencia que és que els fluxos canvien: Europa com a pais de gent que emigra i Europa com
a pais receptor d’imigració.
Veiem el que es el naixement d’uns dels grans tres centres de la migració internacional i que apareix als anys 40:
parlem d’Amèrica del Nord, Canada (porta segles) i països de l’Europa occidental (nou sistema de migració) que
van cap als països del nord d’Europa com Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia. També es configura el golf Pèrsic com
un altre gran centre de recepció d’immigració, per l’explotació de petroli i gas, però els manca mà d’obra per
això l’immigració (hi ha fluxos de mà d’obra poc i molt qualificada “invisible”).
Des de els anys 70-80 el mapa és mante igual, pel que fa als fluxos el sistema no canvia – d’on martxa la gent i on
va a parar –, però canvien dos aspectes: l’economia i les polítiques migratories. Comença una emigració massiva
cap a Europa del nord com Alemanya (Espanya, Portugal, Turquia) per treballar en feines poc qualificades com la
construcció i la industria (DIT). Un element molt important d’aquesta època es que les politíques migratories
eren de portes obertes, és a dir, no hi havia fronteres pel que fa al treball, i els països que eren grans centres de
recepció el que necessitaven mà d’obra per lo que les polítiques migratories facilitaven aquesta movilitat i accés.
A partir dels anys 80 la industria és moura als països de la periferia (cadenes globals de producció), i les
polítiques migratories són més selectives i s’endureixen.
Sempre hi ha una gran diferencia entre aquests dos grans centres receptors:
Països d’immigració: EE.UU, Canadà, Austràlia, Països europeus: França, Alemanya, UK,
Brasil, Argentina ... Concepció de la diversitat com a problema
Migració és un fenomen cojuntural i transitori, població que
arriba i després marxarà.
Concepció tancada de la identitat/cultura nacional
Idea central: preservació, no canvi

Polítiques migratòries (decàda 1940-1980 s. XX).

Tot són polítiques obertes, però amb una gran diferència.
Països “construïts” per la immigració.
• Assentament de la població.
• Naturalització remet a la otorgació de nacionalitat.
• Reagrupament familiar.
• Polítiques d’assimilació o de pluralisme cultural.
o EE.UU., Canadà, Austràlia, Argentina...
Sistema “gastarbeiter”= guess worker.

• No assentament.
• No naturalització.
• No reagrupament familiar.
• Segregació.
• Rotació.
 • No polítiques d’integració.
o Alemanya (contractes per treballadors per fer una funció econòmica d’uns 5 anys i després marxen).
Països europeus (antics imperis colonials).
• Assentament.
• Naturalització.
• Reagrupament familiar.
• Preferència ciutadans de les ex-colònies.
• Polítiques d’assimilació o de pluralisme cultural.
o Gran Bretanya, Holanda i França.
Sempre ha hagut períodes en la història de la humanitat de migracions. Això si, mai com ara han hagut grans volums
de gent desplaçant-se internacionalment. Tenim una enorme varietat de gent que perpetua aquestes migracions
intrenes e internacionals. Aquestes migracions formen part de la globalització.
El que ens interesa són les causes i les politques que hi ha darrera de la era de la migració, i quines són les
diferencies entre aquest període respecta a les èpoques anteriors:
• A partir de la II GM és configura el sistema migratoris tal i com el coneixem ara.
• Des dels anys 40 i 50 els tres grans centres d’immigració estan configurats: Amèrica del Nord, Canada i
Amèrica Llatina.
• Només canvia el sistema econòmic (globalització) i les polítiques migratories (portes obertes que faciliten
l’arribada de migrants).
A vegades aquests mapes són enganyosos perque no mostren les migracions més petites com es el cas dels països
del Golf Pèrsic on és poden veure fluxos migratoris de gent d’altres països de la zona majoritariament musulmans
que van a treballar com a mà d’obra, però no és veu la gent d’Europa o EE.UU que acompanya aquesta immigració
de població qualificada. En aquest cas, democracies), més pel seu nivell d’economia i “oportunitats” laborals pels
migrants recursos naturals, la contrucció i el servei domestic), que no pas per les polítques migratories les quals són
inexistents. El 90% de la població de Qatar és estrangera i no té la nacionalitat.
En aquests mapes s’ens amaga la realitat del sistema de fluxos migratoris a l’Àfirca, ja que hi ha migracions cap a
Europa, EE.UU. Àsia, i fins i tot en el propi continent motivades per qüestions econòmiques (Nigeria zona
d’explotació de gas) i conflictes polítiques (Ètiopia). Per tant no tota la població va cap els països del nord.
Hi ha una mala utilització del concepte migrant pels mitjans de comunicació que assumeix socialment només un grup
de població.

