PREGUNTES-HLCAM.

pdf

dunagr

Història de la llengua catalana antiga i medieval

2º Grado en Filología Catalana

Facultad de Filología y Comunicación

Universidad de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TEMA 1
1. Indica dos dels factors de tipus lingüístic que haurien facilitat que en llatí vulgar
desaparegués el sistema de casos. Inclou-hi exemples.
- Canvis de tipus fonològic en la llengua vulgar, que provoquen una disminució en la
distinció fonològica entre casos, que esdevé, per tant, un sistema menys útil
- Caiguda de la -m final (populo (ab) = populo(m) (ac) 2a decl.)
- Canvi del tret distintiu de llargada de les vocals cap al tret distintiu
d’obertura (puella (ab) = puella(m) (ac) 1a decl.)
- Canvis d’assignació de les preposicions (cum regeix un complement ablatiu, però
en registres informals la trobem amb acusatius)
- Subcategorització verbal: igual que ocorre amb les preposicions, trobem acusatius
en verbs que originalment regien datius o ablatius

2. Per què, en el pas del llatí clàssic al llatí vulgar (i, doncs, a les llengües romàniques
consegüents), la morfologia nominal pogué simplificar-se més que no pas la
morfologia verbal? Inclou-hi exemples.
Gràcies a l’existència de les preposicions, era possible anul·lar la flexió nominal, mentre que
per la morfologia verbal eren requerits de manera obligada morfs (de classe, de temps, de
mode, de persona, de nombre…). Tot plegat conduí a la construcció de funcions
sintàctiques de genitiu, datiu i ablatiu exclusivament amb preposició i forma única de la
paraula.

3. Quines són les tres diferències més importants que presenta el llatí vulgar respecte al
llatí clàssic pel que fa a la morfologia verbal? Inclou-hi exemples.
a. Reemplaçament del futur clàssic (sintètic) per formes perifràstic (cantabit > catnare
habeo), i aparició del condicional (habere)
b. Formes perifràstiques en temps perfectius (cantavui > cantare habeo)
c. La forma passiva sintètica passa a forma perifràstica amb el verb ser (laudor >
laudatus sum > laudatius fuit)

4. Com es forma el futur romànic? Inclou-hi exemples. Es tracta d’una forma sintètica o
perifràstica?
Es forma amb la construcció d’infinitiu del verb i el present del verb habere.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5283961
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TEMA 3
1. Com es podria justificar que el que s’esdevé durant el període 711-1000 en el que s’ha
anomenat més tard Catalunya Vella ve determinat pels moviments o els canvis que
succeeixen en el món àrab. Posa alguns exemples.
A la zona àrab, els valins de Barcelona i Osca volien rebel·lar-se contra l’emirat de Còrdova,
de manera que van a Paderborn a sol·licitar l’ajuda de Carlemany. Això provoca que Girona
es lliuri a Carlemany l’any 785 i Barcelona sigui conquerida després d’un setge el 801. La
rebel·lió no té èxit i els rebels fugen a la Septimània, on els francs els cediran el benefici de
les terres. Fins al segle XII, la frontera entre àrabs i francs serà el riu Llobregat.
L’any 929, amb el califat de Còrdova en esplendor, el comte Borrell II hi envia ambaixades,
allunyant-se del vassallatge de França. L’any 985 hi ha fortes ràtzies a Barcelona, i el rei no
tramet l’ajuda que el comte sol·licita. Això acaba trencant la relació entre els francs i els
comtats catalans, que passen a ser independents.

2. Dins de l’Imperi carolingi, els comtes assignats al que seran els comtats catalans van
ser francs o visigots? Per què? Explica-ho amb detall.
En un inici, els comtes assignats al que esdevindran els comtats catalans van ser visigots,
per guanyar-se el favor del país que havia estat sotmès als àrabs poc temps. L’any 820 són
substituïts per francs de Tolosa o de terres més llunyanes, ja que la monarquia francesa
tenia una gran xarxa de famílies poderoses que retenien càrrecs comtals o eclesiàstiques.
Donat que les famílies franques eren difícils de controlar, alguns comtats van tornar a
passar a mans dels visigots, degut també al compromís d’incorporar al govern la noblesa
visigoda fidel, però aquest no va ser un canvi sistemàtic.

3. Comenta per què, a final del segle X, es trenca el vincle entre els comtats catalans i el
regne franc.
L’any 888, Guifré el Pelós no jura fidelitat al rei Odó i reparteix els comtats entre els seus fills,
fet que desestabilitza la relació amb els francs. Finalment, són les ràtzies a Barcelona l’any
985 el detonant que trenca el vincle entre els comtats catalans i el regne franc. El comte
Borrell II demana suport al rei franc, ja que és el seu vassall. Com que el rei franc no té plena
confiança en ell (perquè aquest anteriorment ha enviat ambaixadors al Califat de Còrdova,
que està en plena esplendor) demana que enviï emissaris catalans a Aquitània, i quan
Borrell II no ho fa, es trenca el vincle.

