Literaturas-Merce-Rodoreda.

pdf

mariafdez55

Lengua Valenciana y Literatura II

2º Bachillerato

Estudios España

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 LITERATURAS MERCÈ RODOREDA
Quins elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments,
objectes…) en aquests fragment? Tenen relació amb el marc estació temporal
general de l’obra? (època i espais)
- Pel que fa a al temps, l'obra es situa en el període de temps entre la Segona República i la immediata
postguerra. Trobem molts elements que ens ajuden a situar-la en aquest període ja que re ecteixen
l'actualitat del moment com seria que en Quimet, al igual que molts joves de l'epoca, va marxar
voluntàriament per lluitar al bàndol dels republicans. També a Barcelona, tal i com li succeí a la Natalia,
molta gent passava fam d'una manera bes al.

- Moltes famílies es van quedar desfetes degut al gran nombre de morts de la guerra, i les dones, que
s'havien quedat a guardar casa amb els lls, van haver d'empescar-se-les per tal d'anar rant endavant,
tal i com va fer la Natalia, buscant qualsevol feina que se'ls oferís.

- L'espai és molt clar, tota l'obra es mou al voltant de la ciutat de Barcelona, concretament en el barri de
Gracia. Hi ha una barreja dels pus d' espai ja que alguns són oberts com seria per exemple: la Placa del
Diamant on es coneixen la Natália i en Quimet, la platja on anaven abans de que l'Antoni nesqués, el parc
Güell, els jardins de la casa dels amos de la Natália... i d'altres tancats els quals predominen més a l'obra:
la casa del pare de la Natália, la casa de la seva sogre "mare d'en Quimet", la casa d'en Quimet, la casa de
l'Antoni l'adroguer, la casa del amos de la Natalia, la casa de l'Enriqueta, el Monumental, la bo ga de
l'adroguer, el taller del Quimet, l'Església, etc. D'altra banda trobem espais exteriors com: el parc Güell, la
plaça del Diamant, els jardins de la casa dels amos de la Natália, el carrer Gran i altres.

Quines caracterís ques presenta el personatge x (un personatge protagonista o

principal)? Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra?
- Natalia: es una dona bondadosa, valenta, fràgil i també irònica. Rodoreda destaca a novel· la d’amor
mancada de sen mentalisme. Es casa amb Quimet i hi viu per amor, tambe ho fa així amb Antoni.

- Etapes de la seua vida:

- Etapa de la primera joventut: promesa d’en Pere i amiga de la Julieta. Enyora la mare morta
- Etapa de joventut: colometa dona d’en Quimet (quin l’imposava el nom), símbol de l’opressió a que
se sotmet com a esposa-mare i les di cultats
- Etapa de maduresa: esposa de l’Antoni l’adroguer i viusà de Quimet. Viu un procés progressiu
d’abandó d’un passat penós i que cons tueix una mena de catarsi (puri cació, transformació
interior, expulsió de les dolències emocionals. Es una etapa de felicitat al costat d’un marit sensible

- Quimet: exponent de la masculinitat imperant: autoritari, viril, masclista, atrac u, acusador, manipulador.
Aquest s’inventa una an ga nòvia, Maria, per fer gelosia a Natàlia
- Quimet mor a la guerra per ser fuster i república. Quimet té una masculinitat tradicional i hegemònica
que es basa en l’autoritat, l´agressivitat, la manca d´empa a, la compe vitat, la rivalitat, la força, la
contenció emocional i la supressió absoluta de tot signe de feminitat.
- La masculinitat tradicional es una expressió del sistema patriarcal, el qual la dona, els infants i ns i tot
les persones ancianes estan sotmeses a l´autoritat de l´home
- La motocicleta, la bandera i el fusell son els símbols de la masculinitat associada a Quimet
- Estrategies de manipulació i poder que fa aquest personatge: la gelosia, el seu mal geni, les malal es
imaginàries, una nòvia inventada (Maria) i la xarretola
- Quimet va adquirir una masculinitat agressiva trams la mort de la seua mare en el capítol XXIII

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9366716
ti
ti
ti
ti
fi
fi
ti
ti
ti
ti
ti
fi
ti
ti
fi
fl
ti
ti
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 - Antoni: d´o ci adroguer, encarna un proto p de masculinitat alterna va al de Quimet, ja que es sensible,
dòcil, gen l, generòs i empà c. Subs tueix Quimet com a cap de familia i Natalia hi assoleix la felicitat
amb el model de masculinitat alterna va que representa.