• Mà d’obra.
• Gent qualificada.
• Refugiats climàtics.
• Nord d’Europa al sud (jubilats).
*Pel profe migració correspon amb la definició d’espai vital (canvia la teva vida).
*Aquestes definicions no són buides; estem estudiant el sistema de migracions internacional, tots els fluxos que
comporten el desplaçament de persones que canvien de residencia en estats; i les polítiques migratories (hi ha o no
hi ha) que es possen en marxa per assoilir aquestes integracions e inclusions.
*Pel que fa a polítiques migratories no només considerem a la persona com a mà d’obra, sinó des d’una vessant més
humana.
Lligam entre les cadenes globals de producció i el sistema migratori internacional.
La migració continua, però els que migren a Europa o als EE.UU., anaven a treballar a la indústria o a la contrucció
(indústria de l’automòbil o la siderurgica). Ara en el nord continuen més immigrants que els anys 50 i 70, perque
actualment la majoria de la inústria s’ha deslocalitzat i en queda molt poca: venen a treballar agricultura, serveis
(personals,domèstic, restauració) i construcció, feines de sectors que no és poden deslocalitzar. La configuració i les
necessitats han canviat, els sectors d’insersió d’aquesta mà d’obra que esta arribant al nord en nombres molt elevats
és totalment diferent, no venen a treballar a la indústria, sinó als sectors econòmics dels països del centre que tenen
necessitat de mà d’obra poc qualificada i barata, per aprofitar-se.
La paradoxa és que estem en un moment en el que els països del nord tenen molta necessitat de mà d’obra, i
tanquem fronteres (fem més dificil l’accès a la nacionalitat). Això comporta que hi hagui enormes bosses de població
que estan en situació d’indocumentació (té una funcionalitat dins del sistema perque molta gent s’aprofita d’ells). En
aquest món global, els països del centre necessiten sustancials de mà d’obra (immigrants).
*Centrals telefoniques a països llatinoamericans.
Diversitat de migracions
En el nostre món la diversitat és enorme. I també hi ha diversitat pel que fa a refugiats i a immigrants:
Refugiats polítics.
Hi ha refugiats polítics, per tant, no tots aquests fluxes migratoris internacionals són de mà d’obra, doncs vivim en un
món molt conflictiu amb guerres civils i conflictes bèl·lics hi ha una gran movilitat de refugiats.
Immigrants del sol.
Gent del nord d’Europa que immigra cap a països del sud. A Espanya és un dels principals llocs de destinació
d’aquestes persones. Alacant i Malaga és on hi ha el presentatge més gran d’alemanys i britànics (que viuen en
comunitats molt tancades a les que no és fan refèrencia i no se’ls considera immigrants).
Brain Drain.
Mirgració d’estudiants.
Als EE.UU. és un cas paradigmatic pel que fa a l’atracció de la població més qualificada del planeta.
Refugiat/migrant ambiental i migracions ambientals.
És un fenomen que no és nou, però actualment és molt emergent i esta adquirint molta importància, les migracions
per questions ambientals. La gent que s’ha desplaçat a causa d’una situació de crisi medioambiental. Aquesta
població sol ser de Pakistan: les emissions de gassos d’efecte hivernacle són de menys d’un 1%, però reb un impacte
enorme per un canvi climatic.
Les emisions més grans de CO2 segons l’Oxfam és que el 10% de la població més rica emet el 50% de les emisions
totals de l’escalfament global del planeta, mentre que el 50% més pobre de la població emet un 8% del total
d’emisions (qui provoca i qui rep l’impacte).
Quan és parla de qui són els grans culpables d’aquesta contaminació i s’acusa a las poblacions de la India i la Xina pel
seu creixement, s’estan desviant el focus dels veritables causants d’aquestes emisions, els rics. Es una questió de les
pautes de sobreconsum d’una petita franja de la població mundial.
The richest 1% (c.63 million people) alone were responsible for 15% of cumulative emissions– twice as much as the
poorest half of the world’s population.
The richest 5% (c.315 million people) were responsible for over a third (37%) of the total growth in emissions.
The total growth in emissions of the richest 1% was three times that of the poorest 50%.
• Refugiat ambiental: Persona o grup de persones, que, per raons imperioses de canvis sobtats o progressius
en el medi ambient, que afecten negativament la seva vida o les seves condicions de vida, es veuen
obligades a abandonar la seva llar, ja sigui temporal o permanentment, i que es mouen ja sigui dins del seu
país o a l'estranger. (concepte nou)
• Migracions ambientals: Migració ocasionada principalment pel canvi ambiental i en resposta a diversos tipus
de desastres sobtats o canvis d'evolució lenta, poden comprendre els moviments a distàncies curtes o
llargues, i per períodes de temps curts o llargs.
o A les praderes nord-americanes va haver un procés de molta intensificació agraria i de desertització
d’una gran part d’EE.UU. és va juntar un fenomen de sequera extrema que va provocar unes
enormes bolas de pols que van estar setmanes devastant el territori. Allò va provocar que molta
gent d’aquestes estats migressin cap California o Florida, llocs que no estaven devastats i que
necessitaven de mà d’obra.
o Migracions ambientals sempre hem tingut, ja que la humanitat s’ha mogut moltes vegades al llarg de
la història per problemes de col·lapse o ambientals.
 o Els anys 60 i 70 l’exercit nord-america va perpetuar a Vietnam la defoliació de la selva, ja que les
guerrilles vietnamites atacaven des d’allà, per lo que l’estrategia dels nordamericans va ser llançar
quimics des de avions que feien caure les fulles i així veien els combatents. Això va suposar grans
impactes sobre el mediambient i en les condicions de vida implicant moviments migratoris massius.
Una possible tipologia de migracions ambientals. Causes i fenòmens.