4. Quins aspectes de la cultura carolíngia es poden destacar en els comtats catalans a

partir de l’inici del s. IX?

5. Explica aquests conceptes:

- Català preliterari: segons la lingüística catalana anterior, fa referència al català de
l’època anterior als primers textos literaris (mitjans del segle XIII)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5283961
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 - Català preliterari pròpiament dit: es tracta de l’època en què, o bé el català no
apareix a l’escriptura, o bé apareix en textos amb intenció llatina algun element
català (lèxic o grafia). El català ja té els seus trets essencials i es diferencia de les
altres llengües romàniques.
- Català arcaic: compren època entre el català preliterari pròpiament dit i mitjans del
segle XIII (que és quan ja parlem de català literari). Pertanyen al català arcaic textos
que ja tenen una intenció romànica (és a dir, catalana), però amb influència llatina.
Hi ha un accés normal a l’escriptura, però mostra vacil·lacions i solucions
elementals.
- Català literari: textos de mitjans del segle XIII. A part de la finalitat instrumental, els
textos incorporen també una finalitat lúdica, expressiva o artística, per la qual cosa
ja poden ser considerats literaris.

6. Què volem indicar quan fem la distinció entre «intenció» romànica (= catalana),
«intenció» llatina, «realització» romànica (= catalana), «realització» romànica amb
molt pes del llatí, realització llatina? Concreta-ho per als textos del s. IX al s. XIII.
Explica-ho amb detall.
La diferència entre “intenció” i “realització” rau en el fet que el primer concepte fa
referència amb quina llengua es volia escriure el text, i el segon, amb quina s’acaba
executant. Els textos de “realització llatina” són els escrits en llatí amb solucions llatines.
Quan parlem de textos amb “intenció llatina”, es tracta de textos llatins que contenen
grafies catalanes (segles IX-X), i els textos amb “intenció romànica” són textos en català amb
molta interferència del llatí (segle XI), essencialment documents feudals (malgrat que no
tots tenen el mateix grau de trets romanitzants). Posteriorment, al segle XII trobem textos
com el Libre Jutge, que són escrits amb intenció i realització romànica, és a dir: en català i
amb solucions catalanes.

7. Quin tipus de societat hi ha els segles IX i X en els comtats catalans ―per contrast amb
el que s’esdevindrà durant bona part de la primera meitat del segle XI― i quina
documentació escrita ens mostra en l’àmbit administratiu i judicial?
Els segles IX i X, l’anomenada Catalunya Vella es troba sota control carolingi, que és
considerablement estable durant el segle IX, però que al segle X, malgrat que els comtats
catalans segueixen formalment sota dependència carolíngia, tenen comtes propietaris
independents. Aquesta circumstància ve determinada pel testament del comte Guifré el
Pelós, que en comptes de retornar els seus comtats al rei franc (com era habitual), els deixa
als seus fills. La societat del moment ja presenta una forta adhesió a l’escriptura, tal com es
documenta per títols de donació, venda i intercanvi de terres i les mostres de textos
judicials, litigis sobre els límits geogràfics de les propietats. Pel que fa a aquests últims,
destaca el Liber Iudicum, un codi de lleis del temps dels visigots basat en el dret romà i que
perviu fins al s. XII. Per contra, no trobem gaire testaments escrits, com sí que ocorre al
segle XI, donat que aquests són majoritàriament orals a causa de l’escàs valor dels bens
llegats.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5283961
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Història de la llengua catal...
Banc d'apunts de la
 8. Quina informació per a l’estudi de la llengua catalana podem obtenir a partir dels
documents dels segles IX i X? Exemplifica-ho.
Es tracten de documents amb una intenció llatina, però el català ja és una llengua formada
en els seus trets essencials i es pot distingir d'altres llengües romàniques. Veiem l'aparició
de grafies que mostren canvis fonològics propis de la llengua catalana, així com de lèxic
específic d'aquesta mateixa:
- palatalització del grup DI: PODIUM > pogium, puio
- simplificació de grups consonàntics: ND > nn (Gerundense > Geronnense), MB > m
- Aparició de la [w]: IUGUM
- Aparició de mots en català que no es troben en altres llengües romàniques (o bé
que són menys importants): cavagus (‘càvec’, que deriva de CAVARE), saxus (‘gris’),
o stelo (‘estel’, que deriva de STELLA).