- Senyora Enriqueta: actua com una mena de mare i d'amiga per a Natália, que és orfena. És la seua
con dent, li dona consells i té cura dels lls.

- Mare d'en Quimet: té relació amb Natalia. És viuda i mare de ll únic. Mor a mitjan novel·la. La

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
masculinitat agressiva de Quimet és una resposta a una mare que no l'es ma. Exemple del caràcter
supers ciós i devot que la de neix. També,

- Antoni (Toni) i Rita: contrasten pels objec us vitals diferents que s'imposen. Rita és més forta de carácter,
més aventurera i delerosa de veure món. La importáncia que els rols de gènere exerceixen en la novel·la,
especialment, de la exibilitat que els caracteriza: mentre que els Antonis són homes més femenins (en
el sen t de casolans, tranquils, gen ls), en canvi la Rita resulta més masculina (en el sen t d'extraver da,
agosarada). Rita es casa amb Vicenç.

- Mateu i Cintet: amics de Quimet. Té una dona molt atrac va (Griselda). També té una lla professa un
gran afecte per Quimet i Natália. L'afusellen en acabar la guerra. Cintet també mor al front al costat de
Quimet.

- Julieta: amiga de Natália, es fa miliciana i s'encarrega de les colonies d'infants refugiats de la guerra.
Representa un model de dona independent i forta.

Quina temà ca pròpia de l´obra es veu en aquest fragment?Quines altres

temà ques son caracterís ques d´aquesta obra?
- El tema principal és la história d'opressio i alliberament d'una dona que confronta el lector amb
ques ons sobre l'existència, la mort i l'amor.

- Els temes secundaris són la guerra i les seus conseqüències, el con icte polí c i social, i el problema de la
iden tat (com sobreviure en una societat que l'imposa l'autoanul lació).

5. Descriu les caracterís ques de la veu narra va en La plaça del diamant.

Relaciona-les amb les que puges trobar en aquest fragment
- La novel·la incorpora una narradora protagonista, es a dir, una narració en la qual par cipa com a
personatge. El punt de vista narra u és intern i x. El que narra els fets des d´una perspec va totalment
subjec va. No sabem de manera precisa en quin any comença ni en qui any acaba la historia.

- La novel·la empra la tècnica de l´escriptuta parlada. Les caracterís ques de l´escriptura parlada estan
relacionades amb l´oralitat (narració feta en primera persona corresponent a la protagonista de la
novel·la, una dona nascuda a primeries del segle XX) i el registre col·loquial:
- Llenguatge planer i popular
- Profusió de verbs de dicció
- Repe cions
- Es l viu i espontani
- El·lipsis
- Es l directe en la reproducció de paraules
- Insinuacions i ambigüitats
- Frases fetes

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9366716
ti
ti
fi
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
fi
ti
fl
ti
fi
ti
ti
ti
ti
ti
ti
fi
ti
ti
fi
ti
ti
fl
fi
ti
ti
ti
ti
ti
fi
ti
ti
ti
Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins
 - Punts suspensiu
- Onomatopeies
- Polisíndeton