Ecocidi.
Una funcionament penal: que es pugui culpabilitzar a determinats governs o empreses que d’una manera deliberada
destrueixen el mediambient o les formes de subsistència de comunitats determinades. És pot dir que també és una
arma de guerra. Els grans afectats són les comunitats indigenes i agricoles de molts països.
Una possible tipologia de migracions ambientals. Causes i fenòmens.
• Desastre.
o Explosió d’un volcà com el de les Palmes de Gran de Canària.
o Chernobyl i la contaminació ambiental que va comportar.
• Expropiació.
o Control del curs de l’aigua a la Xina amb la creació de preses.
o Defoliació dels boscos.
• Deteriorament de les condicions.
o Pel contaminament com a Bangladesh per la pujada del nivell del mar.
o Sobreexplotació agraria i perdua de fertilitat del sòl al Cerrado (Brasil).
Les raons d’aquestes migracions ambientals.
o Efectes del canvi mediambiental i l’escalfament global sobre les pautes de mobilitat humana.
o Canvis medioambientals graduals i fenòmens medioambientals extrems i sobtats.
o Environmental forced migrants estan sobrepassant en nombre les migracions forçades tradicionals o
refugiats (opressió política, persecució religiosa i problemes ètnics).
o S’estima que 200 milions de persones es veuran desplaçades fins al 2050 degut a causes medioambientals i
climàtiques.
• A causa del canvi climàtic també esta havent moltes migracions com a Florida pels hurracans o a la zona del
Sahara per la desertització.
• Nacions Unides considera que cada vegada serà més important el nombre de refugiats ambientals que el de
refugiats polítics.
Zones del món amb desigualtat pel risc de canvi climàtic.
• Hi ha països que no tenen infraestructures per poder lluitar contra aquests canvis.
• Zones de vulnerabilitat i les fisures per la manca de recursos per combatir el canvi climàtic.
o Singapore es una petita nació que es troba en una de les zones més exposades ambientalment de tot
el palenta: elevació de les marees i els tifons. Ambientalment seria el 18è pais més exposat; el que
passa es que com té una elevada capacitat econòmica, recursos i construcció de infraestructures,
quan posses l’index de quins són els països més vulnerables, Singapore passa a ser el 9è.
o Mauritania és un pais al Sahel, és una zona en que l’escalfament global esta comportant la
desertificació de la terra i la perdua de superficies agraries; el problema és que no tenen recursos
per fer front a això. Vulnerabilitat ambiental i falta de recursos.
 • La vulnerabilitat ambiental es reparteix per tots els països del món amb independencia del seu nivell
econòmic, però els països centrals no tenen una vulnerabilitat tan alta, estem més protegits d’aquests
fenòmens extrems, perque estem en una zona més templada i lluny d’aquests tifons i hurracans.
• Els països més pobres al ser més vulnerables i tenir menys recursos són els protagonistes d’aquestes
migracions ambientals.
Àrees deltaiques (efectes de l’augment del nivell del mar, alguns exemples).
Augment nivell del mar 90 cm: desplaçament de 8-10 milions de persones al Delta del Nil
Augment 180 cm: desplaçament de 12 milions de persones al Delta del Ganges-Brahmaputra –Bangladesh
Augment 10 metres: Desplaçament de 634 milions de persones
Xina: 144 milions - Índia: 63 m.
Bangladesh, 62 m. - Vietnam, 42 m.
Indonèsia, 42 m. - Japó, 30 m.
Egipte, 26 m. - Estats Units, 23 m.
Illes Kiribati – situades al Pacific aquestes estan al nivell del mar. S’esta començant a signar acords amb Australia i
Nova Zelanda per traslladar poblacions perque no poden viure allà, ja que l’illa s’esta enfonsant. Són uns 8.000
habitants. A més a més s’estan contaminant els aquifers. S’utilitza el concepte de refugiats ambientals. No han tingut
cap responsabilitat de l’emissió de CO2 ni del canvi ambiental, però els afecten les consequencies.
Canvis de les polítiques migratories a partir de la dècada dels 80.
El model de portes tancades és el que actualment és perpetua. Per una part, tenim els països del nord unes grans
necessitats de mà d’obra als anys 80, però que tanquen fronteres.
• Dret a la mobilitat com element d’estratificació social: globals i locals.
• Enduriment i selectivitat de les polítiques migratòries d’accés i assentament.
o Això ha comportat, per una part la generació de persones en situació de irregularitat administrativa
(indocumentats).
• Tancament de fronteres (fortalesa europea).
o Augement de irregularitat.
o Sortides/entrades.
o No impedeix l’entrada, però els fluxos són massius. I tampoc afavoreix la sortida (posició de feblesa).
• Concepció funcional dels migrants i la migració (retorn de la figura del gastarbeiter). Temporeras
(treballador invitat).
• Instrumentalització política de la migració. Crisi de les polítiques d’integració.
o Hauria d’estar fora del debat polític, hi ha unes determinades polítiques que són subjectes d’un
acord sobre com recul·lar l’entrada, la incerssió, l’assentament i la integració d’aquesta població que
arriba, però hi ha molts interessos i és un tema molt delicat.
o PLATAFORMA PER CATALUNYA (Primero los de casa). Utilitzava el concepte de d’assimilació i el
problema de l’atur per atacar als immigrants.
o L’Islamofobia és el gran problema d’Europa. Aquest discurs està més present a la política europea
que no pas a la política americana que és més pel racisme.
o Parla d’una cultura tancada i homogenia.
o Utilització de conceptes per a fins polítics.
o Aquest discursos contaminen la política per la seva perillositat.
o És veu la immigració com una amenaça a la identitat i als recursos del pais.
Orígens del rebuig, l’exclusió i el racisme?
• Teoria de l’elecció racional: recursos/competència.
• Aproximació funcional: incompatibilitat cultural/distància cultural.
• Teoria del tancament social: concepció etnificada de la ciutadania. Qui té dret i qui no té dret a formar part
de la nostra societat (Alemanya).
 • Pràctiques discursives i comunicatives: immigració emergència i amenaça. Com s’enfoca el debat sobre la
immigració i com s’utilitzen els conceptes al seu voltant (prejudicis).