9. Dins del marc geogràfic dels comtats catalans, què provoca de manera principal la
feudalització de la societat?
A l'inici del segle XI comença la vida deslligada del regne carolingi. Les paries (augment del
tresor comtal, però estancament dels nobles rurals) provoquen tensions i conflictes que
acaben amb l’allunyament entre el comtat i la noblesa per la propietat dels béns de
producció. La separació entre nobles i comte provoca la creació de relacions
feudovassallàtiques.

10. Quina és l’evolució dels judicis al llarg del s. XI?

La separació entre comte i noblesa provocà que el sistema judicial que hi havia es
desintegrés, donat que es recolzava en el poder del comte, que havia impulsat
l'organització d’un cos de jutges professionals, que exercien en representació seva, que
prenien com a referència el codi jurídic Liber Iudicum. Les pressions cap als jutges culminen
amb la desaparició de l’antic sistema judicial l’any 1050. Els conflictes passen a ser resolts
per les famílies dominants mitjançant combats entre llinatges i pràctiques com
convinences, però també duels o les proves de l’aigua bullent o de l’aigua freda.

11. Quins documents apareixen o bé augmenten dins del marc feudal? Descriu-los.
- convinences: escrits en què els individus implicats (provinents de famílies
importants) concretaven acords, escrits a mesura que el pacte o compromís s’anava
tractant de manera oral (no provenen de cap formulari en llatí).
- greuges: recollien i enumeraven tots els retrets fets a una altra persona o família, i
funcionaven com una incitació a la violència.
- juraments feudals: augmenten perquè augmenten les relacions
feudovassallàtiques. Establien i segellaven vincles entre senyor i fidel.
- testaments: augmenten els testaments per escrit (i ja no oral) perquè augmenta la
riquesa.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5283961
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 12. Quina tipologia lingüística apareix amb els documents feudals i per què és així? (Cal
referir-se a: intenció / realització; romànica (= catalana) / amb pes (o no) del llatí.
Els nous documents apareguts (les convinences i els greuges) no tenen models llatins.
Donat que la societat general ja no domina el llatí, aquests nous textos es redacten en la
llengua habitual del poble: el català. Es tracten, per tant, de documents amb intenció
romànica, però que encara reben una forta pressió llatina. El mateix ocorre amb els
documents vinculats a l’oralitat (els juraments feudals o els testaments).

13. Ramon Berenguer I reconduirà la situació i tornarà a col·locar-se al capdamunt de

l’estructura social (la qual, però, ja tenia aleshores forma piramidal). Com incorpora
als nous judicis o als nous actes d’homenatge feudovassallàtic que estableix el tipus de
documents que havien sorgit o que havien augmentat durant el període de
feudalització de la societat?
Als judicis es combinen gestos i documents, de manera que s’incorporen accions i
documents als quals la societat s’havia acostumat durant els anys de separació entre
noblesa i comte. Les convinences i els greuges (escriptures judicials) es presenten a l’inici
del judici: s’exposen els retrets i les possibles solucions. Al final del judici hi ha un duel
simbòlic, amb bastons i jutges com a àrbitres. També es pot resoldre el judici mitjançant
altres proves que permeten conèixer l’opinió divina: l’aigua freda o aigua bullent. En la
relació feudovassallàtica no hi ha formularis preestablerts, sinó que s’estableix un pacte
entre les parts. Es concedeix un feu, s’escriu la convinença (el que acorden les dues parts,
vigent per als descendents), es fa l’homenatge (acte de recomanació per les mans) i el
vassall pronuncia en veu alta el jurament.

14. Explica els tres fets que consideris més rellevants, pel que fa a aspectes històrics o bé
legislatius, de l’època de Ramon Berenguer IV.
- Els regnes taifes demanen ajuda als almoràvits per no pagar més paries i, en ser
substituïts pels almohades i deixar de pagar les paries, els comtats catalans
s’expandeixen i conquereixen la Catalunya Nova.
- El comte es casa amb l’hereva del regne d’Aragó i es converteix en rei d’Aragó.
- S’escriuen els Usatges de Barcelona.

15. Els Usatges de Barcelona i el problema de la seva datació.

Tradicionalment, s’ha considerat que els Usatges van ser escrits per Ramon Berenguer I i
publicats l’any 1068. Aquesta hipòtesi (que ja va ser posada en dubte al segle XV) va quedar
descartada, ja que es tracta d’una estratègia de legitimació del nou codi. Els Usatges van ser
escrits per Ramon Berenguer IV, que va simular que havien estat elaborats en l’època de
Berenguer I, fent passar el nou text jurídic com a antic. Només set dels usatges són de
l’època de Berenguer I, mentre que els altres són de redacció posterior.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5283961
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.