És un insecte que sol viure en grups de fins a

centenars d'individus,
ÓN DE COLOR VERMELL I NEGRE.
LES FEMELLES SÓN MÉS GRANS QUE EL
MASCLES.
Rep diversos noms comuns, entre d'altres, poll de
moro, retoret, coralet, dimoniet, xinxa roja o xinxa de les malves.

L'animal té un esquelet extern la cutícula del qual presenta dibuixos vermell ataronjat i
negre que evoquen una màscara d'estil africà, que descoratjaria alguns depredadors
(color aposemàtic).
El tint i la forma de les taques estan condicionats per factors externs: l'extensió dels
pigments negres es veu influïda per la temperatura

Les dones amb ales eren “més valentes i

exploradores”.

L’error sense vol, Pyrrhocoris apterus (L.),

desenvolupa ales no funcionals i produeix morfes
difèniques per a la longitud de l’ala i els músculs
de vol. El morf macròpter (d’ales llargues)
desenvolupa músculs de vol, mentre que el morf
braquítpter (d’ales curtes) només desenvolupa
músculs de vol rudimentaris a causa del
creixement arrestat durant el desenvolupament.
Els músculs de vol en morfes macropters creixen
fins a l'edat adulta quan són histolitzats, en un
procés que està determinat per una sèrie de canvis
neuroendocrins. La històlisi dels músculs de vol
d’aquest insecte és induïda prematurament
mitjançant l’administració d’un analògic JH
(Socha i Šula, 2006). El fet que la síntesi i
secreció de JH estigui sota control de les
neurohormones cerebrals (allatostatines i
allatotropines) suggereix que el desenvolupament
de morfes, amb o sense ales i músculs de vol, està
sota un control neuronal final.
L'animal té un esquelet extern la cutícula del qual presenta dibuixos vermell ataronjat i
negre que evoquen una màscara d'estil africà, que descoratjaria alguns depredadors
(color aposemàtic).
El tint i la forma de les taques estan condicionats per factors externs: l'extensió dels
pigments negres es veu influïda per la temperatura
És una espècie gregària que forma grups de cops molt importants en particular als troncs i
al peu dels tells o dels Hibiscus.
Són polífags, però s'alimenten principalment de llavors
de Malvaceae (Althaea, Malva, Hibiscus) i Tiliaceae (Tilia, tells), devorant també
els ous d'altres insectes i insectes morts (i vivents de vegades).
L'aparellament té lloc principalment a la primavera i dura entre 12 hores i 7 dies (es pot
doncs observar molt fàcilment). La femella pon de 50 a 70 ous en terra humida en un cauet
que ha cavat per a aquesta finalitat o entre les fulles mortes. Els ous de collarets són de
color negre. Les seves larves, vermelles o taronja unit, són més petits que els imagos.
Incuben al maig i es converteixen en adults a començ d'hivern