1- Enduriment i selectivitat de les polítiques migratòries.

2- Promoció de la migració qualificada: “Immigració escollida en front la immigració patida”.
3- Contradicció entre necessitats de mà d’obra i enduriment condicions d’entrada i estada.
4- Tancament de fronteres.
a. Augment irregularitat
b. Sortides/entrades
5- Conversió problemàtica d’Europa en societats multiètniques/diverses/superdiverses.
a. La dificultat dels europeus per concebre la diversitat dintre de les nostres societats.
b. Els Estats-Nació europeus han nascut de la idea d’una nació, identitat i cultura o llengua i religió
propia.
c. Hi ha molta diversitat de nacionalitats als nostres propis municipis.
d. Immigració com un recurs temporal pel que fa a la mà d’obra.
e. Concepció tancada d’idenitat cultural tancada.
Assimilació Multiculturalitat
Banlieue francesa Race/ethic Riots britànics
- Assimilació cultural però marginació i exclusió - Separació / segregació de comunitats.
social i espacial. - Pobresa, desocupació i falta d’oportunitats.
- Escassa mobilitat social ascendent. - Guetització / balcanització social.
- No hi ha reconeixement d’aquesta diversitat
cultural de la societat francesa.
6- Politització de la migració.
7- Augment de la percepció negativa de la immigració. Concepció funcionalista de la migració.
8- Immigració com amenaça (mixofòbia/mixofibia).
a. Seguretat ciutadania. La por al estranger.
i. Mixofòbia – por a la barreja amb allò que es extrany i diferent.
ii. Mixofibia – desig de coneixer allò que és diferent perque t’obre els ulls a noves formes i
maneres de ser i viure.
a. Recursos.
i. A qui van destinat els recursos de l’estat.
ii. El problema és de l’estat i del neoliberalisme que ha tallat gran part dels serveis públics
dirigits a la ciutadania. Problema de la gestió de l’estat i no dels receptors.
iii. En context de crisi econòmica: perill de augment de la tensió social (conflicte interètnic per
competència laboral, racisme-xenofobia, etc.) i política de immigración restrictiva
(nacionalisme econòmic)...
b. Identitat nacional.
i. Crides a la natalitat autoctona.
ii. Aquests partits fructuen entre l’exclusió pura i dura o l’assimilació.
iii. Distancia cultural, llengua i religió proximes, així com el fenotip.
9- Continuïtat Schengen? Política europea dual. Obertura de fronteres de l’espai Schengen amb lliure
circulació/Frontera exterior tancada.
10- Creixement de la islamofòbia.
11- Crisi de les polítiques d’integració. Denúncia del fracàs del multiculturalisme. Cas de França (assimilació i
recursos).
a. No reconeixment de la complexitat cultural i pluralitat.
b. No crea espais de veritable participació política, d’igualtat o de cohesió social.
c. Marginalització i exclusió social.
d. Aïllament social i espacial.
i. França el que fa és otorgar la nacionalitat a la població estrangera per així tenir drets polítics
(vot), però després aquesta esta segregada.
Problema estructural en els últims 40 anys de precarització socia (precarietat laboral, perdua de llocs de treball) de
tota la societat. Ells pateixen i la població nacional també. Una part d’aquesta població migrant treballa en aquells
sectors laborals amb pitjors condicions pel que fa a hores i salaris.

