Alumne / Curs / Grup / Data

El pols

Constitueixen el pols les ones de pressió transmeses a la paret arterial, que coincideixen
amb l'expulsió de la sang duta a terme per cada contracció del ventricle esquerre. Es pot
apreciar allà on el vas arterial pot ser comprimit contra una superfície dura (per exemple,
un os), com passa amb l'artèria radial del canell. Registrar el pols proporciona bastant
informació sobre el volum i el ritme dels batecs cardíacs, i també sobre la tensió sobre
la paret arterial. Qualsevol anormalitat es pot apreciar d’aquesta manera. La freqüència
es dedueix comptant el nombre de pulsacions per minut, dada que pot comparar-se amb
la de la temperatura.
El nombre de pulsacions per minut del cor, això és, la freqüència del pols, arriba
normalment als
70 o 75 batecs per minut, amb el subjecte en repòs. La freqüència augmenta (taquicàrdia
[…]) com a conseqüència de l'exercici, de l'emoció o de certes drogues (atropina,
adrenalina), del xoc, de la febre i de malalties com ara l'hipertiroïdisme o certes fallides
cardíaques; a més, el pols sol ser més ràpid en els xiquets que en els adults. La freqüència
decreix (bradicàrdia […]) en l'hipotiroïdisme, el bloqueig cardíac, algunes hepatopaties i
quan la pressió intracranial augmenta —com ocorre, per exemple, en un tumor o
vessament cerebral—. Si el pols no es pot apreciar al canell —com passa en el xoc— es
pot buscar en la caròtida, sobre el coll, recolzant el palpís del dit entre la laringe i la vora
de l'esternoclidomastoïdal. Quan el pols és irregular es pot buscar el batec del cor
col·locant un estetoscopi sobre la punta d’aquest òrgan i comptar els sorolls, atès que
certs batecs poden ser tan dèbils que passen inadvertits prenent el pols al canell. El batec
de la punta exterioritza l'impuls màxim del cor. Normalment se'l pot notar en el cinquè
espai intercostal a uns 8,8 cm de la línia mitjana.

R. J. HARRISON
Text de Medicina