Iden ca el símbol que apareix en aquesta fragment i explica la funció dels

símbols en La Plaça del Diamant. Per a fer-ho pots esmentar altres símbols de

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
l´obra
- Els símbols, juntament amb les gures retòriques, converteixen la novel la en una obra lírica pròxima a la
poesia. S'allunyen dels parâmetres del realisme per a entrar en el terreny de la fantasia i del somni.
- Quadro de la senyora Enriqueta: presenta una sèrie de llagostes amb cap d´home i cabells de dona
que simbolitzen la desaparició de l´oposicio entre els dos sexes. Es un regal que la senyora Enriqueta
farà a Natàlia en la segona boda
- Coloms: símbol suprem de l´opressió que experimenta la protagonista, al nal de la novel·la, el
signi cat dels coloms canvia perquè esdevenen un element fonament del record de Natàlia
- Colors: es relacionen amb la sensualitat del món que evoca rodoreda. Cada color té el seu signi cat:
vermell (passió)…
- Les nines de la casa dels hules: símbol de la infantesa i un emblema de la feminitat
- Balances: referencia al caràcter desigual del matrimoni amb Quimet i l’equilibri que Natàlia busca al
llarg de sa vida
- Embut: símbol d´una vida com un camí que s´estreteix a poc a poc
- Món vegetal: jardí, ors, plantes… Representa la infància i te també connotacions religioses i
mís ques, especialment l´arbre simbolitza l´eternitat

En quin (sub)gènere, model o corrent situarien aquesta obra? Explica les

caracterís ques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent
- Novel·la psicològica: centrada en un personatge femení, Natàlia-Colometa. La guerra representa la presa
de consciència i la destrucció del seu món i la postguerra marcada per la vitalitat i la marginació. L a plaça
del diamant no segueix l´esquema clàssic de la novel·la psicològica, la protagonista enfrontada amb un
món que n´era sinó que hi ha una in ma i estreta fusió entre ambdós
- L´interés es centra en l´escorcoll de l´anima del personatge
- Narrador protagonista femení
- Recerca de la iden tat
- Importància del pas del temps
- Simbolisme
- Novel·la inicià ca: impliqui un creixement personal, que compor , en de ni va, un canvi
- Situació inicial determinada (d´innocència) i s´arriba ns a una altra de (maduresa)
- Novel·la poè ca: patró realista i un patró mes poè c i simbòlic, visible en l´abundancia de símbols i de
somnis i deliris de la protagonista.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9366716
ti
fi
ti
fi
ti
ti
ti
ti
fl
fi
ti
ti
fi
ti
fi
ti
fi
fi
Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins
 En quin context històric i cultural se situa l´escriptura d´aquesta obra?
- La plaça del Diamant es va publicar en 1962, després d'haver fracassat en el premi Sant Jordi de 1960, un
premi que va guanyar Viure no és fácil, d'Enric Massó, una novel·la que ha ngut escasa posterioritat
literária.

- En aquesta época el régim franquista comença a relaxar la censura literària sobre el con ngut de les
obres i també sobre les llengües de l'estat. Això permet, entre altres, la creació d'una mínima
infraestructura editorial (revistes, premis, editorials) que anirà ampliant-se al llarg dels anys 60 i 70.

- Pel que fa a la narra va, els tres grans corrents de la postguerra són la novel·la psicológica (a la qual
s'adscriu aquesta novel la), el realisme objec vista i la literatura fantás ca, l'humor i ironia.

- D'altra banda, La plaça del Diamant correspon a l'etapa de maduresa de l'autora, que viu exiliada a
Suïssa. L'obra va obtenir un éxit fulminant i suposa la consagració de Rodoreda com una de les grans
gures literàries catalanes del segle XX. Altres obres d'aquesta etapa són vint-i-dos contes, El carrer de les
camèlies i Jardi vora el mar.

9. Situa aquesta obra en la trajectòria de l´autora (etapes o blocs i digues algunes

caracterís ques de l´etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs)
- Aquesta obra se situa dins de l'etapa de maduresa de l'autora, juntament amb les novel·les El carrer de
les Camèlies (1966) i Jardí vora el mar (1967) i dels reculls de contes vint-i-dos contes (1958) i La meva
Cris na i altres contes (1967). En aquesta etapa, l'escriptora consolida el seu es l literari, desenvolupa es
models de veu narra va adequats per a la seua concepció psicològica del gènere novel·lís c i crea el seu
univers literari caracterís c.