1- Augment de les mentalitats i identitats hibrides, complexes, cosmopolites.

a. Families mixtes a Espanya hi ha entre 15-20% de families mixtes.
b. Amin Maalouf: Desde que dejé Líbano en 1976 para instalarme en Francia, cuántas veces me habrán
preguntado, con la mejor intención del mundo, si me siento “más francés” o “más libanés”. Y mi
respuesta es siempre la misma: “¡Las dos cosas! Y no porque quiera ser equilibrado o equitativo,
sino porque mentiría si dijera otra cosa. Lo que hace que yo sea yo, y no otro, es ese estar en las
lindes de dos países, de dos o tres idiomas, de varias tradiciones culturales. Es eso justamente lo que
define mi identidad. ¿Sería acaso más sincero si amputara de mí una parte de lo que soy?
2- Esfera local assumeix normalment una política més favorable i inclusiva de la immigració.
a. Com actua l’estat i com actua la societat local davant de la immigració, moltes vegades no
concideixen.
b. La societat local no té les compètencies que té el govern que és el que s’encarrega de donar la
nacionalitat, permisos de residencia... Però si que s’involucren en els processos d’integració de la
gent que ve de fora.
3- Transnacionalisme.
a. “La paraula immigrant evoca imatges de ruptura permanent, dels desarrelats, de l'abandonament
d'antics patrons i el dolorós aprenentatge d'una nova llengua i cultura. Ara, està sorgint un nou tipus
de població migrant, composta per aquells les xarxes, activitats i els patrons de vida engloben tant
les societats d'acollida com les d'origen. Les seves vides es van tallar fronteres nacionals i portar
dues societats en un únic camp social (…) Es desenvolupen els transmigrants i mantenir múltiples
relacions: familiars, econòmiques, socials, organitzatives, religioses i polítiques que abasten
fronteres. Els transmigrants prenen accions, prenen decisions, senten preocupacions i es
desenvolupen identitats dins de les xarxes socials que les connecten a dues o més societats
simultàniament”. →forma d’actuació dels migrants dins del sistema món diferent.
b. “(...) ocupacions i activitats que requereixen contactes socials regulars i sostinguts en el temps
transfronterers nacionals per a la seva implementació (...) El que constitueix realment els fenòmens
original i, per tant, un nou tema d'investigació justificable, són l'alta intensitat de intercanvis, les
noves maneres de negociar i la multiplicació d'activitats que requereixen viatges transfronterers i
contactes de manera sostinguda”.
Reptes a la concepció tradicional de ciutadania.
El binomi ciutadà (tens els teus drets asegurats) o estrangers (tens una sèrie de drets, però no tots). Tanmateix,
aquest binomi s’està trencat: a Espanya estan vivint persones que no són nacionals ni tampoc estrangers; ciutadans
alemanys o nord-americans que resideixen aquí i que poden accedeir al mercat laboral sense cap tipus de residencia
i tenen alguns drets polítics com votar a les eleccions locals, llavors els denizen són ciutadans que no tenen tots els
drets que tenen els ciutadans nacionals, és un estranger però amb un altre tipus de tracte (figura intermedia).
Nacional/Ciutadà Denizen Estranger
• Ciutadania europea supranacional:
- Llibertat de moviments i residència.
- Mercat de treball únic.
- Drets polítics (eleccions locals).
- Protecció diplomàtica.
• Ciutadania transnacional:
- Doble ciutadania, pertinença a dues societats i accés als drets polítics.
- Lleialtat múltiple. Francesos d’origen marroquí durant el mundial donen suport al equip del Marroc i xiulen
quan sona l’himne francès perque tot i tenir la nacionalitat francesa els segreguen.
La migració sempre ha comportat aquesta vinculació d’origen i destinació. A partir dels anys 80 és dona la distinció
entre global i local. La immigració paquistanesa fa un segle abans d’arribar a Barcelona desenvolupaven la seva vida i
tenien els seus contactes a Anglaterra o altres llocs d’Àsia tot i que les comunicacions no eren instantànies, però ara
estan repartits pel món i gràcies a la noves tecnòlogies i la seva ràpidesa poden estar sempre en contacte i intercanvi
amb el seu lloc d’origen. Els paquistanesos són una comunitat diaspora de intercanvi de diners, productes i
informació, al igual que és una xarxa transnacional.
La importància de les comunitats kurdes que viuen a Alemanya i que porten dècades vivint allà i tenen la nacionalitat
alemanya; tenen contacte permanent amb la societat d’origen i estan participant en el procés de construcció
econòmica, política i reubicació de les comunitats kurdes a Túrquia. El transnacionalisme a partir del moment de la
globalització i el que comporten les noves tecnòlogies en l’accés a la comunicació i la facilitat d’aquesta de manera
instantania permet que aquestes xarxes siguin molt dinàmiques.
Les comunitats d’origen immigrant formen xarxes de comunicació complexes amb les seves families que es troben
bé en el lloc d’origen, o bé amb altres països (dualitats).

