Activitats pàgina 283

1. Caracteritza el personatge d’en Sebastià a partir de les seves intervencions

en aquest fragment i tenint en compte les acotacions referides a ell.

El Sebastià és un personatge que és un controlador, un manipulador i acosador.

S’aprofita de la Marta, tot i que s’ha de casar amb una pubilla per recuperar les
seves propietats. No deixa que la Marta es vagi perquè és ‘tota seva’, l’agarra amb
tanta força que li fa mal i de tant en tant, li crida i li diu que l’obeeixi. Cosa la qual
ens fa pensar que aquest personatge és un abusador i també un maltractador.

Porta aquestes accions tan al límit, que pot arribar a espantar a la Marta, fent que
aquesta li obeeixi perquè té por que ell li faci alguna cosa dolenta.

2. Caracteritza psicològicament el personatge de la Marta i valora si són

compatibles l’obediència i l’estimació.

La Marta té molta por del Sebastià, per tant, l’únic que fa és obeïr-lo, perquè li fa por
que ell li faci qualsevol cosa. Sembla que accepti coses en contra de voluntat seva
com casar-se o afirmar-li coses que diu l’amo, per a que ell, no la toqui i no li faci res
dolent. Ja sigui un maltracte físic com psicològic.

L’obediència i l’estimació no són compatibles, ja que en una relació, les dues

persones han de ser lliures de decidir el que vulguin, han de tenir una certa llibertat.
No és correcte èticament que una persona li imposi a una altra fer alguna cosa o
actuar d’una altra i menys, quan es tracta d’un abús.

3. Explica què subratllen les rialles que se senten des d’una cambra adjacent a
la sala menjador on té lloc l’escena.

Les persones del poble són les que estan rient amb el Manelic en la sala menjador
de la dreta. Estan rient perquè ells saben que el Sebastià ha enganyat el Manelic
per a que ell es casi amb la Marta, sense saber que l’amo és el seu amant.

El Manelic no té idea d’aquesta situació, l’ha enganyat el Sebastià, per tant,

posteriorment, s’enfada amb la gent del poble perquè s’adona que s’estan rient d’ell.

4. Fes una llista dels diferents recursos verbals i teatrals que fa servir Guimerà
per donar expressivitat als personatges i vivesa i tensió a l’escena:
 ● Exclamacions.
● Interrogacions.
● Punts suspensions.
● Repeticions.
● Rialles.
● Moviments bruscos del Sebastià.
● Moviments de por de la Marta.

5. Informa’t sobre els muntatges, les traduccions i les versions musicals i

cinematogràfiques de Terra baixa i explica el seu èxit a partir de la trama
argumental i els temes.

● Muntatges:

- Teatre Lliure en el Mercat de les Flors de Barcelona.

- Teatre Nacional de Catalunya.
- Teatre Romea i l’Ajuntament de Viladecans.
- Teatre Principal de Tortosa.
- Teatre Espanyol de Madrid.

● Traduccions:

S’ha traduït a 16 llengües diferents:

- Castellà
- Alemany
- Anglès
- Japonès
- Danès
- Suec…

● Versions musicals i cinematogràfiques:

- Tiefland
- La catalane
- Terra Baixa Reload
- Marta of the Lowlands

El seu èxit és degut sobretot als temes realistes de que tracta, ens mostra una
realitat de l’època, on apareix: l’amor, la por, la lluita per la llibertat…També pel fet
de la combinació d’un teatre romàntic amb elements realistes, va fer que l’obra fos
popularitzada. Finalment, per la qualitat de l’obra per a l’època en que va ser creada.
Activitats pàgina

2. Justifica la pertinença d’aquestes escenes al gènere tràgic a partir de

l’anàlisi d’elements com el tema, els personatges, el llenguatge i l’acció.

● Tema: Amor.
● Personatges: apassionats, expressius i directes.
● Llenguatge: El llenguatge es troba ple d’exclamacions, interrogacions i
moments de pausa (punts interrogatius).
● Acció: La forma en què en Saïd besa en la boca a la Blanca, quan torna a la
finestra per només veure-la o quan en Saïd i la Blanca es moren abraçats
llançats al mar.