- L'obra de maduresa contrasta amb el mime sme i les tècniques més rudimentàries de l'etapa de
preguerra, en la qual Rodoreda havia publicat cinc novel·les i un bon nombre de contes en revistes i
diaris. D'aquesta producció de preguerra, l'autora només en salvarà Aloma, publicada en 1938 i revisada
posteriorment per a l'edició de ni va en 1969.

- En els darrers anys de la seua vida, Rodoreda publicarà a més de la novel·la Mirall trencat (1974) i
Semblava de seda i altres contes (1978), la part de la seua obra que s'endinsa més en una concepció
imaginaria i mágica de la realitat, amb la novel·la Quanta, quanta guerra (1980), les narracions de Viatges
i ors (1980) i, pòstumament, La mort i la primavera (1986).

10. Quines caracterís ques generals presenta el gènere (la narra va) en el context
d´escriptura de l´obra?
- La novel·la és el gènere que troba majors di cultats amb la censura en la postguerra. La dispersió dels
escriptors i la falta de vida cultural pública en catala impedirà que hi haja grups de novel listes que
s'iden quen a través d'un programa d'actuació o d'una este ca compar ts. Cada autor adopta les
in uències literáries d'una manera personal ns que, en la década dels seixanta, s'imposa el Realisme
compromés com a tendência literaria dominant.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9366716
fi
fl
fl
ti
ti
fi
ti
ti
ti
ti
ti
fi
ti
ti
fi
fi
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 11. Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l'obra
(dins el gènere)? (mínim 2 autors/es). Aporta algunes dades sobre l'escriptura
( tols destacats i/o caracterís ques basiques) d'aquests altres autors o autores.
- Pere Calders destacà com a escriptor de contes. Cròniques de la veritat oculta és l'obra més
representa va. En ella fa una crí ca de la vida quo diana contraposant la "veritat o cial" a la "veritat
oculta". Es un exemple de la literatura de l'absurd.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Maria Aurèlia Capmany conreà la novella, el teatre i l'assaig. Podem destacar Betúlia, novel la on
re ecteix el món social i el malestar viscut al llarg de la postguerra. Com a assagista, dedica molts ar cles
als temes relacionats amb les dones i també a aspectes de la cultura catalana.

12.Quins altres models o corrents trobem en el context de l'obra (dins el gènere)?

Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s'inscriu l'obra.
- Els corrents estè cs que es donen en la novel la en el període que va de la postguerra als anys seixanta:
- Novel la tes monial: obres que donen tes moni de les trauma ques experiències viscudes en la
guerra.

- Novel la existencialista: incorpora els plantejaments losò cs de l'Existencialisme. Té com a temes

preferents la conciència de l'existancia humana, el sen t de la vida, la inevitabilitat de la mort, la
responsabilitat o la libertat. Els autors: Maria Aurèlla Capmany (Betúlla) i Manuel del Pedrolo
(Introducció a l'ombra).

- Novel-la catolica: manifesta preocupacions morals i religioses, s'interroga sobre qües ons com la
virtut, la gràcia, el pecat o el mal. Blai Bonet (El mar).

- Novel la psicològica: aposta per l'explotació de la realitat interior. Els autors: Mercè Rodoreda (La
plaça del Diamant) i Lorenç Villalonga (Bearn o la sala de les nines)

- Recreació del Realisme Compromés: respona una concepicó realista i compromesa del gènere, amb
una intenció de denúncia de les dures condicions de vida. Se'n poden dis ngir dos subgèneres: el
Neorrealisme i el Realisme Historic. Autor: Josep Maria Espinàs (Combat de nit).

- Novel la de la realitat del somni: reivindica una concepció de la novella en la qual domina la
imaginació, la fantasia. Autor: Pere Calders (Ronda naval sota la boira).

- Novel la policiaca: narra una inves gació a l'entorn d'un crim. Autor: Manuel de Pedrolo (Joc Brut).
- La crí ca a l’obra de Mercè rodoreda (La plaça del diamant) va atorgar a l'obra un caràcter tesimonial,
una dimensió historica i col lec va com a novel la representa va de la postguerra. Aquesta interpretació
ha estat desplaçada posteriorment a favor de l'analisi psicològica i la narració del procés de maduració de
la protagonista.