• Ciutadania postnacional:
- Trencar amb la idea de que si tu tens uns determinats drets personals, laborals i polítics has de ser ciutadà
d’un pais. Els teus drets s’han de reconeixer amb independència de la nacionalitat.
- Basada en els drets humans.
- Desterriroralitzada.
- Ciutadania universal i abstracta.
- Dret de la persona.
- Superació del concepte “nacional/estranger”.
Un cas d’estudi dins del sistema migratori global: Espanya.
Espanya s’ha constituit en els últims 20 anys en un dels països que ha rebut més immigració estrangera de tot el
planeta des de els anys 80 fins a l’any 2010/12 (crisi econòmica) després dels EE.UU. Per què entren amb aquesta
força dins del sistema migratori internacional, quan la dinàmica de la migració espanyola al llarg història, de país
d’immigrants?
Canvi de patró migratori a Espanya (Sud d’Europa).
A partir del 1973 és quan els espanyols deixen de migrar cap a Amèria del Sud i Espanya comença a rebre
treballadors del Nord d’Àfrica com també ho fan altres països del sud d’Europa.
A Catalunya era una novetat aquest fenòmen de la immigració, perque de sobte és comencen a veure comunitats de
senegalesos o marroquins a la costa catalana als anys 70. Ara estem acostumat a la diversitat, però abans era una
societat blanca i homogenia.
La població d’Espanya i de gran part del sud d’Europa des dels anys 50 del segle passat ha tingut el paper de migrants
dins del sistema migratori internacional, però a partir dels anys 70 no és que la immigració desaparegui perque
aquesta sempre esta present, sinó que ara és diferent perque estem qualificats i per això queda més invisibilitzada,
el retorn disminuiex i la gran novetat és que de l’any 2000 a 2005 els països del centre reben més immigració dels
països perifèrics.
Evolució de la població estrangera a Espanya.
Es representa la població estrangera, però no la que neix al estranger. La linia si va per sobre és població que es
considera estrangera tot i haver nascut a Espanya. La linia que va per sota és la gent que adquireix la nacionalitat
espanyola i que surt de l’estadistica d’estrangers. Per tant, és representa el nombre d’estrangers a partir de dues
fonts: el ministeri de l’interior (blava/permissos de residència) i els padrons (vermella/població que esta sense
papers que resideix a Espanya). Això serveix per veure que la majoria de estrangers a Espanya estan documentats, i
que el nombre de indocuemntats és petit, tot i no saber quants hi ha exactament.
Abans els estarngers a Espanya representaven l’1% de la població i eren jubilats de països del nord d’Europa o
exiliats polítics d’Àmerica Llatina, és a dir, població blanca, amb estudis (invisibles). Poc a poc, els estarngers ja no
són europeus, sinó que comencen a venir d’altres parts del món amb altres cultures, religions i fenotips que es
visibilitzen immediatament. Aquest increment enorme de la població és produeix en paral·lel amb la hetereogenitat
de la població que reb Espanya, això indica no només l’augment ràpid d’estarngers que hi ha a la nostra societat,
sinó també la diversitat que tenim a Espanya.
L’any 1986 és important perque Espanya entra a la UE, i és comencen a regular polítiques migratories (lleis
d’estrangeria) que abans no tenien, i per seguir els criteris de la UE és fan lleis que tenen a veure amb l’accés a la
nacionalitat i al mercat laboral espanyol a causa del fenomen de l’arribada de població diversa que ja no eren
europeus qualificats, sinó d’altres països (primer el Marroc) que venien com a mà d’obra.

Població estrangera per país de naixement.

Els principals estrangers que hi ha a Espanya són europeus. Segons el INE i el Padró continu actualment hi ha 6
milions.
Les 179 nacionalitats de la població estrangera de Barcelona, barri per barri.
- La primera nacionalitat per barri és l’espanyola.
- Verd fosc – Paquistan: Ciutatvella i el Bessós, barris
amb menor renda.
- Verd fluix – Itàlia: quasi tot el territori.
- Vermell – Xina: Estació del Nord.
- Blau fosc – França: barris rics.
- Blau fluix –Hondures.
- Rosa – Perú.
- Groc – Veneçuela.
- Groc fluix – Bolivia.
- Margana – Marroc.
Aquí és veu l’enorme diversitat de la procedencia dels
estrangers.
*Societats superdiverses pel que fa a la pluralitat
cultural, llengues...

Increment d’espanyols i estrangers per professió entre 2000 i 2008.

Els estrangers que arriben a Espanya venen a treballar en els sectors (turisme, construcció, hosteleria) que no és
poden deslocalitzar. Els joves de la societat espanyola dels últims 30-40 anys el que han fet és estudiar en comptes
de dedicar-se a feines especialitzades (indústria, serveis personals...). Tenim una població jove que ha augnetat el
seu nivell d’instrucció, i per tant aquest no encaixa amb els sectors que estan demanant molta ocupació com ho són
la hosteleria i l’agricultura intensiva, la construcció (boom immobiliari). I les dones ara també estan més presents en
el sector laboral, abans una dona quan es casava i tenia fills renunciava a la seva feina, ara ja no és fa això.
És produeix una societat on s’eleva molt el nivell d’estudis, amb l’entrada de la dona al metrcat laboral; per això la
immigració estrangera és la que s’ocupa de cuidar a nens o a gent gran. Els principals sectors on treballen els
estrangers són:
Unes cultures s’imposen sobre les altres?
Concepció nacional: progresista,
republicana, democràtica
Concepció de la cultura
Identitat ¿Qui pertany i qui no a la
nació?
Pluralitat/homogenitat
Concepció de nació
Cultura
Concepció nacioal: primordialista,
reaccionària
• Cultura com a barreja
d’aportacions, préstecs, en
constant transformació pels
canvis socials i per la
immigració.
• Contrucció incacabada
• Sentiment d’adscripció
• Ningú pot ser exclòs
• Consciència compartida de
formar part d’una mateixa
comunitat
• Identitat és una opció
voluntària/personal
• Ressalta la pluralitat
• Concepció integradora i
pluralista de la construcció
nacional
• Nacionalisme civil
• Concepció cívica de la nació
• Nació/Poble en termes de
societat i organització
política
• Poble mixt
• Un sol poble/nació
• Integració
• Nació popular
• No racisme
• Cultura com essències
immutables, eterna i
essencial.
• Existència d’un càracter
particular e inconfusible.
• Construcció acabades.
• Estableix qui mereix ser
considerat legítimament
com a membre i qui és un
“estrany/estranger”,
perillós, contaminant i
excloïble.
• Cerca de l’homogeneïtat
cultural
• Rebuig a l’heterogeneïtat
cultural
• Ignora la diversitat present
en un territori
• Expulsió de les
manifestacions que no es
consideren “pròpies”
• Nacionalisme cultural
• Concepció “romàntica” de
la nació
• Cultura nacional prístina i
neta abans de l’arribada de
forasters
• Cultura: l’esperit del poble
• Nacions estan dotades
d’una ànima col·lectiva,
d’una cosmovisió particular
• País bicultural/biètnic
• Assimilació/Rebuig
• Nació fetitxe
• Racisme ètnic/cultura

Unes cultures s’imposen sobre les altres? Està desapareixent la diversitat cultural del món?
Tema sobre la cultura en la diversitat.
“Y para nosotros, la patria catalana quiere decir sobre todo el grupo de hombres que viven en Cataluña y tienen una
voluntad colectiva de convivencia y de progreso, vengan de las tierras que vengan (…). Cataluña, para nosotros, es
antes que nada y por encima de todo este árbol espiritual de nuestro pueblo (…) que une en un mismo idealismo (…)
a los que son hijos de Cataluña y a los que han nacido en aquellas tierras de España sometidas todavía a la esclavitud
del caciquismo” (Rafael Campalans, La Pàtria a Justícia Social, 8 de agosto de 1931)
“el núcleo forastero cada vez adquiere más importancia en Cataluña, porque los hijos de los inmigrantes ya figuran
como catalanes, pero mantienen las características de su gente (…). El aumento de la inmigración puede cambiar la
composición racial de nuestra tierra, con todo lo que ello significa para la lengua, la cultura, la economía y los
problemas sociales. El caso es muy difícil porque no podemos tener fronteras y, por tanto, no nos es posible hacer
como otros países que las cierran cuando les conviene y además efectúan expulsiones más o menos disimuladas de
los trabajadores extranjeros en tiempos de crisis” (Vandellós, La immigració a Catalunya, 1935, p. 32)
“Todos hemos podido comprobar en personas que hace mucho tiempo que viven en Cataluña, que posiblemente han
nacido y han recibido educación y hablan perfectamente nuestra lengua, ciertas manifestaciones discordantes en
momentos decisivos de la vida, manifestaciones que nos hacen dudar de su catalanidad. Después hemos comprobado
su naturaleza y se ha confirmado nuestra impresión instintiva” (Vandellós, La immigració a Catalunya, 1935, p. 176)
“Qué es un catalán? Catalán es todo hombre que vive y trabaja en Cataluña, y que con su trabajo, con su esfuerzo,
ayuda a hacer Cataluña. Tenemos que añadir solamente: que de Cataluña hace su casa, es decir, que de una manera
u otra se incorpora, se reconoce, se entrega, no le es hostil” (Pujol, La immigració, problema i esperança de Catalunya,
1976)
“Si no los sabemos adaptar, si no somos capaces de adaptarlos, si no los podemos hacer nuestros (…) pueden ser
nuestra futura vitalidad, económica evidentemente, pero pueden ser también un fermento de descomposición de lo
que los catalanes consideramos esencial, si ellos o sus hijos se quedan en el estadio imposible de ser unos simples
“catalanes” o solo “otros catalanes”, lo que no quiere decir nada. (…) Admitimos a todos en esta situación de catalanes
mientras se comporten como catalanes. Y este comportamiento significa evidentemente una dedicación, un
entusiasmo, una fidelidad a lo que es fundamental para Cataluña” (Cruells, Els no catalans i nosaltres, 1965, p. 12-15).
- S’ha de tenir en compte que són textos fets entre els anys 30 i 60. Treballen el tema de la diversitat a Catalunya
i de la immigració dins de la societat catalana.
- Els anys 60 van ser anys de molta immigració. Els anys 30 també va ser un moment de molta arribada de
població immigrant a Catalunya sobretot, procedent de València, Murcia etc.
o Tot i que Catalunya ha rebut molta immigració durant el segle XX. La primera seria la dels anys 30, la
segona la dels anys 60 i la tercera seria la dels estrangers.
- Hi ha dos idees en aquests textos:
o Per una part tindríem Campalans i Pujol i per l’altre Vandellós i Cruells.
▪ Vandellós es va haver d’exiliar amb l’arribada del franquisme.
o Les idees d’aquests textos de qui forma part i què és la cultura i la nació catalana:
▪ Assimilació al final no pot ser completa. Les manifestacions que venen de fora mai podran
formar part del que és la cultura i la nació. És una concepció tancada del que és la cultura.
(Vandellós i Cruells).
▪ Els altres dos (Campalans i Pujol) expressen una concepció més oberta. Català és qualsevol. La
concepció de qui és un català és tot aquell que viu a Catalunya.
Als anys 30 Catalunya tenia molta immigració de murcians.
Catalunya a diferència d’Espanya té una història d’immigració més antiga.
Alemanya va 20 anys no es considerava un país per la immigració i per això no tenia polítiques que tractessin aquest
tema.
Dos visions del què constitueix una nació o cultura.
Les primeres polítiques que té Espanya als anys 80 quan rep la immigració estrangera no parla d’integració. Les
polítiques d’integració a Espanya comencen a partir del 2004, 2010 comencem a tenir les noves generacions nascudes
aquí. I comencem a veure que aquesta idea de la immigració com un flux temporal ja no és així. Perquè venen per
quedar-se.
- Abans només es parlava de concessió de permisos laborals, etc. però no d’integració.
Unes cultures s’imposen sobre les altres?
- Xoc cultural, de civilitzacions (Diferencialisme).
o Ha configurat les relacions internacionals i la manera de veure la diversitat cultural al món. Es basa en
aquest mapa.
o Conforma l’ideari que molts polítics té de la diversitat cultural i de com funcionen les cultures.
o The clash of civilitzations and the remaking of world order (Samuel P. Huntington).
▪ Llibre que surt als anys 90. Abans del 90 estem en un món conflictiu amb un món dividit entre
comunisme i capitalisme. Amb la caiguda del mur desapareix això.
 ▪ Diferencialialisme cultural → al planeta hi ha uns grans constructes culturals que estan molt
relacionats amb la religió que tenen una certa identitat homogènia (realment no som
homogenis). En aquesta concepció de la diversitat cultural no hi ha possibilitat de traspàs.
Concepció tancada de les concepcions culturals.
▪ El seu plantejament és: la cultura occidental està en perill i l’hem de defensar davant d’altres
cultures.

- Homogeneització. Mcdonalització. (Convergència).

o Cultura hegemònica amb molta de poder amb un pes davant d’altres cultures del món. La cultura dels
Estats Units té molta força.
- Hibridació. Creolització.
La pregunta que hi ha de fons és si està desapareixent la diversitat cultural al món.
Globalització i cultura: els tres enfocaments
Diferencialisme Convergència Barreja/Mixticitat (hibridació)
- Barreres fortes. No hi ha - Imposició. - Porositat cultural.
possibilitat de traspassar-
les.
- Diferència cultural. - Convergència cap a la - Síntesi, barreja, adaptació local
Mosaic immutable de indeferenciació cultural. d’allò global.
cultures i civilitzacions
diferents.
- Concepció estàtica de la - Substitució cultural. - Concepció fluïda de la cultura.
cultura. Imposició de les cultures
més fortes sobre les més
febles. Homogeneïtat
cultural global.
- Tancament, apartheid, - Assimilació. - Integració i manteniment
separació i rebuig. identitats culturals.
- Multiculturalitat/Interculturalitat.
No es treballa amb el concepte
d’assimilació.

Homogeneització: (Mcdonalització). Globalització = global + local.

- McDonald’s el que fa és adaptar-se a les diferents tradicions culinàries.