- Un altre element que ha condicionat la lectura de l'obra de Rodoreda ha estat l'autobiogra sme, es la
interpretació de les obres que es correspondria amb les etapes vitals de l'autora. Aquest biogra sme,
fortament contestat per l'escriptora mateixa, no aporta res al coneixement de la seua obra i en
distorsiona la comprensió com a literatura.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9366716
tí
fl
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
fi
ti
fi
ti
ti
ti
fi
ti
fi
fi
ti
Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins
 13. Com evoluciona el gènere amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta
obra? Quines caracterís ques presenta?
- El 1975, amb la mort de Franco, suposa el pas de la dictadura a la democracia. Els canvis socials i polí cs
faran posible la normalització d'un mercat literari en valencia. El 1982 s'aprova la Llei d'Ús i Ensenyament
del Valencià amb la consegüent millora en l'ús social de la llengua i l'augment del públic lector en la
nostra llengua.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Als anys 70 sorgeix una allau de narradors, com Terenci Moix o Joan F. Mira, que mostraran en les seues
obres les preocupacions i la visió d'un món d'una generació nascuda després de la guerra: la postguerra i
l'educació rebuda, la revolta contra una societat que necessita canvis, el feminisme, etc.

- En la década dels 80 es generalitza el conreu de diversos gèneres: novel-la policíaca, de ciència- cció, de
terror, histórica, erò ca... Caldria resaltar la producció del col-lec u Ofèlia Dracs (amb Jaume Fuster,
Quim Monzó, etc.)

- En general es caracteritzen per allunyar-se del Realisme compromés dels anys anteriors, i per la in uència
dels autors de la Generació Perduda nord-americana i del Realisme màgic sud-americà, dels que agafen
técniques com el monòleg interior, les anacronies (retrospeccions i an cipacions) i l'ús del discurs directe
narra vitzat.

14. Quins autors o autores destaquen en el gènere amb posterioritat al context

d'escriptura d'aquesta obra? (mínim 2 autors/es). Quines semblances, novetats o
diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a
l'autor o autora del fragment?
- Quim Monzó va marcar un es l propi a par r del recull Uf, va dir ell. Analitza les formes de vida de la
societat occidental i els estereo ps; retrata la societat hedonista, consumista i falta d'ideologia dels
nostres dies amb recursos com la introducció d'elements estranys. La ironia és una de les seues
caracterís ques principals.

- Monserrat Roig va ser periodista i escriptora. En la seua obra narra va destaquen temes com la sexualitat
femenina, les relacions entre les dones, els rols socials que se'ls adjudiquen, les relacions entre els sexes,
etc. Les histories estan narrades des de l'op ca de les dones que les protagonitzen. (destacar el paregut
amb Rodoreda)

15. Es destacada la presència d'autores en el context d'escriptura de La plaça del

Diamani? I amb posterioritat?
- Mercè Rodoreda és una de les escriptores més destacades de la literatura catalana del segle XX. En el
periode de la postguerra als anys seixanta, altres escriptores de relleu són les següents: Maria Aurèlla
Capmany (novel-lista, autora de teatre i assagista), Maria Seneyto (novel lista i poeta), Beatriu Civera
(novel lista) i Miontserrat Abelló (poeta).

- A par r dels anys setanta del segle XX i ns a l'actualitat, el protagonisme de les dones escriptores a anat
avançant, encara que no d'igual manera en tots els gèneres. Mentre la incorporació de novel listes i
poetes ha sigut nombrosa i ha aportat obres de maxima qualitat, la presència d'autores con nua sent
encara de citària en l'assaig i el teatre. Alguns dels noms destacats d'escriptores en aquest periode són
les següents: Maria Barbal (novel lista), Maria Mercè Marçal (poeta), Patrícia Pardo (autora de teatre) i
Montserrat Roig (novel-lista i assagista).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9366716
ti
ti
ti
fi
ti
ti
ti
ti
fi
ti
ti
ti
ti
ti
ti
fi
fl
ti
Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins